Esperant els retocs i correccions d'última hora, el manifest que es llegirà el diumenge al Pla de les Caves serà més o menys aquest:
Però eixe dubte, eixe pensament que et recorda que si sou pocs ,podeu estar equivocats, és la part positiva de les minories. Eixe dubte t’obliga a analitzar amb més calma i certa distància els arguments que defens. En el nostre cas els arguments que defenem en esta circumstància estan més que clars: volem transparència, volem informació tècnica independent i volem que es valore la importància d’aquest paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social del nostre poble.
Eixos tres punts són tan senzills, estan tan revestits de sentit comú, que es complicat trobar arguments en contra. Amb eixa claredat és més que difícil estar equivocat.
Necessitem transparència perquè el futur del nostre poble està decidint-se en despatxos on hi ha molts interessos. Massa interessos. No entenem com han estat 2 anys sense oferir cap tipus d’informació de l’adaptació del PGOU i ara volen prendre una decisió tan important en 2 setmanes. Volen aprovar-ho sense explicar res als ciutadans a qui en teoria estan servint. La única informació que han mostrat és una reunió escassa amb els partits polítics i aquesta només ha provocat més dubtes. Les presses en estos quinze dies no estan justificades i qualsevol persona, estiga assabentada de la polèmica creada o no, pot entendre que alguna cosa passa si es vol fer de pressa i sense donar explicacions públiques. La llei pot impedir donar noms de determinades persones implicades o que han al·legat la proposta del 2008, però es impossible que impedisca explicar-li al teu poble quin serà el seu futur i el perquè d’eixes decisions.
Davant dels dubtes que aquest canvi de protecció genera, reclamem també una informació tècnica independent. És ben difícil que els nostres tècnics municipals estiguen en total desacord amb tots els especialistes del món universitari que hem consultat. Amb tots els professors de Geografia i d’Ecologia de la Universitat. Amb tots. Fins i tot, el mateix redactor del Pla, Jesús Quesada, en les reunions prèvies a l’adaptació que es van fer amb les associacions del poble va parlar de la necessitat d’incrementar la protecció dels territoris pròxims a la zona del Paisatge Protegit. Tenim temps per consultar-ho. Fins i tot, si es vol aprovar abans de les pròximes eleccions, quedarien mesos per a recollir les màximes aportacions científiques possibles en un Pla que va a marcar el nostre futur en dècades. Dècades.
La tercera de les nostres demandes gira al voltant de la importància del nostre paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social. Qualsevol que va assistir a la conferència que va realitzar Carlos Martin Cantarino, professor d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, a la nostra casa de cultura, o a qualsevol de les xarrades que es van fer eixa setmana dedicada als masos, tindrà clar que un paisatge com el nostre és un fet diferencial que ens dóna un valor afegit respecte a altres llocs. I allò que suma, que ens aporta al conjunt de la ciutadania, no se li ha de baixar la protecció. Més bé al contrari. Este paisatge és de tots els castelluts, dels qui ens visiten, dels qui el passegen i viuen. És un patrimoni que la llei valenciana protegeix i els poders locals han de mantenir establint una qualificació del territori lògica i científica. I, per desgràcia, les decisions que sembla que s'han pres en esta adaptació permeten la circumstància contrària, és a dir, que es puga construir amb menys metres en una zona pegada al Paisatge Protegit. La lògica ens diu que eixe no és el camí.
El nostre sentit comú, el que ens ha fet que estiguem ací, ens ho diu. Necessitem molt més que allò que ens han oferit fins ara. Allò que demanem és fàcil. Desafortunadament no està en les nostres mans canviar-ho. Es per això que hem d'intentar fer-nos escoltar i convéncer per a què aquesta minoria es convertisca en majoria. Siguen del partit que siguen. El futur de Castalla depén d'això. Moltes gràcies a tots."
No hay comentarios:
Publicar un comentario