ENS SEGUEIXEN

Sembla que algú vol assassinar-me. Comence a tenir-ho clar. Sinó, veges a vore com t’ho expliques. Hui obric el periòdic del Pedrojota i a l’edició d’Alacant apareix una notícia a tota pàgina amb un titular més seriós que un infart: “Blasco crea un sistema para que los ciudadanos participen en los plenos de los ayuntamientos”. I jo dic el Blasco este és el Conseller d’immigració i ciutadania? I sí, llig dins i és ell. L’ínclit Rafael Blasco. I continue llegint l’article i cada vegada tinc més clar que l’han escrit per a que el llija jo. Algun dia em mataran amb un colp d'aquests, em posaran dos cotonpelets i cap allà.

L’article explica un protocol que vol posar en marxa el Conseller del PP i que l’anomenen “La Carta de les Bones Pràctiques” (El mundo, lunes 29 de Octubre de 2007, Alicante/Política, pàgina 6).

“La Carta de Buenas Prácticas abarcará un total de quince principios que asegurarán un gobierno que comparta responsabilidad con la ciudadanía en su conjunto. (...) Entre los quince principios, es especialmente destacable el de Participación cuyos fines serán, entre otros, el que las instituciones locales creen Consejos de Ciudadanos, foros de debate o impulsen los presupuestos participativos. La capital de la Plana sirve como ejemplo perfecto de este principio gracias a sus sistemas de intervención de los vecinos en órganos municipales. Y es que en Castellón cuentan con un consejo de Participación Ciudadana desde el 9 de noviembre de 1988. Dicho ayuntamiento apuesta, además, desde el año 2005 por una nueva etapa de colaboración de los vecinos a través de los presupuestos participativos. Es decir, decide sus inversiones tras recoger y estudiar todas las peticiones de los ciudadanos. Asimismo la tercera recomendación, transparencia y rendición de cuentas, pretende lograr que las administraciones expliquen el motivo de las decisiones tomadas y de las políticas llevadas a cabo (...). Finalmente, y aunque la Carta de Buenas Practicas de la Comunidad desarrolla uno a uno todos los principios, cabe subrayar la décima propuesta sostenibilidad, que hace referencia al bienestar de las generaciones futuras. Así, los ayuntamientos impulsaran el desarrollo de los municipios de manera respectuosa con el medio ambiente. Acciones como la “Agenda 21” implantada ya en varias localidades valencianas como Benicarló consiguen, mediante diagnóstico sociambiental del municipio, mejorar y mantener en el tiempo la calidad de vida de los vecinos”

Després intente respirar. Intente respirar com m’ha dit l’especialista que faça quan em falta l’aire. Sóc el fotut Woody Allen tancat amb un mort a un ascensor de Manhattan. Pura paranoia. Ens segueixen, tenim micròfons. Les altes esferes saben el que volem, el que parlem al Llomello, el que murmurem a l’entrada del cine, el que corre pels nostres mails. Microsoft ens ha venut, com va fer a la Xina amb l’oposició. Tenen tota la informació, tots els nostres correus, còpies dels discs durs... Inspirar, expirar, inspirar, expirar. Còrrec corredor endins i munte la música a tota paleta per evitar que graven la meua conversa telefònica amb la cap suprem. Em frene. Bum bum, bum, bum. No pot ser. Sístole, diàstole i baixant intensitat. Bufe mentre buide els pulmons dibuixant una o als meus llavis. Bé, no serà tan greu. Igual algú li ha fet arribar la informació. Igual algú de l’ajuntament li ha enviat l’adreça de la nostra pàgina. Igual sí que la lligen ací al Molt Il·lustre. Inspire, expire. Ja em trobe millor. Ja vaig trobant-me millor.

Hui sembla que no serà el dia. Vorem demà.

Buf.

CONCURS DE PROPOSTES PER AL PLA INTEGRAL DE REVITALITZACIÓ DEL NUCLI ANTIC.

Ja s’ha fet pública la realització d’un Pla per al Nucli Antic. El Crònica de Castalla, diari oficial, ho ha publicat i per tant, ara va de bo. Hem dubtat si encetar aquest concurs d’idees perquè, en ocasions, el que ha de decidir, obté més satisfacció si les idees parteixen d’ell, que si ixen d’altres. No voldríem llevar-li mèrits a ningú. Però, al final, ens hem fet avant. Pensem que seria pitjor vore publicat el Pla Integral sense haver intentat res. Quedant-nos callats i criticant al bar. Ja s’ha acabat eixe temps.

No hi ha premi per aquest concurs. El premi serà recollir totes les idees que considerem vàlides i presentar-les als nostres representants polítics el més prompte possible. Esperem que siguen benvingudes i algunes encara puguen entrar dins del sac.

Vinga, van les nostres. No són fruit d’un estudi en profunditat (com caldria fer al municipi). Més bé són filles de l’observació, el sentit comú, moltes conferències i algunes assignatures ja quasi oblidades.

• Primera: cada actuació el nucli antic necessita d’un estudi arqueològic. No és car i deuria ser obligatori. Ja hem fet prou mal (parcs, fals adoquinat, camí posterior al castell...) sense que ningú controlara als constructors, sense una trista cata arqueològica. Això significa que quan es veu algun vestigi es destrueix ràpidament no siga cosa que vinguen “els del pinzellet” i ens paren l’obra. A vore si amb el nou alcalde, amb un passat allunyat del món de la construcció i pròxim al món científic, és conscient del mal que s’ha fet i del que pot continuar-se fent si no s’actua des d’eixe punt de vista. Primer arqueòlegs, després constructors.
• El nucli antic d’Alacant està patint un procés semblant al nostre. Per motius semblants (difícil accés, mal estat de les cases...) i per motius diferents (soroll dels bars per la nit, delinqüència...): però una de les solucions que s’han adoptat és la d’establir edificis oficials a aquella zona. El Centre 14, algun edifici administratiu, l’arxiu... han anat situant-se al barri d’Alacant per donar-li vida. Ací estem vivint la situació contrària. Fins i tot, l’ajuntament està pensant-se la possibilitat d’allunyar més del centre el seu edifici. La nostra proposta seria situar les noves dependències municipals enmig del Nucli Antic. Hi ha una illa de cases que pràcticament és ja de propietat municipal. Sabem segur, quin és el problema que van a veure-li a aquesta proposta: L’aparcament. No hi ha aparcament allà. Però la fem amb la intenció de que se n’adonen, de que si no volen l’ajuntament allà perquè no hi ha aparcament, evidentment ningú vol viure allà pel mateix motiu (tres parcs han fet i tres oportunitats hem perdut d’establir baix aparcaments). Quin altre problema se li veu a les oficines municipals enmig del nucli antic? Altres oportunitats perdudes: Situar a la policia local, als serveis socials, el nou centre de salut?...
• Relacionada amb la d’abans: s’han d’establir aparcaments. Era una proposta del Bloc, i possiblement per això no es va fer, però quin era el problema amb el pressupost tan elevat que tenien els parcs? Les cases més abandonades i en pitjor estat són precisament aquelles on no arriben els cotxes. No ens porta això a cap reflexió?
• Més formes de donar-li vida: Cases rurals o un Alberg Juvenil Municipal. És una llei del mercat: si la iniciativa privada no es fa avant, ha de ser la iniciativa pública la que faça de locomotora per tornar a posar en funcionament un sector aturat (Consultar New Deal americà després del crack del 29, o J.L. Prats meets F.D. Roosevelt). No cal que siga un Alberg molt gran, però tenir grups de joves en Pasqua, entre setmana... etc, comprant, consumint, gaudint d’aquest poble, no sona gens mal. Si l’ajuntament no es vol fer càrrec de la seua gestió, sempre pot traure-ho a subhasta per a una gestió privada. Biar té un Alberg i és un poble més menut que Castalla.
• És necessari facilitar la construcció de cases noves. Cessió de terrenys, lloguers amb opció a compra, promoció municipal de vivendes, cessió a promotors privats a canvi de fixar preus i qualitats... Cal gent jove vivint allà i això només es possible amb cases noves i barates, i amb possibilitat d’aparcament.
  
• Al Crònica de Castalla parlaven del nucli antic d’Altea. El nostre, per diferents circumstàncies, s’assembla més al nucli d’Alacant que al d’Altea. Com a Alacant, no hi ha interés per viure a eixa zona. Per tant, no ens val massa el model Alteà. Igual sí els diners que s’han invertit allà, però no el model. A Altea la iniciativa privada funciona. Volen viure allà. Ací no. Per tant, cal la iniciativa pública.
  
• S’ha de contemplar la possibilitat d’incloure el nucli antic en el pla de protecció que tot Bé d’Interés Cultural (BIC) ha de tenir. El nostre castell és un BIC ja declarat. El pla del nostre BIC està per elaborar. No deuria estudiar-se la possibilitat d’incloure el nucli antic dins d’eixe pla? Que s’analitzen avantatges i inconvenients, per favor. Que els publique el Crònica de Castalla una vegada analitzats. Però alguns ciutadans volem saber que s’ha analitzat i els avantatges i inconvenients... Els nostres governants professionals ens ho deuen (puntualitzem la paraula "professionals" perquè això canvia molt les circumstàncies. Amb tres persones dedicades huit hores al dia, una d’elles pot tenir, molt bé, la funció d’informar la gent de tot allò que està estudiant-se i el perquè de determinades decisions. No només s’ha d’informar de les decisions una vegada preses).
• Llàstima de la nostra mala connexió per autobús amb Alacant. La Universitat està a 20 minuts. En bus, es tarda menys des de Castalla que des de la plaça de bous d’Alacant. Podrien fer-se vivendes barates per a estudiants, lloguers per a Erasmus...i buscar acords amb la UA. Li donaria una vida cultural al poble que no té. Ja sé, ja sé, és somiar despert, però que xulo és això. I a més, debades.
• Tots aquestes idees no valen. Està clar. L’última igual és una boutade. Però les altres són totes lògiques. Alguna valdrà, no? Alguna podran aprofitar, no? I la majoria no necessiten molts més diners dels que van a gastar-se o dels que ja s’han gastat.
  
• A més, està clar que calen ajudes als veïns per a la rehabilitació i tot això... Amb això contàvem.

Ara esperem LES VOSTRES IDEES, LES VOSTRES OPINIONS, ELS VOSTRES COMENTARIS sobre les propostes ací vistes. La Castalla que volem en depén d’això.

NOVA NOTÍCIA APAREGUDA AL PERIÒDIC "EL PAÍS"

El mapa eólico sólo señala como aptas dos de las 15 zonas

Las demás incluyen áreas restringidas próximas a parques naturales

LUCÍA GADEA - Alcoi - 13/10/2007

El Plan Eólico Valenciano, que prevé desarrollar la Generalitat Valenciana, sólo es apto en dos de las 15 áreas en las que se divide. El acuerdo aprobado por el Gobierno valenciano en 2001 sobre el mapa del Plan Eólico Valenciano, considera las 13 restantes como no aptas o aptas con cumplimiento de prescripciones, según alertó ayer la Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat.

La coordinadora, constituida para frenar la instalación irregular de molinos de viento en la denominada zona 14, advirtió a través de su presidenta, Anna Climent, de que la mayor parte de los emplazamientos seleccionados para instalar los 67 parques eólicos en la Comunidad Valenciana son consideradas como zonas aptas con cumplimiento de prescripciones, lo que supone que cuentan con valores ambientales relevantes aunque compatibles con la instalación de aerogeneradores, según el acuerdo del Consell.

Este mapa para el desarrollo del plan eólico valenciano señala que sólo los proyectos de las zonas 10 y 12, correspondientes a Ayora y Enguera, se encuentran en verde en el mapa eólico valenciano. Las otras 13 zonas están representadas en azul, color que identifica a las áreas aptas con cumplimiento de prescripciones. Según el acuerdo del mapa eólico, todas las zonas limitan con zonas no aptas e incluso dentro de ellas incluyen áreas restringidas, como parques naturales, zonas húmedas, reservas de caza o zonas de especial protección para las aves. En el caso de la comarca de El Comtat, el área seleccionada por la Generalitat valenciana para desarrollar el plan eólico en la zona 14, es según Climent "una isla rodeada de zonas protegidas, marcadas en rojo, en el mapa". Una situación que se repite en las 15 zonas en las que el Consell prevé la instalación de aerogeneradores. En el proceso se han detectado otras irregularidades en la aprobación de los planes especiales y la publicación de la declaración de impacto ambiental en las zonas 3, 6,7, 8, 10 y 11.

La Generalitat preveía que los 67 parques eólicos a desarrollar en las 15 zonas empezasen a funcionar en 2008. Sin embargo, las irregularidades que ha venido denunciado la Coordinadora d'Estudis Eólics de El Comtat ha ido generando el rechazo del Plan Eólico Valenciano y la exigencia de cambios para llevarlo a cabo. Anna Climent destaca la "mala selección de zonas" como principal motivo del retraso en la ejecución del plan. La puesta en marcha de todas las zonas eólicas representa, según la Agencia Valenciana de la Energía, una inversión cercana a los 2.000 millones de euros, repartidos entre cinco empresas. La presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat advirtió de que con el desarrollo de las primeras fases del plan, las zonas no aptas dejarían de serlo, para albergar futuras ampliaciones

El cineclub annie hall ja no sap que inventar

TARANTINO vs. COPPOLA

Al saló d’actes de la CASA DE CULTURA DE CASTALLA va a tenir lloc un combat entre dos pesos pesants del cinema. El campió Francis Ford tractarà de mantenir el títol mundial front al jove aspirant de Knoxville. Una altra cosa no, però de sang segur que acabem fins els ulls.

Pulp Fiction

Dijous 11 d’Octubre a les 21:00 h.

Mai un massatge als peus tornarà a ser innocent, mai dubtarem que un rellotge pot ocultar-se anys dins d’una persona, mai demanarem una “Royale con queso” a LA, però sempre, sempre recordarem com es posa una injecció intracardíaca.

Apocalypse now

Divendres 12 d’Octubre a les 19:30 h.

Aquesta no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, és la guerra de Vietnam mateixa. Marlon Brando fent de coronel Walter E. Kurtz i José Manuel Cerdà presentant aquesta obra d’art èpica moderna. Immillorable.

Jackie Brown

Divendres 26 d’Octubre a les 21:30 h.

Enric Verdú recupera la pel·lícula més desconeguda del nostre amic Quentin. Menys sang, però més personatges vius i creïbles. Qui va triar a De Niro per aquest paper es mereix un deu.

Reservoir dogs

Dimecres 31 d’Octubre a les 21:00 h.

L’origen de tot. Tarantino abandona el videoclub per agafar la càmera. Juanjo Pérez ens contarà coses del senyor rosa, del significat d’una cançó de madonna, del perquè d’una orella inutilitzada...

Drácula

Dijous 1 de novembre a les 19:30 h.

Jonathan Díaz ha triat per al dia de Tot Sants el Dràcula de Bram Stoker dirigit per Coppola. Genial reinterpretació del mite en clau gòtica i romàntica. Amor per sempre. Etern.

El Padrino

Divendres 2 de novembre a les 21:00 h.

I finalment la pel·lícula de les pel·lícules. La primera part de la shakespereana saga és l’elecció d’Amador Pérez. De nou Marlon Brando. De nou gàngsters i tirs. De nou El Cine en majúscules.

No recomanades per a menors de 18 anys
Organitzada pel surrealista Cineclub Annie Hall
Col·labora la Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla

La democràcia es mor

Salutacions vàries i efusives.

No, no és cert el títol. La democràcia ja està prou tocada en aquest país per a que li puga afectar el que es faça en aquest poblet. Només ho he fet per cridar l’atenció en aquesta meua última crònica dels plenaris.

Llàstima d’horari. I no es que em perda massa. Si algú va a algun plenari sabrà el que vull dir. Lectura i aprovació. I punt. No diu lectura i explicació i raonament i torn de reflexió.

Així que en esta jornada final vaig a contar bona cosa i, copiant al John Cusack en “Alta Fidelidad” (en un homenatge al meu estimat Nick Hornby), faig una llista dels meus deu principals del plenari de setembre. Em salte el que vull i vaig directament i jeràrquicament a allò que considere (primera persona del singular) més important.

1. Jose Luís, l’alcalde, diu que s’està elaborant un pla sobre el nucli antic. Que no pot avançar més però que estan molt il·lusionats. I això és genial: Està fent-se un pla per al nucli antic!!! Després de molts anys on algú decidia que el millor era fer parcs on s’enfonsaven les cases, l’ajuntament decideix fer un pla per al nucli antic. Després de moltes conferències, de portar catedràtics, arquitectes, que ens parlaren del tema... Congratulem-nos, pense. Però no del tot. Esta fent-se un pla per al nucli antic, vol dir que estan fent-lo ja. Ja. I això té una part roïn: qui l’està fent?. Per favor, que algú em diga que s’està consultat a alguns urbanistes, a alguns geògrafs, a alguns arqueòlegs, a alguns enginyers independents... Per favor, que algú em diga que conten amb gent preparada en l’elaboració d’eixe pla. Gent amb coneixements del tema. Així de colp em venen al cap cinc-sis-set persones de Castalla que podrien tirar una mà molt a gust, tenen coneixements, han dedicat tres-quatre-cinc anys de la seua vida a estudiar en la universitat assumptes com eixe i estaríem parlant del seu poble... Que algú ho diga. Que algú ho publique al Crònica de Castalla. Que algú ho diga en Onda 15. Que algú ho pregunte a un plenari. Per favor!
2. Maite, representant socialista, va preguntar sobre el futur de l’urbanisme en este poble i del tipus de turisme que volem. Llàstima que barrejara eixa pregunta amb deu o dotze més, perquè amb tanta pregunta i tan comentari, tot sembla que es dilueix. La resposta va ser tan frustrant que ací diré que no van contestar. No van contestar. Per respecte. No vull fer de periodista d’eixes coses, faig de ciutadà d’este poblet, que es preocupa per este poblet i que té amistats en este poblet. Qui vullga saber més que em pregunte personalment (Toni).
3. Juan Pablo, regidor d’esports, va estar molt bé en les contestacions. Va contestar el que li van preguntar amb calma i punt per punt. “Les obres no tenen perquè paralitzar cap d’esport, s’ha consultat als esportistes i per això s’han fet, s’ha posat un pany amb clau per als vestuaris femenins, hi ha molta demanda per a la piscina, s’han oferit dies de piscina per als centres educatius locals, va a firmar-se un pla amb l’institut per utilitzar les seues instal·lacions...” Que fàcil és la política quan un vol que siga fàcil.
4. No vaig aclarir massa bé el tema del Segon Premi Nacional per al Pla contra les Drogues, però pense que és suficientment impactant per ascendir-ho al punt quatre per si realment és tan important com sona. Ànim a la gent que treballa desinteressadament pels altres! Està només el quatre perquè tot el món semblava que sabia de que parlaven, excepte jo!!!
5. Hi ha una pel·lícula de ciència ficció de nom “Sunshine”, dirigida per Danny Boyle el de “Trainspotting”, on han de decidir que fer amb la nau espacial, si desviar-la de la ruta per salvar a altres o continuar. En un moment de la discussió, el comandant diu que això no s’ha de decidir votant. Que ho ha de decidir l’especialista, ni el mateix comandant ha de donar la seua visió. En un assumpte científic l’opinió dels científics val més que la de qualsevol altre. Per molt que es vote en contra, 2 més 2 sempre seran 4. La ciència no és democràtica, diuen. Amb el Pla Hidrològic Nacional passa el mateix. Quan es fiquen els polítics a parlar d’això fan por. Un text enorme es va llegir al nostre ajuntament per defendre el PHN i nou mans van donar suport a eixa visió política d’un conflicte de tipus científic. Si volen saber sobre el Pla Hidrològic Nacional, podem portar a alguns catedràtics, especialistes... que ens defenguen els pros i els contres. Però abans de tot, escoltem-los. Qui dels que va votar a favor s’ha llegit el Pla Hidrològic Nacional? I nosaltres sense saber que passa amb l’aigua que ix del pau de l’Espartosa cap a la costa, ni si traem algun benefici d’això o quan s’acabarà la concessió. Ho sent, però que vinga algú i m’ho negue amb arguments.
6. Al nostre institut va haver una baralla amb arma blanca inclosa. Això va passar. I sí, ho van preguntar al plenari. Per a que després diguen que no serveix de res anar. L’he col·locat en el sis dels principals per a no donar massa publicitat a l’assumpte. Amb quinze anys una lluita donava ambient, amb trenta (i pico) només dona tristesa. Misteris del temps. Esperem que no passe d’ací i sempre serà una anècdota. Esperem.
7. En la meua tele es veuen els plenaris d’Ibi. Açò no ho van dir al plenari de Castalla però igual ho hagueren hagut de dir. A vore si algú troba alguna bona excusa per a que no facen els d’ací. No, eixa no, alguna bona... siguem realistes. Demanem allò impossible.
8. Realment a algú li ve bé estar a l’hora de dinar als plenaris? Supose que als tres alliberats les ve bé, perquè encaixa dins del seu horari. Però no són majoria, no? Són tres. Des d’ací faig una crida als nostres regidors amb sentit comú (sobretot als del PP perquè són els únics que ho poden canviar) i facen força per al canvi. A Jose Luís igual no li ve bé perquè té consulta, però per un dia al mes no crec que passe res... no? Realment es precís mantenir eixe horari i mirar tots els rellotge perquè no dona temps a dinar i tornar a treballar?
9. El col·legi bilingüe que, segons es va dir en l’altre plenari, començava a treballar en setembre, sembla que no ho ha fet. L’ajuntament, que ha fet la concessió, no ha explicat res. Ni quants alumnes han sol·licitat la plaça, ni quants eren de Castalla, ni el benefici que ha reportat per al poble que eixos alumnes de Castalla no hagen pagat la matrícula, ni les gestions municipals que van dir que farien per a que contractaren gent d’ací... Llàstima que no puguem preguntar nosaltres al plenari.
10. Sabeu eixa sensació de vergonya que provoquen a vegades les circumstàncies i que no ha estat motivada per una errada teua, sinó d’altres persones? Així em sentia jo el dimecres quan havia de preguntar per les contestacions a les preguntes sobre Urbanisme que vam elaborar la primavera passada. Després de certes contestacions sembla que en el poble quan hi ha política per mig no ens puguem tractar com a persones, sinó només com a adversaris. És una llàstima que es mantinguen tics del passat. Me se va caure la bona voluntat als peus. Ho sent. Queda això pendent.

Vinga, espere que alguna vegada canvien l’horari i puga escriure alguna crònica més.