lunes, 1 de octubre de 2007

La democràcia es mor


Salutacions vàries i efusives.

No, no és cert el títol. La democràcia ja està prou tocada en aquest país per a que li puga afectar el que es faça en aquest poblet. Només ho he fet per cridar l’atenció en aquesta meua última crònica dels plenaris.

Llàstima d’horari. I no es que em perda massa. Si algú va a algun plenari sabrà el que vull dir. Lectura i aprovació. I punt. No diu lectura i explicació i raonament i torn de reflexió.

Així que en esta jornada final vaig a contar bona cosa i, copiant al John Cusack en “Alta Fidelidad” (en un homenatge al meu estimat Nick Hornby), faig una llista dels meus deu principals del plenari de setembre. Em salte el que vull i vaig directament i jeràrquicament a allò que considere (primera persona del singular) més important.

  1. Jose Luís, l’alcalde, diu que s’està elaborant un pla sobre el nucli antic. Que no pot avançar més però que estan molt il·lusionats. I això és genial: Està fent-se un pla per al nucli antic!!! Després de molts anys on algú decidia que el millor era fer parcs on s’enfonsaven les cases, l’ajuntament decideix fer un pla per al nucli antic. Després de moltes conferències, de portar catedràtics, arquitectes, que ens parlaren del tema... Congratulem-nos, pense. Però no del tot. Esta fent-se un pla per al nucli antic, vol dir que estan fent-lo ja. Ja. I això té una part roïn: qui l’està fent?. Per favor, que algú em diga que s’està consultat a alguns urbanistes, a alguns geògrafs, a alguns arqueòlegs, a alguns enginyers independents... Per favor, que algú em diga que conten amb gent preparada en l’elaboració d’eixe pla. Gent amb coneixements del tema. Així de colp em venen al cap cinc-sis-set persones de Castalla que podrien tirar una mà molt a gust, tenen coneixements, han dedicat tres-quatre-cinc anys de la seua vida a estudiar en la universitat assumptes com eixe i estaríem parlant del seu poble... Que algú ho diga. Que algú ho publique al Crònica de Castalla. Que algú ho diga en Onda 15. Que algú ho pregunte a un plenari. Per favor!
  2. Maite, representant socialista, va preguntar sobre el futur de l’urbanisme en este poble i del tipus de turisme que volem. Llàstima que barrejara eixa pregunta amb deu o dotze més, perquè amb tanta pregunta i tan comentari, tot sembla que es dilueix. La resposta va ser tan frustrant que ací diré que no van contestar. No van contestar. Per respecte. No vull fer de periodista d’eixes coses, faig de ciutadà d’este poblet, que es preocupa per este poblet i que té amistats en este poblet. Qui vullga saber més que em pregunte personalment (Toni).
  3. Juan Pablo, regidor d’esports, va estar molt bé en les contestacions. Va contestar el que li van preguntar amb calma i punt per punt. “Les obres no tenen perquè paralitzar cap d’esport, s’ha consultat als esportistes i per això s’han fet, s’ha posat un pany amb clau per als vestuaris femenins, hi ha molta demanda per a la piscina, s’han oferit dies de piscina per als centres educatius locals, va a firmar-se un pla amb l’institut per utilitzar les seues instal·lacions...” Que fàcil és la política quan un vol que siga fàcil.
  4. No vaig aclarir massa bé el tema del Segon Premi Nacional per al Pla contra les Drogues, però pense que és suficientment impactant per ascendir-ho al punt quatre per si realment és tan important com sona. Ànim a la gent que treballa desinteressadament pels altres! Està només el quatre perquè tot el món semblava que sabia de que parlaven, excepte jo!!!
  5. Hi ha una pel·lícula de ciència ficció de nom “Sunshine”, dirigida per Danny Boyle el de “Trainspotting”, on han de decidir que fer amb la nau espacial, si desviar-la de la ruta per salvar a altres o continuar. En un moment de la discussió, el comandant diu que això no s’ha de decidir votant. Que ho ha de decidir l’especialista, ni el mateix comandant ha de donar la seua visió. En un assumpte científic l’opinió dels científics val més que la de qualsevol altre. Per molt que es vote en contra, 2 més 2 sempre seran 4. La ciència no és democràtica, diuen. Amb el Pla Hidrològic Nacional passa el mateix. Quan es fiquen els polítics a parlar d’això fan por. Un text enorme es va llegir al nostre ajuntament per defendre el PHN i nou mans van donar suport a eixa visió política d’un conflicte de tipus científic. Si volen saber sobre el Pla Hidrològic Nacional, podem portar a alguns catedràtics, especialistes... que ens defenguen els pros i els contres. Però abans de tot, escoltem-los. Qui dels que va votar a favor s’ha llegit el Pla Hidrològic Nacional? I nosaltres sense saber que passa amb l’aigua que ix del pau de l’Espartosa cap a la costa, ni si traem algun benefici d’això o quan s’acabarà la concessió. Ho sent, però que vinga algú i m’ho negue amb arguments.
  6. Al nostre institut va haver una baralla amb arma blanca inclosa. Això va passar. I sí, ho van preguntar al plenari. Per a que després diguen que no serveix de res anar. L’he col·locat en el sis dels principals per a no donar massa publicitat a l’assumpte. Amb quinze anys una lluita donava ambient, amb trenta (i pico) només dona tristesa. Misteris del temps. Esperem que no passe d’ací i sempre serà una anècdota. Esperem.
  7. En la meua tele es veuen els plenaris d’Ibi. Açò no ho van dir al plenari de Castalla però igual ho hagueren hagut de dir. A vore si algú troba alguna bona excusa per a que no facen els d’ací. No, eixa no, alguna bona... siguem realistes. Demanem allò impossible.
  8. Realment a algú li ve bé estar a l’hora de dinar als plenaris? Supose que als tres alliberats les ve bé, perquè encaixa dins del seu horari. Però no són majoria, no? Són tres. Des d’ací faig una crida als nostres regidors amb sentit comú (sobretot als del PP perquè són els únics que ho poden canviar) i facen força per al canvi. A Jose Luís igual no li ve bé perquè té consulta, però per un dia al mes no crec que passe res... no? Realment es precís mantenir eixe horari i mirar tots els rellotge perquè no dona temps a dinar i tornar a treballar?
  9. El col·legi bilingüe que, segons es va dir en l’altre plenari, començava a treballar en setembre, sembla que no ho ha fet. L’ajuntament, que ha fet la concessió, no ha explicat res. Ni quants alumnes han sol·licitat la plaça, ni quants eren de Castalla, ni el benefici que ha reportat per al poble que eixos alumnes de Castalla no hagen pagat la matrícula, ni les gestions municipals que van dir que farien per a que contractaren gent d’ací... Llàstima que no puguem preguntar nosaltres al plenari.
  10. Sabeu eixa sensació de vergonya que provoquen a vegades les circumstàncies i que no ha estat motivada per una errada teua, sinó d’altres persones? Així em sentia jo el dimecres quan havia de preguntar per les contestacions a les preguntes sobre Urbanisme que vam elaborar la primavera passada. Després de certes contestacions sembla que en el poble quan hi ha política per mig no ens puguem tractar com a persones, sinó només com a adversaris. És una llàstima que es mantinguen tics del passat. Me se va caure la bona voluntat als peus. Ho sent. Queda això pendent.

Vinga, espere que alguna vegada canvien l’horari i puga escriure alguna crònica més.

9 comentarios:

Anónimo dijo...

Gràcies, Toni, pel teu treball i pel teu interés en la política (que vé de "polis"). És un interés per la "res" pública que per desgràcia no és comuna en este poble.

També em resulta molt reconfortant la teua actitud i il·lusió en regenerar la política, eixa crítica constructiva cap al govern municipal (i cap a l'oposició), sense exabruptes, amb respecte. M'atreviria a dir que amb un cordial paternalisme.

M'agradaria que tu aconseguires el que jo i molts altres amb eixa mateixa actitud hem intentat i no hem aconseguit: que les persones, els nostres veïns, del PP de Castalla tinguen un poc més de rigor en les seues decisions, de flexibilitat, que dialoguen, que intercanvien opinions, que compartisquen espais de decisió...

Però no. Fins ara els que ho hem intentat no ho hem aconseguit. I hem optat per la confrontació (sí, confrontació) dialèctica i democràtica en l'activitat pública i en les urnes. La pluralitat de partits, lluny de ser motiu de malestar, ha de ser motiu de confiança i d'obertura.

Els que presentem i representem una alternativa política per al poble no som ni volem ser "els altres", "eixos", o "la contra". Tenim uns projectes que ens il·lusionen, que creiem que són bons per a Castalla, i a més, estem disposats a compartir el seu debat, el seu desenvolupament, i la seua aplicació amb les persones dels altres partits. Sí, ho volem compartir. Volem fer canvis en les nostres idees a partir de les necessitats dels altres. El PP de Castalla, no.

Acabe. Et torne a felicitar i agrair el teu to constructiu, però també et reclame, des del convenciment de compartir amb tu la idea fonamental del que volem per a Castalla, que consideres l'opció d'enfadar-te, de la beligerància constructiva en els temes més flagrants. Que n'hi han. I això, si vols, sense abandonar eixe to socràtic de confiança en la bondat de les persones. Sense una ira moderada i un plantejament clar, les actituds del "laissez faire" no eixiran de l'ajuntament de Castalla.

Gràcies.

Anónimo dijo...

Es un plaer llegir els teus escrits. Gràcies per tenir-nos informats del que passa al poble, ja que no volen retransmitir-ho, ni fer-ho a un hora millor, hi ha gent que es preocupa de fer-nos.ho arrivar.

Anónimo dijo...

Moltíssimes gràcies als dos per eixos cumplits. Venen bé per a tenir la sensació de que algú llig açò, sincerament.

A vore. Comprenc la visió del representant del bloc perfectament. Probablement, si la política local no canvia, igual jo també acabe optant per una major confrontació... no sé. Ho aprendré per mi mateix, amb la meua pròpia experiència (no sé si això és més cartesià que socràtic, perquè de filosofia vaig fatal).

Agraïsc el consell de la "beligerància constructiva", però tinc la sensació que en ocasions és molt més beligerant guardar les formes i ser, fins i tot, excessivament respectuós; els cabrejos públics només són útils si serveixen per canviar algo. Sinó només ens resten elegància... juju. Pense que és més eficient frenar determinats instints. La indignació que ens poden provocar certes actuacions és la mateixa que determinades opinions nostres poden provocar en altres. I jo no vull que utilitzen la indignació per contestar-me. Sona tot com molt asseptic, ho sé, però això se soluciona amb un poc d`humor i bon "rotllet".

Em torne a reafirmar en la llàstima que em fa no poder anar a més plenaris perque tinc classe a eixa hora. Ara que començava a agafar-li el punt... Algú s,encarregará, no?...

De nou, gràcies "al del bloc" i al kukat. És tan xulo quan ens posem civilitzats... juju.

Anónimo dijo...

Molt bó el resumenet Toni. Fa gràcia saber que algú s´interessa desinteressadament pel poble. I el interessat que dessinteressadament s´interesse, bon interessador serà.

Anónimo dijo...

Que por senyor, qué dimonis (per no dir collons) estarà pensant Paneta de fer al casc antic. Tremole. Veient com se les gastava el seu antecessor i mentor en els parcs i demés elements del casc antic. Si no és per la gent, que poc a poc està arreglant-se les seves cases, estaria fet una pena (més del que està).
Ho sen però és per culpa de l´ajuntament. A vore per on ens ix Paneta. Cruce els dits.

Anónimo dijo...

I paneta que? no pensa contestar a les preguntes d´urbanisme. Por la boca muere el pez...
Serà que el magnànim alcaldíssim li ha dit que tinga la boca tancada? ja podia ficar-la o trau-la, o algo, que ja pareix ZP, en la tírria que li té.

Anónimo dijo...

¿Qué pasa amb les molinetes? que fa ja teemps que no publiqueu res de res i no sé com está l´asunt. ¿Algú ho sap?

Anónimo dijo...

On estàn tots eixos que deien que PAneta anava a ser diferent? , que era molt bona persona?. que sabía escoltar?, que sabía admentre altres opinions?, que anava a millorar la manera de fer política al poble?, que anava a ser més humà?, que aniría pel carrer tan aprop de la gent de a peu?..... i mil coses mès que ara mateixa en fan sentir com una poca merda, perquè tot es igual o pitjor i sembla que ell nomès li ha interessat posar-se un bon jornal i fer el paripè.... llàstima de tantes coses que ens va prometre i que ens hem d'oblidar perquè no hi hauràn canvis ni ara ni mai.
Espere que la gent del poble que tanta fé li va donar siga concient de que els malos no som els de l'altre costat

Anónimo dijo...

algú te mà en el blog de Mari Sol-"Castalla al dia" per penjar esta crònica? Ho dic perquè en aquest, amb tots els respectes del món no el llig massa gent. Pense que mes difusió crearia mes opinió.