Conclusions "I Setmana d´urbanisme a Castalla"

Éstes són les conclusions de la I Setmana d´Urbanisme realitzada a Castalla en març sota el títol de "Quina Castalla Volem".

EL MODEL ACTUAL D’URBANITZACIÓ
Enrique Climent. President d’AUN.
Conclusions
• L’home sempre s’ha vist en la necessitat d’organitzar el territori en el que ha viscut des dels inicis de la història. Per a exemplificar aquesta necessitat, es van posar exemples de planificació urbana racional com París i errades com Brasília.
• Durant tota la història les planificacions urbanes han atés a les necessitats del grup humà que les realitzava. Però, en els últims anys, una successió d’esdeveniments econòmics i socials ha condicionat unes planificacions sota la pressió d’un benefici immediat, més que amb la intenció d’una organització racional i humana. Els motius d’aquesta nova perspectiva de l’urbanisme són variats: La necessitat de invertir els diners “negres” abans de l’arribada de l’euro, la crisi borsària amb l’enfonsament de les tecnològiques que va fer que el capital buscara nous llocs d’inversió, l’increment de la demanda de segones residències des dels països europeus, la inexistència d’una llei europea o estatal que deixava en mans municipals les decisions urbanístiques, el deficient finançament municipal que obligava a buscar ingressos immediats....
• Aquest nou sistema d’organització urbanística comporta molts problemes, i no només de recursos o de saturació dels serveis (sanitaris sobretot), també porta associats problemes econòmics molt greus. El desenvolupament excessiu d’un sector com el de la construcció ens porta a un punt insuportable. Aquest sector no pot mantenir-se al ritme actual pel bé dels recursos i el desenvolupament sostenible. No es pot construir fins al colapse. I per tant, una dependència excessiva de població d’aquest sector, abans o després, portarà a una crisi econòmica i a un periode de recessió molt dur (major, quan més dependència d’aquest sector).

PLANTEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE
Antonio Pastor. Profesor d’Ecologia de la Universitat d’Alacant.
Conclusions
• Quatre són els punts que s’han de tenir en compte per a un desenvolupament sostenible de l’urbanisme: el sòl, l’aigua, l’aire i la diversitat biològica.
• Per desgràcia dels processos erosius a penes es parla a l’hora de plantejar un creixement urbanístic sostenible.
• El recurs de l’aigua, per la nostra situació, és possiblement un dels que més opinions i enfrontaments provoca. Dos són el tipus d’aigües sobre el que podem basar el nostre ús: El cicle natural de l’aigua (rius, corrents, barrancs...) i la utilització de l’aigua acumulada als aqüífers com si d’un recurs miner es tractara. El nostre creixement està basat en el segon punt i aquesta aigua, abans o després, s’acabarà. Això passarà per una senzilla raó: gastem més aigua de la que els aqüífers les dona temps a recarregar.
• A més, molta aigua de l’interior d’Alacant és portada cap a la costa sense cap contrapartida important. Eixe recurs genera molts beneficis que no aporten res al propietari del recurs.
• L’aire generalment no és té en compte per al desenvolupament urbanístic perquè els seus efectes solen ser a escala planetària. Encara que és un recurs que mobilitza molt a la població si li afecta directament (es va posar l’exemple de Villena amb una planta de compostatge i reciclatge de residus que inclou també el fem de Castalla).
• Respecte a la diversitat biològica es va recordar que la riquesa genètica de les espècies és molt important perquè en ella està la història de la evolució natural del planeta. L’extinció d’una espècie natural no és només que una “planteta” o un “animal” desaparega, és el final d’un llarga cadena que explica l’evolució de la terra.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Amb Carmen Pilar Nieto Pedraza. Regidora de Medi Ambient de Biar.
Conclusions
• La participació ciutadana comença per una bona informació als ciutadans (Plenaris televisats, informació periòdica als ciutadans...)
• Creació d’una Consell de Participació Ciutadana amb representants de les associacions del poble. És un òrgan consultiu, per tant, no decideix, però si aporta informació per a prendre decisions consensuades.
• S’ha de diferenciar entre una democràcia representativa i una democràcia participativa. Evidentment no tot es pot consultar al poble, però per a decidir quines coses si que s’han de consultar deu haver un regidor de Participació Ciutadana.
• Els polítics no tenen la clau ni la solució per a tot, el que uns vots elegisquen a un representant no vol dir que aquest sàpiga sempre que és el millor, ni siga un coneixedor absolut de les necessitats del poble. Per això, en determinats moments pot rebre el suport de diferents col·lectius alhora de formar-se una opinió més real.
• Fins a sis consultes populars per legislatura es poden fer per a coneixer l’opinió del poble sobre aspectes que afecten al seu futur. En Biar 2300 signatures van frenar la creació d’una urbanització en la zona de l’Arguenya (a 3 kilòmetres de Castalla i a quasi 10 de Biar, encara que en el seu terme). No es precís fer sis consultes però encara que la participació ciutadana augmente el temps i els processos, permet una major implicació del ciutadà i la seguretat de no errar en les decisions importants.