Darth Vader i Maquiavel

"Ya nadie echa de menos los pinos y chopos de la avenida de Onil”, que hacían que la entrada a Castalla pareciera “una cueva”. Declaracions a l'Escaparate en el moment de presentació del candidat a l'alcaldia del PP a Castalla.

He intentat entendre perquè des de l'ajuntament, entre moltes actuacions que ha portat a terme, utilitza l'exemple de l'Avinguda d'Onil en la notícia de la seua presentació com a candidat. Ho he llegit a l'Escaparate però això no significa que ho haja entés del tot. Últimament estic espés en les explicacions i en les comprensions. Al final he optat, jo, més prosaic que ningú, per agafar-me a la frase d'un poeta com Pessoa per trobar-li explicació: no veiem el que veiem, veiem el que som.

Perquè utilitzar l'avinguda d'Onil com a exemple d'una gestió? Tres possibilitats em venen al cap després de tres dies intentant entendre-ho.

La primera és la més acceptable: al periodista li han nomenat moltes actuacions que ha portat a terme l'ajuntament, però s'ha centrat en una de les més polèmiques per ficar-la dins la notícia. Havia de triar entre tots els exemples que l'alcalde li va donar i ha decidit destacar només aquella que va ser notícia durant un temps. Explicació periodística clara, encara que no justifica les frases literals de l'alcalde. "Ningú tira a faltar els pins i els xops". A ningú li dol? A ell tampoc? No li va molestar ni un poquet vore com tallaven els arbres? Com podem ser tan diferents les persones? No veiem el que veiem, veiem el que som.

La segona és lógica també: realment estan satisfets de com es va portar avant eixa actuació i dels seus resultats. Això pot ser degut a que molta gent les ha manifestat la seua opinió favorable a l'acabat final de l'obra. Si fem un balanç objectiu, s'ha guanyat en espai, suposem que en el clavegueram, en neteja, en llum nocturna i diürna. S'ha perdut en vegetació i amb la destrucció i tala d'arbres consolidats. Suposem que a molta gent el resultat final li compensa i així li ho han fet saber a l'alcaldia.

La tercera explicació és la més maquiavèlica en el mal sentit de la paraula: Aprofitem que es van queixar en eixa actuació i que finalment molta gent ha quedat contenta del resultat, per recordar-li al personal que les queixes que s'han escoltat durant la legislatura són falses, que al final totes les actuacions que han portat a terme són correctes i bones. L'avinguda d'Onil com a model d'una gestió que acaba oferint el que el poble vol, a pesar de les queixes dels mateixos de sempre.

Però realment va ser una actuació correcta? Realment és una actuació que podem utilitzar com a model? Un resultat final que molta gent comparteix, pot servir d'exemple d'una gestió que molta gent va considerar horrible?

Rebobinem i parlem de memòria. 10 errades que podem considerar més o menys objectives en el procés d'actuació de l'avinguda d'Onil.

1. En cap moment s'informa, ni abans ni després, del número d'arbres que anaven a trasplantar, tallar o mantenir. I això malgrat la preocupació ciutadana que es mou amb el tema. Ens vam interessar, vam preguntar, vam anar a totes les reunions on estava present l'alcalde, vam organitzar nosaltres reunions, ens vam presentar a l'ajuntament. No ens van poder donar eixa informació. Demanàvem un xicotet resum. Res.

2. Ni una única vegada es parla de talar, tallar, destruir o qualsevol altre sinònim en les diferents comentaris que fa l'alcalde sobre l'actuació. Sempre es parla de trasplantar, traslladar. Només els setos s'afirma que s'eliminaran. La informació ens arriba per distintes vies: periòdic, reunions, xarrades directes... L'últim que pensem després de tot això és que van a fer una tala massiva d'arbres. La fan. Un veí arriba a dir-nos que va aconseguir a males penes escoltar per la radio a un representant de l'ajuntament dir que anaven a trasplantar els arbres perquè fora estaven tallant-los i feien massa soroll.

3. Ni una única reunió amb els veïns per informar-los del projecte. Ni abans, ni durant (van haver dos fases), ni després.

4. Es van realitzar els trasplantaments d'arbres en un moment que no era el més adequat. Qualsevol biòleg o home del camp ho haguera pogut afirmar. El resultat és que pràcticament tots els arbres que es van traslladar al polígon estan morts. Secs. A ningú li dolen aquests tampoc?

5. És fa una reunió a la casa de cultura i se'ns acusa de queixar-nos sense vore el projecte. De la nostra irresponsabilitat, que el projecte és un projecte obert i a la disposició de qualsevol veí. Que no són ells els que han de mostrar tot allò que van a fer, sinó que som nosaltres els qui, com a ciutadans, tenim el dret i l'obligació de moure'ns fins l'ajuntament i vore un projecte obert. Anem a l'ajuntament i ens diuen que no és legal consultar el projecte. Ens demanen disculpes en privat. No hi ha disculpa pública.

6. A la mateixa reunió i en conversacions amb l’alcalde, se’ns comenta que hi ha informes per escrit dels biòlegs de l’empresa encarregada que justifiquen l’actuació. S’afirma la seua existència. Quan anem a vore’ls, el secretari de l’ajuntament afirma que no ha vist tals informes. Que a l’expedient no han estat mai. Exposat el cas davant l’alcalde, ens confirma que eixos informes no estan, que li ho van dir de paraula. Que per a la pròxima no les tornarà a passar. Ens van matxacar en públic. Disculpes de nou en privat.

7. Una de les raons per a l'eliminació de la vegetació és l'errada en la selecció de les espècies. S'afirma públicament que el que va dissenyar l'avinguda no tenia ni idea (sic), ja que va plantar arbres com els pins, que són una espècie horrible per plantar en ciutat. Anys després trobem en les noves actuacions del Molt Il·lustre, pins, per exemple, al parc de les Parres a una distància inferior tant al carrer com a les cases que la que tenien en l’Avinguda d’Onil. No sabem qui és el responsable d’eixa decisió errònia. Vàries formes ens van explicar tres diferents biòlegs per mantenir-los sense que ocasionaren problemes.

8. No es van mostrar abans de l’actuació ni plànols, ni imatges de com quedaria, ni res que poguera ajudar a fer-nos una idea del resultat final. Continua sense fer-se en cap actuació municipal (només s’ha fet una presentació pública amb els pisos del IVVSA i perquè necessiten vendre’n).

9. Els biòlegs consultats ens han afirmat que algunes de les espècies que han substituït als pins, acabaran per actuar sobre les voreres, ja que l’espai que se les ha donat per al seu creixement és molt reduït.

10. Utilitzar la paraula “cova” des del punt de vista despectiu per parlar d’una coberta vegetal ens fa témer quines seran les actuacions quan les branques dels arbres actuals cresquen a nivell important.

En resum, podem arribar a entendre que la meta obtinguda, el resultat final, faça feliç a un nombre important de gent. Però des de l’ajuntament s’ha d’entendre que no només la meta és important, si alguna cosa hem aprés en este temps és que el “com”, és tan important com el “què”. Les queixes en aquella època van ser sobretot pel “com”. Només hem de rellegir alguns articles del moment. El que torne a fer-se públic una reflexió sobre l’acabat de l’avinguda és una forma de jugar amb avantatge. El debat era sobre el punts d’ací dalt, no sobre si el resultat final anava a ser millor que l’anterior. Esperem que en futures actuacions com en l’avinguda República Argentina açò es tinga en compte. L’objectiu és important, però el camí... en el camí està la clau.

Toni.

PD. I eixe títol estúpid per a l’article? És el primer que he escrit perquè tenia una idea al cap que després ha anat canviant amb l'escriptura. Volia fer una cosa en pla literari. Ja sabeu, sempre ens toca fer de dolents. Com no hi ha autocrítica pública de l’ajuntament, ens hem adjudicat el paper de Darth Vader. El de buscar i traure les errades. La part xunga i horrible de queixar-se sempre. I en ocasions, no ens enganyem, Vader és un personatge agraït i fàcil. Estar en desacord és més senzill que organitzar. Però portar sempre el casc negre, una vegada i una altra i una altra, comença a molestar una barbaritat. Ho prometem. Necessitem que hi haja autocrítica per a poder fer articles defenent determinades decisions. Quan abans millor per a la nostra salut. I després la història de Maquiavel, encaixaria amb la famosa frase atribuïda a ell, la de què el fi justifica els mitjans. Però al final, ja ho heu vist, hem acabat fent punts i optant per la, cada vegada més molesta, via didàctica. És el que hi ha. He decidit deixar el títol perquè em molava. Molt.

PD. 2 "Ya nadie echa de menos los pinos y chopos de la avenida de Onil”. Si això fóra cert, quina tristor, no? Quin poble més gris seria...