El pla de les caves (segona party)

Els antecedents (per a qui vullga saber més).

2008

L’adaptació del nostre PGOU a la nova llei urbanística valenciana (LUV) està en marxa com a mínim des del 2008. En aquell temps, quan ens la van presentar, ja ens vam queixar per la seua proposta de baixar-li la protecció a dos llocs d’una gran importància paisatgística: La zona del Puntal d’Amorós (de la que parlem dalt) i la zona de la antiga carretera de Saix. Contra això vam al·legar per diferents motius científics.

Tres persones pròximes a la Universitat van manifestar públicament la importància d’una zona d’esmorteïment amb les nostres zones de bosc.

La primera d’elles, curiosament, va ser el redactor del nostre PGOU, Jesús Quesada. L’arquitecte va manifestar en les reunions prèvies que es van fer amb les associacions de la Casa de Cultura (i on estava present l’alcalde) la necessitat d’una zona d’esmorteïment major que protegira les nostres zones de bosc. Que eixa era una de les errades de l’antic pla general. Després, amb l’adaptació presentada, sembla que allò que va dir públicament s’ho va emportar el vent. En compte de protegir més eixes zones, en la proposta final, s’ha abaixat la protecció. Recorde que l’autovia ja existia al 2008 quan Jesús Quesada va defendre públicament que es necessitava una major zona de protecció per a no saltar de cases directament a un paisatge protegit.

Altres dos professors universitaris de la facultat de Geografia d’Alacant, sense cap interés polític ni econòmic en el tema, ja ens van advertir que la baixada de protecció d’eixes zones era molt perillosa, pel que suposava de desaparició d’una zona d’esmorteïment amb el paisatge protegit.

2010 (i 135.000 euros després – això va costar no la redacció sinó només l’adaptació del Pla)

Ara ve el moment d’aprovar aquella adaptació. No ens han contestat encara a les al·legacions però es disposaven a dir que sí quan s’ha muntat tot l’embolic. El Mundo, l’Información i supose que els que vindran, perquè les casualitats tenen miga. Nosaltres volíem tenir-ho clar tot. Hem parlat amb gent dels tres partits locals i hem llegit els diaris. I encara que l’accent canviava segons la font, la història era la mateixa.

Estem cansats d’eixa política. Estem cansats d’eixos polítics. No volem més casualitats. Volem que es decidisca en funció de dos paràmetres: el sentit comú i les opinions científiques desinteressades per a beneficiar al poble i no a “Villas Rústicas Montaña del Catí”. No sabem a qui apel·lar ja. Als amics dels qui van a votar, als familiars dels qui van a votar, als qui van a votar. No pot ser que sempre guanyen els mateixos amb els canvis. No pot ser que sempre perden els mateixos. No deuria ser, almenys. Necessitem queixar-nos d’açò, mentre mengem amb els nostres pares o amb els nostres fills, mentre ens fem la canya amb els amics, necessitem que arribe a tota la gent i que cadascú es forme la seua opinió, perquè tot sona massa clar. Necessitem que córrega la veu. Estem cansats ja i necessitem que es note el nostre cansament de tot això.

Toni.