Preparant les al·legacions.

Bon dia Castalla.

Ahir va tindre lloc a la Casa de Cultura la xarrada sobre l´adaptació del PGOU de Castalla. Aquest acte estava encaminat a entendre i aclarir sobre què tractava el nou plà general que organitzarà el territori de Castalla en els pròxims anys. L'Enteniment d'aquest pla és necessari per a presentar al·legacions en contra de les barbaritats que cadascú pense que comet aquest. El plaç per al·legar acaba el pròxim divendres dia 28 de Novembre. Aleshores, tenim prou de pressa.

Per la nostra part, hem anat recollint material de diversos llocs, a més d´un treball propi en l´àmbit de patrimoni. Hem agafat diferents propostes i observacions de gent de Castalla i l´hem reunida per tal de presentar unes al·legacions d´allò més completes. Ja sé el que esteu pensant i sí, aquest treball deuria haver-lo fet l´Ajuntament i no nosaltres. Com que el Muy Ilustre no ha estat per la labor, hem elaborat un esborrany d´unes al·legacions al PGOU, a la espera, per suposat, que aporteu qualsevol punt que considereu que manca.

Aquest esborrany és provisional. Amb la informació que ens van aportar ahir els professors Antonio Marco i Pablo Giménez intentarem elaborar el material complet per a presentar-lo abans del divendres. Intentarem penjar-lo dimecres o dijous per a que us el pugueu descarregar i presentar-lo a l´Ajuntament si voleu al·legar.

Parlem.

ESBORRANY D´AL·LEGACIONS:

Reflexions inicials:
1. Hem trobat a faltar una major implicació dels redactors del Pla per “patejar-se” el terme i el poble. Açò és fàcilment identificable amb errades fàcilment evitables si s’haguera eixit del despatx i s’haguera revisat tot allò que ja constava en el PGOU anterior “in situ”.
2. A l’aspecte arqueològic hi ha una millora clara respecte a l’altre pla amb les referències a la Llei de Patrimoni. Però no entenem que una adaptació de tanta importància no es compte a un arqueòleg o historiador entre els redactors. Massa copiar/pegar d’un Pla General que ja contenia nombroses carències. Ens semblava indignant fer la feina en les al·legacions per a que les cobren altres. Ho fem perquè és el nostre poble, però és decebedor.
3. Temem que no s’ha tingut en compte les figures de protecció que existeixen (concretament dins de zones agrícoles o protegides) als terrenys colindants dels pobles veïns. De poc serveix protegir un pinar o un àrea agrícola compartida entre dos termes municipals, si en un es protegeix d’una manera, però en del costat es protegeix d’altra o no es protegeix. En definitiva, comencem a pensar que no ha hagut massa esforç de coordinació del nostre Pla General amb el dels pobles veïns (esperem equivocar-nos).
4. Ens han quedat moltes preguntes pendents: Antenes de telefonia mòbil, carril bici, en base a quin criteri es fa el catàleg de bens protegits (qui és l’especialista), possibles ampliacions de Castalla Internacional (amb el nou pla, com seria de senzill ampliar i quins serien els passos a seguir...), etc.

Entre les al·legacions al pla hem de destacar les següents.

1. Àrea d’Esmorteïment amb el Paisatge Protegit.

Amb la desaparició de la superfície de Sòl No Urbanitzable Agrícola Protegit i la seua transformació en Sòl No Urbanitzable Agrícola, desapareix una figura de protecció que servia d’àrea d’esmorteïment amb el Paisatge Protegit de la serra del Maigmó. Jesús Quesada, el redactor del Pla, va afirmar públicament a les conferències prèvies a l’elaboració del pla, que la protecció de les zones al voltant del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó, era un dels elements fonamentals que s’havien de corregir en el pla anterior. En canvi s’ha optat per eliminar part de la protecció. Això augmenta la vulnerabilitat de les dos zones, ja que en la zona de Sòl No Urbanitzable Agrícola s'augmentarà el marge de tolerància de noves construccions, i això augmenta el risc d'incendi i de destrucció del Maigmó.

2. Zona de reserva d’infraestructures

El Pla General no delimita zones de reserva per a infraestructures i elements dotacionals: no fa una reserva de terreny per a possibles línies ferroviàries, ni per a futures escoles, ni possibles dotacions mèdiques...

3. Recuperació Integral de l’àrea del Riu Verd.

El Pla General no protegeix ni es marca com a objectiu la recuperació integral de l'àrea de domini públic del Riu Verd (5 metres a cada costat del riu), com a zona verda i àrea de protecció ambiental.
A més, el cas del tram del Riu que va des de l’antiga fàbrica de l’Alcohol fins a la depuradora (que originalment no estava considerat com a Riu, sino com la antiga sèquia de desaigüe de la Marjal), ara ens trobem amb el cas de que en terme d’Onil, entre les obres del nou polígon i les de la autovia, s’ha fet una gran canalització de desaigüe, però que es talla just al entrar en terme de Castalla, creant un important coll de botella. Creem que el Pla deuria de contemplar el tram des d’ací fins a la depuradora com a riu, i planificar el tram de forma que el curs de l’aigua no tinga obstacles, i que no supose un risc per a les edificacions més pròximes, a més de que tinga un àrea de servidumbre. Hem de tenir en compte que tota aquesta zona és plana, i per tant potencialment inundable.


4. Menció explicita al pla de la Rambla Gentisclar-Barranc del Negre

La falta de menció al cas de la Rambla de Gentisclar-Barranc del Negre. Aquesta rambla és un curs hidrogràfic amb una jerarquia important, en capçalera molt més ben definida que la del propi Riu Verd. És, per tant, un curs amb un risc major de patir avingudes d’aigua importants en cas de pluges torrencials. Per la pròpia disposició dels barrancs de capçalera possiblement siga el curs més perillós en diferència dins del nostre terme. La legislació supramunicipal parla de zones de servidumbre i policia per als cursos hidrogràfics, però en aquest cas el Pla General deu fer una menció explícita a aquest curs, prohibint qualsevol edificació al seu interior, i recomanant el tractament adequat de qualsevol infraestructura que tinga que creuar la rambla. Cal recordar l’estat precari amb el què l’autovia d’Alacant creua la rambla de Gentisclar a l’altura de Fontés (creua per damunt de tres tubs, ni tan sols hi ha un pont), sense mencionar varies vies rurals, o la carretera de Catí, que creua sense cap pas per a aigües. Encara que amb aquest tema té la paraula obres públiques quan es tracta de infraestructures supramunicipals, però es bó que estiga especificat per a les futures actuacions o correccions.

5. Control del recurs de l’aigua amb informe Previ de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Ni la Memòria Justificativa ni l'Estudi d'Impacte ambiental han avaluat la tendència baixista dels pous d'aigua. No es parla en cap moment de l'estat de sobreexplotació dels pous que ja es reconeixia en l'estudi de l'empresa EVREN en 1998, i que s'ha agreujat. No s'estudia suficientment la capacitat d'acollida de Castalla en funció de la disponibilitat real d'aigua. (Si ha baixat 30 m en un any el pou de les Voltes amb 10000 habitants, no es pot augmentar els habitants).

El Pla General fixa un marge de fins a 17000 habitants, però l'estudi d'impacte ambiental diu que "per a qualsevol ampliació urbana es requerirà l'informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre la disponibilitat d'aigua". Creem que no es pot fixar una població de 17000 habitants sense saber si hi ha aigua suficient, i en tot cas, l'informe de la Confederació Hidrogràfica s'hauria d'haver fet prèviament al Pla General, per a fixar el límit màxim d'habitants. A més, forçar als promotors a iniciar la compra i els tràmits per a la construcció en Zones Urbanitzables i supeditar el desenvolupament a un informe de la Confederació Hidrogràfica a posteriori pot provocar conflictes i inseguretat en les inversions privades.



6. Delimitació dels Jaciments arqueològics.

Necessitat de delimitar amb exactitud l'extensió dels jaciments arqueològics inclosos al Catàleg de Bens i Espais Protegits del PGOU (Alt de Paella, Cabanyes, Cabeço del Pla, Castell de Castalla, Foia de la Perera i Torreta de Cabanyes), per, a continuació, poder establir un límit d'afecció amb xifra, no sols una marca al plànol.

7. Inclusió al Catàleg de Bens i Espais Protegits de determinats elements desprotegits (o amb una protecció que no consta de forma pràctica, al PGOU).

Hem de tenir en compte que determinats bens estan protegits per lleis superiors (com la llei de Patrimoni), el problema és que si no s’especifica al PGOU, es complicat que amb el funcionariat existent (cap especialista en la Llei Patrimonial) es tinga en compte la protecció deguda. És per aquest motiu pràctic, que exigim que apareguen al Catàleg de bens i Espais Protegits els següents elements:
- Retaules ceràmics. Estan protegits per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià), com Bens inventariats no declarats d’interés cultural)
- L’alqueria i les necròpolis andalusines d’Almarra. Estan protegits per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià), com Bens inventariats no declarats d’interés cultural. A més, es deu establir un límit d’afecció que conte amb una xifra en metres, no sols una marca en el plànol.
- Les canteres i forns d’algeps i protecció dels mateixos amb un nivell integral (ara mateix desprotegits).
- Molins fariners dels riu Verd i protecció dels mateixos amb un nivell integral (ara mateixa desprotegits).
- Realització i inclusió dins les figures de protecció del PGOU, d’un catàleg d’arbres monumentals del terme.
- El solar de l’Antic Convent s’ha d’incloure com a jaciment arqueològic i protegir-lo amb un nivell integral. A més, com en tots els altres s’ha d’establir un límit d’afecció amb xifra, no sols amb una marca en el plànol.
- L’antiga via de tren Alcoi-Alacant deuria protegir-se amb un nivell integral.
- Inclusió de les vies pecuàries al Catàleg de Bens i Espais Protegits i protecció de les mateixes amb un nivell integral (ja les protegéis una llei major, però s’ha de tenir en compte).
- El cementeri vell (partida de la Bastà) en el Catàleg de Bens i Espais Protegits com jaciment arqueològic i protecció del mateix amb un nivell integral. I de nou, establir un límit d’afecció amb xifra.


8. Major protecció per a elements protegits de forma parcial.

Altres elements del nostre patrimoni estan protegits de forma molt elemental, i es per això que requerim una protecció major. Ací van uns exemples:
- Les creus del terme incloses en el Catàleg de Bens i Espais Protegits del PGOU, deuen de passar de protecció parcial a protecció integral.
- Protecció integral per algunes de les masies i cases de camp més destacades, en funció del seu interès arquitectònic, importància històrica, etc., incloses en el Catàleg de Bens i Espais Protegits del PGOU (ara gaudeixen d’un nivell de protecció ambiental).
- Protecció integral per als pous de la neu del Carrascar i Planisses inclosos en el Catàleg de Bens i Espais Protegits (ara gaudeixen d’un nivell de protecció parcial). Estan protegits per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià), com Bens inventariats no declarats d’interés cultural. I com sempre, establir un límit d’afecció amb xifra.

9. Correcció d’errades al Catàleg de bens i Espais Protegits.

No entenem com està protegida la façana de la fitxa 32 del antic Catàleg de Bens i Espais Protegits quan a penes té un any. Suposem que ha estat un copiar/pegar de l’antic i que no s’ha revisat al carrer.
També volem apuntar que el jaciment arqueològic de Cabanyes té més extensió del que s’assenyala al Catàleg de Bens i Espais Protegits i que el de la Torreta de Cabanyes està mal ubicat al Catàleg de Bens i Espais Protegits.

10. S’ha desprotegit l’únic algepsar inclós al PGOU.

No sabem que ha passat amb l’únic algepsar protegit al PGOU, i desaparegut amb el nou catàleg proposat. El projecte d'urbanització del Carrer 2 de Maig esperem que no vaja a provocar la destrucció de l’únic algepsar que es troba protegit al Catàleg de Bens i Espais Protegits. Però comencem a pensar que si s'ha desprotegit deu ser, perquè hi ha la possibilitat de què desaparega amb la urbanització de la zona. Demanem la realització d’un estudi d’aquest forn d’algeps i la integració amb les noves construccions. No cal destruir, el patrimoni cultural s’ha d’integrar per a ser gaudit per tots.

11. Organismes estables de Participació Ciutadana.

El Pla General recomana l’impuls d'òrgans de participació ciutadana, cosa que el govern municipal ja ha rebutjat en diverses ocasions. És una incongruència aprovar un Pla que no comptarà amb la complicitat, la confiança i l’impuls decidit per part del govern municipal.