miércoles, 23 de diciembre de 2009

Hare Krishna.



Centre històric, centre històric, centre centre, centre històric... era un mantra que repetíem quan vam començar aquest blog i que a penes va canviar res. Ara el mantra el repeteix l'ajuntament i, mira per on, ací si que hi ha possibilitat de transformació. El procés de transferència ha costat (més motivat per les cases que cauen, que per la nostra insistència, tot s'ha de dir), però ara sí que sembla que des de l'ajuntament s'han posat el vestit Hare Krishna, Hare Krishna, Krishna Krishna, Hare Hare i repeteixen constantment centre històric, centre històric, centre centre, centre històric. Alegries vàries.

Dos telegrames i un tir sobre el centre històric.

1r telegrama. La reunió a l'ajuntament per a la renovació del carrer Major.
Dimarts 22. stop. Reunió ajuntament. stop. Veïns i interessats. Stop. Renovació carrer major i font vella. Stop. Mateixa queixa nostra que a les altres reunions de fa 2 anys. Stop. La gent necessita informació per no opinar sobre el buit. Stop. No ens podem quedar en una reunió. Stop. No vam poder obtenir un compromís de que se'n farien més. Stop. Si tinguerem clar per a que van servir les altres reunions, estaríem contentíssims d'aquesta. Stop. Així, només esperar. Stop. Millor ho explica Castalla en el record.

2n telegrama. L'anunci d'un pla Especial per al centre històric.
L'alcalde va parlar d'un pla Especial. stop. Universitat d'Alacant. stop. Gran notícia. stop. I de nou ens toca esperar. Quan. Com. Quant. Què. Qui. stop. Les velles preguntes. El perquè no. stop. El perquè el sabem. Maxipunt per a l'ajuntament.

El tir. El projecte de les 22 vivendes de l'IVVSA.
Qual fletxa de Robin Hood o de Guillem Tell, anem a les 22 vivendes que va a construir l'IVVSA enmig del centre històric. És el que primer ens toca i el més important ara per ara. Estem en fase d'avantprojecte. Estan dissenyant-les ara mateix. Hui, demà, despús-demà. Mentre nosaltres mengem torrons algun arquitecte dibuixarà aquestes 22 cases per situar-les enmig de tot el bollit (mira que ens agrada exagerar).

Algún anònim del nostre blog ja s'havia postulat a favor de les cases. Nosaltres no som tan atrevits. Volíem esperar a saber alguna cosa. Després de preguntar a gent sabuda hem arribat a una conclusió: El projecte pot ser molt bo o arruinar per sempre el nostre centre històric. Així de clar. I ací no hi ha exageracions. Per proximitat a l'església i a zones transitades, per estar en el mateix centre de la part més degradada, per la quantitat de temps que pot portar aquella zona deshabitada, per tamany del solar i del projecte en general. Per tots eixos motius és un projecte vital. Si ens equivoquem en eixes vivendes ja podem tancar en pany i clau i tirar la clau al fons del mar per a què Neptú es faça un clauer.

Anem amb les preguntes per concretar, que açò va a quedar-nos llarg tirant a llarguíssim de nou.

Quan? El contracte està signat. El disseny està elaborant-se. Però no sabem quan començarà el projecte ni quan acabarà. No ho saben ni ells. Segons l'encarregat el projecte començarà quan hi haja 2 persones interesades per vivenda. 44 interessats en adquirir només per començar!!! 44 valents que encara no saben cap on camina el centre ni l'ajuntament i que han de comprometre els seus diners. Esperem no ser sempre dels del got mig buit, però amb la situació actual això significa un solar buit i recollint brossa durant molt de temps en ple cor del Centre Històric. Veges a vore com vens després que és una zona a revitalitzar i atractiva i que hi ha interés municipal per fer-ho.

Com? A la pregunta dels veïns del centre històric si anava a respectar-se la tipologia original, en esta casa un balcó, en esta altra, finestres, en aquella altra les dues coses... la resposta de l'encarregat va ser que això costaria molts diners. Aleshores, què?. Anem a posar adosats al mig del centre històric? 22 vivendes iguals? És això el que volem?

Qui? Qui va a viure allà? Gran pregunta. Si aconseguim els 44 compradors per començar, hem de tenir en compte que van a ser vivendes socials. Construeix l'IVVSA. Igual el que anem a dir no es políticament correcte, però tenim dies i dies. I hui és un d'eixos. Hem de tenir en compte que un perfil excessivament social de rendes molt baixes, amb la visió que es té des de fora, ara mateix, del centre històric, no ho faria gens atractiu per a la gent jove. I ens cal gent jove allà. Ja. Aleshores és un punt a destacar en lletres grans, lluminoses i intermitents. Atenció a este punt del projecte!

Perquè? Perquè aquest article abans de la presentació del projecte? Perquè queixar-nos abans? Perquè necessitem que es parle d'això. Simplement. Que comence a parlar-se des de ja al julepe, al Rama, a les passejadores. Hem de traure el tema i que a la gent li sone. Quan ixca el projecte tenim poc temps per moure'ns. La burocràcia és així, lenta per a les coses que corren pressa, ràpida per a les que s'han de mirar amb lupa. No trobarem esta informació al Crònica de Castalla, ni a l'Escaparate, ni a Onda 15 (veges a vore perquè) i necessitem que la gent s'interesse pel Centre Històric. Sinó, estarà mort definitivament. El temps li ha fet la faena, el poble pot donar-li la puntilla amb la seua indiferència. Ja estem tardant.

Bon Nadal a tots!
Toni.

PD. Feu mentalment un llistat dels 3 carrers més bonics abans d'aquesta legislatura. El meu rànking:

1. Carrer Major: per història és el millor carrer del poble amb molta diferència.
2. Avinguda República Argentina: per l'ofrena, les moreres i la seua disposició en direcció al centre.
3. l'Avinguda d'Onil: perquè era l'entrada de poble més verda que jo recorde (dels pobles del voltant i de més lluny).

En un ja s'ha actuat, en altre va a actuar-se i en l'altre hi havia vistes d'actuar. Serà conscient o inconscient eixa necessitat de perdurar? En els tres era precís? Per a quan dissenyar altres carrers menys atractius per a que siguen tan bonics com eixos?

sábado, 12 de diciembre de 2009

No podem comentar per tú.


S’acosta Nadal, eixe temps de l’any on la pau, l’armonia i el respecte impregnen el devenir de les nostres actuacions. Però, també és el temps de la ilusió i els regals, per tant, des d’aquest blog ens avancem als Reis d’Orient i tots junts ens obsequiarem un regal per compartir-lo: l’anomenarem el Regal decret regulador de comentaris de Quina Castalla Volem:


La proliferació d’injúries, descalificacions, i acarnissats atacs personals dins aquest blog ens obliga a redactar per la via d’urgència un codi deontològic per als usuaris. Aquest seguit de males pràctiques, a més de ser ofensives, s’allunyen de l’objectiu amb què es va crear aquest espai virtual.


D’ara en avant s’eliminaran a la major celeritat possible tots els insults referits a la persona, a la família, etc. Es poden criticar conductes o actuacions relacionades amb el càrrec o la dedicació, pero mai referides a la integritat personal. Així mateix, també s’eliminarà tot tipus d’amenaces i de llenguatge violent.


Xè! he parat a llegir-ho i està quedant-me de lo més institucional; sembla un bando. Sí, ja veig que sona seriós, pero la deriva gens ètica dels últims mesos així ho requeria. Així que, a partir d’ara, qui se senca temptat a vessar improperis de tot tipus mitjançant aquest blog, li recomane que reflexione abans i que la seua activitat mental faça un bé a la humanitat; per favor! que ens ajude a resoldre aquestos quatre enigmes que ens mantenen a tots en un per qué permanent:


  1. Per qué tots els protagonistes dels anuncis publicitaris s’anomenen Juan y Pedro?

  1. Per qué quan obris un paquet de xocolate amb pols embrutes 74 metros quadrats al teu voltant?

  1. Per qué quan et menges dos mandarines seguides, la segon està més agra que la primera, per tant, acabes amb mal sabor?

  1. Per qué els conductors de Castalla sols parem als passos de zebra del Mercadona?


Aquest codi es d’aplicació immediata, de no ser que el derogue qualsevol company de blog.


I ara aniré a vore Cine de Barrio, pero us aconselle que no imiteu aquesta actitud.



jueves, 26 de noviembre de 2009

Este cap de setmana hi ha res.



En efecte. Este cap de setmana a Castalla hi ha res de res. Hi havia festa als Moros Vells però amb les incidències de la pasada festa dels Mariners, s´ha optat per suprimir-la.

En el cafenet d´este matí m´han contat el que va passar el dissabte. La guardia civil als Mariners demanant permís de Conselleria per a fer la festa, cartell de l´aforo del local, extintors, guardies de seguretat i un llarg etcètera que, per suposat, la comparsa no tenia. I quina comparsa ho té? Cap. Comprenc els motius legals i de seguretat que no permeten fer festes als locals però, quina és l´altra opció?

Castalla no és precisament la capital de la cultura i de les opcions per a un dissabte per la nit. Vale que una festa als Moros Vells consisteix en beure i no creure però també implica estar en la gent, poder ballar sense estar de boda, fer ambientet de Festes, en fí, passar-ho bé.

Així que ja no hi ha res per a este cap de setmana. El de sempre: dispersar-nos pels bars, Escarabat, si es tércia, i a casa. No acabe jo d´entendre com va açò de la legalitat intermitent, que unes voltes s´apliquen les normes i altres no. Igual és que està la cosa malament i necessiten multar i recaudar. Igual és que ja no volen fer més festes en les comparses i se´ns ha acabat lo bo. En fí, a pesar de què el meu fege ho agrairà, em sap fatal que l´ambientet de poble que es fa en les festes dels Moros Vells es perda. Al final, arribarà la nada.

viernes, 13 de noviembre de 2009

No hi havia ningú


Quan els nazis van venir a buscar els comunistes
vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar als socialdemòcrates,
vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a pels jueus,
no vaig protestar, perquè jo no era jueu.

Quan van venir a buscar-me a mi,
no hi havia ningú que poguera protestar.

Hi ha moltes versions d'aquest sermó de Martin Niemollër, un pastor luterà alemany que va ser empresonat en vàries ocasions per la seua lluita contra els nazis. Aquest sermó encarna tan bé el concepte tan malgastat de solidaritat, el de posar-te en el lloc dels altres, que és dels poemes que convencen, que arriben. Me l'imagine en aquella Pasqua del 1946 en Alemanya, davant dels seus fidels, acabada la segona guerra mundial, i no em puc llevar del cap la imatge del Phillip Seymour Hoffman de "La duda". La referència cinematogràfica deu ser perquè ací també apareix un sermó impressionant, i a més, la done per bona perquè les imatges d'esta peli, olen a altra època. A un passat tan llunyà i tan pròxim...

Ara, el poema encara ens val. Ens el podem aplicar a discreció, com el foc davant un atac. Dia sí, dia també. Però costa molt alçar-se i alçar la veu quan l'atac no ens toca de prop. Quan és als altres. Quan ens afecta de passada. En ocasions, fins i tot, riem les gràcies quan els atacats són els enemics, l'oponent, l'oposició.

Estos dies el Phillip Seymour em passava pel cap, de quant en quant, allà sobre la trona. Per coses meues i per històries dels altres. L'assumpte on encaixa a la perfecció i que més ens afecta a tots, és la de la lluita interna al govern municipal.

Des de la banda de l'actual alcalde s'ha parlat acusant a Juan Rico de "talante déspota i dictador". Però si alguna cosa no ha fet l'anterior alcalde mai, és canviar d'actitud. Transformar-se amb els anys. El que passa és que abans els tocava als altres. Al Bloc, al PSOE, a l'oposició, als crítics dins del PP que van acabar formant AIDC, als qui es queixaven. Eixos caben en una carretilla. I molts, dels que ara l'acusen de dèspota i dictador en aquell moment, li reien les gràcies. O només ho acceptaven, ho toleraven. Compartien decisions a braç alçat en l'ajuntament. Ara s'ha girat l'oponent. I clar, no queda ningú per protestar.

Amb les associacions, a vegades, ens passa igual. Si alguna se li pressiona per a que actue de determinada manera o se li recorda que té una subvenció per cobrar, les altres es llaven les mans mentre no tinguen problemes, o cobren la seua part. Ho he vist en algunes de les quals jo formava part. Quan ens toque a nosaltres, no es queixarà ningú.

I així ens va un poc. I així ens continuarà anant si no aconseguim passar a l'altra banda i vore-ho tot des de l'altre cantó del quadrilàter. Mai és bo vore-ho tot des del mateix punt, perquè potser, mentre estem entretinguts soltant colps a l'oponent, no ens n'adonem que estem quedant-nos assoles. Ningú protestarà després quan els colps siguen per a nosaltres. Ningú.

Toni.

miércoles, 28 de octubre de 2009

Ricardito's corner





Si és que les coses sempre passen per algo i l'atzar, encara que queferós, a voltes també és oportú. Mira per on, cercant un nom per a esta nova secció em trobe amb aquesta notícia apareguda al Crónica de Castalla en la seua última edició (Octubre de 2009, número 86). Voilà...

CASTALLA CELEBRA POR PRIMERA VEZ EL DÍA DE LA AMAPOLA
"Este solemne acto tiene gran tradición en la comunidad británica y recuerda a las víctimas militares"
Digueu-me oportunista però estarem d'acord en que no podíem posar-li altre nom a la criatura que el de Ricardito's corner. Ara sonaria el God save the Queen de fons perquè tot acte inaugural té una música associada: l'himne al monument del Donant de Sang, l'himne de la Coronació de la Mare de Déu... I el Ricardito's corner no podia ser menys. A més, el 10 % de la població castelluda es mereix el títol d'una secció en la seua llengua, what the fuck?

Continuant amb el tema lingüístic observe al mateix periòdic (pamflet municipal) altra notícia curiosota amb aquest titular:
AMPLÍSIMA RESPUESTA POPULAR EN LOS ACTOS DEL "9 D'OCTUBRE"
Les úniques paraules en valencià que apareixen al periòdic són: cercavila, Correllengua i 9 d'Octubre. Això sí, "como buenos valensianos" es van esgotar les 2.000 racions de paella. Alma fotre!

Ahí en va una d'àmbit provincial apareguda al periòdic Información (dimecres, 28 d'octubre). Dedicada a aquells escèptics que no creuen que el tren passarà algun dia per la Foia, jujuju:

LA VÍA DE ANCHO EUROPEO PERMITIRÁ PROLONGAR EL TREN HASTA ALICANTE
"
La extensión del trazado conectará Valencia con la capital de la provincia a través del corredor de la autovía central"
El "corredor de la autovía central" al que fa referència la notícia és el que passa per la Foia. Ja no ens vestirem de vaquers només a Carnestoltes. Aneu preparant els pantalons texans, els barrets i els mocadorets al coll perquè el far west s'apropa. "Nunca apuntes con un arma si no vas a usarla" (Appaloosa).

I sense més temes per tractar s'alça la sessió i com a redactor cap del Ricardito's corner estenc la present acta.
Au revoir!




miércoles, 21 de octubre de 2009

Greatest Hits 2007 (Castalla Mix)


Deuríem aprofitar un aniversari per fer una revisió i hui ho és. Felicitats!


Com el nostre blog, ja no sembla tan interessant com en altres temps, anem a fer com les companyies discogràfiques que trauen un recopilatori per al Nadal. Ens submergim al nostre catàleg i busquem alguna de les peces que tot el món ja se sap, perquè està comprovat que a la gent li encanta cantar les melodies que té al cap i no haver d’acostumar-se a les noves. Per fer-ho, hem decidit deixar-nos caure allà pel 2007 aprofitant el condensador de fluzo de l’Arxiu del blog i elegir entre els grans hits d’aquell any de les flors. En aquella època tots erem més joves, teníem més energia i un altre món semblava possible, amb aquell prisma d’innocència nostre que sempre donen els inicis. Ai, qui ho tornara a viure... (sospir del tipus Tempus Fugit). Dos anys després han passat tantes coses i tot ha canviat tant...


Ací va la llista 2007. Si la cosa rutlla com cal, després passarem al encara més exitós 2008.


1. Per a la primera dubtem entre Ask me (The Smiths) i Don’t you forget about me (Simple Minds). Com deia Billy Wilder, una pel·lícula ha de començar amb una canonada i, a partir d’allà, anar augmentant el ritme. Nosaltres vam elaborar una serie de preguntes per als candidats en aquelles llunyanes eleccions del 2007. Ens van contar que ho tenien contestat, que ens ho donarien. Primer comentari: Realment espereu que el PP conteste a estes preguntes? Resposta: Sí, ho esperàvem.


2. Aquellas pequeñas cosas o Pueblo blanco (JM. Serrat). El dia 1 d'Octubre del 2007 penjàvem en un post la notícia que l'ajuntament estava treballant en un pla per al Centre Històric. Ho havien dit a un plenari. La nostra preocupació era que ja havien començat i no sabíem qui estava darrere. Quins il·lusos.


3. La culpa de todo la tiene Yoko Ono (Def con dos). La nostra Yoko Ono no sempre ha estat l'ajuntament. En aquell 2007 teníem paraules positives. I això ho vam escriure, després dels sous elevats, dels horaris intempestius dels plenaris i de les preguntes no contestades. Però, ja ho vam vore després, les coses van anar a pitjor. Evidentment si havíem de triar entre l’ajuntament i nosaltres, l’elecció estava clara. Ho sé, açò sembla totalment injust i ho és. Però després passa el temps, i aquest Darth Vader mai es posa de banda del seu fill per lluitar contra l’imperi. Al contrari, vol que Luke adopte les seues males arts, els enganys, les promeses... I la temptació és tan poderosa i el costat obscur és tan fort...


4. Un pueblo és (Maria Ostiz). I mira que durant un temps ens va agradar el terme Participació ciutadana. Nosaltres l'utilitzavem, l'alcalde l'utilitzava, les associacions l'utilitzaven. Però bé, ens vam quedar amb tres reunions i moltes bones paraules. També podria ser paraules d'amor senzilles i tendres (J.M Serrat). Tampoc cal abusar de Serrat.


5. Promesas que no valen nada (Los Piratas). La notícia on el conseller parlava de participació, el centre històric, les preguntes que ja estan contestades, les exigències al col·legi Muntori per a que contracten gent del poble... No calen més explicacions més que cantar aquest hit dels Piratas, promesas que no valen nada, nada, nada, nada...


6. Speak to me, dins l’àlbum The dark side of the moon (Pink Floyd). I la gent va fer propostes. I l'alcaldia va veure que aquelles propostes eren bones (O no). I l'adaptació del PGOU es va publicar i es van fer al·legacions. I tot això està ara al costat fosc de la lluna. Mai vam saber quines es van acceptar, quines es van debatre, quines es van presentar, quines es van rebutjar... Dos anys.


7. Que puedo hacer (los Planetas). I no va ser perquè nosaltres no proposarem coses per al nostre Centre Històric. Perquè mira que ho vam intentar i intentar... Que puedo hacer si después de tanto tiempo no te dejo de querer.


8. Pànico a una muerte ridícula (Def con dos). Def con dos repeteix. No ens ajustem a les lleis del Nick Hornby, que li farem. Però es que a vegades se’ns acabava la paciència i començavem a no creure'ns el que proposaven. Teníem por de tragar-nos les promeses perquè tot olia a cianur en el timó. I clar, no hi ha res pitjor que el pànic a una mort ridícula (per esperada).


9. Russian Literature (Maxïmo Park). Molta lletra i poca acció. De nosaltres i sobretot dels altres. Pura Literatura Russa. La tempesta arriba, el poble tremola, la tempesta passa i res no ha passat.


10. My way (versió Sid Vicious). Al final, dos anys després. El govern municipal funcionava com fa quatre, com fa huit, com fa vint. A la seua manera. I ells tan devanits i nosaltres tan divertits. Quina ens espera demà?


I el comentari de la ruta pel centre històric sense penjar. Ai mare. Qui som nosaltres per a queixar-nos... prou bé estem.


Toni.

jueves, 15 de octubre de 2009

La ruta.



Buf, quan de temps que no actualitzem el blog. I ja no tenim l´excuseta de l´estiu pel mig. En fí, que per a cel·lebrar l´arribada de la tardor ens n´anirem de ruta pel poble. I quan dic pel poble em referisc al poble, al de tota la vida, al casc antic, o al que queda d´ell.

L´Associació d´Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla (que seria així com AAVCHC. Li buscarem altres sigles) ens proposa una ruteta este diumenge dia 18 pel centre històric. L´excursió començarà de la placeeta del carreter a les 11:00 del matí i pujarà fins la ermita i un xicotet recorregut per alguns carrers típics d´ací. Alguns dels membres de l´agrupació aniran contant-nos algunes anècdotes culturals, literaries i històriques ocorregudes en els edificis i vivendes del casc antic.

No sé si se´ns caurà alguna casa damunt, o si el carrer pel que passem de repent s´obrirà i ens tragarà la terra, esperem que no, però com que s´està debatint la problemàtica de la part vella del poble, no estaria de més pegar-nos una volteta i voreu amb els nostres propis ulls. A més a més, algú té alguna cosa millor que fer un diumenge de matí?

sábado, 26 de septiembre de 2009

DILLUNS 28 de SETEMBRE a les 20 H. CASA de CULTURA



L'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla, després del parèntesi de l'estiu, torna a reunir-se al saló de la Casa de Castalla aquest dilluns a les 20:00h.. Ara és el moment de començar a posar-la en funcionament, una vegada l'associació ja està donada de alta. Els passos inicials ja estan coberts, ara cal tenir clar quines coses ens fan falta fer i quines són les prioritats.

El dilluns la presidenta i vice-presidenta ens explicaran també com va ser la reunió amb l'alcalde, de què van parlar i de quines coses ens va informar.

Ací va el recordatori de nou de quanta més gent siguem, més força tindrem. Comenta-ho, convenç a gent de que vinga, movem-nos...

Salutacions!

domingo, 13 de septiembre de 2009

El tren alcoi-alacant (per Ibi i Castalla)



M'encanta creure en eixes teories de la conspiració que afirmen que als Estats Units, una nit d'hivern, en una mansió apartada entre els boscos d'aurons d'un estat de l'est (diguem-li Massachussets) van decidir, en contuberni capitalista, que en compte de desenvolupar el ferrocarril, anaven a fer créixer les carreteres. Ferrocarril no, carreteres sí.

Ja sabeu, ruta 66 i tal. Highways a mansalva de nord a sud i coast to coast. Ja m'imagine jo la pel·lícula que hauria pogut fer Elia Kazan alternant primers plànols de Henry Ford fregant-se les mans contant mentalment quants cotxes anava a vendre després d'aquell pacte vora el foc, amb altres plànols generals on milers de xinesos acomiadats de la seua feina al ferrocarril, feien camí cap al xinatown de San Francisco o Nova York.

La carretera obligava a l'adquisició de vehicles privats i, per tant, obligava a desenvolupar una indústria que passaria a ser una de les més importants del món en molt poc temps. Els autocines, les cambreres que patinen fins la finestreta del Cadillac, Indianapolis, Marlon Brando amb la moto... I ja ens han venut la història. Carreteres, cotxes i individualisme, vamos. Estats Units.

No ho va contar així exactament un mestre que tenia en la facultat, però quasi. Cadascú ho endolça com millor li apanya.

Ve tota esta llarga introducció per a incloure una reflexió sobre el tren Alcoi-Alacant. Aquella via mai acabada del tot, iniciada durant el govern de Primo de Rivera, que torna cada cert temps a ser contemplada com una alternativa. El mapa no és de l'època. Està extret d'una publicació de l'any 2009 i estableix els trens de rodalies existents en la província i aquells trens suggerits. I mira per on, torna a aparéixer. Alcoi-Alacant amb parada a Castalla.

Vaja per davant, que jo no em crec la possibilitat. La seua construcció suposaria, tal impacte que, conforme em trobe hui, no m'apetix analitzar-ho del tot (demà vorem). Tampoc sé si ací hi ha reunions com aquella de Massachusetts dels anys vint americans per decidir el contrari. Per decidir que sí, que el tren mola. Però, m'encanta que hi haja reflexió al voltant d'un tema tan atractiu com eixe. I m'encantaria, a més, vore que en pensa la gent. Així descongestionem també el temeta un temps.

Toni.

PD. El pròxim post també toca tren.

miércoles, 19 de agosto de 2009

PP vs. PP




Després d'un llarg temps sense entrar al blog, perquè els anònims pegant canya em fan sentir incòmode, hui tocava post.

Malgrat els nombrosos desmentits públics de l'alcalde durant molt de temps, tot el món sap que no hi ha bon rotllo al PP local. Si no hi ha, no hi ha, no sé perquè volen amagar-se les coses. Això no m'inspira confiança, veus?. Tampoc es precís que pensen tots igual. La democràcia també és això (encara que hi ha gent que pensa que només és votar cada quatre anys). Fins ací, tot entra dins del cabàs, però hui, llegint l'INFORMACIÓN, he arribat a pensar que algú ha perdut els papers definitivament.

La notícia, per a qui no sàpiga a aquestes altures de que va el conte, ve a dir que el pp local (Juan Rico és el president) denúncia que l'alcalde (Jose Luís Prats) està afiliant a gent al partit per a controlar-lo ell, a canvi de concedir llicències d'obra. Jo ho llisc i em dic: bé, lluites internes, s'haurà de provar, esta gent és capaç de fer de tot, que fort que això passe en el poblet... Bé, la història de sempre, vamos. Res nou sota al sol (amb la diferència que ara ja no ho poden negar públicament, o sí?).

Després ho he rellegit i he estat uns minuts rient-me a base de bé. Ho sent. M'he rist moltíssim. Eixes ganes de riure que t'agafen quan veus alguna situació açònopotestarpassant (i ja en portem vàries d'eixes en esta legislatura). I per a explicar els motius de la gràcia, necessite escriure prou. Ho sent, de nou.

En un paràgraf de la notícia s'afirma, que un dels punts que conté la querella, diu que l'alcalde està concedint llicències per a arreglar piscines que en teoria el PGOU no permet que existisquen a Castalla Internacional. Jo mateixa em dic que no amb el cap, arrufe un poc el nas i m'ho torne a repetir perquè estic prou perdut. Anem a vore, Juan Rico (president del PP local) posa una querella contra Jose Luís Prats (alcalde de Castalla), per permetre arreglar unes piscines que Juan Rico va ajudar a construir. Osti que rebuscat. Ells donen unes llicències d'obres majors, construeixen 1000 cases, 500 piscines, i després diuen que el PGOU que ells van aprovar, no permet construir piscines i posen una denúncia contra el seu propi alcalde per concedir llicències d'obres menors per arreglar-les. Això no sé quin nom té, la veritat. Cinisme, sarcasme, hipocresia... i estic escrivint açò i no puc parar de riure. Que fort. On està la meua moral?

O siga que estan Estos i els Altres. Estos ens governen i els altres ens han governat i volen tornar a governar-nos (utilitze la paraula governar en compte de representar conscientment). I analitze la situació. Imaginem que tenen raó Estos.

1. Estos dirien: la querella és falsa. Els estrangers s'han apuntat al PP perquè volen, perquè està la regidora Mckenzie o perquè venen del partit liberal europeu. No hi ha cap intent de control del partit. És més, si busquem una causa real per a la querella, sabem que tot això està motivat perquè els constructors que hi ha en els Altres (3 mínim) el que volien era controlar l'adaptació del PGOU i quan ho ha fet només l'alcalde i l'arquitecte, sense contar amb ells, s'ha declarat la guerra oberta. L'alcalde ja es pensava algo quan es va quedar per a ell la regidoria d'Urbanisme. Volen tornar a controlar Castalla perquè tenen interessos personals. No ho fan pel bé del poble.

Ara imaginem que tenen raó els Altres.

2. Els altres dirien: L'alcalde ha perdut el cap. S'ha posat un jornal més alt que el que nosaltres li vam dir públicament. No ha contat amb cap regidor per a fer l'adaptació del PGOU, ni els comunicava res. Tot ho vol fer ell. Ara està apuntant gent al partit a canvi de llicències perquè sap que tenim majoria i vol controlar-lo i poder tornar a fer la llista per a les pròximes eleccions, i així, continuar traent benefici. S'ha de parar com siga. L'hem de desacreditar perquè el poble no es mereix això. Contem rumors, posem querelles, cridem a l'Información, recordem que comet il·legalitats permetent que la gent de Castalla Internacional s'arregle les piscines. Hem de fer-lo fora.

No sé qui té raó, si Estos o els Altres, però la perspectiva per al poble té miga. El partit que guanyarà les pròximes eleccions (siguen uns, siguen altres, els 2, o cap d'ells, el PP va a traure 3000 vots segur), ens ofereix una perspectiva cada vegada més entretinguda. Quina necessitat tenen uns i altres de manar? Perquè és tan important per a Estos i per als Altres? Quina és la motivació? Si ho preguntarem a ambdós la resposta estaria clara: el Poble. Ho fan pel bé del poble.

Si ens posarem en el lloc d'una persona amb sentit comú, que faríem. Que faries? Van dos possibilitats.

1. Si eixa persona amb sentit comú fora d'Estos (de la part de l'Alcalde), intentaria explicar a tots, públicament els motius reals pels quals volen fer-nos fora com siga: Hi ha interessos darrere. Contaria les pressions. Diria quins beneficis s'han obtés i quins es poden obtenir si arriben a governar. Quines decisions hem pres que molesten realment i que segur que no són arreglar les piscines de Castalla Internacional. Ho faria públic, més que res, per a que, si ens fan fora finalment, almenys el poble ho puga controlar. Els Altres volen això. Si ixen finalment, tingueu en compte qui va a eixir beneficiat. Controleu-ho. Això pense jo que faria una persona de bé, pel bé de Castalla.

2. Si la persona de sentit comú fora dels Altres, demanaria disculpes per una actuació, diguem, no massa intel·ligent. Perquè no és massa intel·ligent dir públicament que l'anterior alcalde va permetre actuacions il·legals si està en el nostre costat. Ni tampoc és massa intel·ligent que entregue la querella un constructor amb interessos urbanístics, perquè això li resta credibilitat a una denúncia que és real. Si finalment el constructor entrega la querella perquè ningú més vol fer-ho, almenys no cridar a un periòdic que sempre li pega canya al PP, per a que ens espere a la porta del jutjat per a tirar-nos la foto. Una vegada demanades les disculpes per tanta ficada de pota, intentaria fer les coses bé, explicant públicament la postura del grup i quina es la visió alternativa que es té per obtenir els màxims suports dins del poble. Intentaria explicar com no es repetiran errades i com podrem subsanar-les. De cara. Pel bé de Castalla.

No sé com ho veieu, mirant-ho des de fora. Com actuaríeu vosaltres si estiguereu dins l'embolic? Jo és que ja no m'entenc ni a mi mateixa. Pense que qualsevol persona de bé, diria arreu i fileu. I es deixaria la política i s'indignaria molt tirant a moltíssim. Jo, en canvi, no puc parar de riure. Què fort.

Toni.

viernes, 7 de agosto de 2009

Quina barbaritat!


Mentre nombrosos municipis del nostre territori retiren dels seus cartells els bou embolats per considerar-los cruels amb els animals, Castalla, ciutat puntera com ella soles, les inclou per segona vegada a les festes populars. I no acabe d´entendre jo quines ganes tenim de importar les coses que fora d´ací ja no funcionen, en la de coses boniques que podríem dur al poble... Ara que per fí s´ha fet consiència social de la barbaritat que suposa nugar-li dues torxes als cuernos a un animal amb la simple finalitat de vore com es crema poc a poc sabent que no pot fer res per a evitar-ho, ara que ja estem en el camí de superar estes bestialitats, ara, el duem a Castalla.

No sé si serà per donar-li un aire cañí al poblet, per fer totes les varietats de vaqueta disponibles en el mercat o per un subsconscient instint voayeur de l´Ajuntament però el fet és que ací tenim, un any més, el bou embolat, amb la justificació de "tradició popular". No sé jo quina tradició tenim a Castalla de punxar-li foc als éssers vius però en fí, si ens empenyeu que és una tradició bona per al poble, al menys que trie el poble ...

Vinga va, enquesta popular: A QUI LI POSARIEU VOSALTRES LES BENGALES?

lunes, 20 de julio de 2009

Reunió 27 Juliol a les 20:00.


Ja tenim l´associació dels amics i veïns del centre històric en marxa. A la passada reunió del 6 de juliol es va crear un organigrama provisional en què es va nomenar com a presidenta a Pilar Esteban. El proper dilluns 27 de juliol a les 20:00 hores torna a fer-se una reunió informativa, que encara hi ha gent que no s´ha enterat massa bé de qué va açò.

Per a fer-se soci pots anar el dia 27 a la casa de cultura i abonar la cuota establida d´un euro a l´any (sí, sí, 1 euro, que no dóna ni pa pipes). A la reunió s´informarà de les gestions fetes des del dia 6 i a més a més, es durà a terme una pluja d´idees entre els assistens per a revitalitzar el nostre centre històric.

Ja hi ha vàries idees per ahí que no estan gens malament, com fer soparets populars als parcs del centre històrics, concursos de gastronomia de la terreta, etc. De manera que la cosa comença mogudeta al centre històric, per fí!

Ens veiem allí.

jueves, 2 de julio de 2009

Amics i veïns del Centre Històric de Castalla



El pròxim dilluns 6 de juliol a les huit a la Casa de Cultura de Castalla va a crear-se una nova associació, la d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla. Supose que tots ens l'estimem. Els més vells han nascut allà, els més joves hem escoltat mil voltes les batalles dels nostres pares i avis contant-nos on vivien i jugaven. I tots els de Castalla el sentim com a propi. També el nostre ajuntament se l'estima, no dubtem d'això, i suposem que això és amb el que confien molts per a deixar fer i no implicar-se en res. El problema és que si no es nota que hi ha un grup important de persones preocupades, amb esperit crític i amb ganes de donar la cara, no s'actua igual. Sincerament, algú pensa que sense donar la tabarra tots estos anys s'haguera contractat a un tècnic en patrimoni per controlar les obres al centre històric?.

La dificultat com sempre és mobilitzar a un gran nombre de persones. No és igual que demanen un pla integral a llarg termini 30 persones que el demanen 300 o 1000. Per això hem d'intentar mobilitzar a la màxima quantitat de gent i això significa fer el pas avant, comentar-ho en casa, convéncer als pares, als avis, moure gent que no accedix a internet habitualment. Vindre. Es complicat, ho sabem, però només s'ha de prendre una decisió. Vaig.

Hem fet nombroses conferències que ens han marcat un camí que podem considerar raonable, lògic i defensable per tots, siguen del partit que siguen. Podríem posar molts punts, però ací en van tres a mode d'exemple que hem tret de les opinions dels diferents especialistes del món de la universitat que hem anat portant.

1. Acord entre tots els partits per a establir un pla integral d'actuació en el Centre Històric. Sinó s'unixen tots els partits, estem sempre a l'espectativa de qui entra cada quatre anys. Quins interessos tinga. Si a eixe regidor de patrimoni allò li importa més o menys.... Els pobles han de mirar molt més lluny de quatre anys.

2. Elaboració d'un pla integral. No s'ha d'anar prenent decisions puntuals sense un pla conjunt. S'ha de decidir un pla a llarg termini i anar treballant dia a dia en eixa direcció. No es pot anar posant parxes d'ara faig cases ací i un parc allà sense una visió completa.

3. Es necessita un procés de participació ciutadana escoltant als veïns i tenint-los en compte. Fins i tot, per a un simple treball d'universitat sobre el centre històric t'obliguen a fer enquestes d'opinió, socials... entre els veïns.

Per a exigir eixes coses fan falta cada volta més veus i més gent. I associacions com esta ajuden a participar del teu poble. Si dividim el poble, en votants del PP contents i l'oposició queixant-se, estem dividint-lo artificialment. Tots deuríem estar junts per fer un poble millor. Esta associació ho intentarà. Si vens tu, millor.

Ens veem dilluns a la Casa de Cultura.

Toni.

miércoles, 24 de junio de 2009


V setmana de cine. Pengem el cartell com sempre amb la intenció de que li doneu canxa i vingueu. És la setmana del 29 de juny al 5 de juliol. Tots els dies a les nou en la casa de cultura de Castalla (excepte el dissabte). Les quatre pel·lícules que toquen com podeu vore són algunes de les millors de l'any passat. I després estan els curts i els nanometratges. Divendres els posarem tots (també posarem fora de concurs "Mentemorfosis" d'Amador Pérez) i diumenge només els guanyadors. En el poble no passen tantes coses com per a que vos perdeu esta. De què parlareu després?


I després està el cartell. Només pel robotet val la pena moure’s de casa.

Ací va la informació que posarem de les pelis als díptics.


La duda de John Patrick Shanley

Diàlegs i personatges. Reflexions i ambigüitat. Meryl Streep i Phillip Seymour Hoffman. La duda està basada en una obra teatral i se li nota. I açò que podria ser negatiu, es dilueix amb cada aparició dels seus protagonistes principals fins el punt de preguntar-te d’on ha eixit aquest director-escriptor Shanley per atrapar-nos en el seu/nostre món de blancs, negres i poderosos grisos.


El desafio. Frost contra Nixon de Ron Howard

Mai Nixon, probablement el pitjor president que ha tingut mai els Estats Units d’Amèrica si agafem el cinema com a referència, havia tingut un actor que el fera tan pròxim com Frank Langella. Una producció que funciona com a reflex del món dels informatius, com a lluita entre el poder polític i el periodístic, com a imatge d’uns fets que no paren tan lluny...


The Reader (el lector) d’Stephen Daldry

Està bé, Billy Elliot era un musical prou adolescent. Las Horas, la vam veure quatre i dos es van adormir (els altres utilitzen qualificatius com obra mestra). Ara Daldry continua amb el seu ritme lent i absorbent, i canvia a Nicole Kidman per Kate Winslet, però manté unes interpretacions poderoses al servei d’una gran història d’amor i secrets.


Wall-e d’Andrew Stanton

La millor pel·lícula del 2008. Un clàssic absolut amb 30 primers minuts que passaran a la història del cinema per a situar-los a la prestatgeria entre Charles Chaplin i Buster Keaton. Els pel·lícules d’animació tenen el problema d’intentar agradar a tots els públics, també Wall-e el té. Però hi ha tanta intel·ligència, tanta sensibilitat en eixe inici magnífic que ho oblides tot i no pots llevar-te del cap eixa veu mecànica cridant Wall-e!


miércoles, 10 de junio de 2009

Conferències al cole



A l'espiral de l'inici de l'estiu (que ens absorbeix com si forem Alicia o Dorothy per despertar en setembre) anem a sumar-li un parell de conferències que van a fer-se al Col·legi "Maria Asunta".

Les conferències van dirigides al públic de secundària però estan obertes a tots. En una es parlarà d'Arqueologia i per tant, d'alguns dels jaciments de Castalla. En l'altra del nostre Centre Històric amb un exemple de Pla Especial fet per un alumne d'últim any de Geografia. Són així, vàlides per a qualsevol castellut o castelluda que li interese el seu poble: la seua història i el seu futur.

Dimecres i dijous a les huit al saló d'Actes del col·legi sumem dos visions més des de l'àmbit universitari de dos temes sobre els que hem parlat molt (massa) a aquest blog.

Toni.

miércoles, 3 de junio de 2009

Ja estem en marxa


"Ahora permitánnos soñar de nuevo desde un mar de industrias ya fallecidas
un futuro cargado de futuro". El eterno

Perquè ho ha demanat la cap suprema i perquè també hi ha que anar asabentan-se de cóm anem amb el casc antic, dir a la gent que no va poder assistir a la reunió del dilluns que es fará un altra el Dilluns 15 de Juny a les 19.30, en la casa de cultura.

Ja vam dir que les conferències son el primer pas als següents. Pues bé, ja estem amb els següents. Juntar-se, coneixer-se, parlar i prendre actuacions és el que ara ens toca. Hi han opinions al voltant del casc antic cóm persones i aquest blog moltes vegades és converteix en l'únic eixemple, que no está mal per començar, però sempre ens fa falta algo més, no?. Per tant, ja va sent hora de traure les nostres opinions a la fresca, que és estiu!!

Si no ho fem nosaltres. Quí té que fer-ho? Respostes? Opinions...

jueves, 28 de mayo de 2009

Plànol subjectiu.


Una vegada passades les dues conferències sobre el casc antic, es hora de fer la valoració. A falta d´una social i comuna, comence per una totalment personal i subjectiva.

El resum tant d´una xarrada com de l´altra, jo el faria d´aquesta manera:

1. El més important per a una correcta actuació a un casc antic és la visió de conjunt.
2. Les actuacions s´han de planificar en consonància a uns objectius a mitjà o llarg plaç.
3. La normativa i el marc general per a les actuacions han de ser comunes per a tot el recinte de casc antic.
4. La coherència a l´hora d´actuar i la disposició clara de les prioritats d´actuació per part de la corporació municipal han d´estar molt clares per a guiar qualsevol intervenció puntual feta a aquest terreny.
5. La població és d´allò més important per a reconstruir el teixit social i vital d´un casc antic i, per extensió, d´un poble.

Les idees de les conferències queden prou clares. S´ha de saber qué vol fer-se del casc antic, d´on ve i on vol anar, quan arribarà i qui ho vorà. La idea d´objectius generals per a tot el casc antic ha estat la dominant en les dues xarrades. No tant en les rondes de preguntes després de cada ponència.

Estava clar que a Castalla era un tema candent parlar del casc antic. Cada veí, dels pocs que queden, de la part alta del poble té un problema diferent derivat del fet de no viure a la part nova del poblet. I cada problema és també diferent; són ximpleries com "es que ma casa està a punt de caure´s per culpa de les cases del costat que ja han caigut". Minúcies, no?

Per açò va ser tan valorada la assistència de membres de l´Ajuntament, entre ells, l´alcalde, a les conferències. L´alcalde va tindre que agafar el micro per al·lusions i defensar el Muy Ilustre davant les acusacions veïnals de "no fer absolutament res per mantindre i/o rehabilitar el casc antic de Castalla". L´alcalde va eixir al pas negant-ho i enumerant totes les actuacions dutes ja a terme o previstes per a aquest mateix anys.

No entre jo en si em pareixen correctes o no aquestes intervencions puntuals que el Muy Ilustre té pensat fer. Això per a altra entrada. El que sí em preocupa és la idea d´Objectius generals, coherència i visió de conjunt que té l´ajuntament, que crec que no és la mateixa que van intentar explicar el dos conferenciants. Per exemple: pintar els semàfors de l´avenida de blanc no és una visió de conjunt, és una cosa puntual (no puc dir més adjectius); posar cera de vianants en un carrer (que per altra banda ja era de vianants) no és un objectiu general, es altra volta una intervenció puntual; fer un bloc de pisos de protecció oficial en el casc antic no és un pla comú de rehabilitació, és un bloc de pisos simplement.

La coherència a la que feien referència el les conferències era més del tipus establir un marc legal per a la regulació de les construccions al centre històric, detallar unes normes arquitectòniques i estètiques que guien les edificacions, aprovar una sèrie d´ajudes econòmiques i subvencions per repoblar el casc antic i possibilitar que la gent puga viure allí, afavorir l´establiment de comerços i dependències municipals a la zona per tal de donar-li vitalitat, etc.

Crec que queda clara la diferència entre actuar i planificar abans d´actuar. Jo la veig prou clara, encara que sé que el que em passa a mi és que tinc el plànol subjectiu.

domingo, 24 de mayo de 2009

Seguiment



Amb un poc de retard pengem la nota de premsa que ens passa la regidoria de Patrimoni.


Seguiment arqueològic al turó del Castell de Castalla

Amb motiu de la instal·lació d’enllumenat públic a la Ermita de la Sang i el Calvari, la Regidoria de Patrimoni Cultural del MI Ajuntament de Castalla ha programat la realització d’un seguiment arqueològic de la mateixa. Aquesta actuació és necessària perquè les esmentades obres tenen lloc al bé d’interés cultural del Castell de Castalla, concretament a la zona de la vila murallada, que data del segle XIII. D’aquesta forma, es garanteix l’establiment de mesures correctores per a qualsevol element cultural que es puga vore afectat.

Els treballs, autoritzats per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i dirigits pels arqueòlegs J.A. Mira Rico i J.R. Ortega Pérez, començaren el dia 18 de maig i finalitzaran el 25 del mateix mes.

D’altra banda, la Conselleria de Cultura i Esport, mitjançant la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, ha declarat la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción (segle XVI) i el Convent de Sant Francesc (segles XVIII-XIX), béns de rellevància local, amb la categoria de Monument d’interés local. D’aquesta forma, els dos símbols castalluts, han vist reconeguda la seua importància, oficialment, dins del conjunt del patrimoni cultural valencià.

Regidoria de patrimoni cultural.



Ja sé que hui es necessitava penjar un comentari de la conferència del divendres. Tocarà quan acabem la del dimarts per fer una valoració global. Ara dos comentaris ràpids sobre la nota de premsa i un sobre la conferència (com avanç).

1. Primera vegada en la història d'aquest poble (!!!) que es fa un seguiment arqueològic d'una actuació municipal en un lloc susceptible de tenir restes. Les gràcies li les donem al nou regidor de Patrimoni. Moltes gràcies de tot cor. No era una cosa tan difícil, no?. La llei ho diu, ho fem i punt.

2. Després de la nota de dalt, comence a pensar que tot el que hem fet fins ara, serveix per a alguna cosa. No sempre, no tot, però si alguna volta. Segons el conferenciant és el nostre treball com a ciutadans. Potser. Però és de les primeres voltes que veiem un punt positiu al final dels nostres esforços. Igual no està relacionat, és només una decisió individual, però deixeu-nos que pensem que la pressió ciutadana també val per condicionar aquestes decisions, perquè sinó que collons fem...

3. Aquesta sobre la conferència i els comentaris posteriors a aquesta: No entenc perquè els polítics es posen medalles per decidir que fer amb els diners de tots. És el seu treball. En el cas del castell gastar la subvenció ministerial que ens donava l'autovia (no suporte les plaquetes "aquest edifici el va inaugurar nosequi, sent alcalde nosequantos", és una mania personal). I entenc menys, que algú puga estar orgullós, en un àmbit com el de la conferència, amb alguns especialistes en arqueologia presents, per l'actuació al castell. Està clar que la reconstrucció la van fer tècnics i s'ajusta als protocols d'actuació, però podríem parlar molt dels accessos (davant i darrere) que el nostre M.I. Ajuntament va realitzar. No és possible que després d'una hora de parlar sobre seguiments arqueològics, un no siga conscient de les errades comeses i no contemple l'opció del silenci (o la disculpa).


Toni.





lunes, 18 de mayo de 2009

El centre històric a debat




Ja tenim la convocatòria ací. Un poquet a última hora (com sempre) però igual millor així. Data propet, recordatori més fàcil. Igual ens trobem tots allà, qui sap... El divendres 22 i el dimarts 26 de maig. El que estem dient, prop, prop.

"Castalla en el Record" i "Quina Castalla Volem" convoquen aquestes conferències amb la necessitat de tindre un espai on tots ens informem i parlem del nostre centre històric. Els ponents bé mereixen que tots i totes participem de la convocatòria. El nostre poble ho necessita. És clar que actuar és urgent amb un centre històric que està desapareixent o caent, per això és important conéixer tant les possibilitats d'actuació cóm les alternatives que és poden dur endavant. Primer pas, aquest.

Us esperem a tots i a totes

DIVENDRES 22 de Maig a les 20.30 al saló d'actes de la Casa de Cultura

"Protegir el patrimoni arqueològic local: el marc legal i administratiu"

JUAN CARLOS MÁRQUEZ VILLORA
(Professor d'Història Antiga de la Universitat d'Alacant i Arqueòleg Municipal de l'Ajuntament d'Elda)

DIMARTS 26 de Maig a les 20.30 al saló d'actes de la Casa de Cultura


"Centres Històrics, entre la renovació i la recuperació"


JUAN MANUEL DÁVILA LINARES (Professor de l'Escola Oficial de Turisme i de l'instutut Universitari d'Investigacions Turístiques de la UA)



lunes, 4 de mayo de 2009

Recordatoris


Han tallat quatre arbres ací davant de casa i no m'ha dolgut com abans. Igual ha funcionat com anestèsia que l'estiu ha vingut ja per quedar-se (uns mesos). O igual és que si t'avisen del colp estàs més preparat i tenses la cara per a que et faça menys mal. Zasca!!! O serà el concert de The Wombats que m'ha alegrat per a tres setmanes. Que li farem, les persones humanes som així d'influenciables a vegades.

Punt i seguit.

O és que el cos ens demana seleccionar batalles i deixar les perdudes per als qui tenen vocació de màrtirs. Ara ens toca centre històric i tenen pendent les contestacions de les al·legacions al PGOU. Dos temes semblants que van a marcar el futur del poblet. Hi ha per ahí, i ho tornaré a repetir les voltes que calga, una conferència amb algun redactor del pla, que va afirmar l'Alcalde que faríem (davant del regidor de Cultura) i que hem de tornar a moure. Vull (com a ciutadà de Castalla) que m'expliquen el pla i els perquès dels canvis, i que ho facen públicament. Segur que no estic assoles en eixa demanda. Supose que ningú pot estar en contra d'això. Vull que diguen públicament això que un dels redactors del pla ens va dir quan vam anar a preguntar: Eixa part s'ha canviat perquè com la gent s'ha construït ho havíem de legalitzar... M'encanta eixa lògica aplastant.

Punt i seguit.

Amb el Centre Històric volem portar a algú que ens explique models d'actuació. Per saber, de mans d'especialistes, cap on hem de fer força. Ho vam fer un poc tard amb el tema del PGOU, però al ritme que portem, anem a tenir molt lloc d'actuació allà dalt, així que quan abans comencem, més alternatives aconseguirem. Finals de maig és la cita. Ja sé, ja sé, tot molt amuntonat, però és un resum de com ho portem tot. Massa improvisació i després ens queixem del Molt Il·lustre...

Punt i seguit.

Per a juny-juliol la V Setmana de Cine. El blog està parat, entre altres coses per eixe motiu. Hem fet algunes cosetes (i les que queden) perquè comencem a témer que no es llance massa gent a fer nanometratges, curtmetratges o documentals. Enguany, tota eixa gent que feia promeses l'any passat no té excusa, però segur que la troba! Si l'he trobada jo per a que no m'afecte el que han fet amb els arbres...

Ai senyor quina creu!!! juju.

Toni.



martes, 14 de abril de 2009

V Setmana de Cine. Castalla 2009



La V Setmana de Cine serà enguany a la Casa Cultura de Castalla entre el 29 de juny i el 5 de juliol i inclourà una mostra de curts, documentals naturals i nanometratges.

Després de moltes voltes, hem decidit començar amb esta frase monòtona, monòtona però tremendament informativa. La originalitat no deu ser de l'article, sinó de les novetats que enguany té aquesta V Setmana de Cine. "Natura i Gent" s'ha associat al Cine Club Annie Hall per a organitzar un premi al millor documental natural sobre el Paisatge Protegit del Maigmó i el Sit. I no només això, s'inaugura la secció de nanometratges "Castalla en 60 segons". El nostre poble i les nostres serres en el centre dels temes.

La V Setmana de Cine a la Casa de Cultura de Castalla serà enguany entre el 29 de juny i el 5 de juliol i inclourà una mostra de curts, documentals naturals i nanometratges.

I ara hem decidit repetir-la. Diuen que una repetició, pocs minuts després, ajuda a consolidar els aprenentatges. No ens donaran cap premi per eixa frase, estem segurs, però si que se'n reparteixen molts en esta mostra. Fins a un total de 5. Millor curt, millor curt del públic, millor documental natural, millor nanometratge "Castalla en 60 segons", millor nanometratge del públic.

La V Setmana de Cine a la Casa Cultura de Castalla enguany serà entre el 29 de juny i el 5 de juliol i inclourà una mostra de curts, documentals naturals i nanometratges.

I ací va la tercera repetició. Com esperem repetir l'èxit de participació i de públic de l'any passat. Enguany més. 60 segons amb la visió del nostre poble facilita que tot el món tinga accés a presentar-se, a presentar-nos com veem Castalla. Només cal tenir la idea i llançar-se.

Per començar, ací van les bases.

Toni.

viernes, 13 de marzo de 2009

Castalla-Tombuctú



La inauguració de l´Auditori de Castalla ha tengut els seus pros i les seues contres. Els pros han vingut per part de l´Ajuntament i les contres pel poble. Construir un auditori nou a les afores tenint la Casa de Cultura al centre? No preguntar-li als músics quines són les seues necessitats? Utilitzar les noves aules de música per a donar ioga i gimnàstica de manteniment? La gent diria "Però açò quin trellat és?". I és que Castalla és així, surrealista com ella sola.

Des de que visc ací, farà ara uns vint-i-nou anys, que ho veig molt clar. Castalla és totalment Berlanguiana. L´ídol per excel·lència d´aquest blog es trobaria molt agust al nostre poble. Li encantaria assistir als plenaris els dimecres i vore les lliçons de ciutadania que allí s´imparteixen. Haguera gaudit a les reunions informatives del PGOU on l´Ajuntament no va parlar i la gent va començar a demanar el que li feia falta al poble. Jo esperava que algú demanara dos burres a l´estil Bienvenido Mr. Marshall però no s´hi va animar ningú.

Li haguera agradat també a Berlanga l´anterior legislatura Castalluda. Un anar i vindre de favors, amiguismes i interessos dignes del guió de La Escopeta Nacional. I a pesar de que està de moda salvar el Patrimonio Nacional, a nosaltres se´ns perd el nostre quan bufa bon vent o quan misteriosament desapareix. I és que a Castalla ens agrada anar a contracorrent. Quan el món global es dedica a plantar pins nosaltres llevem els nostres. Ara que la societat ens consciencem d´estalviar llum, nosaltres encenem un castell.

Tots aquests pensaments els explique per a recolzar el meu preg a l´Ajuntament. Ja que l´Auditori no està batejat i com que ja tenim un institut Enric Valor (o no? no sé), quin millor nom que el d´un valencià que sense saber-ho ens defineix en cada pel·lícula que roda. El passat divendres de mig any, a l´Auditori ho vaig vore clar quan l´Alcalde va agafar el micrófono per felicitar a la banda i, de paso, ens va comentar la necessitat real que hi havia d´aquest edifici, o el que és el mateix, "veus com sí que fea falta un auditori". A mí, que estava propet de l´escenari, em va semblar sentir al principi "como alcalde vuestro que soy...".

No sé si hauria d´arreplegar firmes o alguna cosa pareguda que recolzen el meu reclam però ja tot el que hem presentat per escrit no ens ha servit de res i este blog potser el veja algú de l´Ajuntament, crec que no seria massa productiu manifestar-me jo soles a la plaça.

En fí, que quan vinga Concha Velasco a fer de cabo d´escuadra en els Moros y Cristianos podrà fer la inauguració formal del nostre estimat "Auditori Luís Garcia Berlanga".