sábado, 26 de febrero de 2011

Condolences

Ens sumem a les condolences per la mort de Juan Rico que, com nosaltres, s'estimava Castalla a la seua manera.

viernes, 25 de febrero de 2011

M'encanten els partits polítics



Ara que venen les eleccions, el meu analista m'ha suplicat pel meu bé i pel seu també de rebot, que conte tot el que em ronda la cascarra abans que aquesta faça bum. M'ha dit, així en paraules planeres, Toni, açò és el que hi ha; si no ho soltes tot per la boqueta, et rebentarà alguna peça per dins o acabarà agafant-te un malet o un còlic miserere o veges tu a saber quina cosa lletja. Jo me l'he mirat d'entrecostat com qui li diu, no em faces açò, he rebufat un parell de vegades i he acabat assentint. Està bé, està bé, està bé, però després no digues.

Així que m'he assegut davant la pantallota, m'he pentinat amb la mà esquerra com si portara els pensaments de darrere cap avant, i m'he decidit a confesar-ho d'una per totes: M'encanten els partits polítics. Com vos ho dic.

M'encanta que la gent es faça simpatitzant dels partits polítics, que organitze autobusos, que vaja als mítins i moga les banderetes quan es posa el pilotet de la càmera en vermell i facen la connexió amb els noticiaris. M'encanten les persones que seleccionen per posar-se darrere del líder, líder, i fer-li de fons vivent. Com els betlems. M'encanta que s'agreguen a Camps o al cureta Alarte o a qualsevol líder, líder, com amic al "feis". M'encanta la gent que s'alegra perquè guanyen els seus el dia de les eleccions i que es passe la vesprada-nit canviant canals sense poder aguantar el somriure invencible pel convenciment absolut que a partir d'ara les coses xutaran millor.

I quan dic millor, dic millor millor. De la nit al dia, de l'infern al cel. Perquè altra cosa no, però els meus són radicalment diferents dels altres. Que ho diuen a la ràdio i ho publiciten els periòdics a lletres grans amb mesura 36. Millor significa que el meu partit, el guanyador, deixarà de demanar prèstecs als bancs i a les caixes (sobretot a les caixes) per a penjar cartells, comprar locals, fer mitins a les places de bous o pagar jornals als càrrecs interns. Millor significa que quan els bancs vullguen perdonar els diners que el nostre partit els deu, nosaltres direm que no. Que pagarem com tots la hipoteca, per no tenir pressions a l'hora de decidir.

Direm que no, com va dir que no el PSOE en el 97 quan li van perdonar 9'78 milions d'euros (BBVA), o els 5'7 milions del 98 (Central Hispano) o els 12 milions del 2006 després de 19 anys d'impagaments (BBK). Direm que no com el PSC en el 2004, quan li van condonar 7'1 milions (la Caixa). Direm que no com ERC quan les van perdonar 2'7 milions (La Caixa). O com el PP quan el 1996 va dir que no les perdonaren 2'6 milions (Caixa Galicia). O com el BNG (2 milions), Coalició Canaria (0'8), PNB (3'5) Convergència i Unió (17,6), o com IU-ICV (11,7)... I direm que no volem que ens perdonen els diners perquè si algún dia arribem a manar i les hem de deixar la pasta de totes les personetes del país per a que els bancs o caixes no s'enfonsen, o ens toca augmentar l'edat de jubilació i de rebot obliguem al personal a fer-se un pla de pensions, algú pot buscar una connexió als diners que m'han donat i les meues decisions posteriors i pot pensar que això no està be. No, no, no. Això no està gens bé. Perdonar diners, caca.

Un incís. Si algú s'ha alegrat perquè els seus són el PP i les han perdonat menys diners que a ningú, caldria recordar-li que el PP és, amb molta diferència, el que més diners rep de persones i corporacions de forma anònima i sense declarar. Ja sabeu, jo done uns quants milions al partit, a canvi de res. Però de res, res. Com a molt, alegrar-me que guanyen mentre menge roses davant la tele i veig els resultats a les notícies d'antena 3. Quina satisfacció i quins diners més ben gastats, tu.

Sona el telèfon. Un segon.

Ja estic.

Increïble. Vos ho cregueu o no era el meu analista que no pot viure sense mi. Em pregunta i jo, li ho conte. I en compte de donar-me l'enhorabona i cantar-me el we are the champions my friend o algo, em diu el tio, tu voràs. Tu voràs, m'ha dit el paio. Ho deixarem còrrer i tornem al que anàvem, que si em pose a pensar-ho no li trac punta.

M'encanten els partits polítics per la seua paxorra. Eixos si què no pateixen. I això dóna tranquilitat i bon rotllo a cabassos. Mogolló. Tanta que el PNB i el PSOE volien posar a un amiguet de president del Tribunal del País Basc i al final ho han aconseguit. El PP, que no estava massa d'acord amb la persona designada, finalment ha dit que sí. Podeu posar a eixe, ha dit, però si vosaltres trieu allà, jo trie ací. Ací significa València. No sé, posem per cas a la presidenta del tribunal de València (sí, la que ha de jutjar a Camps). El PSOE pensa que eixe cromo val més que el seu i demana que si el PP tria la presidenta en València, ells, a més, triaran la presidència del tribunal de Catalunya (que devia controlar al tripartit). I tots contents, tu. Tots excepte Montesquieu. Però qui és eixe imbècil francés?

Que bonic és formar part d'un partit polític collons. Estic pensant afiliar-me a algun. Tu saps que tranquilitat?

M'encanten els partits que van d'excursió a buscar la berena a Guinea Equatorial (tots, tu, van tots) i ja que estem, fer-li la pilota al dictador Obiang que guarda els diners del seu poble a una sucursal del banc Santander. Els guarda al seu nom, que quan Teodoro va entrar al banc i va dir que volia posar el nom de tots els negrets de Guinea a la cartilla li van dir que era impossible. I per això va haver de posar tots els milions al seu nom.

I si algú ens recorda que els partits polítics ens vam pegar molts molts anys dient-li a la gent que la llibertat i la democràcia era el primer, ara nosaltres direm que no, que nosaltres som de sucre. Que la llum i la gasofa estan per les boires i que com no fem alguna cosa la gent va a cabrejar-se molt tirant a moltíssim i faran alguna barbaritat, votaran en blanc o jo que sé. Que la llibertat i la democràcia estan bé per a nosaltres, que les fem funcionar perfectament. No veieu com açò no rebenta mai?

I tenen raó els partits. Veieu com devem afiliar-nos o presentar-nos en les seues llistes? Açò no rebenta mai. Misteris.

Toni.

domingo, 13 de febrero de 2011

Tot val. Estem en campanya,


Amb el membrete de l'Ajuntament, en nom de l'alcalde i signat per ell mateix. Així es presenta la invitació de Paneta per a fer-te un café amb ell. Aquesta és l'última proposta de l'alcalde de Castalla, de la que emana certa oloreta a campanya electoral populista.

Després d'enviar peticions d'amistat a tot ésser humà que ha inclòs la paraula Castalla al facebook, l'alcalde ens sorprén amb una nova estratègia electoral que simula l'apropament al poble amb unes tàctiques renovades, modernes i inútils. L'acte en sí no és més que la popular activitat de fer-te un café en un bar de Castalla. El que té de particular és que l'alcalde posa el dia, el lloc, el tema de conversa i fins i tot et convida (hauríem de vore si paga ell o paguem tots). Motiu oficial? Deixar la gent que exprese a l'alcalde les seues opinions sobre la gestió municipal i les actuacions que estan fent-se al poble. El que fem tots sempre als bars, el dia que volem i amb la gent que volem.

Serà la participació ciutadana el que busca l'alcalde? Si és això, que algú li comente que existeixen mecanismes i activitats per a la participació real de la ciutadania en la presa de decisions. Nosaltres ja ho hem dit en diverses ocasiones però veig que no queda clar. Dit en plà Barrio Sesamo: convidar la gent a un café = intentar fer amics (no participació ciutadana); deixar que la gent opine = faltaria més! (no participació ciutadana); apuntar a la seua llibreta les suggerències de la gent per a que acaben no sé on = tractar la gent com si foren xiquets que els portes cap on vols. Potser al principi necessitàvem il·lusionar-nos i atorgàrem certa confiança a aquestes pràctiques; ara no.

El fet de què et conviden a un café i que et deixen parlar, no és res més que això. Com a molt, et permeteix opinar d'unes actuacions que ja estan fetes o fent-se, així que, què importa el que opines si ja està fet? Pots anar a dir-li que no t'agrada el Carrer Major, que continuarà igual; pots suggerir-li que ja tenim bastants rotondes al poble, que no van a llevar-les. Això sí, pots acudir a la cita i proposar-li que actúen de manera integral sobre el Centre Històric, a pesar que ja se li ha dit i redit pels canals apropiats i no ha servit de res.

També hem de tindre en conte que per a opinar de manera constructiva per al poble, hauríem d'estar prèviament informats del que està fent-se i per què. Hauríem de saber quins plans a llarg termini han previst per a Castalla. Hauríem d'estar informats i tindre transparència des de l'administració pública. Igual podem anar al café i proposar-ho. Ah no, que també ho hem proposat en diverses ocasions i tampoc.

En fí. Demà no aniré al café als 80. Tampoc he rebut una carta per a mi. M'esperaré a que la meua zona de residència siga l'elegida i esperaré impacient una carta personal a la meua bústia. Mentrestant, per favor, si algú acudeix a un cafenet amb l'alcalde, que ens ho conte que tinc curiositat de saber què passa. Fé en que el projecte servisca per a alguna cosa comuna? no, però curiositat, molta. Probabilitat que el projecte li servisca per a cap objectiu polític-personal? És una ocurrència novedosa, però segur que no és insuperable. Encara queden tres mesos!