sábado, 31 de mayo de 2008

Sempre hi ha esperança


No sé si la majoria dels polítics han llegit Spiderman. Si ho han fet recordaran la frase més famosa del còmic d'Stan Lee: "Un gran poder comporta una gran responsabilitat". Aplicat eixe aforisme a la política, significa reflexionar sobre les decisions preses i aprendre de les errades. Nosaltres, com a ciutadans, hem de recordar als nostres polítics aquelles coses que podrien fer millor o aquelles en les quals pensem que s'han equivocat. I ells, amb el seu poder, deurien ser el suficientment responsables per a no agafar-s'ho com un atac personal. "Un gran poder comporta una gran responsabilitat" li deia el seu oncle a Peter Parker. Si nosaltres ens equivoquem, ells són els que han de demostrar més altura moral, més consciència, més empatia, més paciència per explicar les coses, per demostrar-les, per fer-les saber, perquè ells són els que tenen el poder. Nosaltres som ciutadans sense càrrec, la possibilitat de canviar les coses de un dia per l'altre és seua, i per tant, major la seua responsabilitat. Aleshores llevem-nos ja la careta "d'estos van contra mi" i posem-nos la de "igual tenen raó". Ho exigim com a ciutadans, els ho exigim als nostres treballadors. Nosaltres som els propietaris de l'empresa on ells treballen (els ho recorde i ens ho recorde, per veure si entenen i entenem que no ens poden tractar com ho fan). "Un gran poder comporta una gran responsabilitat" es repeteix contínuament al còmic de la Marvel.

Comence per mi i m'aplique l'exigència de canviar de careta. De totes les coses que he escrit al blog, crec que només en una m'he deixat portar per la ràbia i la sensació d'impotència. Eixa de baix en la que suposava que la renovació de l'avinguda d'Onil amagava darrere de moltes causes reals, unes ganes inusuals de posar-se medalles (per l'enfrontament intern del PP). Això no es pot provar, per tant sobrava. Jo ho introduïa dient que era una suposició, però entenc que molestara. Ho vaig fer amb eixa intenció. A mi m'havia molestat que mai parlaren de talar, tallar o cap paraula de l'àmplia família lèxica dels llenyaters. Em vaig sentir enganyat i ridiculitzat, i l'eufemisme "trasplantarem tot allò que es puga" no em compensava de res. Fins i tot (i açò és el toc de gràcia final) un veí meu em deia que va haver de pujar el volum de la ràdio per escoltar dir al Regidor de Medi Ambient que anaven a trasplantar els arbres perquè, en eixe moment, les serres mecàniques sonaven massa fort tallant els pins baix al carrer. Si això no provoca ràbia, impotència o incredulitat que vinga el tècnic en psicologia de l'ajuntament (no sé si hi ha) i que ens faça un informe per publicar-lo a la seua plana web.

Mai vam voler convocar una manifestació com a tal, només era una reunió del tipus "i ara que fem?" (li apuntarem aquest "tanto" a un psicopedagog de nom Senador Pallero). Personalment no veia correcte fer pancartes, ni tocar pitos, ni portar flautes. Només volia juntar-nos
per a què no ens tornara a passar com ja ens ha passat tantes voltes (Castalla Internacional, les intervencions arqueològiques al nucli antic, ara els arbres trasplantats...). No ha pogut ser del tot, esperem que puga ser el dia 16 de juny (a les 20:00, casa de cultura).

I la reunió, malgrat tot, va funcionar. Vam explicar que volíem transparència, que ens agrada escoltar que hi ha informes tècnics, però que ens encantaria vore'ls (al crònica de Castalla, a la seua plana web...), que volem vore el pressupost de quant haguera costat mantenir els arbres, que a altres llocs saben quan van a fer una renovació quants arbres van a tallar, quants a trasplantar, quins van a posar després, que publicar això costa cinc minuts quan un té una web com la del Molt Il·lustre, que no som nosaltres amb el nostre temps lliure els que hem d'anar a l'ajuntament per traure informació, que són ells amb els seus grans jornals i dedicació exclusiva els que han de fer l'esforç per arribar a nosaltres i que això no costa gens, cap esforç suplementari... vam intentar explicar tot això. M'agradaria que alguna vegada em contestaren. Ho intentarem esta setmana. Intentarem anar a parlar amb l'alcalde i comentar-li tot açò (i moltes altres coses que volem saber).

Anit, una mestra de les bones, de les de recordar sempre, em va dir que estava orgullosa de mi pel que havia passat per la vesprada. Jo només feia de portaveu de molta altra gent que han dedicat part del seu temps lliure per defensar un model de poble que consideren millor. Però vaig ser egoista i em vaig quedar eixa frase per a mi només. Això, eixa opinió, va valdre tots els maldecaps, tots els mals rotllos, les desqualificacions i les ficcions que s'han creat al voltant d'aquesta reunió. M'oblide per tant dels comentaris maliciosos vinguen d'on vinguen i m'aplique en tot allò que m'han ensenyat els meus pares i els meus mestres, a lluitar per allò que consideres just, sempre respectant als altres.

Toni.

PD. Torne a llegir el text i em sona tot tant "a primera persona" que em fa un poc de vergonya. Però bé, per hui m'ho perdonaré (juju), no està mal traure l'orgull personal, sobretot quan des de fora intenten pegar-te canya i sobretot quan una mestra de les bones, de les de recordar sempre, em va dir que estava orgullosa de mi. Em val, i tant.

viernes, 30 de mayo de 2008

Com explicar sense reunir-nos?

(en ciutat invisible)




És tard i per tant intentaré ser curt. La reunió de demà, ens han comunicat que és il·legal. Diferents convocatòries que han aparegut pel poble (qui escriu convocatòria amb B? Mare Déu!!!), i la nostra citació d'internet, han motivat que l'ajuntament es posara en contacte amb Govern Civil en previsió de possibles altercats. Més de vint persones en un lloc es considera una manifestació il·legal. És així. Sembla que ho diu la llei i jo m'ho crec. Les lleis tenen eixes coses absurdes.

Tampoc volíem organitzar cap manifestació. Volíem només reunir-nos i decidir quins eren els passos a seguir. Per a això hem citat a la gent. Personalment no tinc ni idea de quants pensen anar divendres (ja hui). L'última volta que vam convocar a la gent per a recollir les al·legacions sobre el pla especial del nucli antic ho vam fer en un bar i n'erem vuit. No crec que siga el cas.

Pròxim pas nostre: Intentarem anar pel matí per reservar (ara sí) un dia en la Casa de Cultura per fer una "reunió informativa" i ens presentarem allà per la vesprada per explicar-li a la gent les nostres intencions (que era el que volíem fer en un primer moment). L'alcalde ens ha dit que si ho demanem amb quinze dies d'antelació, conforme marca la llei, podem utilitzar el saló d'actes de la Casa de Cultura si estimem que ens encaixa l'aforo (això esperem, només faltava que després de dir-nos que ho fem, després ens la neguen). O demanar a Govern Civil si volem fer una manifestació.

No sé el que ha arribat fins a l'ajuntament, ni que deien alguns d'eixos cartells. Hi ha gent bèstia per ahí. No sé. Estic escrivint açò després de la sorpresa inicial, després d'enviar quatre sms per obligar-me a tancar la boca i espavilar-me un poc i després de contestar tres telefonades rebudes perquè els altres "flipaven" igual que jo. He dubtat si demanar des d'ací tranquilitat a la gent, sobretot a la més jove, però crec que no cal. Ja seria molt fort, és com si ja nosaltres forem responsables d'una cosa que encara no ha passat. Però ací sempre hem tingut molt coneixement per a moltes coses, i segur que si algú se li creuen els cables, sempre hi haurà quinze que li diguen, que fas?.

Intentarem anar promptet per explicar-li a la gent com està l'assumpte i quina era la nostra intenció. Però no sé com anem a fer-ho si una reunió de més de 20 persones és il·legal. Com li diem a la gent el que pensem fer i quin dia anem a quedar?. En plan ginkana per tot el parc explicant a grupets de 15? Ai mare... La incredulitat em creix per moments. Me'n vaig a dormir.

PD. No sé com ha sonat això de dalt però sembla que el que un escriu amb una intenció, cadascú li posa la seua darrere. Vinga, ens veem.

Toni.

martes, 27 de mayo de 2008

Divendres 30 Maig 19:30. Casa de Cultura.



Salutacions a tots.

Portem uns dies de moviment continu. Gent que ens escriu, que ens para pel carrer, que pregunta, que ens conta la seua pena quan va deixar de vore els arbres, gent que ens passa textos per a que els publiquem (després em pose amb algun), gent que feia temps que no veies i t'escriu al correu, tots els que heu entrat... Ahir quasi tres-centes persones van entrar al blog. Més que mai (quadruplicàvem les entrades normals) i hui portem camí de superar-ho. Ja ho podem confirmar. Està funcionant. No sé quants en serem el divendres, però si que hi ha molta gent indignada. Un parell de biòlegs m'han dit que ha estat una salvatjada, que sempre hi ha altres solucions. No calia que ho confirmaren. Tots ho hem vist. És el moment de despertar.

DIVENDRES 30 de MAIG, a les 19:30h. CASA DE CULTURA DE CASTALLA.

Però encara ens cal un últim esforç. Hi ha molta gent a la qui no arriba internet. Hem d'intentar moure quants més castelluts/des millor. I això significa boca a boca. Un "vine-te'n" a temps. Un "hem quedat tots". Un "només volem que no ens torne a passar". Encara que només siga per escoltar, per dir el que pensa, per sentir que la gent es preocupa pel seu poble.

Ens veem allà.

viernes, 23 de mayo de 2008

Trasplantats






No sé si vos passa això de que quan parles amb algú de dreta sempre acabes semblant d'esquerra i al contrari. A mi em passa molt. No és voluntari, m'ix espontàniament. No sé si és instint "polemitzador" o ho faig només per compensar. Però sempre acabe semblant dels "altres". Conte açò perquè últimament semble més d'esquerra que mai. A més, he estat pegant-li una ullada al blog i semblem un blog de l'oposició. No sé si el del PSOE i el del BLOC seran tan crítics amb la tasca del Molt Il·lustre. Supose que sí.

Dic açò perquè no hem dit ni una paraula del Centre de Dia que han fet per a les persones majors allà a les "vivendes tutelades" (parle del públic, el privat amb els seus preus sembla un mal "xiste"), ni del futur hotel de "quatre o cinc" estrelles (amb sòl públic també?), ni de cap ni una de les notícies que ens exposa a tot color (el real i el metafòric) el "Crònica de Castalla".

Però és que, collons, cada volta que isc de casa em trobe l'avinguda d'Onil com està i és superior a les meues forces. Com m'intuïsc un post llarguíssim, directament proporcional a la ràbia que vaig acumulant, canviaré al format telegrama.

Anem amb les explicacions que va donar l'alcalde, Jose Luís Prats a la reunió que es va fer a la Casa de Cultura, ara ja fa un segle o dos:

Justificació 1: Trasplantaran els arbres a altre espai.
Reflexió 1: Una mitja veritat és una mentida. Que haguera dit: transplantarem tots els arbres que podrem i la resta (tots els pins, els xops...) els tallarem. Perquè no van dir que els pins no es podien trasplantar? Perquè els han tallat tots? Tots. Tots. Realment no es poden trasplantar?

Justificació 2. Van a trasplantar els arbres perquè estan fent malbé les canalitzacions d'aigua, desaigües i altres.
Reflexió 2: Tots? No se'n salva cap? Amb la mitja veritat de dalt, perquè hem de creure esta? Volem l'informe tècnic. Arbre per arbre, carrer per carrer. Ho sent. Ja sabem que l'arquitecte redacta, ajustant-se a la llei, informes ben complets. Algun tècnic més hi haurà a l'ajuntament per fer-ho, no?. No poden remetre-li eixe informe al Crònica? Un ciutadà ho demana. Ens cal fer una al·legació i una recollida de firmes per a que ho facen? Per a que ens remeten un informe tècnic? Ho hem de fer tot així en este poble?

Justificació 3: Els pins estan alçant el carrer.
Reflexió 3. Arreglem el carrer. Tallem també els xops que no l'alcen?

Justificació 4: S'acumula brossa, hi ha rates.
Reflexió 4: Que netegen. Que lleven el seto si cal.

Justificació 5: Estarem orgullosos de com queda.
Reflexió 5: Que algú mire les fotos del model "Mercadona" i que em diguen si estan orgullosos d'això.

No sé si sóc objectiu quan dic que només la justificació 2 té cert pes. Espere ser-ho. Supose que és la que pensen donar quan tallen les moreres de l'Avinguda República Argentina. Diuen que van a renovar-la, però això a mi ja em sona a tala. I les moreres no són pins. No tenen arrels semblants. Però també tocarà eixa. No em crec una simple renovació. Com no em crec això dels arbres trasplantats. Ho sent.

Ara em toca buscar justificacions vàlides, ja que la major part no se suporten per elles mateixa. Entre, per tant, en el terreny de les suposicions. Jo supose una explicació com ells suposaven un trasplantament d'arbres en plena primavera. Perquè van a tallar pins i moreres (esperem que no)? Perquè avinguda d'Onil i República Argentina? Evidentment perquè ha hagut problemes amb les canalitzacions. No ho dubte. Però les altres justificacions les substituïsc per altra més forta: perquè són dos dels carrers més visibles del poble.

Per desgràcia l'enfrontament en el PP local està portant-nos a una situació, com a mínim, paradoxal. Jose Luís té minoria dins del seu partit. Van fer votacions per a elegir compromisaris per al congrés del PP nacional a València i Juan Rico va doblar en vots a Paneta. A més, les crítiques de l'anterior alcalde pel sou elevat del nou ja no són comentaris interns. Són atacs públics. L'equip de govern, per tant, ha de justificar totes i cadascuna de les seues decisions. Han de vendre's a cada reunió. Justificar que estan fent coses. Demostrar-les públicament. Deixar la seua empremta. I tallar tres o sis arbres que destrossen canalitzacions es posar parxes i no fer res. (Sempre ens hem queixat dels parxes, però no si són per salvar patrimoni cultural o natural. Volem canviar les coses que estan mal, no les que estan bé.) Mentre que fer dos carrers nous que anem a vore cada dia, són dues medalles més per a justificar (ara si) uns salaris que estan condicionant massa coses.

Enmig d'eixa lluita interna continuem estant els mateixos: el poblet. Creuant els dits per a què encerten cada volta i patint per tot allò que no ens conten. Continuen construint al nucli antic i continuem sense fer cap intervenció arqueològica... I després tenim l'assumpte Pellikana, que això es mereix un post per a això només. Buf. Vinga respire. Respire. Respire.

Toni.

martes, 20 de mayo de 2008

¿HAY ALGUIEN AHÍ?


Un any del nou Alcalde.
Un any de sou del nou Alcalde.
Possible ampliació de castalla internacional cosmopolita i multiracial.
Rumors de corrupció policial.
Grups locals vedats en el seu propi poble.

Estic fent l'entrada rapidament, faig tard; se m'obliden ara mateix moltes coses, i altres que ni les sabré, si no me les conta ningú. Vaja per davant que no entre quasi mai a les pàgines o als blogs dels partits de l'oposició (fallo meu), però, em fa l'efecte que la majoria de la gent tampoc no ho fa. Quina foscor fa sempre. Qué passa? desànim? falta de temps? Volem saber.

martes, 13 de mayo de 2008

VAMOS ALLÁ

Ací va un poquet de tubo per als caps recalfats, mentre preparem la sorpreseta que tenim entre mans, m'he permés el luxe de ficar aquest vídeo que, com sempre, té tant de música com de cine.




No vaig a recomanar aquesta pel.licula.
"Eterno resplandor de una mente sin recuerdos"