sábado, 27 de abril de 2013

Home net, home quiet


"Home net, home quiet” era la frase mítica que utilitzava un amic en el moment que s’alçava de la taula de pòquer (quan les circumstàncies, és evident, no havien estat favorables). Després la frase va ser empeltada per tots, en moments diversos, la major part d’ells prop de la barra d’algun bar.  “Home net, home quiet”.

No sé el temps que portàvem sense vore escriure ningú sobre política local. Podríem tirar-li la culpa a la falta de cash municipal o la fartera global que està suposant l’alta política (sic). Juju. Podríem dir que abans manava la dreta i tot el món lladràvem i ara que mana l’esquerra, tots ací callats. Podríem dir qualsevol ximpleria, però total, ningú va a fer-nos cas. Comforme està tot, sembla que tothom està en altres històries.

El que ve a ser el famós "No money, no glory”.

Ací, els salvadors de les balenes, trobàvem a faltar un “Crònica de Castalla” per matar el temps contant fotos de polítics i destrossar rànkings, o alguna decisió luctuosa per part del molt il·lustre que ens donara canxa per escriure algun article egocentrista d’eixos que tant ens agraden.

Quantes menys coses que contar, més críptics ens posàvem. “Ara, com escriviu per als listos...” era una de les opinions rebudes. “Encara escriviu al bloc?”. Altra. La majoria, ni opinava. La indiferència també té el seu encant.

Però hui ens hem trobat açò, i hem pensat: va, un article curt comentant-ho. Vinga va: només per recordar-nos que no hem abandonat. Per matar el cuquet. Va, unes línies, només per intentar convéncer-nos a nosaltres mateixa que sóm objectius (quan tot el món sap que no ho som)...

Conta l’article que la revista que edita el Molt Il·lustre s’ha retirat una vegada impresa perquè hi ha un paràgraf on l’alcaldessa critica als “trabajadores con los que nos encontramos”. Em recorda a aquella situació impagable d'un programa de festes on va eixir publicada una foto que, segons l’ajuntament, no devia d’eixir publicada. Solució d’aquell moment per als primers exemplars: Posar una pegatina. Com vos ho dic. Apegar una foto damunt la foto prohibida. Si es trau a pública subasta un d’eixos programes de festes amb pegatina, segur que els preus es disparen. La censura ven.

Si és certa la història del paràgraf maleït, en aquest cas poden fer el mateix. Aquest post és, per tant, per donar una solució que siga més barata per al poble que arrencar eixa fulla, tornar a imprimir-la, tornar a grapar-la i fer una faenota després d’estar la faena acabada (que són les faenes pitjors). Pegatina, paràgraf nou que ocupe eixe espai i a la marxa.

Obrim ara les possibilitats i el desafiament (ja sabem que n’entren pocs al bloc, però els pocs que entren són bons), atenció: Qui es llança per a escriure eixes setanta o huitanta paraules que volem que diga l’alcaldessa? Tenim tot un paràgraf per dir el que diríem nosaltres... Poques oportunitats com aquesta tindrem...

Toni.

PD. Si el paràgraf del text censurable no aclareix res (perquè els polítics volen que se’ls entenga, però que no se’ls entenga tot), les medalles autoadjudicades en este cas, han quedat clares: El Consell de Participació Ciutadana, el primer pas del Centre Històric i el canvi de Gestió al Poliesportiu.

1. No parlem del poliesportiu, no som usuaris, no podem comparar, ni saber.

2. El Consell és mereix un post per si soles, però el perill de dur-lo avant segueix vigent (fins i tot reforçat, segons algunes opinions que ens han arribat). Sinó es fa bé, va a cremar-se la participació ciutadana per molts anys. En estos temps sense massa temps, les reunions han de ser concretes. Les entelèquies poden arribar a esgotar a molta gent i que acabem anant a les crides municipals només els de sempre (cansinos que som).

3. I respecte al Centre Històric, poc podem dir sense resultar parcials. No ho som. Si parlem bé d’allò que va a fer-se, mal, i si parlem mal (impossible), mal també. Així que ens callem. Espectants.

"Home net home quiet."


PD2. Mentre esperem fets més interessants, ens ho agafarem amb filosofia: http://oscuroeslovelado.blogspot.com.es/




4 comentarios:

Unknown dijo...

Bé, no m'aventure ha inventar eixes paraules de l'alcaldessa (encara que reconec l'encant irònic de fer-ho). Però si puc dir altra cosa; hui obric el facebook i veig eixe bloc per a la revitalització del Casc Antic. No he pogut evitar una sensació d'emoció continguda. Perquè estes coses sí són importants. No estem parlant de nacionalismes absurds a nivell estatal o regional. Estem parlant de nosaltres, gent de Castalla, un poble que (no sé quina tradició cultural atribuir-li, per la meua curta edat) mereix una identitat més o menys fonamentada. I això s'aconsegueix amb estes cosetes (blocs, projectes locals, comentaris ací i allà, discussions sinceres...). A mi, personalment, em tira més preocupar-me pel Casc Antic que per exacerbar el patriotisme espanyol o unir-me a l'Independentisme català. És una cosa més propera, tant que fins i tot la xafem, l'olorem i la veiem quan obrim la finestra de casa per airejar l'habitació.
Gràcies, Toni, per l'enllaç.

monoD estudio dijo...

que alegria llegir comentaris com el de dalt, que bé per fi una mica de bon rotllo. Açò ja et dic jo que anima mooltíssim...continuem!

Anónimo dijo...

Pere! Quina alegria llegir-te per ací! He intentat ficar algun comentari en el teu, però no m’atrevisc... però que conste que espere amb ganes tot el que escrius!

M’encanta el que dius ací. Parlem!

Toni.

Anónimo dijo...

Attractіνe seсtiоn of cоntent. I just stumbled upon your
blog аnd in accеssion cаpital to aѕsеrt that I get actuаlly enjоyed account your blog ρosts.

Any ωay Ӏ will be subscribіng tο youг augment and even
I achievement you accesѕ consistently rapidlу.



Also visit my homepаge - abrir cuenta facebook