viernes, 19 de diciembre de 2008

Segon article per fer temps.


Tenim el blog parat i al poblet de nadal.

Quan vam començar açò, la intenció només era participar activament de la vida política del poble. Que no ens passara com a Castalla Internacional. Mil cases i a penes cap protesta, cap moviment defenent els beneficis, cap reflexió en veu alta, cap anàlisi públic sobre avantatges i inconvenients. Tampoc volíem que ens passara com en el centre històric, mil obres en trenta anys i ni una intervenció arqueològica!. Sino fóra pel castell, la nostra història material al nucli històric començaria al segle XVI. Seríem, per tant, el poble amb menys història de tota europa gràcies al laissez-faire dels seus habitants. Eixos castelluts tan devanits de ser-ho.

Un temps després, continuem sense fer cap reflexió raonable sobre temes com aquests... Continuem en el mateix lloc. Els nostres representants decideixen qualsevol cosa i ningú fa res. Serà per a bé, pensen uns, mentre lligen les victòries al Crònica de Castalla. O està fatal, pensen els altres, mentre maleeixen llegint l'altra realitat en blogs com aquest. Els quatre que els interessa, ja militen en algun partit i per tant fan més gràcia o menys, segons els barris. La resta, els donem la raó a uns o altres, segons hem decidit que els nostres són d'esquerra o de dreta. Ja està. Final de l'esperit crític.

Jo entenc a la gent major que pensa: manen ells, fan el que volen, o, Castalla ha parlat, fem el que volem. És l'educació que han rebut de respecte a l'autoritat i de pensar que el que manava (pares, governadors o qualsevol amb càrrec) se li devia un respecte major i una obediència obligada (ja veig que vaig pel camí de posar-me didàctic, ho sent). Però ara l'educació, per a bé o per a mal, va per altres camins. Un no pot pensar que la democràcia només és votar cada quatre anys. I malgrat tot. Encara hi ha gent que ho pensa. Fins i tot polítics. Sobretot polítics.

Ve tot açò per dos fets que m'han cridat l'atenció. El butlletí del Bloc i el Congrés Provincial del PP (i mentre escric açò vaig pensant, que faig jo ficant-me en estes històries i de rebot comence a pensar que eixa sensació ja es repeteix massa). Algú que sap més que jo, em va dir una volta: no intentes solucionar coses per internet. És la via fàcil. Ves, i parla-ho cara a cara. Tenia raó i no serà per no haver-ho intentat. Però no és el cas. No vull solucionar res. No sé.

El Bloc de Castalla ens ha felicitat al seu butlletí. I això, que sempre és agradable, supose que a algú li servirà per a reforçar la idea de que nosaltres encaixem en un pensament determinat, com si les persones haguérem de pensar en manada. A mi, personalment, m'han arribat a dir que estaven utilitzant-me (?). No sé si a ells les ha dit algú que estàvem utilitzant-los nosaltres, supose que no (juju). Comence a pensar que tots aquells que desconfien de la llibertat de les persones pot ser degut a que ells mateixa no estan massa satisfets amb la seua. Comence a pensar també, que eixa mentalitat gregària està calant per culpa del nostre sistema. Em cansen les opinions generals. Els nou braços en alt del mateix partit defenent la mateixa idea, els quatre dels partits contraris, defenent l'altra. Pot ser que la major part de les voltes estiguen d'acord si són d'un mateix partit. Però és impossible que pensen igual tots sempre, de tots els temes. Ho fan en benefici del partit, no en benefici del poble. Sí, comence a pensar que la nostra estimada partitocràcia també té part de culpa de que les coses no funcionen com cal.

I, encara que estiga agafat en agulles, aprofite la crítica al món dels partits per parlar d'un d'ells. El que governa al nostre poblet des de fa un temps. Jo no sóc membre del PP, i per tant, algú pot pensar que no sóc qui per a parlar d'una associació privada, però per desgràcia el que allà passe m'afecta com a ciutadà d'aquest poblet. El què hi haja unes persones o altres, té incidència sobre la meua vida perquè afecta a Castalla. Així que allà vaig: L'alcalde, Jose Luís, va eixir públicament defenent a un candidat (Pérez Fenoll). El president del partit local, Juan Rico, està en l'executiva de l'altre (Ripoll). I jo, que no sé massa bé com funcionen els partits (ni ganes) intuïsc des de fora que els qui devien anar a deixar-se vore al Congrés Provincial a Oriola són els membres de l'ajuntament. Ells deuen anar allà a buscar afinitats, a parlar amb la gent, a moure's entre consellers, i diputats, a eixir a fumar-se un cigarret amb aquests, a fer-se el café. Ells són els que van a telefonar per demanar subvencions, ells són els que s'han de moure directament perquè coneixen les necessitats. I resulta que no. Que es presenten Juan Pablo, Jose Luís, Candela, Sabina... a eixir per anar al Congrés i no n'ix ni un de l'ajuntament. Ni l'alcalde. Que els noranta membres del partit a Castalla van decidir votar a cinc persones que no estan al nostre ajuntament. Seixanta-i-pico vots per a un grup. Vint-i-pico per als membres de l'ajuntament. I això que sembla democràtic i lògic no sé si es en benefici d'este poble o és per moviments interns. Massa casualitat seixanta-i-pico vots uns i vint-i-pico tots els altres. No va haver cap amb trenta amb quaranta, amb cinquanta vots: 5 amb seixanta-i-algo i 5 amb vint-i-algo (Jose Luís, Candela, Juan Pablo...)

Per desgràcia si tinguerem uns mitjans de comunicació reals, es parlaria d'això. Es comentaria. Se li preguntaria a l'alcalde si això es positiu. Se li preguntaria al president del partit local, l'ex alcalde, si anava a ser membre de l'executiva de Ripoll si ens venia bé que Jose Luís isquera defenent Perez Fenoll. Si eixir dividits era una tàctica per a estar en ambdues bandes... No sé. Jo pense que es suficienment important per preguntar, per comentar-se. Per informar als ciutadans a doble plana al Crònica de Castalla (que paguem entre tots).

L'intent del blog, des dels seus inicis, com he dit dalt, ha sigut participar de la vida política local com a ciutadans. Opinar, aplaudir, recordar errades, suggerir, ajudar. I això a un poble costa. Tot el que digues que no siga aplaudir, sembla un atac personal. I devem acostumar-nos a saber que això no es així. Que ho fem per millorar. Pensem que els ciutadans poden ajudar molt a obrir un debat. Però fins i tot, els articles més neutres (com aquest) només valen per vore si critiquem a l'ajuntament i som d'una banda, o els defenem i som de l'altra.

Estem en nadal (somriures de fons), a vore si ara arribem a entendre que tots hem d'estar en la banda del poblet. Tots. M'encantaria escoltar l'oposició dient: ens han cridat per decidir-ho entre tots. M'encantaria escoltar als ciutadans dir, cada vegada estem més implicats en les decisions de l'ajuntament (hi ha mil maneres de fer-ho).

Comence a tenir la impressió que sempre estic escrivint de les mateixes coses i que este article de dalt ja l'he escrit en altres paraules. Visc en un deja vu perillós.

Vinga. Bon nadal!

Toni.

viernes, 5 de diciembre de 2008

Crònica d´un plenari anunciat


M´havia sentat a l´ordinador a fer un treball urgent de la universitat. Veig el plaç de lliurament i encara em queden dos dies per a fer-lo. Jop! ja no tinc excusa, em veig obligada a ficar el post-resumen del plenari del passat dia 26. En fí, allà va.

Era una preciós encara que nuvolat matí d´hivern. Arribem per primera vegada a temps a un plenari (l´agutzil encara està colocant les cadires per al públic). Hi ha cinc seients i en sobraran tres. Comença el plenari. Informació objectiva del PP: Juan Pablo deixa la regidoria d´educació que passa a mans de Gisela. Esteban deixa la regidoria de juventut que passa a mans de Candela. La cosa comença bé, ràpidet i amb informació clara, que hi ha fam a estes hores.

Seguidament Maite Gimeno es queixa de què fa dos mesos que intenten presentar una proposta i no hi ha manera de que arribe al plenari, es veu que es perd pel camí i entén que l´Ajuntament està rient-se a la seua cara, donant-li llargues i deixant passar el temps. Primer round de Paneta: li contesta que retire el que acaba de dir, que no consenteix que ningú diga que l´Ajuntament es riu de ningú, que ho retire, que ho retire ja!. Ups, pense jo, ja comencem en els "nohoconsetisc" i els "ouretireso". Quina fam!

Torn de paraula ara per a Jose Lino. Primer punt, votat d´urgència pel PP, llegir un document escrit en el que donen suport a la lluita contra la violència a les dones (ells li diuen de gènere, que a mi em sona molt mal). Lino intenta aportar en el seu monòleg algunes solucions per a acabar amb aquesta lacra que ens ha tocat heretar. Diu com unes 10 suggerències: Instar al govern a destinar més recursos, Instar al govern a destinar más policías, Instar al govern a destinar más juzgados, Instar al govern a destinar más oficinas de atención, etc. (Missatge per a Lino: instar = insistir, suplicar, rogar, pugnar, urgir, apremiar, apurar).

Continua Lino amb altra votació d´urgència del PP per a suggerir al govern mesures contra la crisi. Diu que les arques municipals estan fatal per culpa de la recessió i diu altre monòleg de mesures per a millorar. Jo esperava sentir entre elles la de baixar els elevats sous dels regidors i l´alcalde però es veu que en això no van caure. Puja la fam!

Torn de paraula ara per al Bloc. Bloc: Qué ha costat el PGOU? Paneta: 135.240 €. Bloc: Quins especialistes en arqueologia, patrimoni o cultura han participat al PGOU? Paneta: els que té l´empresa que l´ha fet (cap?, al PGOU que apareix a internet no apareix cap especialista al tema i se suposa que està complet segons informació de l'Alcalde). Bloc: Hi ha alguna llicència aprovada o en fase d´aprovació per a antenes mòbils? Lino: la pregunta no procede porque vosotros deberíais de saber el estado de las licencias pero hoy me siento amable y te voy a contestar(sonen rises del PP de fons). No, no hay ninguna licencia aprobada.

Torn per al PSOE. Maite Gimeno llig una sèrie de preguntes a alguns regidors i després es preocupa per les inundacions de fa un mes, quan va ploure tant. Llig el seu text en castellà (imagine que per a evitar que Paneta li corregisca les faltes en valencià, que sempre ho fa, soles a ella). Quan acaba comença Paneta i, sorpresa, també li corregeix les faltes en castellà. Li torna a dir (ja és tradició als plenaris) que parle bé, que tenim una llengua molt bonica per a que ella atempte contra la Reial Acadèmia, que cal estar a l´altura bla bla bla bla bla.

Ho sent però mentre açò passava hi havia altra conversació en marxa. Jo: déu meu, no suporte que ningú es pose en plan paternalista amb un altra persona enmig d´un plenari popular. La meua panxa: doncs anem-se´n a dinar. Jo: Parlar de respecte i de cultura? però si ací no s´està respectant a la gent! La meua panxa: tenim canelons en el microones. Jo: mmm canelons.

Sent no haver sigut capaç d´aguantar la temptació dels canelons fets per la meua iaia però perd el control veient a la gent com utilitzen els plenaris per a dur endavant batalles personals fonamentades en l´únic objectiu de deixar patent la superioritat institucional, i molt més, posant com a excusa una pseudodefensa a ultrança de la nostra llengua. En fi, que vam eixir del plenari abans de que acabara però els canelons van merèixer la pena.

VA DE BO¡

El Diumenge tenim Pilota...
La primera volta que vaig anar a vore una partida de Pilota Valenciana, no sé perquè em vaig seure als escalons, si, enmig de la pista, per on passen les pilotes a 300 per hora. Es més, al vore els coixins amuntonats en les escales, vaig pensar, mira que bé, per a no cansar-nos, i per a tindre alguna cosa toveta que contrareste la pedra de l'escala...
Tots amb els coixins a la mà, i jo sense saber que més que un instrument per seure's en llocs una mica incòmodes, servien de defensa a l'atac imprevist de la pilota.

Va ser una partida impactant i prou entretinguda, una experiència que no s'oblida fàcilment; sí, la pilota pot arribar a enganxar. Així que ja m'estic preparant per a les següents partides que el Club pilota valenciana Nou trinquet convoca aquest cap de setmana. És més, són les finals d'un primer Campionat al poblet, un esdeveniment que crec que fa molt temps que no es feia, així que haurem d'aprofitar i anar a vore com la Pilota ens toca de propet...

A les 10:30h del diumenge 7 de desembre Gran Final "Tocar Escala":
Olivero i Hermés contra KemboII, Jose Mª i Ximo

A les 12:00h del diumenge 7 de desembre Gran Final "Escala i corda":
Batano, Llegona i Pere contra Ramón, Bomba i Tasaro.

Cavallers, va de bo.

miércoles, 26 de noviembre de 2008

Estudi de Mínims: Copiar/pegar





La frase de la nit la va pronunciar Juan Antonio Marco: "Si un alumne d'últim curs de carrera em dona un Estudi d'Impacte Ambiental amb una vegetació i una fauna comentada com la que hi ha al PGOU de Castalla, ha de tornar a presentar-se a setembre". Aquesta adaptació, on determinades parts no aprovarien un examen de geografia, val 135.000 euros.


Això és el que diu el Professor de Geografia Física de la Universitat d’Alacant del nostre Pla General d'Ordenació Urbana. Sense interessos pel mig. Sense beneficis. Una opinió científica.


Els que l'han redactat (també especialistes) són una empresa que s'ha quedat la concessió de l'adaptació d’aquest pla i intenta fer el mínim treball possible per rentabilitzar al màxim a seua inversió. És lògic. Això significa copiar/pegar d'internet el màxim possible. El treball és relativament senzill, agafar la informació que ofereix la COPUT (Conselleria d’Obres Publiques) a la xarxa i copiar-la, sense treballar-la directament.


És normal que l'empresa ho faça. Ha d’intentar obtenir els màxims beneficis de la seua inversió i si hem d’elegir entre treballar un mateix el material i agafar-se al que ja està fet, no hi ha cas. Però no és lògic que el nostre municipi no busque científics per a que li donen segones opinions. Es sorprendrien de la gent que està disposada a ajudar.


Ara mateix, farem al·legacions al pla. Però no és just. Aquesta conferència i moltes altres, les haguera hagut d'organitzar (més i millor i amb més temps) el molt il·lustre quan va començar a redactar el pla. Haguera tingut una opinió objectiva i des de fora de tècnics i especialistes. I a cost reduït (Juan Antonio Marco i Pablo Giménez van venir a donar-nos la seua opinió sense cobrar res). I no serà perquè no els ho vam dir. No ho entenc. Algú, per favor, que em done una explicació racional.


Altra frase memorable de Juan Antonio Marco, professor a la Universitat d’Alacant de Geografia Física sobre el nostre pla: "Té un Estudi Ambiental de mínims", és a dir, la llei marca això, anem a fer el mínim. Eixe estudi de mínims ens ha costat, 135.000 euros (més de vint milions de les antigues pessetes). Personalment, a mi em dol que, una persona sense cap interés particular, ni personal i amb molt coneixement sobre el tema, parle així del pla que va a marcar el futur del meu poble. Em dol perquè no acabe d’entendre-ho.


Bé. Anem per feina. I anem amb les errades o amb els elements millorables.


1. L’escala 1:50000 que s’utilitza a la majoria dels mapes del medi físic no és l’adequada per a un Pla com aquest. Està bé per a un ús comarcal, però no per a un ús municipal. I ho expliquem. Un bancal que tinga 50 metres d’ample, ocuparia 1 mil·límetre al mapa. Si aquesta xifra ja es quasi inapreciable, tot allò que siga inferior, no és visible. Pensem en una zona de 50 metres que ocupe una possible zona inundable, una errada pot ocasionar nombrosos problemes. El que provoca açò és que moltes de les línies traçades siguen només aproximades. Però si estem parlant de llocs on es pot construir, per exemple una vivenda, hem de ser aproximats o exactes en les nostres apreciacions?. Volem un treball ben fet o un treball ràpid? Des de la Universitat d’Alacant ens recomanen que es treballe en plànols 1:10000 i en sectors més crítics en 1:5000.


2. El PGOU qualifica sis unitats ambientals, des de la UA1 fins la UA6. La UA1 i la UA2, són les zones de serra. Tant una com l’altra tenen establides una qualificació ambiental alta, per tant, han de tenir un índex de capacitat de acollida baix, com així és. Són zones no urbanitzables protegides, ja que la seua qualificació diuen que tenen un alt valor ambiental. En canvi, la UA5, que també està indicada amb una qualificació ambiental alta, xoca amb la idea de certa permisivitat en la construcció. Si té un alt valor ambiental, no s’hauria de protegir d’alguna manera? Perquè no es fa?


3. El pla només marca un risc d’inundació en les zones del voltant del Riu Verd. Sembla ser que cap dels barrancs que baixen de les nostres serres, segons el pla, té perill. No diuen el mateix els especialistes en riscos de la Facultat de Geografia de la Universitat d’Alacant. Tornem al problema de l’Escala 1:50000. A eixa escala, al mapa, no apareixen ni molts barrancs. El barranc del Negre-Gentisclar, un dels que ja hem comentat a l’esborrany d’al·legacions, és eliminat per tant de qualsevol tipus d’estudi. Segons el PATRICOVA (Pla de prevenció d’Avingudes) els plans generals deuen incloure un estudi d’inundabilitat dels barrancs més importants. El Pla de Prevenció d’Avingudes diu que amb conques superiors a 0’5 km2, (que no és un espai de grans dimensions) s’ha d’incloure, per llei, l’estudi d’inundabilitat. I no és que no es faça en el barranc del Gentisclar, o en la zona del Pla de les Caves, és que tampoc es comenta res en zones molt més urbanitzades i urbanitzables (com la Llauria). Si passa qualsevol cosa, qui serà el culpable? L’ajuntament per no incloure-ho al Pla? La Conselleria per acceptar-ho? (que ho acceptarà). El poble per no moure’s i pressionar per a que es faça el millor pla possible? El propietari del terreny per fer-se la casa en un lloc on no hi havia cap estudi d’aquest tipus?.


4. En l’estudi d’impacte ambiental, la fauna mereix una apartat ben limitat. Quasi una simple enumeració. No hi ha referències, en la vegetació a cap de les plantes endèmiques de la nostra zona que estan protegides per llei. Ni de la zona del Campellos, ni de les zones dels algepsars. Això ve a mostrar-nos que les preocupacions medi ambientals, que tant s’utilitzen en ocasions amb una finalitat publicitària, quan s’ha d’establir una llei per protegir-les, desapareixen. Quan ens hem de posar seriosos per a defendre la natura legislant, se’ns esvaeix la nostra defensa del medi ambient.


5. La poca dedicació que s’ha mostrat en la recollida de xifres ve exemplificada en dos detalls: incendis i precipitacions. En l’estudi dels incendis al nostre territori, comença la sèrie en 1993 i acaba al 2001. Per tant, no apareixen incendis en eixos anys. Però, perquè una sèrie tan curta d’estudi en un tema tan important? La resposta és senzilla. A partir de l’any 1993, són els anys que apareixen en internet. No apareix per tant l’incendi de la Replana, ni cap informació que hagueren pogut recollir a poquet que hagueren treballat el tema. En la de la pluviometria es parla d’una serie dels anys 80, quan hi ha estudis científics posteriors publicats. El que passa es que eixos estudis s’han publicat en llibres i això significa consultar biblioteca, i per tant no és tan ràpid com copiar/pegar el material que Conselleria penja a la xarxa.


6. La part més preocupant, és la desaparició d’una zona intermèdia entre el paisatge protegit i l’urbanitzable. El “sol urbanitzable protegit” ha baixat el 20%. Si no es classifica com a protegit, el deixes obert a un canvi de classificació posterior. Però, si a més, eixa zona està pegada a una zona de gran qualitat ambiental poses en perill tota protecció. Ja ho havíem comentat a l’esborrany d’al·legacions i des de la Universitat ens ho han confirmat. Tant a la zona pròxima al pau de l’Espartosa-Catí (Puntal d’Amorós?), com en la carretera a Saix, la zona d’esmorteïment ha desaparegut. Podem suposar perquè ho fan. En el primer lloc, s’han construït casetes i volen legalitzar-les de fet o hi ha interessos particulars per a construir-ne alguna més (si abans la llei ho prohibia i se n’han construït, canviem la llei i encara se’n construiran més). En el segon, la compra d’uns terrenys per la industria Bornay, en compte de canviar la qualificació d’eixos terrenys, canvia la qualificació sencera de tota la zona. Una zona, a més, que el propi Pla General descriu com de gran bellesa pel manteniment dels abancalaments i per la proximitat a una zona protegida. A més, Onil, a l’altra banda de la carretera, si que establix determinats graus de protecció per a eixa zona, el que ho fa tot encara molt més incongruent. Quina és l’explicació? Volem que ens ho expliquen perquè ara si que no entenem res.


7. Els cursos fluvials assenyalats com a una Unitat Ambiental independent i que solapa les altres, són cursos marcats al plànol de forma bàsica. Sense estudi de “canyades” i barrancs, només amb una marca que s’estableix per ordinador seguint un fil amb una mesura idèntica. Qualsevol que ha estudiat estos cursos sap que en determinades zones l’àrea inundable s’ha de concretar, eixamplar, estretir...


I prou per hui que ja és tard.


Toni.

martes, 25 de noviembre de 2008

Preparant les al·legacions.





Bon dia Castalla.

Ahir va tindre lloc a la Casa de Cultura la xarrada sobre l´adaptació del PGOU de Castalla. Aquest acte estava encaminat a entendre i aclarir sobre què tractava el nou plà general que organitzarà el territori de Castalla en els pròxims anys. L'Enteniment d'aquest pla és necessari per a presentar al·legacions en contra de les barbaritats que cadascú pense que comet aquest. El plaç per al·legar acaba el pròxim divendres dia 28 de Novembre. Aleshores, tenim prou de pressa.

Per la nostra part, hem anat recollint material de diversos llocs, a més d´un treball propi en l´àmbit de patrimoni. Hem agafat diferents propostes i observacions de gent de Castalla i l´hem reunida per tal de presentar unes al·legacions d´allò més completes. Ja sé el que esteu pensant i sí, aquest treball deuria haver-lo fet l´Ajuntament i no nosaltres. Com que el Muy Ilustre no ha estat per la labor, hem elaborat un esborrany d´unes al·legacions al PGOU, a la espera, per suposat, que aporteu qualsevol punt que considereu que manca.

Aquest esborrany és provisional. Amb la informació que ens van aportar ahir els professors Antonio Marco i Pablo Giménez intentarem elaborar el material complet per a presentar-lo abans del divendres. Intentarem penjar-lo dimecres o dijous per a que us el pugueu descarregar i presentar-lo a l´Ajuntament si voleu al·legar.

Parlem.

ESBORRANY D´AL·LEGACIONS:


Reflexions inicials:
1. Hem trobat a faltar una major implicació dels redactors del Pla per “patejar-se” el terme i el poble. Açò és fàcilment identificable amb errades fàcilment evitables si s’haguera eixit del despatx i s’haguera revisat tot allò que ja constava en el PGOU anterior “in situ”.
2. A l’aspecte arqueològic hi ha una millora clara respecte a l’altre pla amb les referències a la Llei de Patrimoni. Però no entenem que una adaptació de tanta importància no es compte a un arqueòleg o historiador entre els redactors. Massa copiar/pegar d’un Pla General que ja contenia nombroses carències. Ens semblava indignant fer la feina en les al·legacions per a que les cobren altres. Ho fem perquè és el nostre poble, però és decebedor.
3. Temem que no s’ha tingut en compte les figures de protecció que existeixen (concretament dins de zones agrícoles o protegides) als terrenys colindants dels pobles veïns. De poc serveix protegir un pinar o un àrea agrícola compartida entre dos termes municipals, si en un es protegeix d’una manera, però en del costat es protegeix d’altra o no es protegeix. En definitiva, comencem a pensar que no ha hagut massa esforç de coordinació del nostre Pla General amb el dels pobles veïns (esperem equivocar-nos).
4. Ens han quedat moltes preguntes pendents: Antenes de telefonia mòbil, carril bici, en base a quin criteri es fa el catàleg de bens protegits (qui és l’especialista), possibles ampliacions de Castalla Internacional (amb el nou pla, com seria de senzill ampliar i quins serien els passos a seguir...), etc.

Entre les al·legacions al pla hem de destacar les següents.

1. Àrea d’Esmorteïment amb el Paisatge Protegit.

Amb la desaparició de la superfície de Sòl No Urbanitzable Agrícola Protegit i la seua transformació en Sòl No Urbanitzable Agrícola, desapareix una figura de protecció que servia d’àrea d’esmorteïment amb el Paisatge Protegit de la serra del Maigmó. Jesús Quesada, el redactor del Pla, va afirmar públicament a les conferències prèvies a l’elaboració del pla, que la protecció de les zones al voltant del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó, era un dels elements fonamentals que s’havien de corregir en el pla anterior. En canvi s’ha optat per eliminar part de la protecció. Això augmenta la vulnerabilitat de les dos zones, ja que en la zona de Sòl No Urbanitzable Agrícola s'augmentarà el marge de tolerància de noves construccions, i això augmenta el risc d'incendi i de destrucció del Maigmó.

2. Zona de reserva d’infraestructures

El Pla General no delimita zones de reserva per a infraestructures i elements dotacionals: no fa una reserva de terreny per a possibles línies ferroviàries, ni per a futures escoles, ni possibles dotacions mèdiques...

3. Recuperació Integral de l’àrea del Riu Verd.

El Pla General no protegeix ni es marca com a objectiu la recuperació integral de l'àrea de domini públic del Riu Verd (5 metres a cada costat del riu), com a zona verda i àrea de protecció ambiental.
A més, el cas del tram del Riu que va des de l’antiga fàbrica de l’Alcohol fins a la depuradora (que originalment no estava considerat com a Riu, sino com la antiga sèquia de desaigüe de la Marjal), ara ens trobem amb el cas de que en terme d’Onil, entre les obres del nou polígon i les de la autovia, s’ha fet una gran canalització de desaigüe, però que es talla just al entrar en terme de Castalla, creant un important coll de botella. Creem que el Pla deuria de contemplar el tram des d’ací fins a la depuradora com a riu, i planificar el tram de forma que el curs de l’aigua no tinga obstacles, i que no supose un risc per a les edificacions més pròximes, a més de que tinga un àrea de servidumbre. Hem de tenir en compte que tota aquesta zona és plana, i per tant potencialment inundable.


4. Menció explicita al pla de la Rambla Gentisclar-Barranc del Negre

La falta de menció al cas de la Rambla de Gentisclar-Barranc del Negre. Aquesta rambla és un curs hidrogràfic amb una jerarquia important, en capçalera molt més ben definida que la del propi Riu Verd. És, per tant, un curs amb un risc major de patir avingudes d’aigua importants en cas de pluges torrencials. Per la pròpia disposició dels barrancs de capçalera possiblement siga el curs més perillós en diferència dins del nostre terme. La legislació supramunicipal parla de zones de servidumbre i policia per als cursos hidrogràfics, però en aquest cas el Pla General deu fer una menció explícita a aquest curs, prohibint qualsevol edificació al seu interior, i recomanant el tractament adequat de qualsevol infraestructura que tinga que creuar la rambla. Cal recordar l’estat precari amb el què l’autovia d’Alacant creua la rambla de Gentisclar a l’altura de Fontés (creua per damunt de tres tubs, ni tan sols hi ha un pont), sense mencionar varies vies rurals, o la carretera de Catí, que creua sense cap pas per a aigües. Encara que amb aquest tema té la paraula obres públiques quan es tracta de infraestructures supramunicipals, però es bó que estiga especificat per a les futures actuacions o correccions.

5. Control del recurs de l’aigua amb informe Previ de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Ni la Memòria Justificativa ni l'Estudi d'Impacte ambiental han avaluat la tendència baixista dels pous d'aigua. No es parla en cap moment de l'estat de sobreexplotació dels pous que ja es reconeixia en l'estudi de l'empresa EVREN en 1998, i que s'ha agreujat. No s'estudia suficientment la capacitat d'acollida de Castalla en funció de la disponibilitat real d'aigua. (Si ha baixat 30 m en un any el pou de les Voltes amb 10000 habitants, no es pot augmentar els habitants).

El Pla General fixa un marge de fins a 17000 habitants, però l'estudi d'impacte ambiental diu que "per a qualsevol ampliació urbana es requerirà l'informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre la disponibilitat d'aigua". Creem que no es pot fixar una població de 17000 habitants sense saber si hi ha aigua suficient, i en tot cas, l'informe de la Confederació Hidrogràfica s'hauria d'haver fet prèviament al Pla General, per a fixar el límit màxim d'habitants. A més, forçar als promotors a iniciar la compra i els tràmits per a la construcció en Zones Urbanitzables i supeditar el desenvolupament a un informe de la Confederació Hidrogràfica a posteriori pot provocar conflictes i inseguretat en les inversions privades.



6. Delimitació dels Jaciments arqueològics.

Necessitat de delimitar amb exactitud l'extensió dels jaciments arqueològics inclosos al Catàleg de Bens i Espais Protegits del PGOU (Alt de Paella, Cabanyes, Cabeço del Pla, Castell de Castalla, Foia de la Perera i Torreta de Cabanyes), per, a continuació, poder establir un límit d'afecció amb xifra, no sols una marca al plànol.

7. Inclusió al Catàleg de Bens i Espais Protegits de determinats elements desprotegits (o amb una protecció que no consta de forma pràctica, al PGOU).

Hem de tenir en compte que determinats bens estan protegits per lleis superiors (com la llei de Patrimoni), el problema és que si no s’especifica al PGOU, es complicat que amb el funcionariat existent (cap especialista en la Llei Patrimonial) es tinga en compte la protecció deguda. És per aquest motiu pràctic, que exigim que apareguen al Catàleg de bens i Espais Protegits els següents elements:
- Retaules ceràmics. Estan protegits per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià), com Bens inventariats no declarats d’interés cultural)
- L’alqueria i les necròpolis andalusines d’Almarra. Estan protegits per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià), com Bens inventariats no declarats d’interés cultural. A més, es deu establir un límit d’afecció que conte amb una xifra en metres, no sols una marca en el plànol.
- Les canteres i forns d’algeps i protecció dels mateixos amb un nivell integral (ara mateix desprotegits).
- Molins fariners dels riu Verd i protecció dels mateixos amb un nivell integral (ara mateixa desprotegits).
- Realització i inclusió dins les figures de protecció del PGOU, d’un catàleg d’arbres monumentals del terme.
- El solar de l’Antic Convent s’ha d’incloure com a jaciment arqueològic i protegir-lo amb un nivell integral. A més, com en tots els altres s’ha d’establir un límit d’afecció amb xifra, no sols amb una marca en el plànol.
- L’antiga via de tren Alcoi-Alacant deuria protegir-se amb un nivell integral.
- Inclusió de les vies pecuàries al Catàleg de Bens i Espais Protegits i protecció de les mateixes amb un nivell integral (ja les protegéis una llei major, però s’ha de tenir en compte).
- El cementeri vell (partida de la Bastà) en el Catàleg de Bens i Espais Protegits com jaciment arqueològic i protecció del mateix amb un nivell integral. I de nou, establir un límit d’afecció amb xifra.


8. Major protecció per a elements protegits de forma parcial.

Altres elements del nostre patrimoni estan protegits de forma molt elemental, i es per això que requerim una protecció major. Ací van uns exemples:
- Les creus del terme incloses en el Catàleg de Bens i Espais Protegits del PGOU, deuen de passar de protecció parcial a protecció integral.
- Protecció integral per algunes de les masies i cases de camp més destacades, en funció del seu interès arquitectònic, importància històrica, etc., incloses en el Catàleg de Bens i Espais Protegits del PGOU (ara gaudeixen d’un nivell de protecció ambiental).
- Protecció integral per als pous de la neu del Carrascar i Planisses inclosos en el Catàleg de Bens i Espais Protegits (ara gaudeixen d’un nivell de protecció parcial). Estan protegits per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià), com Bens inventariats no declarats d’interés cultural. I com sempre, establir un límit d’afecció amb xifra.

9. Correcció d’errades al Catàleg de bens i Espais Protegits.

No entenem com està protegida la façana de la fitxa 32 del antic Catàleg de Bens i Espais Protegits quan a penes té un any. Suposem que ha estat un copiar/pegar de l’antic i que no s’ha revisat al carrer.
També volem apuntar que el jaciment arqueològic de Cabanyes té més extensió del que s’assenyala al Catàleg de Bens i Espais Protegits i que el de la Torreta de Cabanyes està mal ubicat al Catàleg de Bens i Espais Protegits.

10. S’ha desprotegit l’únic algepsar inclós al PGOU.

No sabem que ha passat amb l’únic algepsar protegit al PGOU, i desaparegut amb el nou catàleg proposat. El projecte d'urbanització del Carrer 2 de Maig esperem que no vaja a provocar la destrucció de l’únic algepsar que es troba protegit al Catàleg de Bens i Espais Protegits. Però comencem a pensar que si s'ha desprotegit deu ser, perquè hi ha la possibilitat de què desaparega amb la urbanització de la zona. Demanem la realització d’un estudi d’aquest forn d’algeps i la integració amb les noves construccions. No cal destruir, el patrimoni cultural s’ha d’integrar per a ser gaudit per tots.

11. Organismes estables de Participació Ciutadana.

El Pla General recomana l’impuls d'òrgans de participació ciutadana, cosa que el govern municipal ja ha rebutjat en diverses ocasions. És una incongruència aprovar un Pla que no comptarà amb la complicitat, la confiança i l’impuls decidit per part del govern municipal.




viernes, 21 de noviembre de 2008

Xarrada sobre el PGOU.


Hola gent.

Ja hi ha data per a la xarrada de l´adaptació del PGOU de Castalla. Serà el proper dilluns dia 24 de Novembre a les 20:00 hores a la casa de cultura de Castalla. El ponent és Juan Antonio Marco Molina, Professor titular de Geografia Física del Departament d'Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d'Alacant.

Aquesta és una bona oportunitat per a que algú que entén del tema ens explique en què consisteix el nou Plà General d´Ordenació Urbana que està a punt de ser aprovat a Castalla. Com que queda poc temps per a presentar les al·legacions que es creguen oportunes, estaria molt bé entendre el plà, en què consisteix, quines grans transformacions pot sofrir Castalla i com serà el poble on cresquen els nostres fills.

Ens veiem el pròxim dilluns. Correu la veu.

lunes, 10 de noviembre de 2008

Paul Newman


Els dies van succeint-se tan ràpid com la caiguda dels nostres conferenciants del PGOU. Hem tingut dues confirmacions i dues cancel·lacions. I cinc intents posteriors. És difícil sobretot abans del 28 de novembre (per a després, sense problemes). I per al temps que estem ja comença a posar-se complicat. Però bé, l’esperança és l’última abans de rendir-se i ací estem, a poc a poc, fent temps al nostre poblet. Esperant que vinga ja el gran Paul a visitar-nos. Dimecres tenim la primera. "The Hustler”, El Buscavidas, i a partir d’ací ja quasi totes les setmanes una. Ací va el cartell. Totes les pel·lícules seran a les 21:00h al saló d'actes de la Casa de Cultura.

El buscavidas, de Robert Rossen. Dijous 13 de novembre. Presenta Toni Doménech.

El castañazo, de George Roy Hill. Dimecres 19 de novembre. Presenta Amador Pérez.

El golpe, de George Roy Hill. Dijous 27 de novembre. Presenta Jose Manuel Valdés

La gata sobre el tejado de zinc caliente, de Richard Brooks. Divendres 5 de desembre. Presenta Pilar Esteban.

Camino a la perdición de Sam Mendes. Divendres 12 de desembre. Presenta Enric Verdú.


Vingueu els que vulgueu. Després de l'èxit de la conferència d'Almarra ja no ens sorprendrà res.

Salutacions vàries i efusives.

Toni.


lunes, 3 de noviembre de 2008

Conferència sobre l'alqueria d'Almarra (segles XII i XIII)



Que seriots queden els títols en plan científic. No sé fins quin punt pot ser atractiu un títol com aquest. Ni com d'atractius per al públic en general poden ser els esquelets d'època islàmica. Però a mi m'encanta que em conten històries sobre altra gent que va viure en el mateix lloc que nosaltres fa centenars d'anys... Esperem fer gent per escoltar parlar d'un material sobre el que no hi ha massa publicacions i d'un jaciment que els castelluts encara desconeixem.

Este divendres 7 a les 20:30 a la Casa de Cultura de Castalla.

Almenys tu ja no pots dir que no ho sabies.

Salutacions vàries.

Toni.

sábado, 25 de octubre de 2008

Article per a fer temps fins que arriben les conferències sobre el PGOU.


Introducció 1.
Tinc un amic que cada volta que ixíem per Castalla em dia: "eres el major del bar", i els miràvem a tots, un per un, i el molt cabró sempre tenia raó. Tampoc era molt difícil això a Castalla. Ell té un mes menys que jo, però li traíem un ou de profit al comentari i a partir d'això només mirar la gent, ens partíem de riure. Tant m'havia acostumat a l'assumpte que entrar una nit de divendres a un bar del barri a Alacant i veure gent de la meua edat, va ser un "xoc" que em ronda pel cap com els morts de "El sexto sentido".

Introducció 2.
Sempre he sabut que ser universitari no és garantia de res. He escoltat mil converses tirat a l'herba de la facultat sobre programes estúpids de la tele, sobre qüestions estètiques diverses, o llunàtiques opinions polítiques de gent que, en teoria, ha de tenir uns mínims coneixements del món que l'envolta, per a pensar que l'educació reglada pot solucionar determinades carències. El percentatge d'alumnes universitaris en els últims temps a Castalla ha crescut tant, que algun il·lús podria pensar que la vida cultural del poble podria girar com gira el món. "The world has turned and left me here", que cantava Weezer. Sempre hi ha entranyables optimistes.

Introducció 3.
Tres converses en una setmana sobre que passa a Castalla són el suficient per a començar a pensar que no ho pense jo només això. Què passa a Castalla? diu la gent ara en compte dels típics: "holaaa", "bueeeeno", "aaau", "aleee". Sempre havia pensat que era una impressió personal. O millor, sempre he pensat que això passa a tots els pobles d'un tamany semblant al nostre. Però mentre parle pel messenger d'això, sona Deluxe en l'ordenata cantant "Los jóvenes mueren antes de tiempo" sobre la seua Pontevedra natal i a mi ja m'encaixa quasi tot.

Introducció 4.
El regidor de Cultura em passa per mail el cartell de la pilota. Em diu que tots els dissabtes a les 16:00h i diumenges a les 10:00 hi ha partida al trinquet. Que li fem publicitat. I té raó. Després m'arriben invitacions per a les inauguracions del papa Calixt III, la del diumenge 26 amb l'escultura local amb material reciclat de la gent de Castallart o les tertúlies de la biblioteca. No està mal. Algú es mou. Però són gotes soltes. Com si mai formaren un mar. Com esguits que no creen gent, només familiars i amics. Esta "recerca de la gent perduda" de la que Proust no va escriure, és el dia a dia de la cultura i la vida local.


Introducció 5.
Sempre sóc prou escèptic quan la gent parla d'aquell temps passat, sempre millor. M'encanta la nostàlgia, fins i tot dels temps i els llocs que no he viscut, però sempre la mire amb certa distància. Diguem-li autoprotecció. Jo sóc dels qui em deixe portar per una bona història, quan algú parla de Castalla i dels vells i culturals temps, de la Finestreta, del Centre Cultural Castellut i de la "vietnamita". No sé si d'ací a trenta anys la gent parlarà amb la mateixa fascinació per, jo que sé, Natura i Gent, o posats a exagerar, del cineclub Annie Hall o del naixement dels blogs a internet. No estaria mal. El problema d'això és que eixe camí del passat porta a la insatisfacció o l'abandó. Molts ho han fet ja. Massa.


Qualsevol de les cinc introduccions em val per a encaixar-les en un "totum revolutum" que em parle de l'absència de vida cultural al poblet. De la VIDA al poblet. Encaixe els bars amb les exposicions, les tertúlies improvisades al caliu del rom amb les organitzades sota els fluorescents de la biblioteca, la vida entre setmana i els dissabtes per la nit. Ho encaixe perquè sí, perquè tot és cultura. Ballar en un bar ho és, però veges a vore en quin bar de Castalla ho fan... Carpe is dead.

I no tot és dolent. Alguna cosa es mou al sud del riu Verd. No tot és tele i hui prompte a casa, o el "buf, quina desgana eixir ara que està la calefacció en marxa". Un amic em parlava esta setmana d'un col·lectiu per a punxar música i imatges, altre del nou grup de música que estaven montant, altre dels curtmetratge que tenen en projecte. I malgrat això sembla que mai passe res, excepte els sopars d'esquadra, de quinta, o de fàbrica, i les festes a les comparses. El poble mort. "La leyenda de la ciudad sin vida" on l'or que tots busquen ha estat substituït pel sofà de casa i Lee Marvin canta trist mentre aparca el cotxe en el videoclub per agafar una peli i fugir a tancar en pany i clau.

Alguna cosa haurem de fer. Alguna cosa haurem de montar. Però potser millor demà. Que hui estic cansat, que hui plou. Me'n vaig al sofà. Vaig a posar una pel·li. Hui una americana, d'eixes de no pensar massa. Que no estic per a calfar-me el cap després de tota la setmana treballant. I quan isca el tema li tirarem la culpa al govern, a l'ajuntament o al Sursum corda. No està mal. L'assumpte pinta bé.

Toni.

PD. Ah, estem intentant montar un parell de conferències sobre l'adaptació del nou PGOU. Una amb presència municipal i altra sense. No sé com eixirà, tenim poc temps per trobar algú objectiu que domine el Pla de Castalla. S'admeten suggerències o comentaris si algú li ha pegat alguna llegida.

Vinga, salutacions vàries i efusives.



miércoles, 15 de octubre de 2008

Castalla D.F.



Una vegada superada la ressaca de l´últim plenari, ens hem de posar en coses més serioses (i profitoses). Es tracta de la publicació del Pla General d´Ordenació Urbana de Castalla, que ja està aprovat, exposat i en plaç obert per a presentar al·legacions.

Els qui tinguen temps poden anar a l´Ajuntament per a examinar-lo. En la tercera planta han col·locat uns panellets on es poden vorer les imatges impreses i consultar la memòria. Per als qui tinguen més temps encara, dilluns de 12:00 a 14:00 està present el redactor del pla per a aclarir dubtes i preguntes.

Per als qui no tenen temps lliure en horari laboral, una bona notícia i una regular. La bona és que el PGOU està penjat a la plana del Muy Ilustre (este link). La regular és que són una caterva de fulles i plànols en un llenguatge tècnic una miqueta "infumable".

Pel nostre costat estem preparant unes jornades per a que vinga alguna persona entesa en la matèria i puga explicar-nos en llengua local en què ens afecta el nou pla, quines són les modificacions que proposa respecte a l´anterior i com quedarà Castalla. Pel vostre costat, us demanem tota la ajuda possible. Qualsevol persona que entenga de biologia, arqueologia, geografia i tot el que acaba en "ia" i estiga disposta a tirar una maneta, que alce la mà o envie un mail, el que preferisca.

El plaç per a presentar al·legacions acaba el 28 de Novembre així que ens hem d´afanyar per a entendre tots el pla, fer al·legacions (si és necessari) i buscar alternatives (que sempre és necessari).

Salutacions vàries i efusives.

miércoles, 24 de septiembre de 2008

Una Europea, un Regidor de medi ambient i un Bombero Torero.



Instaurar la nova norma de fer dinaret després dels plenaris ha sigut tot un encert. Crec que si no obtinguera eixa petiteta recompemsa em costaria moltíssim assistir a l´Ajuntament a la una i quart de mig dia. En fí, que huí ha hagut plenari.

Quan entres en un plenari que ja ha començat et passa com quan veus una peli en versió original: fins que no passa un ratet no comences a entendre res de res. Les primeres paraules que llegia vertiginosament una senyoreta en el paper de Silvia Jato et provoquen un desconcert total. Quan l´oïda ja se t´ha acostumat comences a entendre les frases que llig enmig de l'article uno barra tres de regulación urbana por el que se establece la moción para el aplazamiento bla bla bla.

Total, que del principi, com que la xicona llig a eixa velocitat i els partits sols diuen a favor o en contra, no ens hem enterat de res. Ens diuen que el que s´ha aprovat és l´apertura del PGOU, que estavem esperant en barraqueta des de juliol. Doncs bé, obert queda el plaç per a consultar el que es pretén fer al territori castallut i, per suposat, per presentar al·legacions.

La resta del plenari, ja a una velocitat de lectura inteligible, ha trascorregut com sempre. El Bloc presenta diverses propostes per ajudes als llibres de text, per parlar de la possibilitat d'unir Villena i la Foia de Castalla mitjançant ferrocarril, per regular els horaris de la plaça, etc. El de sempre, dos o tres vots a favor i els del PP en contra. No sé si seran temes de menor importància per a votar en contra, o per a no fer massa cas. Fins i tot l´alcalde s´alça a per uns papers mentres Yagüe està parlant. En fí.

Els moments més divertits han sigut protagonitzats per dos regidors del PP. El primer d´ells arriba quan el Bloc li pregunta a Susan McKenzie si li sembla bé fer bous embolats i bombero torero a Castalla. La Susan la duia ben preparada. S´alça de la cadira i comença a llegir un document que duia redactat. Tradueix tres cartes de tres persones europees que viuen a Castalla Internacional i que reflexen el setir del seu poble, internacional. En síntesi diu que els "ciudadanos europeos" venen a España, i més concretament a Castalla, pel clima i per la seua cultura. Que són "ciudadanos europeos" i tenen dret a escollir el lloc d´Europa on volen viure i han triat esta localitat per la bona vida d´ací i per la seua cultura i tradicions, a les quals respeten i admiren a parts iguals. Que els "ciudadanos europeos" son uns convidats i no tenen dret a queixar-se ni a canviar les tradicions del poble i que recolzen qualsevol forma de festa que es duga avant.

Personalment m´ha encantat la frase de "ciudadanos europeos". La pose tant perquè Susan l´ha dita unes 25 vegades en total. I jo, que també em considerava una ciutadana europea... Tota esta contestació ens ha dut uns deu minutets i quan acaba Yagüe li torna a fer la pregunta: "Pero a ti qué te parece?" i Susan torna a dir que és una ciutadana europea i que recolza tota la cultura i la tradició i les festes i la vaca i tot, i no entén com el Bloc no apoia algo tradicional del poble "No, no, parlem del bou embolat, que mai ha sigut tradició a Castalla". I Susan diu que ella apoia tota la tradició, i les festes i la vaca i tot. Finalment, Paneta salta al ruedo i li diu a Yagüe que la pregunta està ja contestada, passem a altra cosa.

El segon Prime Time del dia l´ha protagonitzat Lino. El Bloc li ha dit si tenien coneixement de la baixada de 30 metres dels aqüífers de la zona. Lino: "Sí". Bloc: "I tenen pensat prendre mesures al respecte?". Lino: "Sí, ja t´he contestat". Bloc: "Quines mesures?". Lino: "De momento, rezar mucho y hacer prerrogativas para ver si llueve". Ací no faré comentaris. No tinc prou post.

En fí, que no ha estat malament del tot el ratet del plenari. També ens hem enterat de que Onda 15 no existeix des d´agost del 2007! Crec que ara emiteixen des d´altre lloc (del més enllà?) amb altre nom. Alguna cosa així he entés però com que m´ha agafat resant (que llueva que llueva la virgen de la cueva) tampoc m´he enterat massa.



viernes, 12 de septiembre de 2008

El Llibre del Fets


Va a ser un post llarg, prosaic i cronològic. M’horroritzen dos dels tres adjectius, però em calen els tres perquè ja prou embolicat està l’assumpte, com per ser curt, poètic i armat d’insistents flashbacks. El cos em demana ser creatiu, però el cap diu que no. Que al tall.

Dia 7 de setembre (Dilluns)
Rebem la contestació a la nostra demanda de consultar l’expedient de l’avinguda d’Onil. La contestació és clara: No podem veure’l. Hem de demostrar legalment que som interessats. I tenim deu dies per demostrar-ho. Primer em fa gràcia, després me s’emporten els dimonis i després em torne a riure un poc. Com és possible? Si algú va assistir a aquella reunió de la casa de Cultura supose que li passarà com a mi. Ens van insistir tanta volta, l’alcalde i el tinent d’alcalde, que l’errada era nostra per no haver consultat l’expedient que ara, quan ens el neguen, no ens queda altra que riure o eixir a fer mal. Triem riure’ns un poc. Li ensenye el paper a família i amics i flipen per sectors. I recorde frases d’aquella nit: com és possible que no hagueu vingut a vore l’expedient, això es públic, com podeu criticar sense saber, perquè abans de protestar no vos informeu... Virgen Santa, que paciència s’ha de tenir.

Dia 8 de setembre (Dimarts)
A les huit i mitja del matí ens presentem al Molt Il•lustre a vore com es menja això de que, per veure l’expedient de l’Avinguda d’Onil, hem de demostrar legalment que som interessats. Jo sóc veí, però no ho som tots d’este poble? Preguntem a la barra i moments després estem davant del secretari. El Secretari ens diu que no. Que això només ho poden consultar partits polítics. Que és un expedient en curs i que no es públic com altres expedients. Contestem que ens sembla bé, però que el nostre interés només venia motivat per la insistència de Jose Luís i de Lino. Que nosaltres esperàvem que es publicara l’informe dels biòlegs al Crònica de Castalla o a la Plana Web de l’Ajuntament i que l’expedient de a quina empresa li tocava se’ns donava igual.
Ell diu que a l’expedient no recorda que hi haja cap informe dels biòlegs. I tornem a no saber si mosquejar-nos o riure’ns un poc. Ens riem un poc. Nosaltres ens reafirmem en que Jose Luís i Lino ens van tirar en cara no haver consultat l’expedient i el Secretari diu que m’espere, que va a consultar-ho amb l’alcalde. Jo m’oferisc a acompanyar-lo i ell diu que no, que no cal, que igual l’alcalde està treballant. Espere. Deu minuts després ix i diu que no és possible consultar l’expedient. Que podem fer? Demanar cita amb l’alcalde. Demanem cita amb l’alcalde. Divendres a les nou ens diuen. Jo demane que siga abans i després d’una telefonada em confirmen que si que podrà ser. A les 8.30 el divendres. Açò guanya interés per moments. O no?

Dia 12 de setembre (Divendres)
Mentre puge a les huit i vint cap a dalt vaig pensant, a mi qui em mana ficar-me en estos embolics, però fa bon dia i no me’n queda altra. Si fera altra cosa la meua consciència, que fa hores extres a voltes, em matxacaria mogolló. A més, tinc curiositat per vore com justifiquen determinades actuacions municipals. 20 minuts després ho sé: Jose Luís ens dona la raó en pràcticament totes les demandes que plantejàvem.

A la pròxima actuació en l’avinguda república Argentina explicaran que van a fer el millor possible i per avançat. Que va aprenent conforme està al càrrec. Que no s'esperava que hi haguera tanta gent preocupada i per això no ho van explicar millor. Que quan ens van comminar a consultar l’expedient a la casa de cultura no sabien que no era consultable legalment. Que molta de la informació que els van donar els biòlegs va ser oral i no va ser per escrit i que això és una errada.
Fins i tot, quan li recorde que a mi personalment em va fer quedar com un fals quan va dir que jo li havia dit que no volia les respostes a les preguntes que havíem elaborat (temps ha), em va dir que en eixe moment se sentia pressionat per l’ambient (més de cent persones no massa afins al PP) de la Casa de Cultura). Que jo tenia raó. Que ens les contestarà segur.

No em val eixe arranc de sinceritat, i li ho dic. Jose Luís, no em val que ens critiqueu públicament i ens doneu la raó en privat. Necessitem una rectificació pública. Ell diu que no va anar a la radio demà per fer-ho. La nostra resposta és que no tenim pressa, però que volem eixa rectificació pública.

Un defecte professional que tinc es que em desmonta la gent que em diu la veritat i m’indigna el que mentix. He passat molt temps indignat. Massa. Això no vol dir que ho donem per bo. Només podem recuperar la confiança amb fets, les paraules no ens valen ja. I altre fet ve a frenar el meu optimisme natural. Ja tenen quasi perfilat el PGOU. No han contat amb gent d’ací que entenga de patrimoni local o amb biòlegs castelluts, o amb gent entesa, per dir alguna cosa. Li ho recorde a Jose Luís i em diu que ell conta amb els 45 dies d’al•legacions. Que té pensat moure-ho en eixe moment. Altra vegada el carro davant dels cavalls.

No ens creem ja les paraules. Ho sent. Volem fets. El primer fet que esperem és que diguen públicament tot allò que ens han dit a nosaltres en privat (sinó sempre serà una paraula contra altra). Tenen llocs on fer-ho. Segur que si li ho envien al crònica ben redactat, els ho publiquen. I si ho diuen en la radio, el presentador segur que els alaba la seua capacitat per rectificar. Tenen tantes possibilitats que és una llàstima que no les aprofiten. I nosaltres ens tornem a oferir. Volem el millor per al poble i tots sabem (ajuntament, oposició i ciutadans concienciats) quin és el camí correcte. Ara només falta que des del Molt Il•lustre es decidisquen a triar-lo. Costa més, però és molt gratificant i les vistes són molt més xules. On va a parar.

Encara esperem.

Toni.

PD. Esta va per a l’Escaparate. Sé que ens lligen i demane disculpes públiques a un mail privat on ens demanaven informació, però el vaig llegir tard, ho sent. M’encantaria que l’Escaparate (unic mitjà al que li veig certa neutralitat -malgrat el meu descontent amb certa crònica-) li preguntara a l’alcalde si és cert tot el que ací hem escrit. M’encantaria vore la resposta.

PD2. El primer dia de trons (2-09-08) ha eixit al BOP (i mira que hi ha dies de l’any) publicada la història aquella de les al•legacions del Pla Especial del Centre Històric. Estic temptat de posar de nou aquella cita impagable “esto es claramente un error por parte de los alegantes”... Si és que encara ens passa poc. Tremole davant el nou Pla General i el nostre patrimoni.

martes, 26 de agosto de 2008

Música per tot arreu



Aquest ha estat un cap de setmana d'eixos de fer honor al refrany: "a l'estiu tot el mon viu". Hem tingut el plaer d'assistir a dues actuacions musicals que ens han fet vibrar i ens han plenat de satisfacció i d'emoció; sí, és allò que et produeix la música quan l'escoltes o la fas i t'agrada.

Amb sinzeritat m'agradaria donar l'enhorabona als qui han fet possible l'espectacle de música i percussió de Cuba de divendres a la nit. Realment va ser una proposta fresca, novedosa, culturalment divulgativa i crec que no va deixar indiferent ningú. Sols pense que va estar poc publicitada i l'hora d'inici era millorable, però, sense dubte, representa un pas endavant respecte a la típica zarzuela de tots els anys. És curiós el fet que, llevat de la gent que ens vam enterar per la vesprada, el públic assistent era el mateix que si hi haguera hagut la zarzuela. Després algú em dia: "si haguera sabut que era això haguera anat", o: "és que a eixes coses la gent no va per sistema" . En fí, que hi ha un públic "assegurat" i altre que amb creativitat i un poc de gantxo es quedaria d'allò més content.

En aquest punt enllace amb el segon esdeveniment musical del cap de setmana. Diumenge va actuar el grup Pellikana al Kiosket d'Ibi: plé de gom a gom i amb molta gent de Castalla que els hem d'anar a veure fora. Per a més inri, possiblement actuarant a les festes d'Ibi contractats per la Regidoria de Cultura; deixeu-me pensar... quin partit polític governa l'Ajuntament d'Ibi? mmmmm.... ostràs, el PP!

Crec que és hora d'oblidar aquella desafortunada actuació i no impedir més l'actuació dels grups al seu propi poble. O serà la globalització? cubans en Castalla..... castalluts en Ibi....

miércoles, 20 de agosto de 2008

Des del 5 d'agost i acabant-se l'estiu


"- Si segueix en pla irònic, no pense contar-li els meus problemes.
- Però fa poc ha dit que la ironia és un recurs literari...
- Sí, però vosté no és una novel·la -digué Toolie."

Aquest diàleg escrit per Graham Greene a "Viatges amb la meua tia" m'ha recordat que la ironia funciona en literatura, però és horrible per construir. Així que la deixaré de banda, fugirem un temps d'espectacles dantescos com el de l'últim plenari, i continuaré amb les meues reflexions en veu alta (avorrit que estic).

Escric açò perquè ahir va fer dues setmanes des que vam anar a l'ajuntament a intentar vore l'expedient de la "renovació" de l'Avinguda d'Onil. Ja sé que estem en vacances, ja sé que no tot el personal està disponible al Molt Il·lustre, però l'assumpte no és difícil: Buscar on està l'expedient i traure'l (2 minuts?). Poc més cal fer. I portem quinze dies. No sóc malpensat, sé que no estan retardant-ho voluntàriament, però crida l'atenció tot el temps que necessiten uns ciutadans per vore una informació pública. I ens reafirmem en cadascuna de les nostres protestes. Si tot l'esforç ha de córrer del nostre compte per saber que passa al nostre municipi i nosaltres som els qui paguem i ells els qui cobren, alguna cosa no funciona a Castalla. No és difícil vore això.

Està pàgina ha patit un canvi dels del seus inicis. Si algú llig algun dels posts penjats ara no fa un any (he rellegit per curiositat el del 15 de novembre del 2007) hi havia esperança darrere. Hui sembla que se'ns han escapat eixes possibilitats de canvi entre telefonades a subdelegació de govern, apel·lacions a una llei que després es dilueix, no reconéixer errades pròpies i subratllar les alienes, i insults públics als ciutadans que es queixen. Exigir als altres un comportament que un no té, no és massa just. Nosaltres vam acceptar que l'ajuntament vinguera a una de les nostres convocatòries i estiguera al nostre costat malgrat els mil avisos que ens havien donat que ells monopolitzarien la reunió (i no aclariríem res). Hem anat a l'ajuntament com ells ens van recomanar, malgrat que ens havien desqualificat públicament i havien avisat als antidisturbis per a la reunió convocada al parc. Nosaltres hem reconegut les nostres errades públicament, malgrat que l'ajuntament no ho fa mai amb les seues. Ara falta el seu pas. Que sempre esperem. El seu canvi. Que continuem desitjant. La seua reacció. Que ja va quedant llunyana i tèrbola.

Molts dels votants d'esta majoria ens reconeixen públicament: manen ells, fan el que volen. Però hi ha un canvi en aquesta opinió. Després de les últimes errades, el pronom ha passat de ser la primera del plural (manem nosaltres) per a convertir-se en la tercera (manen ells). Jose Luís resumeix aquest precepte d'altra manera: ens van triar per prendre decisions, no per anar a processons (o lliurar trofeus o anar a presentacions). Tot és relativament cert. Però hi ha una errada de concepte en eixes opinions, escenificada clarament amb un regidor fent-se les fotos de boda al castell, en un càrrec públic nadant a deshora, o en uns grups que no poden tocar en una sala (on unes setmanes després es fa una festa amparada per l'ajuntament). Eixa errada de concepte és la igualtat

Tots som ciutadans d'aquest poblet. Tots tenim els mateixos drets. I volem vore en base a que es prenen determinades decisions. I volem vore-ho molt abans que eixes actuacions es duguen a terme, per poder reaccionar, organitzar-nos, queixar-nos o aplaudir allò que es faça (anem a estrenar l'auditori i encara no sabem que va allà). I volem a més, que els nostres representants, s'esforcen en fer-nos-ho arribar prompte i clar. Sona fatal, ho sé, però la democràcia també suposa obligacions, ho sent.

L'ajuntament està per prendre decisions, però els ciutadans volem la informació que els ha portat a prendre-les.

Encara esperem veure l'informe. I portem més de 15 dies. Encara esperem les contestacions a moltes preguntes. I portem més d'un any o més d'un mes (segons preguntes). Encara esperem que funcionen els mecanismes d'informació (web, diaris, manifestacions públiques). Encara esperem.

Toni.

PD. La transformació del PGOU que esperàvem per a juny i després per a juliol, sembla que tocarà ja en setembre. Ací serà quan necessitem a tot el poble despert i en ganes de moure's. I l'ajuntament no només deu estar content de que el poble es mobilitze, sinó que deuria promoure eixe moviment ciutadà.

PD2. Si algú li ha semblat el text destructiu, que veja si hi ha recomanacions de millora (Si la resposta és sí, no és un text destructiu). Si algú li ha semblat poc destructiu (que hi ha de tot, vos ho promet) que busque a vore si el to general és de conformar-se i abandonar. Juju. I sí, ja sé que no estic massa inspirat últimament, però això deu ser la calor. Espere.

martes, 12 de agosto de 2008

Castalla neta és cosa de tots; però d'alguns més.






Com bé diu una dita popular, les paraules serveixen per a enganyar. El que apareix en aquestes imatges no necessita explicacions, simplement manifesta la crudesa, la vergonya i les somogudes de cos que provoca una realitat que no es pot amagar amb una frase peregrina pintada en les papereres. Açò no es digne de la imatge de Castalla moderna que quedarà quan estiga acabada l'Avinguda d'Onil. No ens deixa en bon lloc. Com a persones que som, no deuriem consentir aquest espectacle, però clar, tindre imaginació, intentar conscienciar, ser més eficaç, destinar més recursos, etc, és tan car....

Del que si que no hi ha cap dubte és del nivell de modernitat que està assol.lint Castalla, "muestras de lo cuál las manifiesta el castallense encendiendo los cuernos de la bestia española por excelencia y exibiendo enanitos por calles y plazas".

P.D. Les fotos són de fa unes setmanes. Me les vaig guardar amb l'esperança de que fora un epissodi passatger. Quina ingenuitat, no? En fi, que la campanya dels lletrerets no la podem ni tirar al contenidor; no cap!

sábado, 9 de agosto de 2008

OLE, OLE...



Sí, ahir vam adquirir una nova tradició, un poquet careta aixó sí. No tenim prou en conservar les tradicions que ja tenim, que ara ens hem fet "solidaris" i adoptem aquelles tradicions que en altres pobles están prohibint-se.

Ahir a la nit és va convocar una concentració a la porta de la plaça de bous, altre reconegut descobriment recent, on gent del poblet acompanyada de la policía municipal, molt "majos" per cert, van expresar els seus sentiments davant aquest esdeveniment o acte o "festa", no sabriem definir-ho, la veritat.

Cal tindre molta sang freda per a fer d'aquest acte, un divertiment. No hi haurà altres festes o actes que copiar o recuperar, en el que tots i totes ho passem bé?


Ací un vídeo per a qui ahir no va tindre festa...

http://www.youtube.com/watch?v=SMbWJqHxCAQ&feature=related

P.D. L´any que ve qué fem? tirem cabres del campanar?

jueves, 31 de julio de 2008

El plenari del 31 (DIJOUS)


Porte deu minuts preparant-me per a escriure la crònica del plenari de hui: portar el ventilador, buscar una música bonica i reflexiva (Bon Iver), obrir la persiana per vore els arbres que queden fins a Pechman, recordar-me amb eixe gest on visc i gaudir de la sensació de ser un dels privilegiats que es poden queixar de la tala i finalment, mirar la pantalla de l'ordinador durant els 7 minuts restants.

Primera conclusió que m'assalta, els plenaris no serveixen per a res. En el món del liberalisme econòmic s'hagueren eliminat. No produeixen res. És una qüestió obligatòria per acomplir amb la legalitat democràtica però pocs creuen en ells quan es fan. Només donen mal rotllo. Per preguntar i contestar no fa falta tan protocol. Algú m'acusarà d'antidemocràtic per dir açò. Sóc més de sentit comú que de legalitat democràtica. Cadascú que s'apunte on vullga. No defenc la seua eliminació, però si la seua transformació en una cosa més útil, més humana. Sinó només són teatre. Alguns, fins i tot, en el to de veu.

Acabe de tenir un "deja vu". Ho promet. O és una errada en Matrix?

Vinga anem allà. Al plenari de hui hem arribat tard perquè hem decidit fer-nos dos cerveses en compte d'una. I hem fet bé, crec jo. Tot ha estat cobert amb eixa pàtina de simpatia que té escoltar a Lino exigint-li al PSOE "que cuide sus modales en la página web". Deia que està rebent excessius atacs des d'allà. I reclamava a més, que les coses s'han de dir a la cara, que es de covards dir-ho a la plana web o als mitjans de comunicació. Quanta raó, senyor.

Després ha vingut la defensa que ha fet Jose Luís de la nostra llengua. Afirmava que el PSOE local estava maltractant-la i que això ells no ho podien permetre. I que aquest era el motiu pel qual li va recordar a Maite públicament i davant de tot el plenari, que tenia massa errades d'ortografia. La seua intenció no era ridiculitzar a la cap del partit de l'oposició, com algun malpensat pot arribar a creure, sinó protegir d'un atac injust, la llengua de Martorell. Un deu.

Entre les coses bones que també ha fet l'Alcalde ha sigut reconéixer que per a la festa de Sant Cristòfol (el valencià este, té unes paraulotes...) se li'n va passar avisar que l'oposició estava convidada. Se li ha oblidat demanar disculpes, però reconéixer una errada al nostre municipi ho acceptarem com a disculpa. No haguera estat mal un "no tornarà a passar", però amb 48 hores només de termini amb que ho van dur i la faena al Molt Il·lustre, eixes coses passen. Reconéixer les errades és de savis. Prou.

Ja acabant s'han creuat qualificatius de mentiders entre el PP i el PSOE sobre el tema dels sous. "Sou uns mentirosos, els mentirosos sou vosatros, no vosaltres més". Quin partit ha dit "vosatros" i quin "vosaltres", atenent al discurs lingüístic anterior, ho deixarem a la vostra imaginació. D'entre tota la discussió, a mi no m'ha quedat clar si Lino cobra 26 mil i pico, o 36 mil i pico. Jo pensava que eren 36 mil i pico, però sembla que estic equivocat. Només cobra 1900 euros al mes, ha dit. I sembla ser, que alguns familiars dels polítics de l'oposició cobren en negre més que eixa quantitat, perquè Lino ha recordat que ell ho declara tot i hi ha gent per ahí que no. Un poquet d'integritat mai ve de sobra.

El que no he entés massa bé és perquè eixos atacs se'ls han guardat per a l'apartat de Precs, que segons mana el protocol (i que bé ha recordat Jose Luís enmig de les seues respostes) no permet contestacions. Tot això ha sigut com molt civilitzat, allà cara a cara tots, sense planes web de per mig i amb una valentia corprenedora per ambdues parts.

Abans d'això, coses secundàries. S'havia denegat la urgència de la creació d'un Consell de Participació Ciutadana i de facilitar als grups Entelekia i Pellikana la seua actuació al poble com havien proposat Bloc i PSOE. Comence a intuir que el que no siga urgent vol dir que es pot posposar un temps. Cap dels huit que ha votat a favor de que això podia esperar ha suggerit fins a quan podia esperar. Uns dies? Unes setmanes?. Poden esperar més o menys que els arbres fins a Pechman?

També s'han comentat altres minúcies, com la situació dels pous locals. El de les Voltes està tancat. 134'5 de nivell tenia l'any passat (això supose que seran metres). El de les Voltes II ha passat de 121 pel juliol de l'any passat a 146 ara. El de l'Espartosa ha aguantat com un valent l'any de pluges. Nomes ha baixat de 275 a 276. Un metret. I com ho ha demanat l'oposició, ara l'ajuntament ja ho sap i ho pot posar a la plana web. Això han dit. El regidor d'aigües ha insinuat que no recordava que això estava allà. Ara ja ho sap i ho posaran. Molt rebé. Ha faltat preguntar a quants metres està del mar Castalla. Ho dic jo, a més de sis-cents. És a dir, que arribar allà avall encara està lluny com l'infern.

Poc més. Part del nostre blog se n'ha anat a les dos quaranta-cinc a fer-se altra birra per digerir allò viscut, però a mi em semblava ja abusar.

Toni.

PD. Hui no vaig a demanar disculpes per la lleugera ironia. He esborrat mil frases per controlar el sarcasme i segur que els meus companys/es de blog no m'ho perdonen. Em compromet a fer cas i passar per l'Ajuntament a vore que ens conten. Els blogs com aquest donen ambient, però es com els plenaris, no solucionen res. A més, ara estic lliure i no tenim excusa. Que bonic és l'estiu.

PD2. Acabe de llegir la crònica del Bloc a la seua pàgina i és molt recomanable. Amb la nostra açò queda coix, coix.