Coneixement

Ho he de recordar tot. Ho he de recordar tot. Ho he de recordar tot. Anem a vore. Plenaris a hores que la gent puga anar. Plenaris televisats penjats a internet, a Movitel. Repartiment de regidories entre tots els partits. Entre tots. Salaris moderats. Que tractem a les persones com a persones i no com a adversaris. Pense que està tot. Espere que estiga tot.

Això demanàvem fa quatre anys. Això continuem demanant ara. Els protagonistes han canviat però les exigències han de ser les mateixes per començar. L'ambient i les circumstàncies també són molt diferents però les demandes han de continuar intocables, desafiants. Plenaris visibles, oferta de regidories a l'oposició, salaris lògics per a la situació actual, les persones són persones i no oponents. Repetim-ho com un mantra. Les persones són persones i no oponents.

Ara el temps ens ha portat alguna exigència nova: Que en la Junta de Govern estiguen representats tots els partits. Com a ciutadans volem que hi haja el màxim control possible i pel que hem vist, a la junta de Govern es decideixen coses massa importants per a que només qui ocupa l'alcaldia (o li dona suport) estiga allà. Necessitem que l'oposició se n'assabente del que allà es decideix i estiga present. Si sis són el número màxim de membres, les combinacions són variades.

Sabem que amb regidories repartides i amb una Junta de Govern amb membres de tots els partits tot serà més lent, però tot serà més segur. Amb una bona planificació i ganes de diàleg, les coses eixiran avant. I qui no tinga ganes o no sàpiga dialogar, que es dedique a altra cosa.

Les metàfores cinematogràfiques més utilitzades per parlar de la política local han anat oscil·lant tots estos anys entre Berlanga i el Padrino. Estos dies han potenciat per moments eixa sensació fins arribar a límits absurdes. Uns pactes que anaven i tornaven, ofertes públiques, ofertes en privat, declaracions incoherents amb les actuacions, un plenari multitudinari amb aplaudiments descompensats, un tigres tigres leones, todos quieren ser los campeones, una clau, una cadena. Com si tots estos últims anys els haguerem concentrat en estos dies de forma accelerada, multiplicada per tres. Ara toca el moment de respirar i tocar de peus a terra.

I si ens hem d'agafar a Berlanga i al Padrino, que siga a la seua part bona. Necessitem a Brando o Pacino afirmant que no és una qüestió personal, que només és una qüestió de negocis (i el nostre negoci són els pactes i els acords democràtics). Necessitem al Berlanga que es riu un poc d'ell i de tots per llevar-li transcendència a les coses. Necessitem un poquet de coneixement i de comportar-nos com a personetes. Falta ens fa a tots. Sense acritud.

Toni.

PD1 Enhorabona a la nova corporació municipal i a la nova alcaldessa. Els canvis, en democràcia són molt necessaris. Els pactes també són democràtics. Felicitats!

PD2 S'ha parlat molt d'una auditoria independent. Sonava a revenja. Però les auditories externes deurien ser obligatòries. Si una ONG vol aspirar a les subvencions públiques estan obligada a fer-la. Els nostres polítics exigeixen, però no les agrada que les ho facen a ells. Deurien estar per llei. Mane qui mane.

PD3 "Hem d'exigir, però també fomentar". Ens agafem a eixa frase del video del Centre Històric per a recordar-nos-la de temps en temps.