IV SETMANA DE CINE

Ja tenim els díptics. La IV setmana de cine ja està preparada. Només falta que arriben els dies i la gent. Les quatre pelis són xules però recomane "Once", un musical indie preciós. A penes s'ha projectat als cines d'Alacant, però va guanyar l'Oscar a la millor cançó. El cantant, eixe dia, va rebre un sms de Bono (el de U2) felicitant-lo. Va dir que això per a un irlandés era com si Déu et donara l'enhorabona. Em va fer gràcia. El dia que vaig escoltar la cançó per primera vegada (en les notícies de la 2) me'n vaig anar de cap a l'ordinador per fer-me amb ella. Mentre la buscava vaig iniciar una conversa al messenger i curiosament no era l'únic que s'havia connectat per trobar la cançó. I això també va ser graciós. Igual per tot això esperava bones coses d'una pel·li que no té res i ho té tot. No vull vendre-la massa perquè igual algú s'emporta una decepció. Però si no veniu no podreu opinar... Ens veiem al cine.

II MOSTRA LOCAL DE CURTMETRATGES (1 de Juliol)

Segons com estan els ànims no sé com anirà penjar una notícia cultural al blog, però crec que ens cal a tots. Sobretot al surrealista cineclub Annie Hall, que necessita curtmetratges locals per demostrar que el poblet no és només d'aquells que critiquen/critiquem al bar, als foros i a la vida en general, sinó dels que intenten fer. Cal anar fent, que deia algú.

Si tens alguna història filmada, si tens ganes de filma-ne una en tres dies, en un, en una vesprada, en una setmana, si has fet un documental per a un treball de classe, si has agafat la càmera i has fet un muntatge artístic d'un dinar d'amics... Has de saber que fins el dilluns 30 de juny tens temps per presentar qualsevol material aprofitable. La II Mostra Local de curtmetratges et necessita. Davant l'èxit de l'any passat de públic i crítica, enguany fins i tot tenim premis!

Un primer premi de 100 euros al millor curtmetratge fet a Castalla.
Un premi especial del públic de 50 euros (que votaran tots els presents a la projecció).

Ja sabem que no és massa, però tota pedra fa paret i per ser el primer any serà almenys una garantia de que podrem anar augmentant la quantia quan l'assumpte es torne més seriós. Ara per ara és una mostra "informal però arreglà" que diria la de la peineta.

El dimarts 1 de juliol tindrem l'oportunitat de contemplar moltes d'eixes obres d'art a partir de les nou i mitja a la Casa de Cultura. Ja vam avisar l'any passat que açò ja seria per sempre. El que avisa no és traïdor.

Un poquet de cultura ens vindrà bé a tots, així que, relaxem-nos un poc, que ja tenim l'estiu ací i encara que tenim camí per davant, no ve mal seure sota una carrasca, fer-nos una aigua llimó fresqueta i contemplar que encara hi ha gent al poblet que es dedica a agafar una càmera i crear. Anem a crear! era el crit de guerra d'un dels curtmetratges que enguany s'han filmat a Castalla. Ara toca el moment de gaudir-ho.

Açò és un avanç de la publicitat que ens envairà estos dies amb la IV SETMANA DE CINE, però quedeu avisats. Del 30 de Juny al 6 de Juliol quatre pel·lícules estranyes i atractives, com el poblet on vivim, i una mostra de curts ompliran la Casa de Cultura.

Les pel·lis
PROMESAS DEL ESTE de David Cronenberg
EN EL VALLE DE ELAH de Paul Haggis
ONCE (UNA VEZ) de John Carney
REBOBINE POR FAVOR de Michel Gondry

Els curts.
EL TEU, de tu mateix i els teus amiguets
EL MEU, de mi mateix i els meus amiguets
EL SEU, d'altres castelludets i castelludetes.
ELS ALTRES... de tots aquells que encara esperem.

Continuarem informant. Vinga ens veem a la Casa de cultura.

Organitza: El dadaista cineclub Annie Hall
Patrocina i Col·labora: La Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla.

Sabor dolç...agre.

No, no està mal escrit, es que l’optimisme de la primera percepció vol apoderar-se de la sensació final però, aquesta acaba per no deixar-lo; creiem que aquesta va ser la sensació general.
En primer lloc, agrair la presència de l’Alcalde José Luis i la del regidor José Lino, i el fet de vindre a explicar la postura de l’Ajuntament en el tema de la tala d’arbres i en altres qüestions que es van formular.

A mode de xicotet resum, el que preteníem era escoltar la seua versió dels fets, fer-los arribar el manifest que vam elaborar i preguntar sobre aquest tema en concret i moltes altres qüestions que, degut a la gran indignació que acumulava la gent que hi va assistir ,en començar a fer les seues preguntes, es van quedar pendents. Totes aquestes preguntes es faran arribar a l’Ajuntament, esperant tinguen la deferència de contestar-les.
És de justícia dir que no només la no resposta a les qüestions va estar ocasionada per aquest fet, sinó per la constant negativa dels representants municipals amb l’argument que no li les havíem passat primer a ells; en aquest punt traeu les vostres pròpies conclusions.

Senyoretes i senyorets, ens quedem igual com estàvem. Sí, ja sabem lo de les fotos de la tuberia, el vídeo, les queixes dels veïns, la subvenció que es perdia i tot allò, però la qüestió de fons que es demanava no es va comprendre; ens vam adonar de la capacitat assombrosa del senyor Prats en consumir minuts de micro sense respondre aclaratòriament, i d’altres “capacitats” que no mereix la pena explicar. Com anècdota, fins i tot algunes persones van preguntar, quan va acabar la reunió, que en quin idioma parlaven.

Se’ns va acusar de diverses coses i se’ns va recordar-refregar que a nosaltres no ens havia triat el poble per què ostentàrem el govern municipal. Vinga va, ho hem dit no sé quantes vegades però ahí va de nou:

Els qui ací escrivim: Quina Castalla Volem

No representem a ningú.
No representem cap partit.
No representem res, cadascú es representa a ell mateix.
No volem expulsar ningú del càrrec legítimament atorgat pel sistema democràtic.
No volem suplantar la capacitat de decisió dels qui representen l’Ajuntament.
No volem alarmar a la gent per què traga els rifles de balins al carrer i desallotge l’Ajuntament.
No volem que ens pregunten a cadascun dels 10000 habitants de Castalla Quina Corbata Volem que es posen a les provesons de Pasqua.

Es que llegir tota la “retaïlla” i pensar que aquestes coses puguen revolotejar pel cap dels nostres governants és sincerament esperpèntic, de veritat.

No entenem cóm demanar informació per adelantat, com a mínim a la plana web municipal, cóm demanar igualtat en l’aplicació de la normativa per a usos de locals públics, cóm demanar el contrastament d’informes tècnics, cóm fer l’horari dels plenaris, i televisar-los, accessible per als qui treballen 11 i 12 hores al dia, cóm demanar opinió pública per als casos en què la transformació d’espais o de costums produeixen un gran impacte en el sentir popular, cóm opinar i expressar públicament opinions diferents a les de l’Ajuntament, NO ENTENEM cóm una majoria absoluta no té el marge i la corretja suficient per a què tot açò no derive en una quasi criminalització de la indignació. Per cert, nosaltres entenem la majoria absoluta com la majoria dels vots; no comporta l´exempció d’impostos per a la resta, l’anul.lació dels drets i deures de la resta i molt menys el fet de governar i desplegar tots els esforços contra la suposada minoria.
Es igual, seguirem intentant-ho, però no; no entenem, no ens entenem.
Nosaltres no representem al poble, nosaltres som poble.

Wellcome Mr. Paneta!

Al escaparate apareix la notícia de que l´alcalde pretén vindre a la reunió del proper dilluns. A més a més explica per què s´han tallat els pins i, fins i tot (i per fí) ha publicat algunes imatges de les tuberies trencades per les arrels dels pins. Personalment em quede en la part que ens fa referència indirecta. A saber: "las cámaras que meten por las tuberías (a cuyas imágenes tiene acceso cualquier vecino que lo solicite en el Ayuntamiento)" Que va en segons?

Us deixem el link a la notícia ací, i llancem unes preguntes a l´aire:

Ara Paneta?
Açò no ho podies haver fet públic abans que la gent es movilitzara?
Ara no hi ha cap problema en mostrar les imatges?
Per què no s´ha fet abans?
Hem de demanar transparència per a cada actuació puntual de l´ajuntament?
No val en què ho diguem una volta i siga ja per a sempre?
Hem d´eixir al carrer cada vegada que vullguem arribar al fons de qualsevol assumpte?
Per què no has convocat tú una reunió per a informar a la gent?
Per què es parla soles de pins quan els setos i altres cosetes verdes també han desaparegut?
Per què a la primera reunió ens taxes de il·legals i a èsta sí vols vindre?
Enviaràs als antidisturbis al salò d´actes?

En fi, dubtes i dubtes que van sorgint. Però ja queda poc per a vorer la llum.
Dilluns a les 20.00 ens veiem allí.

VOLEM MÉS I MILLOR

Hola personetes amigues, em trobe en el desig de compartir un sentiment que m'ompli d'esperança; us explique: dissabte de vesprada, com tots sabeu, va tindre lloc una espècie de reunió lúdico-festiva d'amics aficionats a la música, amb motiu de la censura. Bé, anant pel carrer vaig trobar una persona d'uns cinquanta-llargs, no sospitosa de separatisme-comunisme ni res d'això, i, després d'explicar-li el que estava passant em va dir:
-Sí, ací es que els de fora sempre han estat per damunt, els d'ací se n'han d'anar a un altre lloc a fer allò que els agrada, però una cosa et dic: sabem que això que fan no esta bé, pero ells tenen la paella pel rabo i contra ells no es pot anar-

En un primer moment vaig pensar que la visió era demoledora com la realitat, pero quan vaig continuar el meu camí a soles, me'n vaig adonar que, tan sols un any abans, la resposta de la mateixa persona haguera segut: -si ho fan ells per algo serà- i pose la mà en el foc quan dic açò. També sé que és majoritària aquesta última opinió, però la primera és molt més significativa de què alguna cosa canvia molt poc a poc.

Amics, amigues, veins de Castalla, crec que assistim a una incipient inauguració d'un altre temps, on la gent, la unitat personal que som cadascú comença a reivindicar-se. Per què?

L'aïllament secular dels qui vivim ací respecte del moviments i iniatives socials més modernes ha passat a la Història, encara que estiguem dins del procés.
Ja no aprofiten les fòrmules paternalistes dels demócrates què, com en altres temps, no creuen en les persones, sinò què, en el fons les tenen por i intenten governar-les i no governar per i amb elles.
La ingenuitat, la voluntat de ser complaent i la tradicional bonhomia de la gent, de la que se n'aprofiten els qui tenen "la paella del rabo", de tant en tant trontollen i ja no es poden fiar d'elles.
L'imperatiu de controlar les publicacions i les emisions audiovisuals que té tot sistema basat en el control de les impressions populars comença a ser una càrrega pesada i ja no té la efectivitat d'abans. L'escampament industrial de malícia radiofònica té els mesos contats; potser siguen lustros, pero dóna igual, és el principi de la fí. (és curiós, sembla que estiga parlant de l'enfonsament d'una dictadura comunista, pero ells no són de...? dóna igual, les formes són transversals).
Ja no poden acusar a l'altre partit de, als altres de l'altre partit de, a eixos de, als quatre de, als rojos de, als amics de, als que volen "anxufase" per a, perque allò que tenen davant (i no en contra) sols són persones que tenen el seu propi criteri i volen saber i participar (no suplantar). L'única manera de acusar-les és l'insult i la desqualificació personal i a l'individu, no a allò que pensa, i açò no acaba d'estar bén vist i no és favorable.

En definitiva, com passa en la piràmide de Maslow, la necessitat de tindre un sistema democràtic ja fa temps que la vam assolir, pero volem també les formes i volem les millors formes. Ara ja dóna igual quantes majories absolutes traguen uns, si manen els altres, si s'ajunten en els altres per manar ells, si és un partit d'aço o d'allò... és indiferent: ara és l'hora de la gent.


Signat:

Una persona, o un desaprensiu, o dos, o quatre en una carretilla, o deu, quí sap...

Que ens passa doctor?

No sé que em passa últimament, que em trobe un poc fora de lloc i de temps. Les circumstàncies actuals en les que es troba Castalla em fan sentir un continu déjà vu que m´anul·la la capacitat per a sorprèn-me.

I és que reialment no sé el que passa. Què passa al poble? què passa a l´Ajuntament? És normal que un Ajuntament que fa gal·la de fomentar la participació ciutadana envie als policies i guàrdia civils a una reunió pacífica i de diàleg de la gent del poble?

És normal que un alcalde comence un repte perpetu amb un músic local culpable de publicar un vídeo d´humor local a la web emparat, per cert, per la llibertat d´expressió? És normal que aquest repte personal esdevinga finalment en una successió de cancel·l aments d´ultim hora de qualsevol concert local en el que intervinga aquest músic?

Ja no em qüestione si és normal o no (crec que tinc clara la resposta) sinó, és just? Qui ix guanyant en aquests tipus de decisions als que, per pena, ja ens estem acostumant? O, el que és més important, qui ix perdent? En una batalla d´igual a igual sols pot perdre un dels dos. En una batalla d´un alcalde i un ciutadà, sols podem perdre tots.

No conec tos els pèls i senyals d´aquests esdeveniments, no perquè no intente informar-me com alguns creuen (no, no sóc una desaprensiva) sinó perquè regna el mutis por el foro quan es parla d´aquest tema. Passe el que passe, la qüestió és que a Castalla ja no es fan concerts, ja fa por fer manifestacions, què serà el següent? Tornem a posar el toc de quedada?
No sé què ens passa doctor.

DILLUNS 16 de JUNY a les 20:00h. CASA DE CULTURA

Ja tenim espai per reunir-nos. El Regidor de Cultura, Juan Antonio Candela ha signat el vist-i-plau. Ho vam demanar divendres i el mateix dilluns ja estava acceptat. Intentarem reunir-nos amb l'ajuntament abans d'eixa dada per a resoldre molts dubtes que ens assalten i poder oferir una major informació. També prepararem un esborrany de manifest en funció de la resposta que obtinguem del Molt Il·lustre. I allà, una vegada reunits, escoltarem opinions sobre eixa base que nosaltres presentem.

Ja ens hem trobat molta gent que ens diuen que no cal que ho intentem, que ja sabem la resposta, però continuem sent de l'opinió que les coses s'han de fer pas a pas. Anem a ser justos però també exigents. Creem que la raó està del nostre costat.

Ja sabem que tots tenim coses, i que dilluns és un mal dia però ara és el moment de moure gent. La primera reunió va servir per demostrar que no volem atacar a ningú, volem una altra forma de fer política. Més raonable, més objectiva, més pròxima al poble. No crec que ningú, siga del partit que siga, no vullga això. Continuem allunyats d'interessos partidistes i tots són benvinguts, sobretot els que pensen que critiquem per criticar.

Vinga, ens veem allà dilluns 16. Que córrega la veu. Ara més que mai.