sábado, 23 de febrero de 2013

UPYD


El republicà Thaddeus Stevens té un dilema moral. El personatge interpretat per Tommy Lee Jones a la pel·lícula Lincoln és un abolicionista radical. Vol l’abolició de l’esclavitud, vol la igualtat de drets, vol el dret de vot per als negres. Tot això vol. Un radical, ja veieu. Els parlamentaris saben que la major part dels votants d’aquells Estats Units d'Amèrica no desitgen això. És més, els seus companys de partit saben que, si Thaddeus fa públics els seus ideals, enmig de la guerra contra el Sud, és impossible que aconseguisquen ni tan sols l’alliberament dels esclaus. La major part de parlamentaris agafaran por i votaran en contra. Stevens ha d’elegir per tant, entre defendre el que ha defés sempre, un sistema moralment just, o silenciar les seues creences momentàniament per donar un primer pas en la direcció correcta.

En resum, radicalisme vs. possibilisme. Un clàssic en les decisions polítiques i vitals.

Seguidors com som de la política des de la barrera de la ciutadania, ens cridava l’atenció les crítiques demoledores que des dels seus inicis rebia un partit que arribava nou a la plaça (valguen els símils taurins, molt de moda en el tema). El nom ja el sabeu, UPYD. Els primers contrincants que anava a trobar-se al seu camí, per com van nàixer i per on van nàixer, tots sabíem qui eren. Un nou partit nacionalista espanyol de mentalitat jacobina, tenia clar qui anava a tenir enfront. Però el que cridava l’atenció era que les crítiques,  no només venien de la resta de nacionalismes, sinó sobretot d’una majoria de sectors d’esquerres.

Se’ls va acusar i se’ls acusa de tot: De no tenir ideologia i de tenir una ideologia feixista (a vegades les dos coses en el mateix article), de demagògics, de populistes, d’oportunistes, de polítics professionals que es perpetuen al poder (com si fóra una cosa exclusiva seua), de ser la marca blanca del PP i, en els últims temps, per unes desafortunades declaracions d’un dels seus membres, de ser totalment insensibles amb la tortura i l’assassinat d’animals. Però el més curiós de tot, no són les crítiques que entren dins del normal joc democràtic, el que crida l'atenció és la freqüència i l’amplitud amb que es fan per a ser un partit minoritari.

És més, alguns obliden sistemàticament tot allò que tenen en comú amb eixe partit: La lluita contra el bipartidisme, les llistes obertes, l’eliminació de gastos protocolaris, la lluita contra la corrupció, la reforma del sistema d’eleccions, l’apertura d’un nou procés constitutiu... per recordar una i altra vegada totes les seues errades. Errades, errades, errades (algunes reconeixem que són clamoroses, ja que van arribar a predicar contra l’opressió del castellà al mon educatiu a la comunitat valenciana, i eixa visió, per a qui sap com va açò, era d’una ceguera i una ridiculesa perilloses).

Eixa necessitat de destrucció del bàndol contrari de l’esquerra, fins i tot abans que el contrari arribe a ser un bàndol, és, i ara si que entra en joc la meua opinió, una errada de plantejament. Ara mateix, hi ha tants descontents a l’esquerra i a la dreta, que el que s’ha de fer primer, és transformar i millorar la democràcia. Dos partits han demostrat per la via pràctica que ells no estan per la tasca de canviar res. O de canviar el mínim per a que res canvie. Només queda l’opció de la unió de la resta per decidir canviar. Ja vorem els canvis com seran, però ho vorem després, en funció de les majories. Primer, el primer esglaó (muntar-los de dos en dos o de tres en tres pot provocar caigudes).

Si algú pensa, des de l’esquerra, que els votants del PP, enfadats amb el seu partit per tot el que està passant (que hi ha, i molts), poden passar a votar a Compromís-Equo, a Esquerra Unida, o al Partit X,  és que no saben com funciona la democràcia a aquest país. Poseu-li cara o nom a qui coneixeu i penseu si això és possible. UPYD és necessari per canalitzar vots del PP o del PSOE que mai votarien a partits d’esquerra (per tradició, per mentalitat, per ideologia o pel que siga). La resta és pura utopia i innocència idealista.

I en UPYD trobarem de tot, clar. Un partit nou sempre recull oportunistes, però també gent amb ganes de canvi, real, il·lusionats, oberts molt més al diàleg i amb ganes de no repetir errades. El procés de demonificació (fixar-nos només en les coses dolentes i obviar les positives) només ajuda que s’apropen a eixe partit aquells més radicals, menys dialogants. I per tant, quan realment faça falta, s’acompliran els pitjors vaticinis.

La situació recorda a la guerra civil espanyola, quan el bàndol republicà havia de triar entre fer la revolució cadascú pel seu compte (anarquisme contra stalinisme contra republicanisme d’esquerra...) o intentar véncer primer, per aclarir després quin sistema volien establir. Això mateix.

Thaddeus Stevens va prendre una decisió. Tots hem de prendre la nostra.

Toni.

PD. Tradicionalment als ací escrivents ens han encasquetat la camiseta del bloc o de l’esquerra. Ara igual ens la canvien de nou. Si continua passant això, és que encara ho han entés res.

PD2. Els corrents dominants en la progressia afirmen que UPYD és el dimoni. Per tant, estem espectants amb els comentaris. Ja que la quantitat d’articles en contra (o a favor per part d’indesitjables) dona tants arguments, que esperem que hi haja debat!

18 comentarios:

Ferran dijo...

Va, no vaig a posar-me seriós encara, però anem a obrir boca amb el primer comentari:


Deixa-la, Toni, deixa-la! (la política)
Inventa't un món nou i deixa-ho tot a terra
Que, amb la vida, ja en tens prou.

Deixa-la, Toni, deixa-la!
Fes el favor d'estar content
Que, per somriure fent-nos vells,
La vida és suficient.


... no sé si m'agrada més esta altra estrofa...

Vine, Toni, vine!
Ningú canta tan bé!
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.

Anónimo dijo...

Oooooooh. M’encanta Manel. Sobretot "la dels guapos són els raros”. Eixes en pla folk no m’encaixen tant.

Va una altra xula per compensar!

"Se ha reunido el comité de expertos
y han decidido que se acabó lo nuestro
y a mi me habria gustado
haber participado en el proceso

Se ha reunido el comité de empresa
y han decidido que se acabó la fiesta
o estás de nuestra parte
o vete preparando las maletas”.

Una abraçada cap allà dalt, que deu estar fent fred!

Toni.

Anónimo dijo...

Bo Toni, ja saps que m'encanta com escrius, ja siga narrativa, articles... Trobe que fas una bona anàlisi d'UPYD. D'altra banda, la idea que planteges de radicalisme vs possibilisme és molt vàlida en política. El que ocorre és que UPYD ofereix una imatge bicèfala, i no sabem quina de les dues cares és la real. En la intervenció de Rosa Díez al debat de l'estat (o el desastre) de la nació, em van agradar algunes propostes, sobretot la de més gruix, i a la qual va dedicar més temps: reformar la Constitució per tal d'apropar-la a una democràcia autèntica. Buscar més transparència, que la política recupere el crèdit perdut, etcètera. Són idees progressistes, sens dubte. Llistes obertes, regeneració, trencar el bipartidisme... Tanmateix, hi ha alguns punts que no m'agraden gens d'UPYD, el més clar és el seu posicionament nacionalista espanyol, contrari a la realitat dels nacionalismes perifèrics. En açò i en altres aspectes, UPYD dóna una imatge retrògrada, carca, i em fa pensar que potser la cara real no siga tan progressista, sinó que el que està fent és pur populisme; adaptant-se, com un camaleó, a tot allò que li faça guanyar simpaties i vots, i així anar creixent amb mantàfules i pantomima. En resum, UPYD només té que objectiu, i l'única coherència és la d'adaptar-se siga com siga a eixe objectiu, encara que siga ajuntant plantejaments ideològics contradictoris. Siga com siga, la idea de reformar la Constitució i començar una segona transició és ara mateix una proposta necessària, urgent, i tant de bo arreplegara el recolzament necessari per poder portar-la a terme. Però els dos partits majoritaris, apoltronats, no estan per la labor.

Anónimo dijo...

Bon dia! Quines matinaes! juju.

A l’anònim tres li diria que estic totalment d’acord amb el que diu i que jo volia dir exàctament això. Últimament ja m’han pegat el toc que cada volta estic més espés.

Per a canviar cosetes a curt termini només m’ixien quatre escenaris possibles (a llarg termini, ja sabem, moviments socials, eixir al carrer, participació, banca ètica...).

Escenari 1: Els votants dels PP tornen a votar al PP. Resultat: Res canvia.

Escenari 2: Promovem l’abstenció (no participar del sistema)
Resultat: Aquells que no van a votar sempre acaben sent els que més conscienciats estan i les millors opcions acaben perdent els mateixos vots o més que les altres.

Escenari 3. Els votants del PP canvien el seu vot per votar a Esquerra Unida, Compromís o partits d’esquerra.
Resultat: Algun vot igual sí, però esta la veig difícil, difícil.

Escenari 4. Els votants del PP voten a UCYD amb qui tenen coses en comú (eixe nacionalisme, votacions com la ILP dels bous), però que a més, com és un partit que no té eixa ideologia clara, ha construït el seu programa en base a allò que surava en l’ambient. I en l’ambient en aquest moment hi ha tot això que has dit. Populisme o convicció? Supose que un poc de tot.

Però es que no sé quines alternatives hi ha més, a curt termini. Una abraçada!

Me’n vaig a esmorzar d'esquadra, que com diuen els Manel i Ferran, ningú mereix que em perda tot el que m’estic perdent.

Toni

Anónimo dijo...

aquest article busca guerra...jejeje...

Be, estic d'acord en part del plantejament del tercer comentari, però s'oblida de que UPyD no té ideología, cap...Aquest partit ix com a conseqüència de la cultura política d'quest país, caracteritzada pel "cinisme". La gent que només pensa que la millor democràcia és la que tenim i per tant l'opció única que existeix és votar, quan es perd la confiança en quí votes apareix el cinisme, no hi ha escapatoria, per tant UPyD és un efecte d'açò.

Una volta dit açò, pense que la solució no és fer un transvasament de poder d'uns partits majoritaris a un minoritari, que al igual que els dos grans, no té contingut només és marketing polític i punt. No és solució per qué no canvia aquest sistema democràtic representatiu, no el transforma. Només ho manté més, i per tant en el vot autolegitimem aquest sistema tant dolent. Per tant, i ho sent, la teua proposta és un poc conservadora...

Crec que durant aquests anys (podem dir uns 10, ja) hi han suficients proves de que aquest sistema polític, el d'aquest país, no funciona. I que com ha passat sempre, el canvi no ve per canviar el vot, ve per anar fent coses de poc a poc com a societat civil.

Abans de votar, hi han moltes coses que es poden fer, el problema greu que té aquest país es que no existeix una relació directa, ni tan siquiera indirecta entre societat organitzada (ciutadania) i sistema polític.

Per exemple, en els països baixos no entenien(ara ja sí) com ací les associaciones s'organitzen contra mesures de l'estat, (els no i els salvem). No ho entenien per qué per allà dalt, les associacions funcionen com a un mecanisme més de responsabilitat i representativitat política, són elles les que implementen per mig de les seues organitzacions, determinades polítiques públiques.

A més i ha un elevat percentatge de població que forma part d'una organització i de manera activa, també en les escoles hi han programes on es promou la participació juvenil en la societat...També hi han, en este cas és Suecia, associacions veïnals que promouen tota la vivenda del seu barri, són ells els que la duen a terme...etce. Vull dir, hi ha una certa interrelació entre societat i estat, entre gent i polítics, més possibilitats de formar part activa de les polítiques i per tant millors formes de canviar i transformar determinades coses que al sistema no funcionen, eixisteix certa confiança mutua, que coses!

Pense que ací a curt termini (entre eleccions i eleccions) tenim que començar a exigir un paper més actiu en la societat.

Algú podría dir-me (algun despistat) que els votants de dretes si que participen de la societat, que está Cárites, però no parle d'una societat civil asistencialista i carca, parle d'una societat civil que promou la millora de determinades polítiques publiques que redunden en el benestar social...que vamos, açò no és nou, el que passa es que en poquet temps hem anat tant cap arrere que no sabem ja ni on estem...

I per cert, busque la rèplica...

Anónimo dijo...

Mira que m’encanta que la gent que sap escriga...

Primer un dubte. Quina ideologia tenen eixes associacions en Holanda o Suècia? Perquè si no tenir una ideologia clara és un problema... Solucionar i proposar aspectes concrets s’ha de fer sempre des d’una ideologia concreta? O s’adapten segons les circumstàncies? Això no m’ha quedat clar.

Respecte a allò que tu planteges, aleshores les solucions sembles dues (corregeix-me si m’equivoque):

1. L’educació. Anem educant a la gent que ha de participar més, que ha de ser més activa.

2. Exigir un paper més actiu a la societat.

I tot això com tu dius, “el canvi ve per canviar les coses a poc a poc”. A poc a poc. A poc a poc. A poc a poc.

I les coses van tan a poc a poc, que d’ací deu anys, fem balanç i resulta que això no ha funcionat. Que estem en el mateix lloc o pitjor. Perquè això de l’educació i de l’exigència a la societat és tan general que sí, van fent-se cosetes ací i allà, però que sempre són els mateixos i que això no arriba mai a cap de lloc. Que sempre pareix que va a esclatar però no esclata mai. Que fem? Busquem altra solució? D’ací deu o vint anys tornem a començar per trobar altra via?

Tu afirmes que per canviar aquest sistema de partits representatius el canvis només poden venir des de fora. Que els canvis des de dins són conservadors. Que si no es participa el sistema per si mateix caurà. Educant a la societat i participant cada vegada més. Això és el que vinc a entendre.

Que si eduquem i exigim, la gent de per ací, acabarà adonant-se’n que necessita integrar-se i per exemple, acabarem tenint tal conciència social que tindrem els carrers tan nets com els suecs i participarem de forma tan civilitzada com els holandesos. Collons, jo seré un poc conservador, però per qualificar eixa proposta em venen al cap molts adjectius. Deixe-m’ho en "molt optimista" (i mira que jo ho sóc, que quan li peguen canya a la generació d’ara sempre isc en defensa).

Jo ho veig d’altra manera. El primer que les interessa als partits és no perdre vots per continuar controlant el poder. Primer manament del sistema actual. El vot dona poder. Votem als qui afirmen públicament que volen transformar el sistema. Si quan arriben a manar, no han donat eixa oportunitat, aleshores votem a altres. I mentrestant es deu anar fent el que tu dius, però pressionant amb el vot també. Que sinó, quina comoditat per a ells. No?

Tu planteges l’escenari número 2. Predicar l’abstenció. Molta gent ho ha fet. Moltes voltes he votat en blanc. Altres no ho he fet. I després el sistema amb el soroll que produeix monta dos escàndols i ja tenim a milions de persones votant. Això és el que hem tingut fins ara. I no ha funcionat.

El que no ha triomfat mai es que guanye algú que no siga PPSOE. Provem això ara!!! Pitjor no aniran les coses.

Evidentment l’article era per donar guerra, perquè sinó ens adormim. Educar i exigir. Educar i exigir.

Toni.

Anónimo dijo...

Eixes dos vies de les que parle (vot i societat civil - des de dins i des de fora) ja les nomena Javier Gallego a aquell article que vaig penjar en altre post.

http://www.eldiario.es/zonacritica/ahora_6_92800734.html


Anónimo dijo...

D'acord amb que UPYD és un partit catch-all. Es presenta situat al centre de l'espectre polític, amb un discurs d'acord als temps que corren (més democràcia, transparència, etc).
El tema és que com ja s'ha dit, és inevitable pensar com va nàixer i com la resta és una cortina de fum. Em recorda a el partit creat a Catalunya, Ciutadans.
Pot ser desitjable, pensant possibilísticament, que les propostes "progres" de la Díaz puguen tenir acollida en unes futures eleccions.
Pero si UPYD té tanta crítica és precisament perquè no és gens original, proposa el que fa la tira d'anys es proposa des d'altres partitis, i manté un discurs espanyolista que fins ara semblava només patrimoni del PP. Sembla contra natura que un suposat programa d'esquerres renovador vaja tan obertament de la mà de l'espanyolisme més recalcitrant. Pero també s'ha dir que l'esquerra espanyola sempre s'ha sentit incomodada amb els nacionalismes, sense saber on fixar posicions. De fet la barreja dels dos eixos ideològics és la que fa més complicat el sistema de partits i amb la que juga UPYD cínicament com ja s'ha dit.

Sobre temes de participació i societat civil. Jo pense que al menys la crisi pot fer despertar algunes consciències (sobretot les més joves) que estaven acomodades a un estat de benestar pel que no han menejat ni un sol dit. I és que com deia un professor meu, hem passat de súbdits a clients, i ens hem oblidat de ser ciutadans :)


Ferran dijo...

Bé, ara sí que em pose seriós. I he de partir la resposta perquè si no no me la deixa enviar.

Toni,

He hagut de fer unes quantes relectures per a poder estructurar la resposta, i ni aixina. Ho intente:

És un article dirigit a Compromís, no ben bé a l'organització política (que també) com sobretot als votants/opinadors/pensadors que se n'identifiquen.

És cert. Un dels "divertimentos" de la gent que tradicionalment o puntual s'identifica amb el valencianisme d'esquerres és criticar al PP i a UPyD. També al PSOE, però molt menys. I a IU. O a ERC o CiU, segons el barri. És fruit de la tertúlia, de les idees que s'expliciten o que traspuen entremig d'un moviment social (organitzat o no, però real) que ha ampliat les bases pels motius que siguen.

També puc assegurar que el mateix es produeix en la resta de moviments socials i polítics, tot i que potser no són tan evidents (o sí, en alguns casos) simplement pel fet de l'hàbit o no de debatre a través de les xarxes socials, fenomen quasi-juvenil, que aporta transparència o elimina el secretisme de les opinions i dels opinadors. Sí, estic començant amb el "i tu més", però no per fer la guerra, sinó per fer la pau.

Deixant constància que ningú és perfecte, podem exigir-li a un moviment o partit que ho siga? O podem conformar-nos a l'hora de votar o de participar-hi activament que segurament hi haurà uns partits més perfectes que altres, encara que siga pel consol del mal menor? La gent està més que acostumada a fer-ho. Potser perquè no en queda una altra.

Dius que UPyD és necessària per a regenerar la política perquè dóna una eixida a ex-votants del PPSOE que mai votarien Compromís. Cert. Altres autors ho anomenen l'"efecte autopista", on no es pot canviar de sentit immediatament, sinó agafar un carril paral·lel, ni que siga temporalment. En som conscients.

Ferran dijo...

...(de l'anterior)


De fet, el que planteges és teòricament possible. Més possible en l'àmbit local que en altres més extensos. Un diàleg fred i seré entre els ciutadans que volem canvis profunds en l'organització de la democràcia, a través dels seus representants o directament, i la suma de forces en aquells aspectes coincidents. Per què no?

Comencem:

- Llistes obertes. Depén d'una Llei estatal que a hores d'ara no és possible canviar amb la majoria absoluta del PP. Queden molts anys perquè això siga possible. Es necessita la desfeta total del PPSOE. A més, les llistes obertes fa temps que es practiquen a les Eleccions al Senat amb idèntic resultat que les llistes tancades: PPSOE.

- Sistema electoral proporcional. Nosaltres sí volem, UPyD no ho sé. En algun dels seus debats parlaven d'excloure els partits que no foren "nacionales" del Congrés dels Diputats i relegar-los al Senat, no sé amb quin criteri però evidentment no és el proporcional. És un fet que constate, no una crítica, però cal esperar a llegir el pròxim programa electoral.

- Igualtat: per raó de sexe, religió, condició social, llengua... Nosaltres hi estem d'acord. UPyD no ho sé. Defensen, per exemple, el dret de tots els espanyols a rebre les classes en castellà, i diuen que també la dels valencians a rebre-les en valencià. Però sense segregar els alumnes en aules diferenciades. Dit així em sembla perfecte, però que em diguen tot això com s'aplica junt, perquè no veig la manera de no segregar i d'atendre la tria de tots al mateix temps.

- Democràcia directa. Jo sóc partidari de que tot puga ser sotmés a referèndum. Un Salvados explicava que això provoca algun problema en Suïssa i que s'ho estan replantejant, sobretot quan afecta drets fonamentals. De tota manera, jo preferisc pecar per excés que per defecte, i com a principi elemental continue amb l'opinió que tot ha de poder ser sotmés a referèndum. UPyD en principi és contrària al dret d'autodeterminació d'alguns col·lectius ciutadans, cosa que xoca amb els principis de democràcia directa i d'igualtat davant la llei. Però també he de dir que caldria esperar al programa electoral amb què es presenten.

Com veus, no és fàcil. Hi ha aspectes bàsics de la regeneració política en què ja hi ha diferències profundes. Legítimes, només faltaria. Què és el que volem "regenerar"?

Però baixem al terreny local, on tots estos aspectes queden molt lluny del treball diari. Seria possible que Compromís i UPyD treballàrem junts per a apartar les males arts o les anquilosades pràctiques del PPSOE?

Continuarà...

(Sí que n'ha fet, de fred, per ací BAIX. Castalla 650 m., Manresa 240 m. Una abraçada i moltes felicitats per l'article. Sublim.)

Anónimo dijo...

"El primer que les interessa als partits és no perdre vots per continuar controlant el poder. Primer manament del sistema actual. El vot dona poder. Votem als qui afirmen públicament que volen transformar el sistema"

Aquesta frase conté una contradicció clara, en el sentit de que els partits continuen al poder per què nosaltres amb els vots legitimem eixe estatus de poder, per tant al legitimar-lo es perd la capacitat de transformació del sistema...no és possible, tal com jo entenc la transformació i el canvi social...

Altra cosa és canviar d'un monstruo amb dos caps a uno amb tres (disculpeu el símil), açò tal i com apunteu, és pot fer dessenvolupant les possibles vies de modificació de llei electoral i demés, sí, totalment d'acord. Però com pense que aquest article vol anar més lluny, crec que cal possar l'ull en altres dinàmiques més quotidianes...vull dir, del que pot fer la gent abanda de votar.

Per altra part, si la situació actual és tan dolenta que la gent té una gran desafecció davant del sistema polític, açò no és més que una conseqüència dels mateixos partits, com s'han conformat des de fa uns treinta anys, passant rodillo per totes les polítiques socials i públiques fins ara (i sino pregunteu-vos quines messures existeix actualment i ja fa uns anys, que milloren el benestar de la societat). Açò fa que aparega de repent UPYD, que no només és partit atrapalo-todo (com podria també caracteritzar-se al BLOC, ho sent jo ho veig així) sino que va més allà al voler assimilar-se als grans, defenen polítiques mastodóntiques de tendència dreta.
Com a conclussió repetisc que votar a aquestos partits és perpetuar una volta més el que ja hi ha.

Estic d'acord amb ferran que l'article és sublime, bàsicament per què ajuda a reflexionar! enhorabona!

"anem poc a poc per què anem lluny"

Anónimo dijo...

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/25/actualidad/1361797238_365634.html

Els maltractadors ja tenen portaveu en el Congrés. Amb el masclisme que encara ens envolta segur que tindrà molts vots.

Anónimo dijo...

Bé, després de l’altra de Toni Cantó, no sé si continuar pegant-li voltes. Les disculpes sempre venen bé, està clar. Però si un sempre ha d’estar demanant disculpes o fent aclariments, no sé jo...

Ferran, m’encaixen, com quasi sempre, totes les reflexions que fas. Només hi ha 2 puntualitzacions que faria jo. L’article no anava dirigit als opinadors de compromís... almenys no conscientment. El que passa es que com les xarxes socials ens les construïm en funció dels nostres enllaços i amistats, al final sempre tenim una visió molt concreta del que passa al nostre voltant i de les opinions generals en base només a eixa gent. A més és un tema que ha sorgit en vàries ocasions en ambients ben pròxims... i jo sóc molt de discutir, ja saps.

L’altra cosa que puntualitzaria es que qualificar l’article de “sublim” deixa molt poc espai en els adjectius i superlatius per als articles realment bons bons. juju.

Em sap mal que els anònims, sobretot aquells que escriuen tan bé com els que escriuen per ací no es busquen encara que siga un pseudònim per saber on agafar-nos. Sempre és més còmode.

Moltes gràcies a tots! Açò era per donar un poc d’ambient i per pensar en veu alta a vore si el que pense té certa lògica i és raonable. A voltes, quan veig moltes opinions contràries a la meua de gent pròxima dubte si estaré tan equivocat. Ja he vist que, pam amunt o avall, tots han opinat més o menys igual.

Toni.

Anónimo dijo...

Per contestar a la de la “confrontació clara”. Juju. Dius que el sistema no es pot canviar des de dins del sistema. Que és perpetuar-lo.

Votar a partits que volen transformar el sistema dius que es legitimar-lo. Pense que hi ha exemples en la història que afirmen el contrari. De forma positiva o negativa.

De forma negativa tenim exemples de partits que han guanyat les eleccions i han acabat dinamitant el sistema democràtic des de dins. El final de la república de Weimar per exemple.

Des del punt de vista positiu, tenim l’exemple del començament de la història contemporània ací. A Espanya es van convocar unes corts a Cadis. Les corts eren la representació més clara d’un sistema basat en l’antic règim i per diverses circumstàncies el sistema que van aprovar era un sistema nou, basat en l’ideari de la il·lustració. (Un sistema que va ser eliminat després per la tornada del rei, ooooh). Però hi havia gent dins que volia eixa transfomació. Gent que participava del règim antic que volia un règim nou i quasi que ho va aconseguir.

En França, els representants del tercer estat als Estats Generals (on estaven representants els tres estaments) es van autoproclamar com a representants de la nació (quan el poble no els havia votat) i a partir d’ahí comença la revolució francesa. Evidentment amb suport del poble, però també amb participació dels que estan dins que són els que donen un pas important per accelerar els canvis.

Si hi ha dos vies per transformar el que està mal, perquè emprar-ne una només? Fem força en les dues, no?. Supose que el teu argument està basat en gent que sap molt, el meu no. El meu és només sentit comú i el meu nivell basiquet d’història (tants anys donant classes en 4t d’ESO, que eixe és el meu límit, juju).

Toni.

Anónimo dijo...

bueno, bueno no es lleves punts amb lo de que eres mestre de la ESO...no cola!

De totes maneres comparar el moment històric i d'articulació socio-política de la revolució francesa amb el que tenim ací davant dels nostres nassos, UPYD and cía... em pareix un poc massa provocatiu...

Hui he llegit un article amb el tema del bipartidisme aquest i al final del mateix escrivien: "Convé no oblidar que en el clarobscur d'aquest trist equilibri d'impotències(es refería al bipartidisme PPSOE), com va deixar dit Gramsci, solen créixer els monstres"

Anónimo dijo...

Hi there, after reading this amazing article i am as well glad to share my know-how here with mates.


Here is my web blog - adorama heavy duty l-bracket with 2 standard flash shoe mounts

Anónimo dijo...

perdoneu-me, però esque jo flipe!!!!
he fet una ullada als vostres comentaris i no entenc res... em dona la sensació que volem el consol dels "tontos".... que vos quede clar, el poder no el dona el poble.... el poder ha de ser del poble, i mentre busquem repressentants que no tenim ni idea del que fan, ni qui son ni res, estem perduts ja que el mateix sistema l que vol és això, que 4 prenguen les decissions.
Plantejeuvos per alguna vegada que tu prens les decissions en la gent del teu entorn, que hi ha concens en les persones que vius la vida, i que sobretot ningú està per damunt de tu... un somni, Veritat?
Obriu be els ulls i voreu que hi han persone que treballen única i exclusivament desde moviments de base, de persones que realment necessiten un mon millor sense aquesta "plutocràcia" per dir alguna cosa. entre tots és mes fàcil, decidim entre tots cada dia, no una vegada cada 4 anys, i si no ens apanya pos ja canviarem.... Hi ha llocs ens els quals moltes persones estan trebllant per viure de la millor forma possible, i això ès diu municipalisme!

Anónimo dijo...

oZzy moved away earlier, I miss his cock, and i
am always hungry for sex.
FUCK MY PUSSY!

Here is my blog post hcg injections