Abans de comentar els blocs de debat, fer un comentari sobre el pla del centre històric. En quin moment estem? S’ha començat a planificar ja com es farà? Qui participarà en la seua elaboració?
La manera com s’aborde el procés d’elaboració del pla marcarà els seus resultats, i crec que ara mateixa (sense saber si hi ha algo preparat que no ha eixit a la llum pública) és més important plantejar-se el com? que el què? És més necessari saber com fer aflorar les propostes d’intervenció, que les mateixes propostes.
És evident que coneixem moltes de les necessitats que té el centre històric (les més evidents i urgents, les dels enderrocs i la degradació dels edificis), però no tenim una anàlisi detallada de quin és l’estat de la qüestió. Sabem quantes cases han caigut, però s’ha fet un cens de les cases en mal estat, o amb deficiències; quantes cases hi ha buides? Qui són els propietaris? Sabem que viu gent, però quin perfil de persones viu? Quines edats tenen? Quin percentatge de persones estrangeres hi ha? Hi ha ocupacions il•legals? I sobreocupació? Tota aquesta informació s’hauria de recollir sistemàticament pels tècnics adequats, la redacció d’un informe i la seua posterior difusió mitjançant tots els canals possibles. Sense un diagnòstic no hi ha pla.
A partir de la informació tècnica, s’hauria d’obrir un procés de consulta i participació, tal com ja s’ha plantejat en altres moments. I per què? 1) Qualitat. Qui millor per transformar les necessitats en accions que la pròpia gent del poble. Les accions que es puguen recollir a través d’un hipotètic procés enriquiran sense dubte el contingut del pla. D’aquesta manera el ventall de propostes serà més ampli, i es poden generar complicitats (o eixir a la llum conflictes latents, qui sap). 2) Legitimitat. Tindrà legitimitat democràtica, ja que no s’haurà escrit al despatx d’un tècnic en urbanisme, sinó a partir del coneixement popular de la gent que viu. Les eventuals actuacions estaran més legitimades per executar-les, i probablement serà més fàcil comptar amb la col•laboració dels castelluts/des que han format part del procés de disseny del pla, sempre que hagen volgut i han pogut participar en el procés. I 3) Capital social. És una oportunitat per aprendre, per conèixer i reconèixer als nostres veïns, que la gent comence a involucrar-se en la gestió dels recursos del seu municipi, que passem de la crítica a la col•laboració, i que es comence a entendre la política com el contrast d’opinions per abordar problemes col•lectius, i no només com a sinònim de corrupció, clientelisme i
Sí, alguns veïns del poble han enviat propostes omplint un formulari i s’ha fet un “debat polític” a la casa cultura (quin sentit més restringit de la política, si només poden participar els representants polítics). Benvingudes les iniciatives, tota pedra fa paret, però supose que no ens quedarem amb el formulari i una expressió d’intencions dels polítics poc perfilada i en alguns casos sense coneixement de causa. En primer lloc, els formularis s’han de complementar amb un procés de participació calendaritzat amb el personal tècnic adequat que conduixca els forums de debat (debats temàtics oberts a tota la gent, debats generals només de la gent del centre, etc..múltiples opcions); el segon lloc, i els representants polítics han de fer el seguiment del procés, són part d’ell, però la seva feina principal és fer una síntesi (que no una suma) de les propostes al final, prioritzar i decidir partint de tot el que s’ha proposat durant el procés de participació.
1)Diagnòstic tècnic, 2) Campanya d’informació (web, actes de presentació,etc) i 3) Procés de participació, per complementar el diagnòstic tècnic i per fer propostes. Per això, (torne a repetir, no sé si ja s’ha fet algo) seria recomanable contractar un tècnic en gestió de processos de participació, i/o directament tirar de la gent del poble formada/interessada en el tema, perquè planeje el procés de participació (en la diagnosi i en el disseny de propostes) on es faça un seguiment exhaustiu de les conclusions i s’informe a la web.
Alguns comentaris.
1 Higiene
La utòpica:
Organització veïnal i col•laboració amb l’administració local per establir un pla de xoc per netejar tots els solars. Utilitzar tots els mecanismes que hi ha per aconseguir mà d’obra barata: treballs comunitaris, reducció d’impostos als veïns que s’impliquen en la neteja, incentivar a les associacions culturals del poble a canvi de col•laboració (feina directa, activitats solidaries per recollir diners, possibles cessions de vivendes). Ara mateixa hi ha molta gent a l’atur, òbviament no hi ha diners per fer contractes, però buscar una forma de remunerar el treball diferent, per exemple molts joves treballarien unes hores a la setmana a canvi d’un lloguer a llarg termini d’una casa al centre històric, o d’un solar.
La realista:
Com a hores d’ara és el principal problema; cal invertir tots els diners necessaris en la neteja, contractar més personal encarregat d’aquesta tasca, i prioritzar aquest tema deixant de banda altres inversions més encaminades a la rehabilitació social i econòmica del centre. El tema dels contenidors subterranis és una mesura que el pla ha de contemplar necessàriament.
2 Habitatge
Fa temps a la TV van emetre un documental del poble de Marinaleda (Córdoba), on totes les cases eren propietat de l’ajuntament i els veïns pagaven un lloguer-compra. Pareix una solució molt comunista, però crec que es podria transformar:1) Expropiar tots els solars i cases en runes de tots aquells propietaris que no s’acolliren al pla de rehabilitació. 2) Crear una plataforma de col·laboració: ajuntament + entitats financeres + empreses de construcció local + veïns implicats. Es tractaria de crear un sistema lliure d’especulació, on el valor del terreny siga molt baix i el valor de la construcció i rehabilitació estiga molt ajustat al valor real.
Un possible funcionament pot ser el següent: l’ajuntament demanaria els préstecs al sector bancari, amb aquests s’expropien tots els solars i cases dels que no volen acollir-se al pla i amb tots els altres s’obrin processos de negociació per promoure la rehabilitació de la casa a un preu ajustat a mercat i tirant mà del sector de la construcció local (gran part de la qual està ara a l’atur). De fet, la oficina d’amics i veïns ja està, firmant convenis de col·laboració amb tècnics. Per ací anirien els tirs.
Totes les cases habitades haurien de passar una inspecció periòdica per part dels funcionaris del propi ajuntament per garantir el seu estat, i s’incentivaria la seua rehabilitació. Amb totes les altres cases i solars buits, l’ajuntament encarregaria a les empreses constructores locals fer una primera rehabilitació de la casa. És a dir fonaments, teulades, façana, i poc més. Aquestes cases semiacabades es posarien a la venda per a immobiliàries, particulars, comerços, associacions.. també entraria l’opció de lloguer-compra (amb un preu més alt) i l’opció lloguer amb un preu més baix. Per a un bon funcionament jo crec que es deurien de prioritzar les zones més properes i en millor estat, i poc a poc anar ampliant.
Seria interessant fer difusió als veïns de quin és ara l’estat de la qüestió en les ajudes estatals, autonòmiques, (si és que hi ha) a la rehabilitació d’edificis en centres històrics.
3 Seguretat
La inseguretat sempre ve acompanyada de la degradació i l’exclusió social, no hi ha altra solució: eficàcia policial gràcies a la col·laboració veïnal i una actuació dels serveis socials en les situacions més extremes, fugint de la estigmatització de certs col•lectius d’immigrants. Si hi ha problemes de convivència o d’ocupació de cases abandonades per part de certs col•lectius, abans de denunciar, seria recomanable que els treballadors socials utilitzen la mediació, analitzant la situació, parlant amb totes les parts implicades, per comprendre el problema i intentar trobar una solució.
4 Espai públic
Pas 1: neteja Pas 2: rehabilitació cases Pas 3: promoció turística
Tenim l’atractiu del castell, i a més podem explotar la nostra cultura gastronòmica, la nostra cultura musical, festiva i el nostre patrimoni històric. L’objectiu és donar-li vida. Com? Convertir els principals carrers en un incentiu per als comerços locals i per a l’atracció turística. Ubicar algunes de les activitats culturals al seus parcs i places. Treballar amb els centres d’educació de la ciutat perquè realitzen accions que posen de manifest el valor del nostre centre històric: concursos de relats i poesies, relacionats amb algun aspecte del centre històric, per exemple; o quan ve el bon oratge, concerts (que ja s’han organitzat); xerrades informatives a les escoles i instituts... La gent jove de Castalla ha d’estar informada sobre com ha arribat a estar el centre històric en aquesta situació de degradació i abandonament.
Sobre la ubicació de serveis i equipaments, com ja s’ha dit l’ajuntament hauria de donar exemple situant alguna de les seves dependències allà. S’ha de començar per la iniciativa pública.
5 Mobilitat
Introduir el burro com a animal de transport, i posar unes escales mecàniques de l’església a l’ermita. I ara en serio, cal adaptar els carrers a les persones amb mobilitat reduïda (baranes, rampes...), un pla de circulació viaria ambiciós, adaptar alguns carrers als cotxes, i planificar aparcament i pàrquing públic. I deixar molts d’ells peatonals o amb accés restringit per als veïns. Solucions que ja s’apliquen a ciutats com Altea, Granada, Alacant i tantes altres. No es tracta d’inventar res sinó de copiar i adaptar allò que ja funciona a altres llocs.
Dani i Palmira.
PD: Com hem d’aprofitar-nos de les “bones pràctiques”, la Llei de Barris de Catalunya (2004) és una d’elles ja que va permetre finançar projectes de regeneració de barris com els que ara discutim. Per si algú li interessa, 2 links: la guia per l’elaboració (participada) d’un pla de regeneració urbana i l’avaluació de “la integralitat i la participació” d’alguns dels plans elaborats en el marc d’aquesta llei.
