Tenim el blog parat i al poblet de nadal.
Quan vam començar açò, la intenció només era participar activament de la vida política del poble. Que no ens passara com a Castalla Internacional. Mil cases i a penes cap protesta, cap moviment defenent els beneficis, cap reflexió en veu alta, cap anàlisi públic sobre avantatges i inconvenients. Tampoc volíem que ens passara com en el centre històric, mil obres en trenta anys i ni una intervenció arqueològica!. Sino fóra pel castell, la nostra història material al nucli històric començaria al segle XVI. Seríem, per tant, el poble amb menys història de tota europa gràcies al laissez-faire dels seus habitants. Eixos castelluts tan devanits de ser-ho.
Un temps després, continuem sense fer cap reflexió raonable sobre temes com aquests... Continuem en el mateix lloc. Els nostres representants decideixen qualsevol cosa i ningú fa res. Serà per a bé, pensen uns, mentre lligen les victòries al Crònica de Castalla. O està fatal, pensen els altres, mentre maleeixen llegint l'altra realitat en blogs com aquest. Els quatre que els interessa, ja militen en algun partit i per tant fan més gràcia o menys, segons els barris. La resta, els donem la raó a uns o altres, segons hem decidit que els nostres són d'esquerra o de dreta. Ja està. Final de l'esperit crític.
Jo entenc a la gent major que pensa: manen ells, fan el que volen, o, Castalla ha parlat, fem el que volem. És l'educació que han rebut de respecte a l'autoritat i de pensar que el que manava (pares, governadors o qualsevol amb càrrec) se li devia un respecte major i una obediència obligada (ja veig que vaig pel camí de posar-me didàctic, ho sent). Però ara l'educació, per a bé o per a mal, va per altres camins. Un no pot pensar que la democràcia només és votar cada quatre anys. I malgrat tot. Encara hi ha gent que ho pensa. Fins i tot polítics. Sobretot polítics.
Ve tot açò per dos fets que m'han cridat l'atenció. El butlletí del Bloc i el Congrés Provincial del PP (i mentre escric açò vaig pensant, que faig jo ficant-me en estes històries i de rebot comence a pensar que eixa sensació ja es repeteix massa). Algú que sap més que jo, em va dir una volta: no intentes solucionar coses per internet. És la via fàcil. Ves, i parla-ho cara a cara. Tenia raó i no serà per no haver-ho intentat. Però no és el cas. No vull solucionar res. No sé.
El Bloc de Castalla ens ha felicitat al seu butlletí. I això, que sempre és agradable, supose que a algú li servirà per a reforçar la idea de que nosaltres encaixem en un pensament determinat, com si les persones haguérem de pensar en manada. A mi, personalment, m'han arribat a dir que estaven utilitzant-me (?). No sé si a ells les ha dit algú que estàvem utilitzant-los nosaltres, supose que no (juju). Comence a pensar que tots aquells que desconfien de la llibertat de les persones pot ser degut a que ells mateixa no estan massa satisfets amb la seua. Comence a pensar també, que eixa mentalitat gregària està calant per culpa del nostre sistema. Em cansen les opinions generals. Els nou braços en alt del mateix partit defenent la mateixa idea, els quatre dels partits contraris, defenent l'altra. Pot ser que la major part de les voltes estiguen d'acord si són d'un mateix partit. Però és impossible que pensen igual tots sempre, de tots els temes. Ho fan en benefici del partit, no en benefici del poble. Sí, comence a pensar que la nostra estimada partitocràcia també té part de culpa de que les coses no funcionen com cal.
I, encara que estiga agafat en agulles, aprofite la crítica al món dels partits per parlar d'un d'ells. El que governa al nostre poblet des de fa un temps. Jo no sóc membre del PP, i per tant, algú pot pensar que no sóc qui per a parlar d'una associació privada, però per desgràcia el que allà passe m'afecta com a ciutadà d'aquest poblet. El què hi haja unes persones o altres, té incidència sobre la meua vida perquè afecta a Castalla. Així que allà vaig: L'alcalde, Jose Luís, va eixir públicament defenent a un candidat (Pérez Fenoll). El president del partit local, Juan Rico, està en l'executiva de l'altre (Ripoll). I jo, que no sé massa bé com funcionen els partits (ni ganes) intuïsc des de fora que els qui devien anar a deixar-se vore al Congrés Provincial a Oriola són els membres de l'ajuntament. Ells deuen anar allà a buscar afinitats, a parlar amb la gent, a moure's entre consellers, i diputats, a eixir a fumar-se un cigarret amb aquests, a fer-se el café. Ells són els que van a telefonar per demanar subvencions, ells són els que s'han de moure directament perquè coneixen les necessitats. I resulta que no. Que es presenten Juan Pablo, Jose Luís, Candela, Sabina... a eixir per anar al Congrés i no n'ix ni un de l'ajuntament. Ni l'alcalde. Que els noranta membres del partit a Castalla van decidir votar a cinc persones que no estan al nostre ajuntament. Seixanta-i-pico vots per a un grup. Vint-i-pico per als membres de l'ajuntament. I això que sembla democràtic i lògic no sé si es en benefici d'este poble o és per moviments interns. Massa casualitat seixanta-i-pico vots uns i vint-i-pico tots els altres. No va haver cap amb trenta amb quaranta, amb cinquanta vots: 5 amb seixanta-i-algo i 5 amb vint-i-algo (Jose Luís, Candela, Juan Pablo...)
Per desgràcia si tinguerem uns mitjans de comunicació reals, es parlaria d'això. Es comentaria. Se li preguntaria a l'alcalde si això es positiu. Se li preguntaria al president del partit local, l'ex alcalde, si anava a ser membre de l'executiva de Ripoll si ens venia bé que Jose Luís isquera defenent Perez Fenoll. Si eixir dividits era una tàctica per a estar en ambdues bandes... No sé. Jo pense que es suficienment important per preguntar, per comentar-se. Per informar als ciutadans a doble plana al Crònica de Castalla (que paguem entre tots).
L'intent del blog, des dels seus inicis, com he dit dalt, ha sigut participar de la vida política local com a ciutadans. Opinar, aplaudir, recordar errades, suggerir, ajudar. I això a un poble costa. Tot el que digues que no siga aplaudir, sembla un atac personal. I devem acostumar-nos a saber que això no es així. Que ho fem per millorar. Pensem que els ciutadans poden ajudar molt a obrir un debat. Però fins i tot, els articles més neutres (com aquest) només valen per vore si critiquem a l'ajuntament i som d'una banda, o els defenem i som de l'altra.
Estem en nadal (somriures de fons), a vore si ara arribem a entendre que tots hem d'estar en la banda del poblet. Tots. M'encantaria escoltar l'oposició dient: ens han cridat per decidir-ho entre tots. M'encantaria escoltar als ciutadans dir, cada vegada estem més implicats en les decisions de l'ajuntament (hi ha mil maneres de fer-ho).
Comence a tenir la impressió que sempre estic escrivint de les mateixes coses i que este article de dalt ja l'he escrit en altres paraules. Visc en un deja vu perillós.
Vinga. Bon nadal!
Toni.
