martes, 31 de mayo de 2011

Un pols per al canvi

Democracia Real Ya Berlin - 19/5/2011 from Amador Pérez Rico on Vimeo.

Sent ser la talla rotllos però anem a avançar, ho necessitem. Després de l’assumpte “Castalla Internacional” que ha copat l’actualitat política i social del poblet, necessitem donar un pas nou. Anem a vore per on ens fiquem.

Primera part_ PREOCUPACIÓ COMÚ: Hem vist i no només als blocs, que hi ha preocupació pel que succeeix al nostre poble, per l’ajuntament i la seua gestió. Tenim ganes d’honestedat, veritats i transparència, i com sabeu és una cosa que està escoltant-se en les diferents ciutats d’aquest país: a la Porta del Sol, a plaça Catalunya, a la plaça de la Muntanyeta, a València… Sentim l’exigència d’un canvi, sobretot en el sistema polític (llei electoral, competències, gestió de les polítiques públiques, representació...). Podem servir-nos aleshores, del moviment 15M “Democràcia real ja”, per entendre un poquet millor la nostra situació local, ja que, disculpeu les pretensions, ací ens passa igual que a les grans ciutats. Estem preocupats i amb ganes d’actuar.

Segona Part_ ELS PROBLEMES: Els motius de la preocupació per allò que passa al nostre municipi o al nostre país, són els mateixos. Si férem una enquesta ràpida, ens n’adonaríem que són senzills de trobar. La mala gestió municipal seria una de les explicacions més repetides. La falta d’informació ciutadana sobre les actuacions dels ajuntaments segur que tindria molts partidaris. Alguns també recordarien la impotència ciutadana en els intervals entre eleccions. Els ciutadans només existim cada quatre anys, com es diu en un dels cartells a les places “m’agrades quan votes perquè estàs com absent”

És aquesta falta d’informació ciutadana el que ens preocupa, és la mala gestió el que ens preocupa i és, l’enorme distància entre els ciutadans i els ajuntaments el que ens preocupa. Els ajuntaments intueixen part d’estes preocupacions, però actuen oferint la informació que els convé, sobre una gestió que amaga errades per tornar-les a cometre i que creuen que escoltant reclamacions de particulars ja estan fent la seua llavor, va a ser que no. Això correspon a un tipus de democràcia molt però que molt arcaica, i si no que li ho digen a Berlanga en Bienvenido Mr. Marshall. Wellcome! wellcome!

No hi ha debat sobre polítiques públiques, no hi ha reflexió pública, no hi ha participació real. Tot és propaganda política.

Tercera part_ SOLUCIONS: El 15M està intentant buscar enmig de les places les solucions a un sistema que molts considerem viciat, que ha adoptat determinades costums i formes d’actuar que amb el temps han perdut la seua finalitat primera, que les decisions i les necessitats foren públiques, es a dir, estigueren en mans de la gent, de tots. La democràcia real tan aclamada.

Informació real, un control del que es fa a l’ajuntament (consells ciutadans, pressupostos participatius, plans estratègics locals, ...) Demandes ciutadanes per formar part del que es decideix al nostre poble, a la nostra ciutat o al nostre barri. Part d’això va tornar fa una anys amb les agendes 21, ací en Castalla algun partit polític i part d’una ciutadania va intentar traure a debat aquesta ferramenta ciutadana. No van ser escoltats, la majoria absoluta no té el sentit de l’escolta desenvolupat . També hi ha altres instruments, com fer un reglament de participació ciutadana, uns consells sectorials, en fi mil i una formes que pot portar endavant qualsevol ajuntament que tinga ganes de democràcia de qualitat. Ara bé, aquestos mecanismes també poden ser exigits per els ciutadans i al 15M i les assemblees de barri esta veient-se, no només està en mans de qui mana la possibilitat de millorar aquest sistema polític democràtic, tampoc seria bo. Necessitem un canvi i nosaltres ja estem més que preparats.

miércoles, 25 de mayo de 2011

Castalla Internacional



Anem a deixar les eleccions de banda i contar un conte dels de deixar amb la boca oberta. Bocabadats. Un conte dels bons, bons, amb dos protagonistes principals i un cabasset de secundaris. Un dels personatges principals, és una empresa. L'altre un ajuntament. A la empresa li hem de posar un nom per fer-ho més fàcil. Si li'l posem, ho recordarem millor. Posem-li per exemple, no sé, Marsadi. És un bon nom per a una empresa. Marsadi. Marsadi. Té gràcia eixa essa. A l'ajuntament el batejarem amb un nom encara molt més bonic. Ajuntament de Castalla li direm. Quin encant de nom!

L'Ajuntament de Castalla i Marsadi tenien un acord simple i clar: Marsadi urbanitzaria els carrers de Castalla Internacional. Ells havien guanyat diners fent totes aquelles cases i per tant, ells es comprometien a gastar-se'ls als seus carrers. El compromís per dur-ho a terme tenia una part pràctica i en metàl·lic: Una fiança de 2 milions 300 mil euros. Si alguna cosa li passava a la empresa Marsadi (que amb les empreses de construcció en estos temps mai se sap), eixos diners servirien per cobrir les necessitats i urbanitzar com calia Castalla Internacional (fer carrers, rotondes, clavegueres...). Fins ací, tot lògic. Però les històries lògiques no són sorprenents, així que continuem.

Allà per maig del 2010, Marsadi necessita diners i demana a l'Ajuntament de Castalla que li tornen part de la fiança. Vol 1 milió 500 mil euros. Marsadi diu que amb 800.000 euros que quedaran a la fiança, hi ha prou per urbanitzar el que queda (2,3 milions - 1,5 milions = 0,8 milions).

L'ajuntament demana un informe als tècnics municipals i estos diuen que no ho veuen clar. Posen pegues. Urbanitzar val molts diners, probablement i amb càlculs a la mà, no hi haurà prou amb 0'8 milions. Però l'ajuntament decideix no creure als seus tècnics i demana altres informes. Estos informes nous, que fan terceres persones (?) venen a dir que amb eixos 800.000 euros que quedaran, hi ha prou. Eixos informes nous no sabem qui els paga. I l'ajuntament, atenció, l'ajuntament de Castalla decideix tornar a l'empresa Marsadi, 1 milió i mig d'euros (250 milions de les antigues pessetes). Uns diners, que eren l'assegurança en cas de crisi per urbanitzar (rotondes, carrers, arbres...) una zona del poble com és Castalla Internacional, passen a mans d'una empresa privada. No creem als nostres tècnics, creem a altres i li donem a una empresa particular 250 milions de pessetes a canvi de res. Atenció: a canvi de res.

Ja intuïm com continua. Eixa empresa, mesos després diu que no paga: Bancarrota. Suspensió de pagaments. Concurs d'acreedors. Diguem-li com vullguem. S'ha embutxacat el milió i mig, i diu que ja no queden diners. L'ajuntament és queda amb la fiança de 800.000 euros per urbanitzar el que queda i s'ha d'apuntar a la llista d'acreedors per fer-se amb ella.

Divendres 19 de Maig, 3 dies abans de les eleccions, es vota al plenari si l'ajuntament incauta eixa fiança de 800.000 euros. 3 membres del PP voten en contra: Lino, Juan Pablo, Gisela. Dos del Bloc en contra: El Sobe i Yagüe. Un del PSOE en contra: Maite. Cap d'estos veu clar la jugada. Lino ja havia votat abans en contra en la Junta de Govern la devolució del milió i mig.
La resta de membres del PP voten a favor. Un membre del PSOE, Juan José, vota a favor i abandona la sala immediatament. Ningú dels presents entén el que acaba de passar.

Els estrangers presents al plenari es mostren contents i satisfets. Jose Luís Prats fa un discurs afirmant que els membres de Castalla Internacional són una part més del poble i el poble ha de contribuir. I fa este discurs tres dies abans de les eleccions i amb públic que ha anat expressament a veure si l'ajuntament es farà càrrec de la urbanització que queda per fer a Castalla Internacional (la llei diu que deuen pagar-ho ells).

Algú no els ha explicat bé a eixos estrangers que l'ajuntament havia atorgat graciosament, 1 milió 500 mil euros a l'empresa que els ha deixat penjats, mesos abans de tancar per sempre. Algú no els ha explicat bé, als 2400 votants del poble que han votat al PP, que si la urbanització de Castalla Internacional costa més de 800.000 euros com diuen els tècnics de l'Ajuntament, Jose Luís Prats s'ha compromés (3 dies abans de les eleccions) a que ho paguem entre tots els castelludets. Entre tots pagarem, si arriba el cas, la seua errada. Algú no ens ha explicat bé a tots (a estrangers i castelludets) perquè en compte de gastar-nos 2 milions 300 mil euros en urbanitzar una part del poble amb arbres i ben feta, ara resulta que van a gastar-se, si hi ha sort al concurs d'acreedors o els avals funcionen, 800.000 euros només. Algú no ens ha explicat perquè, que una empresa recupere un milió i mig, és més important que Castalla (tu, jo, ell i nosaltres) afija el que falte de 800.000 euros, o s'haja de conformar amb molts menys diners per a la mateixa obra.

Hi ha dos explicacions possibles per perdonar un milió i mig. La primera és il·legal, no parlaré d'ella. L'altra opció és que s'haja aprovat perquè sí. Li tornem els diners perquè ens hem cregut que les obres que queden per fer, només valen 800.0000 euros (a pesar del que diguen els nostres tècnics). Eixa segona opció no sé com catalogar-la, però no sé si algú ho podria catalogar com una errada. Jo pense que és, posant-nos en el millor dels casos, pura incompetència. Pura incompetència en la gestió. Eixos gestors han tret 2400 vots en el nostre poble. Si a algú se li ocurreix alguna explicació més, que ho diga. Nosaltres estem tan sorpresos que no donem per a més. Deixe'm-ho en una errada que ens ha costat un milió i mig d'euros.

I després diuen que la crisi impedeix fer coses. Que no hi ha diners. Les persones que han decidit donar-li a una empresa un milió i mig d'euros (ho repetiré totes les voltes que faça falta, perquè la xifra és de les que dol) que eren per a fer els millors carrers possibles a una zona del nostre poble, han tret majoria i estan disposades a continuar gestionant el poble. A més, els estrangers que viuen a eixa zona, estan contents i pertanyen al seu partit. És curiós. El viure ací fa que s'assemblen cada vegada més a nosaltres. No calen més paraules.

Conte contat, ja s'ha acabat.

Toni.

PD. De tot allò contat, existeix documentació i ha estat confirmat per les dues parts. Alguna cosa no està funcionant bé al nostre poble des de fa molt temps. A alguns dels nostres mitjans de comunicació, professionals diuen que hi ha a la radio i als periòdics, també les fa falta un canvi.

PD2. Si seguim la terminologia de moda, catalogar-nos com a indignats és poc.

martes, 24 de mayo de 2011

Nosaltres som més inteligents que jo.



No hem acampat a la plaça de l'ajuntament ni hem fet cap manifestació pel poble, i mira que tenim coses per a queixar-nos, però així i tot sembla que el canvi arriba també a Castalla. Després de molt temps, després de tant de temps, sembla que alguna cosa, per xicoteta que siga pot millorar al nostre poblet. Siguem realistes, qui no va tindre ganes el diumenge cap a les 22:00 d'eixir al carrer? Per celebrar o simplement per vorer el que passava. Perquè que haja algun canvi polític en Castalla ja és suficient motiu per a eixir al carrer, acampar, manifestar-nos o anar a ballar les danses al carrer Major.

Ha guanyat el PP a Castalla, això és evident, però per primera vegada en la història no governarà amb majoria absoluta i això és molt per a Castalla i per al nostre actual alcalde. S'han acabat (espere) les decisions unilaterals i totalitàries; s'ha acabat el monòleg PP-Poble; s'ha acabat fer les coses perquè jo vull aunque tots els demés em pregunten per què.

Ara ens sorgeix el gran dubte de què passarà a l'ajuntament. Diverses teories pululen pel poble. Pactarà Paneta amb algun partit per a governar en majoria? (les obres públiques són molt goloses). Pactaran els demés per a què no governe Paneta? (la rancor és goloseta també). Deixaran a Paneta ser alcalde a canvi d'una participació real de tots els grups electes? I, per suposat, allò que tot el món es pregunta: li baixaran el sou a Paneta?

Sincerament espere que governen tots. Que no es deixen arrastrar per el lado oscuro i se centren en el què s'han de centrar. Espere que tots els partits tinguen regidories, que les repartisquen com no s'han repartit fins ara. Espere que canvien l'hora dels plenaris (el primer no me'l perd aunque siga a la matinada). Espere que es debaten les coses entre tots i que s'arribe a un consens a l'hora de votar. Espere que es controlen millor les despeses municipals, espere que per fí el poble tinga una participació ciutadana real i, per favor, espere que deixen ja de fer més rotondes!

Buf, quantes esperances.

miércoles, 18 de mayo de 2011

L'associació del centre històric dona un nou pas abans de les eleccions



L'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla va a intentar aconseguir un compromís d'actuació per part dels diferents partits locals en aquesta àrea del poble. El dijous dia 19 de maig es durà a terme una reunió amb representants del Bloc, PP, PSOE i UCiD, (han confirmat tots la seua presència) amb la intenció d'unificar postures abans de les eleccions per a què, siga quin siga el resultat, la revitalització del Centre Històric seguisca uns pasos consensuats. El document sobre el que està treballant-se, va ser presentat als diferents partits la setmana passada i ha estat redactat sota el consell d'especialistes. A l'espera d'una versió definitiva, 5 són les bases sobre les que se substenta l'acord:

El consens polític i social.

La creació d’una oficina del CHC.

La realització i aplicació d’un Pla Especial.

La recerca de convenis amb administracions superiors.

Una àmplia participació ciutadana de forma que qualsevol persona o associació que vullga, puga sentir-se part i contribuir en aquest procés.

L'associació espera que aquest acord servisca de punt de partida per a un projecte que ha d'il·lusionar i integrar al poble de Castalla en la revitalització de la part més important del poble, el seu cor.

miércoles, 11 de mayo de 2011

Documental "Centre Històric Viu"



Ací tenim el Documental "Centre Històric Viu". Fet amb molt esforç i major il·lusió és un al·legat a favor de la revitalització del nostre Centre Històric. Esperem que us agrade!

miércoles, 4 de mayo de 2011

Darth Vader i Maquiavel

"Ya nadie echa de menos los pinos y chopos de la avenida de Onil”, que hacían que la entrada a Castalla pareciera “una cueva”. Declaracions a l'Escaparate en el moment de presentació del candidat a l'alcaldia del PP a Castalla.

He intentat entendre perquè des de l'ajuntament, entre moltes actuacions que ha portat a terme, utilitza l'exemple de l'Avinguda d'Onil en la notícia de la seua presentació com a candidat. Ho he llegit a l'Escaparate però això no significa que ho haja entés del tot. Últimament estic espés en les explicacions i en les comprensions. Al final he optat, jo, més prosaic que ningú, per agafar-me a la frase d'un poeta com Pessoa per trobar-li explicació: no veiem el que veiem, veiem el que som.

Perquè utilitzar l'avinguda d'Onil com a exemple d'una gestió? Tres possibilitats em venen al cap després de tres dies intentant entendre-ho.

La primera és la més acceptable: al periodista li han nomenat moltes actuacions que ha portat a terme l'ajuntament, però s'ha centrat en una de les més polèmiques per ficar-la dins la notícia. Havia de triar entre tots els exemples que l'alcalde li va donar i ha decidit destacar només aquella que va ser notícia durant un temps. Explicació periodística clara, encara que no justifica les frases literals de l'alcalde. "Ningú tira a faltar els pins i els xops". A ningú li dol? A ell tampoc? No li va molestar ni un poquet vore com tallaven els arbres? Com podem ser tan diferents les persones? No veiem el que veiem, veiem el que som.

La segona és lógica també: realment estan satisfets de com es va portar avant eixa actuació i dels seus resultats. Això pot ser degut a que molta gent les ha manifestat la seua opinió favorable a l'acabat final de l'obra. Si fem un balanç objectiu, s'ha guanyat en espai, suposem que en el clavegueram, en neteja, en llum nocturna i diürna. S'ha perdut en vegetació i amb la destrucció i tala d'arbres consolidats. Suposem que a molta gent el resultat final li compensa i així li ho han fet saber a l'alcaldia.

La tercera explicació és la més maquiavèlica en el mal sentit de la paraula: Aprofitem que es van queixar en eixa actuació i que finalment molta gent ha quedat contenta del resultat, per recordar-li al personal que les queixes que s'han escoltat durant la legislatura són falses, que al final totes les actuacions que han portat a terme són correctes i bones. L'avinguda d'Onil com a model d'una gestió que acaba oferint el que el poble vol, a pesar de les queixes dels mateixos de sempre.

Però realment va ser una actuació correcta? Realment és una actuació que podem utilitzar com a model? Un resultat final que molta gent comparteix, pot servir d'exemple d'una gestió que molta gent va considerar horrible?

Rebobinem i parlem de memòria. 10 errades que podem considerar més o menys objectives en el procés d'actuació de l'avinguda d'Onil.

1. En cap moment s'informa, ni abans ni després, del número d'arbres que anaven a trasplantar, tallar o mantenir. I això malgrat la preocupació ciutadana que es mou amb el tema. Ens vam interessar, vam preguntar, vam anar a totes les reunions on estava present l'alcalde, vam organitzar nosaltres reunions, ens vam presentar a l'ajuntament. No ens van poder donar eixa informació. Demanàvem un xicotet resum. Res.

2. Ni una única vegada es parla de talar, tallar, destruir o qualsevol altre sinònim en les diferents comentaris que fa l'alcalde sobre l'actuació. Sempre es parla de trasplantar, traslladar. Només els setos s'afirma que s'eliminaran. La informació ens arriba per distintes vies: periòdic, reunions, xarrades directes... L'últim que pensem després de tot això és que van a fer una tala massiva d'arbres. La fan. Un veí arriba a dir-nos que va aconseguir a males penes escoltar per la radio a un representant de l'ajuntament dir que anaven a trasplantar els arbres perquè fora estaven tallant-los i feien massa soroll.

3. Ni una única reunió amb els veïns per informar-los del projecte. Ni abans, ni durant (van haver dos fases), ni després.

4. Es van realitzar els trasplantaments d'arbres en un moment que no era el més adequat. Qualsevol biòleg o home del camp ho haguera pogut afirmar. El resultat és que pràcticament tots els arbres que es van traslladar al polígon estan morts. Secs. A ningú li dolen aquests tampoc?

5. És fa una reunió a la casa de cultura i se'ns acusa de queixar-nos sense vore el projecte. De la nostra irresponsabilitat, que el projecte és un projecte obert i a la disposició de qualsevol veí. Que no són ells els que han de mostrar tot allò que van a fer, sinó que som nosaltres els qui, com a ciutadans, tenim el dret i l'obligació de moure'ns fins l'ajuntament i vore un projecte obert. Anem a l'ajuntament i ens diuen que no és legal consultar el projecte. Ens demanen disculpes en privat. No hi ha disculpa pública.

6. A la mateixa reunió i en conversacions amb l’alcalde, se’ns comenta que hi ha informes per escrit dels biòlegs de l’empresa encarregada que justifiquen l’actuació. S’afirma la seua existència. Quan anem a vore’ls, el secretari de l’ajuntament afirma que no ha vist tals informes. Que a l’expedient no han estat mai. Exposat el cas davant l’alcalde, ens confirma que eixos informes no estan, que li ho van dir de paraula. Que per a la pròxima no les tornarà a passar. Ens van matxacar en públic. Disculpes de nou en privat.

7. Una de les raons per a l'eliminació de la vegetació és l'errada en la selecció de les espècies. S'afirma públicament que el que va dissenyar l'avinguda no tenia ni idea (sic), ja que va plantar arbres com els pins, que són una espècie horrible per plantar en ciutat. Anys després trobem en les noves actuacions del Molt Il·lustre, pins, per exemple, al parc de les Parres a una distància inferior tant al carrer com a les cases que la que tenien en l’Avinguda d’Onil. No sabem qui és el responsable d’eixa decisió errònia. Vàries formes ens van explicar tres diferents biòlegs per mantenir-los sense que ocasionaren problemes.

8. No es van mostrar abans de l’actuació ni plànols, ni imatges de com quedaria, ni res que poguera ajudar a fer-nos una idea del resultat final. Continua sense fer-se en cap actuació municipal (només s’ha fet una presentació pública amb els pisos del IVVSA i perquè necessiten vendre’n).

9. Els biòlegs consultats ens han afirmat que algunes de les espècies que han substituït als pins, acabaran per actuar sobre les voreres, ja que l’espai que se les ha donat per al seu creixement és molt reduït.

10. Utilitzar la paraula “cova” des del punt de vista despectiu per parlar d’una coberta vegetal ens fa témer quines seran les actuacions quan les branques dels arbres actuals cresquen a nivell important.

En resum, podem arribar a entendre que la meta obtinguda, el resultat final, faça feliç a un nombre important de gent. Però des de l’ajuntament s’ha d’entendre que no només la meta és important, si alguna cosa hem aprés en este temps és que el “com”, és tan important com el “què”. Les queixes en aquella època van ser sobretot pel “com”. Només hem de rellegir alguns articles del moment. El que torne a fer-se públic una reflexió sobre l’acabat de l’avinguda és una forma de jugar amb avantatge. El debat era sobre el punts d’ací dalt, no sobre si el resultat final anava a ser millor que l’anterior. Esperem que en futures actuacions com en l’avinguda República Argentina açò es tinga en compte. L’objectiu és important, però el camí... en el camí està la clau.

Toni.

PD. I eixe títol estúpid per a l’article? És el primer que he escrit perquè tenia una idea al cap que després ha anat canviant amb l'escriptura. Volia fer una cosa en pla literari. Ja sabeu, sempre ens toca fer de dolents. Com no hi ha autocrítica pública de l’ajuntament, ens hem adjudicat el paper de Darth Vader. El de buscar i traure les errades. La part xunga i horrible de queixar-se sempre. I en ocasions, no ens enganyem, Vader és un personatge agraït i fàcil. Estar en desacord és més senzill que organitzar. Però portar sempre el casc negre, una vegada i una altra i una altra, comença a molestar una barbaritat. Ho prometem. Necessitem que hi haja autocrítica per a poder fer articles defenent determinades decisions. Quan abans millor per a la nostra salut. I després la història de Maquiavel, encaixaria amb la famosa frase atribuïda a ell, la de què el fi justifica els mitjans. Però al final, ja ho heu vist, hem acabat fent punts i optant per la, cada vegada més molesta, via didàctica. És el que hi ha. He decidit deixar el títol perquè em molava. Molt.

PD. 2 "Ya nadie echa de menos los pinos y chopos de la avenida de Onil”. Si això fóra cert, quina tristor, no? Quin poble més gris seria...