sábado, 29 de diciembre de 2007

DESPRÉS DE DURES HORES DE TREBALL...

Presentem la proposta enviada a l'ajuntament el dia 28 de desembre (bromes apart).

"El Col·lectiu Quina Castalla Volem després de la Taula Rodona del Centre Històric i el final del termini d’un mes per a presentar propostes opinem que són insuficients les vies que ens ha oferit l’Ajuntament de Castalla. És per això, que la nostra proposta és més un protocol d’actuació, que un llistat de suggeriments concrets.
Creem que la Participació Ciutadana no pot quedar-se en una bústia virtual i un registre obert de 9 a 2. Pensem que es deu anar més lluny i crear un procés que, sense data de caducitat, vaja integrant al poble en la rehabilitació i revitalització del nostre Centre Històric.

Aquest és un borrador de la fulla de ruta que proposem:

1. Grups de treball amb una barreja de tècnics (arqueòleg, geògraf, arquitecte, urbanista...), partits polítics, associacions culturals i veïns de Castalla.

2. Eixos grups de treball han de diagnosticar la situació de la zona (carències, necessitats, punts febles...) i arribar a acords per a fixar un pla d’actuació. Es pot elaborar, fins i tot, un quadre de prioritats.

3. Una vegada elaborat el pla d’actuació, s’ha de crear una oficina de gestió que s’encarregarà de portar avant el projecte. Això significa que, a més de buscar solucions econòmiques (subvencions en organismes públics, participació d’empreses privades...), també s’ha d’encarregar de mantenir el contacte amb els ciutadans i amb l’ajuntament.

Aquest contacte s’ha de dur a terme amb reunions periòdiques on hi haja intercanvi d’informació entre la oficina de Gestió i els grups de treball. Sabem que, aquesta fulla de ruta és molt genèrica, però és un pas obligatori per portar endavant tot un procés real de Participació Ciutadana. Esperem i desitgem que aquesta proposta siga ben acceptada ja que nosaltres l’hem redactada amb les millors intencions."

Salutacions vàries i efusives.

jueves, 20 de diciembre de 2007

TAULA RODONA DEL CENTRE HISTÒRIC: PARTICIPACIÓ CIUTADANA



Libérame cielo/ de la fuerza del rayo/ Libérame árbol/ de las ramas retorcidas/ Libérame calle/ de los pasos equivocados/ Libérame río/ de la rabia y el murmullo/ Libérame murmullo/ de la inútil murmuración/ Libérame guerra/ del poder del machismo
/ Libérame paz/ del sacrificio necesario/ Libérame día/ del galope del sol/ Libérame noche/ de los ojos del búho/ Libérame pueblo/ de las estatuas del tirano (...)/ Libérame vida/ de la prisa de siempre/ Libérame muerte/ del vacío sin fin/ Libérame querido poema/ de las palabras sin sentido/ Y tú, palabra que llaman libertad,/ libérame de tu honradez y seriedad.

Banira Giri, poeta nepalí. Extracte de la pel·lícula “Hire Himalaya“.

Aquest poema el vaig fer meu a partir d’un documental (gràcies a la gent del club de Muntanyisme de Castalla, gràcies Kiko) dels bascs Alberto Iñurrategui i Koldo Izaguirre. I jo, que no suporte ni els poemes ni els documentals, em vaig emocionar al meu raconet del saló d’actes de la Casa de Cultura com feia temps que no em passava.

Comence amb la Taula Rodona sobre el Centre Històric per tornar al poema més avant. L’ajuntament va donar la cara i això s’ha d’agrair. És un canvi tan positiu que deuria ser suficient per amagar les ombres que sempre apareixen els dies de sol. Allibera’m llum de les foscors dels racons. Gràcies a Jose Luís, a Tomàs i a tots els regidors que van venir. Gràcies a l’oposició que va estar present. Gràcies a la gent que va venir malgrat la nostra errada amb la publicitat. Allibera’m organització de les presses i les últimes hores. Però si hem de millorar, no podem fer-ho si ens quedem només amb els encerts. Allibera’m crònica de la part negativa.

Els poemes tenen un avantatge respecte a la narrativa (només un, no ens enganyem), cadascú els interpreta segons les seues necessitats. A mi, la taula rodona del dimarts, em va recordar les lletres de la poeta del Nepal. Una pregària que aprofita l’alpinista basc per demanar-li a la muntanya que l’allibere de la seua part dolenta, dels perills dels passos entre el sol i l’ombra, del pes de la mort del seu germà... Però no podem demanar pluja sense tempestes, ni sol sense sequeres, ni arbres a les serres sense dies grisos. No podem demanar participació ciutadana sense el pes que comporta això. Bé, ho podem demanar però no seria just. I ho repetisc, no podem parlar de participació ciutadana sense el que implica eixe concepte. No seria just.

No es just demanar col·laboració i agafar-nos només allò que encaixa amb el que ja hem decidit, no es just demanar la participació de la gent i no reunir-los per oferir contrapartides. No podem dir que la gent envie propostes si no informem la gent de quins son els criteris a seguir, ni quin es el nostre pensament sobre el nucli antic, ni d’on es traurà el criteri per acceptar unes propostes i altres no, ni quines propostes s’han fet ja i amb quin sentit van. No podem demanar que la gent es mulle sense dir-los qui va a realitzar el disseny de les cases ja acceptades, ni qui va a triar els criteris estètics per a tot el nucli antic, ni demanar ajuda sense informar amb qui va a contar-se per fer el pla integral del nucli antic.... No és just, no és possible. Allibera’m Castalla de criticar sense saber res.

El 28 de desembre acaba el primer termini i els trenta primers dies ja han passat. I jo, ciutadà d’aquest poblet, ho sent, continue sense tenir clar qui va a fer tot això i com va a fer-se tot això. Una cosa vaig aclarir a la taula: em van demanar confiança i em van prometre esforç i treball. Però jo encara no sé com va a fer-se ni amb qui vaig a dipositar la meua confiança, ni si eixe esforç i treball va a ser en la direcció correcta.

Teniu raó, no ho vaig preguntar. Jo volia saber tot això i no ho vaig preguntar, perquè havia de decidir i m’era més important que em digueren que anaven a comprometre’s a buscar consens. Consens era la primera paraula que buscava. Si d’ací a quatre anys hi ha eleccions i canvien les coses estarem com amb l’educació, on cada vegada que entra un polític nou, fa i desfà el que havien fet els d’abans. Si només es conta amb l’oposició per dir sí o no, al final dirà que no. Tu digues coses que jo agafaré el que m’apanye. D’això es queixaven i ara entenc que amb raó. Allibera’m orgull de pensar que la meua empremta durarà per sempre. Necessitem un Pla Integral de Revitalització i Rehabilitació on hi haja acord perquè s’ha treballat de la mà, no perquè jo propose i si dius que sí, hi ha consens i si dius que no, mala sort, el que mane sóc jo. Uns deuen cedir en algunes coses encara que tinguen tres mil vots, altres deuen cedir en altres encara que tinguen dos mil vots, però tots junts en fan cinc mil i les seues decisions seran per sempre.

I més coses, no només consens, necessitem més. Volem vies per que la informació vaja dels nostres representants (que no governants) a nosaltres i de nosaltres als nostres representants (que no governants). Que hi haja intercanvi a temps real. Posem-li nom. Diguem-li Consell local, Grups de Treball, Oficina de Gestió, Assemblea del Centre Històric. Diguem-li poble, diguem-li gent. Allibera’m paraula de pensar que ets més importants que el concepte. Els polítics van i venen, el poble sembre està. Donem-li mecanismes. Forcem-lo. Veïns, associacions culturals, arqueòlegs, sociòlegs, enginyers... Allibera’m democràcia de pensar que els vots donen el saber.

Acabe amb un gràcies important, gràcies a Gaspar Mayor (el Gerent del Pla RACHA d’Alacant), per contar-nos les seues errades en públic (que algú aprenga per favor!!!), per mostrar-nos un camí, per recordar-nos que siguem ambiciosos, per parlar clar i mostrar el que sap. Contarem amb ell per més avant. Segur.

I ja prou. Sent haver estat excessivament críptic. Allibera’m crònica de centrar-me en com ho he dit i no en què he dit. Si algú pregunta intentaré contar-li la meua versió. Allibera’m reflexió de haver estat espés, pesat i llarg. Espere més visions de l'acte. Allibera’m lector de semblar destructiu i no constructiu.

Toni.

domingo, 16 de diciembre de 2007

Dimarts 18: Tinc una pregunta per a vosté.



Hola amics, disculpeu la precipitació de la convocatòria que anem a fer-vos, pero la cosa ha vingut així. Sabeu que hi han previstes intencions d'actuar integralment al nucli vell de la ciutat de Castalla, i sabeu que des d'aquest blog s'intenta permanentment fomentar la participació i la opinió de la gent envers les coses que ens afectaran o simplement ens interessen a tots. Dit açò, us convoquem a la reunió del dimarts 18 de desembre a la casa de cultura ( 20:30) on hi haurà José Luis Prats com Alcalde de la Ciutat de Castalla i Tomàs Rico Pérez com a Regidor d´Obres Públiques. El motiu de l'acte serà la presa de contacte entre la gent i les seues opinions sobre el tema i els plans d'actuació que puga haver o no per part del Govern municipal.

Bé, després d'aquesta breu introducció, m'agradaria comentar i reflexionar sobre les impresions que s'endevinen en els comentaris de la gent que participa en aquest blog.

Fàcilment les podem agrupar en dos grups bén definits: els primers, els qui veuen en l' adopció per part de l'Ajuntament dels termes "participació ciutadana", una intenció clara de "manossejar" interessadament els termes (recordeu la qüestió: hi ha un mes per a opinar i debatre i a més a més, t'has d'identificar amb nom i cognoms per a poder expressar una opinió sobre el que t'agradaria veure en una part del poble). D'altres pensen que és una oportunitat sense precedents als últims vint anys i prefereixen veure el got mig plé. Jo personalment, m'apunte a les dues, per això crec que els qui som només gent amb opinions personals, tenim la primera oportunitat de que se'ns escolte, fora de les urnes, de les dues darreres décades, per això és quasi una obligació d'assistir i veure qué hi ha. Si demanem participar, ara és l'hora, encara que faça fretet per la vesprada; encara que tots tinguem dubtes sobre les formes i els continguts del que està fent-se o no, hem d'anar, si no, a qué juguem ací?

Ara bé, en una cosa crec que estarem d'acord molta gent: no cal haver de sentir tanta vegada això de què "la gent va votar i va triar el que volía"; això no ho discutix ningú i com no podia ser d'altra manera s'accepta "a rajatabla"; si l'Ajuntament no volia que s'insultara o s'agredira a través de l'espai per a les suggerències, i per això exigia nom i cognoms, docs bé, però quan un és personatge públic..... però val, ho puc entendre. Però, rebobinem la maquineta de recordar i pensar: si algú ha de pegar la primera passa per a desmontar suspicàcies, desconfiances, malpensaments, adversions, etc, qui són? els qui tenim la il.lusió de ser ciutadants acctius i amb ganes de col.laborar per compartir l'orgull de ser d'ací, a canvi de RES? Com diu l'anunci: "quien necesite más tiempo para contestar ya lo ha hecho".

Son molts anys de desprestigiar les bones intencions, molts, massa. Dimarts 18 podria ser el dia d' espentar tots en el mateix sentit.

Ens trobem allà.



viernes, 7 de diciembre de 2007

UNA MELODIA QUE ENGANYA



O jo no entenc res o els demés no saben de què parlen, o bé ho saben però volen que nosaltres pensem que ells no saben res.
Sí, arribar a aquesta conclusió no ha sigut fàcil però fins que vaig vore la pàgina del il.lustrat ajuntament no me´n vaig adonar de que alguna cosa no funciona.
Com que Participació ciutadana? Cóm pensen que anem a contestar? Anem a fer sempre el que ells disposen? I si envie una idea a eixa sospitossa base de dades, on acabarà ?
No, està clar que jo no seré la primera valenta que escriga, qui ho farà? Ells difraçats de poble?
A les altures en les que ens trobem , jo ja no em fie ni de la mare que m'ha parit.
I utilitzar la força, l'única que tenim per ara i que vam crear nosaltres, i sí em posse egoísta, els foros , blogs i demés mitjans de comunicació popular. Ara van i s´apropien d'això també¡¡
I sí, només són mitjans de comunicació, vull dir, no saben fer altra cosa que copiar vílment el que nosaltres hem estat fent desde fa ja un any (per cert haurem de cel.lebrar-ho) i ademés posant el mateix nom, cóm diu més abaix el xic, drets d'autor JA¡

Unes xicotetes conclusions:
- Ni fer un arxiu de dades és participació ,ni és ciutadania ¿Per què? cap estem fent participació real des de una pàgina web, i no és ciutadania allò que s'escriu a nivell individual i des de el sofá.

- Si van a agafar totes les idees que des de els foros estem dient, per qué no directament fan cas del que la gent està dient fa mesos i es deixen de traure els plumatjes, com si d'un pavo reial es tractara?

- Si realment el que volen és que la gent participe, haurien de fer instàncies reglamentades de participació, perquè jo tinc entés que qualsevol proposta que no estiga reglamentada baix les legislacions pertinents, no té cap tipus de concreció real de que es faça per un ajuntament.

- I més encara per a res dins d'una democracia representativa anem a creure´ns que el que digem siga vinculant.

- Per començar, no seria més fàcil i més práctic que els horaris dels plenaris foren acordes amb els horaris de la gent que treballa?

Parlen massa i no diuen res

jueves, 6 de diciembre de 2007

Poli bueno, poli malo...


La política local comença a semblar-me a aquelles velles pel·lícules d’interrogatoris on un policia li estovava de valent al cràpula de torn i un altre policia feia de “bo” impedint que fóra tan dur. Els dos volien aconseguir el mateix, però es repartien els papers per aconseguir-ho més fàcilment. “Poli bueno, poli malo”. Aquest món es nou per mi i va a ser divertit observar com vaig canviant d’opinió sobre determinades persones i determinades accions, conforme passa el temps.

No sé si es la ràbia que em fa no poder acudir als plenaris i haver de comentar el que allà es decideix pels mitjans de comunicació, no sé si és que una passa enrere després de dues passes endavant fot més que estar parat, no sé si sóc jo o són els altres, però comence a no entendre res. I m’explique: A l’Escaparate Digital del 5-12-07 apareix aquesta notícia:

“Escaparate/Castalla. El concejal del Bloc Joan Yagüe presentó una moción solicitando que las sesiones plenarias dejen de celebrarse a las 13:15 horas y lo hagan en un horario más accesible, como por ejemplo las ocho de la tarde, de forma que se favorezca la asistencia ciudadana.

Este extremo fue rechazado por el portavoz del Grupo Popular, José Lino Rico, quien alegó que el horario ya se aprobó en su día y no hay motivos para cambiarlo.

Yagüe también propuso que al final de los plenos se establezca un turno de palabra para que los vecinos que asistan puedan formular alguna pregunta u observación, lo cual también obtuvo la negativa del grupo de Gobierno, puesto que, según Lino Rico, la ciudadanía ya se expresó en las urnas durante las últimas elecciones.”

No cal comentar-la perquè em podria posar irònic i a les altures a les que ens trobem no crec que siguera massa educatiu (no sigues irònic, no sigues irònic, no sigues irònic... ho escriuré cent voltes), però supose que tot el món que ho llig s’indigna un poc. Jo no sé si realment va passar així, no vaig estar, però no entenc com encaixen eixes manifestacions amb l’interés municipal per incrementar la participació ciutadana. No estava Jose Luís per contestar i dir que està lluitant-se per aconseguir que els ciutadans se senten part de l’ajuntament? Realment no hi ha motius per canviar d’hora? Algú em diu un únic argument per fer els plenaris a l’hora de dinar? Governar és fer-ho per a qui ens vota i passar dels altres? Realment la democràcia és votar cada quatre anys i prou? Tot per al poble però sense el poble?

Hi ha gent que pensa que aquestes democràcies liberals nostres consisteixen en això, votar cada quatre anys. En serio. Hi ha gent que ho creu. Rousseau diria: uns segons lliure i quatre anys d’esclavitud. Però Rousseau no vota a Castalla, i a més, qui collons és Rousseau?

PD. Comence a dubtar, fins i tot, de la meua bona voluntat quan escric estes coses.

Toni.

lunes, 3 de diciembre de 2007

Tenim un mes per triar Quina Castalla Volem.


Sí, heu llegit bé. Tenim un mes de temps que L'Ajuntament ens dona per a que li diguem quina és la Castalla en la que volem viure. Que no ho dic jo, que ho diu el Muy Ilustre que, fent un exercici de participació ciutadana ha habilitat una bústia de suggeriments a la seva web per a que el poble li diguem Quina Castalla Volem.

El plaç que ens dóna és d´un mes (acaba irònicament el 28 de desembre, dia de Sants Innocents) i pilla pel mig la nit de Nadal, el dia de Nadal, el segon dia de Nadal, el sopars i dinars de les fàbriques i un llarg etcètera de dies de vi i roses.

A pesar de ser un bon símptoma per part del Muy Ilustre, que ens dóna, per primera vegada m'aventuraria a dir, un xicotet paper en la elecció del poble que volem em quede en la sensació de que em falta alguna cosa. Un mes de temps i un requadre a omplir on posa "sugerencias" així, en general. És realment açò un exercici de participació ciutadana? Podem realment fer arribar la nostra opinió a l´Ajuntament? Serviran les opinions bolcades en la bústia? Puc resumir en un requadre cibernètic el que m´agradaria que fora el meu poble?

Vull pensar que aquesta és una de les moltes accions que l´Ajuntament posarà en marxa fins que arribem a tindre una veritable estructura fixa, continua i estable de participació ciutadana. Una estructura de consulta de casos concrets en les que és possible tindre una opinió concreta. No vull pensar, per altra banda, que esta és una maniobra del M.I. per fer-nos callar, per dir-nos "No voleu parlar, dons parleu".

El que està clar, i no és per tirar-nos flors a nosaltres mateixa, és que el moviment que la gent estem duent mitjançant els blogs en Castalla i tenint en compte que l´Ajuntament els llegeix (hola Paneta!) està servint d´alguna cosa. En principi per a generar debat, que és una cosa molt bonica i molt sana. També per a fer-li veure a l´Ajuntament que la gent pensa i es meneja i per suposat, té una opinió de quina Castalla vol.

Us anime a tots a entrar a la web del M.I. i proposar tot allò que diem al bar però per escrit. Us pose el link:

Dili Quina Castalla Volem a l´Ajuntament.

Per cert: cita textual de l´acta on es demana la participació ciutadana "Es fundamental conocer qué Castalla quieren los ciudadanos y por qué". Estem pensant si demanar drets d´autor.