Estudi de Mínims: Copiar/pegar

La frase de la nit la va pronunciar Juan Antonio Marco: "Si un alumne d'últim curs de carrera em dona un Estudi d'Impacte Ambiental amb una vegetació i una fauna comentada com la que hi ha al PGOU de Castalla, ha de tornar a presentar-se a setembre". Aquesta adaptació, on determinades parts no aprovarien un examen de geografia, val 135.000 euros.

Això és el que diu el Professor de Geografia Física de la Universitat d’Alacant del nostre Pla General d'Ordenació Urbana. Sense interessos pel mig. Sense beneficis. Una opinió científica.

Els que l'han redactat (també especialistes) són una empresa que s'ha quedat la concessió de l'adaptació d’aquest pla i intenta fer el mínim treball possible per rentabilitzar al màxim a seua inversió. És lògic. Això significa copiar/pegar d'internet el màxim possible. El treball és relativament senzill, agafar la informació que ofereix la COPUT (Conselleria d’Obres Publiques) a la xarxa i copiar-la, sense treballar-la directament.

És normal que l'empresa ho faça. Ha d’intentar obtenir els màxims beneficis de la seua inversió i si hem d’elegir entre treballar un mateix el material i agafar-se al que ja està fet, no hi ha cas. Però no és lògic que el nostre municipi no busque científics per a que li donen segones opinions. Es sorprendrien de la gent que està disposada a ajudar.

Ara mateix, farem al·legacions al pla. Però no és just. Aquesta conferència i moltes altres, les haguera hagut d'organitzar (més i millor i amb més temps) el molt il·lustre quan va començar a redactar el pla. Haguera tingut una opinió objectiva i des de fora de tècnics i especialistes. I a cost reduït (Juan Antonio Marco i Pablo Giménez van venir a donar-nos la seua opinió sense cobrar res). I no serà perquè no els ho vam dir. No ho entenc. Algú, per favor, que em done una explicació racional.

Altra frase memorable de Juan Antonio Marco, professor a la Universitat d’Alacant de Geografia Física sobre el nostre pla: "Té un Estudi Ambiental de mínims", és a dir, la llei marca això, anem a fer el mínim. Eixe estudi de mínims ens ha costat, 135.000 euros (més de vint milions de les antigues pessetes). Personalment, a mi em dol que, una persona sense cap interés particular, ni personal i amb molt coneixement sobre el tema, parle així del pla que va a marcar el futur del meu poble. Em dol perquè no acabe d’entendre-ho.

Bé. Anem per feina. I anem amb les errades o amb els elements millorables.

1. L’escala 1:50000 que s’utilitza a la majoria dels mapes del medi físic no és l’adequada per a un Pla com aquest. Està bé per a un ús comarcal, però no per a un ús municipal. I ho expliquem. Un bancal que tinga 50 metres d’ample, ocuparia 1 mil·límetre al mapa. Si aquesta xifra ja es quasi inapreciable, tot allò que siga inferior, no és visible. Pensem en una zona de 50 metres que ocupe una possible zona inundable, una errada pot ocasionar nombrosos problemes. El que provoca açò és que moltes de les línies traçades siguen només aproximades. Però si estem parlant de llocs on es pot construir, per exemple una vivenda, hem de ser aproximats o exactes en les nostres apreciacions?. Volem un treball ben fet o un treball ràpid? Des de la Universitat d’Alacant ens recomanen que es treballe en plànols 1:10000 i en sectors més crítics en 1:5000.

2. El PGOU qualifica sis unitats ambientals, des de la UA1 fins la UA6. La UA1 i la UA2, són les zones de serra. Tant una com l’altra tenen establides una qualificació ambiental alta, per tant, han de tenir un índex de capacitat de acollida baix, com així és. Són zones no urbanitzables protegides, ja que la seua qualificació diuen que tenen un alt valor ambiental. En canvi, la UA5, que també està indicada amb una qualificació ambiental alta, xoca amb la idea de certa permisivitat en la construcció. Si té un alt valor ambiental, no s’hauria de protegir d’alguna manera? Perquè no es fa?

3. El pla només marca un risc d’inundació en les zones del voltant del Riu Verd. Sembla ser que cap dels barrancs que baixen de les nostres serres, segons el pla, té perill. No diuen el mateix els especialistes en riscos de la Facultat de Geografia de la Universitat d’Alacant. Tornem al problema de l’Escala 1:50000. A eixa escala, al mapa, no apareixen ni molts barrancs. El barranc del Negre-Gentisclar, un dels que ja hem comentat a l’esborrany d’al·legacions, és eliminat per tant de qualsevol tipus d’estudi. Segons el PATRICOVA (Pla de prevenció d’Avingudes) els plans generals deuen incloure un estudi d’inundabilitat dels barrancs més importants. El Pla de Prevenció d’Avingudes diu que amb conques superiors a 0’5 km², (que no és un espai de grans dimensions) s’ha d’incloure, per llei, l’estudi d’inundabilitat. I no és que no es faça en el barranc del Gentisclar, o en la zona del Pla de les Caves, és que tampoc es comenta res en zones molt més urbanitzades i urbanitzables (com la Llauria). Si passa qualsevol cosa, qui serà el culpable? L’ajuntament per no incloure-ho al Pla? La Conselleria per acceptar-ho? (que ho acceptarà). El poble per no moure’s i pressionar per a que es faça el millor pla possible? El propietari del terreny per fer-se la casa en un lloc on no hi havia cap estudi d’aquest tipus?.

4. En l’estudi d’impacte ambiental, la fauna mereix una apartat ben limitat. Quasi una simple enumeració. No hi ha referències, en la vegetació a cap de les plantes endèmiques de la nostra zona que estan protegides per llei. Ni de la zona del Campellos, ni de les zones dels algepsars. Això ve a mostrar-nos que les preocupacions medi ambientals, que tant s’utilitzen en ocasions amb una finalitat publicitària, quan s’ha d’establir una llei per protegir-les, desapareixen. Quan ens hem de posar seriosos per a defendre la natura legislant, se’ns esvaeix la nostra defensa del medi ambient.

5. La poca dedicació que s’ha mostrat en la recollida de xifres ve exemplificada en dos detalls: incendis i precipitacions. En l’estudi dels incendis al nostre territori, comença la sèrie en 1993 i acaba al 2001. Per tant, no apareixen incendis en eixos anys. Però, perquè una sèrie tan curta d’estudi en un tema tan important? La resposta és senzilla. A partir de l’any 1993, són els anys que apareixen en internet. No apareix per tant l’incendi de la Replana, ni cap informació que hagueren pogut recollir a poquet que hagueren treballat el tema. En la de la pluviometria es parla d’una serie dels anys 80, quan hi ha estudis científics posteriors publicats. El que passa es que eixos estudis s’han publicat en llibres i això significa consultar biblioteca, i per tant no és tan ràpid com copiar/pegar el material que Conselleria penja a la xarxa.

6. La part més preocupant, és la desaparició d’una zona intermèdia entre el paisatge protegit i l’urbanitzable. El “sol urbanitzable protegit” ha baixat el 20%. Si no es classifica com a protegit, el deixes obert a un canvi de classificació posterior. Però, si a més, eixa zona està pegada a una zona de gran qualitat ambiental poses en perill tota protecció. Ja ho havíem comentat a l’esborrany d’al·legacions i des de la Universitat ens ho han confirmat. Tant a la zona pròxima al pau de l’Espartosa-Catí (Puntal d’Amorós?), com en la carretera a Saix, la zona d’esmorteïment ha desaparegut. Podem suposar perquè ho fan. En el primer lloc, s’han construït casetes i volen legalitzar-les de fet o hi ha interessos particulars per a construir-ne alguna més (si abans la llei ho prohibia i se n’han construït, canviem la llei i encara se’n construiran més). En el segon, la compra d’uns terrenys per la industria Bornay, en compte de canviar la qualificació d’eixos terrenys, canvia la qualificació sencera de tota la zona. Una zona, a més, que el propi Pla General descriu com de gran bellesa pel manteniment dels abancalaments i per la proximitat a una zona protegida. A més, Onil, a l’altra banda de la carretera, si que establix determinats graus de protecció per a eixa zona, el que ho fa tot encara molt més incongruent. Quina és l’explicació? Volem que ens ho expliquen perquè ara si que no entenem res.

7. Els cursos fluvials assenyalats com a una Unitat Ambiental independent i que solapa les altres, són cursos marcats al plànol de forma bàsica. Sense estudi de “canyades” i barrancs, només amb una marca que s’estableix per ordinador seguint un fil amb una mesura idèntica. Qualsevol que ha estudiat estos cursos sap que en determinades zones l’àrea inundable s’ha de concretar, eixamplar, estretir...

I prou per hui que ja és tard.

Toni.