Amics i veïns del Centre Històric de Castalla

El pròxim dilluns 6 de juliol a les huit a la Casa de Cultura de Castalla va a crear-se una nova associació, la d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla. Supose que tots ens l'estimem. Els més vells han nascut allà, els més joves hem escoltat mil voltes les batalles dels nostres pares i avis contant-nos on vivien i jugaven. I tots els de Castalla el sentim com a propi. També el nostre ajuntament se l'estima, no dubtem d'això, i suposem que això és amb el que confien molts per a deixar fer i no implicar-se en res. El problema és que si no es nota que hi ha un grup important de persones preocupades, amb esperit crític i amb ganes de donar la cara, no s'actua igual. Sincerament, algú pensa que sense donar la tabarra tots estos anys s'haguera contractat a un tècnic en patrimoni per controlar les obres al centre històric?.

La dificultat com sempre és mobilitzar a un gran nombre de persones. No és igual que demanen un pla integral a llarg termini 30 persones que el demanen 300 o 1000. Per això hem d'intentar mobilitzar a la màxima quantitat de gent i això significa fer el pas avant, comentar-ho en casa, convéncer als pares, als avis, moure gent que no accedix a internet habitualment. Vindre. Es complicat, ho sabem, però només s'ha de prendre una decisió. Vaig.

Hem fet nombroses conferències que ens han marcat un camí que podem considerar raonable, lògic i defensable per tots, siguen del partit que siguen. Podríem posar molts punts, però ací en van tres a mode d'exemple que hem tret de les opinions dels diferents especialistes del món de la universitat que hem anat portant.

1. Acord entre tots els partits per a establir un pla integral d'actuació en el Centre Històric. Sinó s'unixen tots els partits, estem sempre a l'espectativa de qui entra cada quatre anys. Quins interessos tinga. Si a eixe regidor de patrimoni allò li importa més o menys.... Els pobles han de mirar molt més lluny de quatre anys.

2. Elaboració d'un pla integral. No s'ha d'anar prenent decisions puntuals sense un pla conjunt. S'ha de decidir un pla a llarg termini i anar treballant dia a dia en eixa direcció. No es pot anar posant parxes d'ara faig cases ací i un parc allà sense una visió completa.

3. Es necessita un procés de participació ciutadana escoltant als veïns i tenint-los en compte. Fins i tot, per a un simple treball d'universitat sobre el centre històric t'obliguen a fer enquestes d'opinió, socials... entre els veïns.

Per a exigir eixes coses fan falta cada volta més veus i més gent. I associacions com esta ajuden a participar del teu poble. Si dividim el poble, en votants del PP contents i l'oposició queixant-se, estem dividint-lo artificialment. Tots deuríem estar junts per fer un poble millor. Esta associació ho intentarà. Si vens tu, millor.

Ens veem dilluns a la Casa de Cultura.

Toni.

V setmana de cine. Pengem el cartell com sempre amb la intenció de que li doneu canxa i vingueu. És la setmana del 29 de juny al 5 de juliol. Tots els dies a les nou en la casa de cultura de Castalla (excepte el dissabte). Les quatre pel·lícules que toquen com podeu vore són algunes de les millors de l'any passat. I després estan els curts i els nanometratges. Divendres els posarem tots (també posarem fora de concurs "Mentemorfosis" d'Amador Pérez) i diumenge només els guanyadors. En el poble no passen tantes coses com per a que vos perdeu esta. De què parlareu després?

I després està el cartell. Només pel robotet val la pena moure’s de casa.

Ací va la informació que posarem de les pelis als díptics.

La duda de John Patrick Shanley

Diàlegs i personatges. Reflexions i ambigüitat. Meryl Streep i Phillip Seymour Hoffman. La duda està basada en una obra teatral i se li nota. I açò que podria ser negatiu, es dilueix amb cada aparició dels seus protagonistes principals fins el punt de preguntar-te d’on ha eixit aquest director-escriptor Shanley per atrapar-nos en el seu/nostre món de blancs, negres i poderosos grisos.

El desafio. Frost contra Nixon de Ron Howard

Mai Nixon, probablement el pitjor president que ha tingut mai els Estats Units d’Amèrica si agafem el cinema com a referència, havia tingut un actor que el fera tan pròxim com Frank Langella. Una producció que funciona com a reflex del món dels informatius, com a lluita entre el poder polític i el periodístic, com a imatge d’uns fets que no paren tan lluny...

The Reader (el lector) d’Stephen Daldry

Està bé, Billy Elliot era un musical prou adolescent. Las Horas, la vam veure quatre i dos es van adormir (els altres utilitzen qualificatius com obra mestra). Ara Daldry continua amb el seu ritme lent i absorbent, i canvia a Nicole Kidman per Kate Winslet, però manté unes interpretacions poderoses al servei d’una gran història d’amor i secrets.

Wall-e d’Andrew Stanton

La millor pel·lícula del 2008. Un clàssic absolut amb 30 primers minuts que passaran a la història del cinema per a situar-los a la prestatgeria entre Charles Chaplin i Buster Keaton. Els pel·lícules d’animació tenen el problema d’intentar agradar a tots els públics, també Wall-e el té. Però hi ha tanta intel·ligència, tanta sensibilitat en eixe inici magnífic que ho oblides tot i no pots llevar-te del cap eixa veu mecànica cridant Wall-e!

Conferències al cole

A l'espiral de l'inici de l'estiu (que ens absorbeix com si forem Alicia o Dorothy per despertar en setembre) anem a sumar-li un parell de conferències que van a fer-se al Col·legi "Maria Asunta".

Les conferències van dirigides al públic de secundària però estan obertes a tots. En una es parlarà d'Arqueologia i per tant, d'alguns dels jaciments de Castalla. En l'altra del nostre Centre Històric amb un exemple de Pla Especial fet per un alumne d'últim any de Geografia. Són així, vàlides per a qualsevol castellut o castelluda que li interese el seu poble: la seua història i el seu futur.

Dimecres i dijous a les huit al saló d'Actes del col·legi sumem dos visions més des de l'àmbit universitari de dos temes sobre els que hem parlat molt (massa) a aquest blog.

Toni.

Ja estem en marxa

"Ahora permitánnos soñar de nuevo desde un mar de industrias ya fallecidas
un futuro cargado de futuro". El eterno

Perquè ho ha demanat la cap suprema i perquè també hi ha que anar asabentan-se de cóm anem amb el casc antic, dir a la gent que no va poder assistir a la reunió del dilluns que es fará un altra el Dilluns 15 de Juny a les 19.30, en la casa de cultura.

Ja vam dir que les conferències son el primer pas als següents. Pues bé, ja estem amb els següents. Juntar-se, coneixer-se, parlar i prendre actuacions és el que ara ens toca. Hi han opinions al voltant del casc antic cóm persones i aquest blog moltes vegades és converteix en l'únic eixemple, que no está mal per començar, però sempre ens fa falta algo més, no?. Per tant, ja va sent hora de traure les nostres opinions a la fresca, que és estiu!!

Si no ho fem nosaltres. Quí té que fer-ho? Respostes? Opinions...

Plànol subjectiu.

Una vegada passades les dues conferències sobre el casc antic, es hora de fer la valoració. A falta d´una social i comuna, comence per una totalment personal i subjectiva.

El resum tant d´una xarrada com de l´altra, jo el faria d´aquesta manera:

1. El més important per a una correcta actuació a un casc antic és la visió de conjunt.
2. Les actuacions s´han de planificar en consonància a uns objectius a mitjà o llarg plaç.
3. La normativa i el marc general per a les actuacions han de ser comunes per a tot el recinte de casc antic.
4. La coherència a l´hora d´actuar i la disposició clara de les prioritats d´actuació per part de la corporació municipal han d´estar molt clares per a guiar qualsevol intervenció puntual feta a aquest terreny.
5. La població és d´allò més important per a reconstruir el teixit social i vital d´un casc antic i, per extensió, d´un poble.

Les idees de les conferències queden prou clares. S´ha de saber qué vol fer-se del casc antic, d´on ve i on vol anar, quan arribarà i qui ho vorà. La idea d´objectius generals per a tot el casc antic ha estat la dominant en les dues xarrades. No tant en les rondes de preguntes després de cada ponència.

Estava clar que a Castalla era un tema candent parlar del casc antic. Cada veí, dels pocs que queden, de la part alta del poble té un problema diferent derivat del fet de no viure a la part nova del poblet. I cada problema és també diferent; són ximpleries com "es que ma casa està a punt de caure´s per culpa de les cases del costat que ja han caigut". Minúcies, no?

Per açò va ser tan valorada la assistència de membres de l´Ajuntament, entre ells, l´alcalde, a les conferències. L´alcalde va tindre que agafar el micro per al·lusions i defensar el Muy Ilustre davant les acusacions veïnals de "no fer absolutament res per mantindre i/o rehabilitar el casc antic de Castalla". L´alcalde va eixir al pas negant-ho i enumerant totes les actuacions dutes ja a terme o previstes per a aquest mateix anys.

No entre jo en si em pareixen correctes o no aquestes intervencions puntuals que el Muy Ilustre té pensat fer. Això per a altra entrada. El que sí em preocupa és la idea d´Objectius generals, coherència i visió de conjunt que té l´ajuntament, que crec que no és la mateixa que van intentar explicar el dos conferenciants. Per exemple: pintar els semàfors de l´avenida de blanc no és una visió de conjunt, és una cosa puntual (no puc dir més adjectius); posar cera de vianants en un carrer (que per altra banda ja era de vianants) no és un objectiu general, es altra volta una intervenció puntual; fer un bloc de pisos de protecció oficial en el casc antic no és un pla comú de rehabilitació, és un bloc de pisos simplement.

La coherència a la que feien referència el les conferències era més del tipus establir un marc legal per a la regulació de les construccions al centre històric, detallar unes normes arquitectòniques i estètiques que guien les edificacions, aprovar una sèrie d´ajudes econòmiques i subvencions per repoblar el casc antic i possibilitar que la gent puga viure allí, afavorir l´establiment de comerços i dependències municipals a la zona per tal de donar-li vitalitat, etc.

Crec que queda clara la diferència entre actuar i planificar abans d´actuar. Jo la veig prou clara, encara que sé que el que em passa a mi és que tinc el plànol subjectiu.

Seguiment

Amb un poc de retard pengem la nota de premsa que ens passa la regidoria de Patrimoni.

Seguiment arqueològic al turó del Castell de Castalla

Amb motiu de la instal·lació d’enllumenat públic a la Ermita de la Sang i el Calvari, la Regidoria de Patrimoni Cultural del MI Ajuntament de Castalla ha programat la realització d’un seguiment arqueològic de la mateixa. Aquesta actuació és necessària perquè les esmentades obres tenen lloc al bé d’interés cultural del Castell de Castalla, concretament a la zona de la vila murallada, que data del segle XIII. D’aquesta forma, es garanteix l’establiment de mesures correctores per a qualsevol element cultural que es puga vore afectat.

Els treballs, autoritzats per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i dirigits pels arqueòlegs J.A. Mira Rico i J.R. Ortega Pérez, començaren el dia 18 de maig i finalitzaran el 25 del mateix mes.

D’altra banda, la Conselleria de Cultura i Esport, mitjançant la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, ha declarat la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción (segle XVI) i el Convent de Sant Francesc (segles XVIII-XIX), béns de rellevància local, amb la categoria de Monument d’interés local. D’aquesta forma, els dos símbols castalluts, han vist reconeguda la seua importància, oficialment, dins del conjunt del patrimoni cultural valencià.

Regidoria de patrimoni cultural.

Ja sé que hui es necessitava penjar un comentari de la conferència del divendres. Tocarà quan acabem la del dimarts per fer una valoració global. Ara dos comentaris ràpids sobre la nota de premsa i un sobre la conferència (com avanç).

1. Primera vegada en la història d'aquest poble (!!!) que es fa un seguiment arqueològic d'una actuació municipal en un lloc susceptible de tenir restes. Les gràcies li les donem al nou regidor de Patrimoni. Moltes gràcies de tot cor. No era una cosa tan difícil, no?. La llei ho diu, ho fem i punt.

2. Després de la nota de dalt, comence a pensar que tot el que hem fet fins ara, serveix per a alguna cosa. No sempre, no tot, però si alguna volta. Segons el conferenciant és el nostre treball com a ciutadans. Potser. Però és de les primeres voltes que veiem un punt positiu al final dels nostres esforços. Igual no està relacionat, és només una decisió individual, però deixeu-nos que pensem que la pressió ciutadana també val per condicionar aquestes decisions, perquè sinó que collons fem...

3. Aquesta sobre la conferència i els comentaris posteriors a aquesta: No entenc perquè els polítics es posen medalles per decidir que fer amb els diners de tots. És el seu treball. En el cas del castell gastar la subvenció ministerial que ens donava l'autovia (no suporte les plaquetes "aquest edifici el va inaugurar nosequi, sent alcalde nosequantos", és una mania personal). I entenc menys, que algú puga estar orgullós, en un àmbit com el de la conferència, amb alguns especialistes en arqueologia presents, per l'actuació al castell. Està clar que la reconstrucció la van fer tècnics i s'ajusta als protocols d'actuació, però podríem parlar molt dels accessos (davant i darrere) que el nostre M.I. Ajuntament va realitzar. No és possible que després d'una hora de parlar sobre seguiments arqueològics, un no siga conscient de les errades comeses i no contemple l'opció del silenci (o la disculpa).

Toni.

El centre històric a debat

Ja tenim la convocatòria ací. Un poquet a última hora (com sempre) però igual millor així. Data propet, recordatori més fàcil. Igual ens trobem tots allà, qui sap... El divendres 22 i el dimarts 26 de maig. El que estem dient, prop, prop.

"Castalla en el Record" i "Quina Castalla Volem" convoquen aquestes conferències amb la necessitat de tindre un espai on tots ens informem i parlem del nostre centre històric. Els ponents bé mereixen que tots i totes participem de la convocatòria. El nostre poble ho necessita. És clar que actuar és urgent amb un centre històric que està desapareixent o caent, per això és important conéixer tant les possibilitats d'actuació cóm les alternatives que és poden dur endavant. Primer pas, aquest.

Us esperem a tots i a totes

DIVENDRES 22 de Maig a les 20.30 al saló d'actes de la Casa de Cultura

"Protegir el patrimoni arqueològic local: el marc legal i administratiu"

JUAN CARLOS MÁRQUEZ VILLORA (Professor d'Història Antiga de la Universitat d'Alacant i Arqueòleg Municipal de l'Ajuntament d'Elda)

DIMARTS 26 de Maig a les 20.30 al saló d'actes de la Casa de Cultura

"Centres Històrics, entre la renovació i la recuperació"

JUAN MANUEL DÁVILA LINARES (Professor de l'Escola Oficial de Turisme i de l'instutut Universitari d'Investigacions Turístiques de la UA)