M'encanta creure en eixes teories de la conspiració que afirmen que als Estats Units, una nit d'hivern, en una mansió apartada entre els boscos d'aurons d'un estat de l'est (diguem-li Massachussets) van decidir, en contuberni capitalista, que en compte de desenvolupar el ferrocarril, anaven a fer créixer les carreteres. Ferrocarril no, carreteres sí.
Ja sabeu, ruta 66 i tal. Highways a mansalva de nord a sud i coast to coast. Ja m'imagine jo la pel·lícula que hauria pogut fer Elia Kazan alternant primers plànols de Henry Ford fregant-se les mans contant mentalment quants cotxes anava a vendre després d'aquell pacte vora el foc, amb altres plànols generals on milers de xinesos acomiadats de la seua feina al ferrocarril, feien camí cap al xinatown de San Francisco o Nova York.
La carretera obligava a l'adquisició de vehicles privats i, per tant, obligava a desenvolupar una indústria que passaria a ser una de les més importants del món en molt poc temps. Els autocines, les cambreres que patinen fins la finestreta del Cadillac, Indianapolis, Marlon Brando amb la moto... I ja ens han venut la història. Carreteres, cotxes i individualisme, vamos. Estats Units.
No ho va contar així exactament un mestre que tenia en la facultat, però quasi. Cadascú ho endolça com millor li apanya.
Ve tota esta llarga introducció per a incloure una reflexió sobre el tren Alcoi-Alacant. Aquella via mai acabada del tot, iniciada durant el govern de Primo de Rivera, que torna cada cert temps a ser contemplada com una alternativa. El mapa no és de l'època. Està extret d'una publicació de l'any 2009 i estableix els trens de rodalies existents en la província i aquells trens suggerits. I mira per on, torna a aparéixer. Alcoi-Alacant amb parada a Castalla.
Vaja per davant, que jo no em crec la possibilitat. La seua construcció suposaria, tal impacte que, conforme em trobe hui, no m'apetix analitzar-ho del tot (demà vorem). Tampoc sé si ací hi ha reunions com aquella de Massachusetts dels anys vint americans per decidir el contrari. Per decidir que sí, que el tren mola. Però, m'encanta que hi haja reflexió al voltant d'un tema tan atractiu com eixe. I m'encantaria, a més, vore que en pensa la gent. Així descongestionem també el temeta un temps.
Toni.
PD. El pròxim post també toca tren.
