Utopies S. A.

No parlaré només del centre històric. Ho promet. Ja tenim prou tute. L'utilitzaré un poc com a exemple, però l'article no va sobre això. Sé segur que ara mateix estan fent tot el possible per arreglar el problema que tenim damunt. Que li dedicaran hores, que parlaran en qui faça falta i que intentaran traure el major capital possible d'on siga. Sé segur que ara ho faran. Així que poc podria aportar a tot el que estem dient des de fa anys. A més, llisc el que porta l'Información i m'alegre que hagen tret diners per actuar allà. Els diners ajudaran a construir cases on han caigut. Això segur.

Ahir vaig vore una gran pel·lícula, Revolutionary Road. No la destriparé però com avanç, diré que m'encanten les pelis sobre la recerca d'utopies personals. Eixes pelis que giren al voltant d'eixa sensació que ens recorda que "les coses deurien ser així, perquè no deixem de somniar i ho fem?". M'encanten eixes històries. Les persones busquem seguretats. Se'ns fa difícil saltar al buit d'allò que no coneixem. Que no dominem. Per això m'encanten els personatges que encara que tenen por a trencar, ho intenten.

Oblidem-nos les utopies personals (cadascú que se les ventile) i dediquem-li uns minuts a la recerca del nostre poble ideal, la nostra utopia conjunta. Cada castelludet i cada castelludeta tindrà el seu poblet perfecte. Com diu Jose Luís, tots juguem a ser seleccionadors. Però sé segur que no ens allunyem tant uns dels altres. Sé segur que si una persona fa un llistat i la gent apunta una creueta en allò que està d'acord, que creu que és aplicable i que vol que s'intente en el seu poble, al final tindríem centenars de punts en comú. La política deuria de ser tan senzilla com això, fer un llistat i dir, això ho vull jo per al meu poble. Val, val, algú pot dir, això ja està als programes electorals, però siguem sincers, si no es publicaren els programes, els vots serien els mateixos.

Igual sóc massa innocent, però estem a diumenge de matí i fa sol i a més m'encanta pecar d'això. Intente no fer-ho de cínic o sarcàstic. Com ja he dit, sempre em cauen més bé els personatges que diuen anem a fer-ho, que aquells que se'ls burlen només per pensar-ho.

Vinga m'atrevisc a fer el meu llistat d'elements senzills i aplicables en el que seria la meua Castalla ideal.

1. M'encantaria que les regidories es pugueren dividir entre tots els partits. Els partits no són importants, ho són les persones, ho és el poble. Les persones més votades deurien poder triar aquelles regidories que consideren per a les que que estan més preparats, però deurien estar tots implicats. Sinó, trobem ambients com el que estem vivint (amb insults personals, descal·lificacions, intents de posar en ridícul en cada plenari...). Si el que es viu als nostres plenaris ho fan xiquets de secundaria, telecinco segur que faria un especial en connexió des de l'escola.

2. Posar en funcionament la participació ciutadana. Participació ciutadana no és només preguntar als veins o les associacions per un tema. Implica buscar mecanismes de contacte, de fer que la gent s'implique, d'aconseguir que els ciutadans se senten part d'un projecte.

Exemple: Es va reunir a les associacions per al PGOU. Se'ls va demanar participació i no se'ls va oferir res. Ni informació prèvia, ni informació posterior. No haguera estat millor dir-los abans allò que anava a fer-se, quina era la seua importáncia, quines avantatges tendrien unes actuacions i quines altres?. I després no estaria mal haver reunit a la gent per explicar-los quines propostes es van aplicar, perquè van decidir dur avant eixes propostes, perquè altres no. Perquè s'han fet determinats canvis. Imaginem per un moment que això es fa. Que s'establix un consell-grup-junta permanent que es reuneix cada dos mesos (cada un, cada tres) i que l'alcalde o qui ell considere, informa d'això i d'altres elements fonamentals. Dos hores per preparar-ho i dos per fer-ho. Quatre hores en dos mesos. No és aplicable això? Si fins i tot una comparsa fa dues assemblees anuals!!!

3. Major comunicació entre el poble i els nostres representants. Una comunicació real, eficaç. Amb punts bons i dolents. Amb projectes i lluites. Amb errades i disculpes. Amb encerts i alegries.

Exemple: L'alcalde diu que té clar el que vol per al centre històric. Jo com a ciutada interessat intente saber quin és el seu objectiu però mai ho arribe a saber per molt que ho intente. Organitzem conferències, convidem a l'ajuntament a participar, venen, diuen que estan d'acord en molt del que defén el ponent, ens demanen confiança, passa un any sense saber res, ho intentem, cauen cases, diuen que s'aconsegueixen diners per a fer-ne més, sol·licitem intervencions arqueològiques que mai arriben a fer-se, demanen consell als tècnics de l'ajuntament (arquitecte, secretari, un enginyer, un advocat? poc més) desapareix part del nostre patrimoni i la resposta és que el tenen controlat, res més...

No crec que siga ideal eixa forma d'explicar un projecte o d'aplicar-lo. Provem d'una altra manera. Un grup de ciutadans organitza una conferència sobre el centre històric. Em conviden i participe. El ponent defen una serie d'idees de les que prenc nota i públicament dic que estic molt d'acord en quasi tot i dic en que sí i en que no. Al dia següent passe les meues notes a net sobre allò que pense que és aplicable i ho penge a la plana de l'ajuntament (30 minuts del meu temps?). Com he dit públicament que contaré amb l'especialista que ha donat la xarrada, el cite per a la setmana que ve, el mes que ve, els tres mesos següents. A més, com jo no domine el tema, busque a algun especialista més que m'aconselle. Arqueòlegs, geògrafs, enginyers, historiadors, algun representant dels veins... com són del poble, els fa il·lusió participar i, a més, se segur que se sentiran més implicats. Els cride, els convide a la reunió on ve l'especialista. Entre tots em faig una visió completa del que és millor. Em recomanen que no em faça càrrec jo directament perquè m'he d'encarregar més que de fer, de supervisar els especialistes. Que jo tinc altres projectes en dansa i que obligatòriament hauré d'aparcar el centre històric fins que aparega algun problema gros i de moment torne a ser allò més important. Cree una oficina de gestió i em preocupe de que els especialistes s'organitzen per si tenen algun consell més. Comencem a funcionar.

4. Buscar especialistes al poble que ens aconsellen en la presa de decisions i si estem d'acord, i pensem que és aplicable, intentar seguir el camí que ens marquen. Està clar que a vegades contractem empreses externes. En la transformació de l'avinguda d'Onil participaria algun biòleg, però no ve mal que algú neutral ens done alguna ajudeta, un consell, un camí a seguir. Evidentment, si tinc un amic metge, no vaig a fer de cada dinar una consulta. Però si he anat al metge i he de prendre una decisió important després, no li preguntaria al meu amic, mira el que m'han dit, tu que en penses?. Perquè no fer-ho sempre al poble?

Exemple: No hi havia cap arqueòleg en la redacció del PGOU. A la pregunta en el plenari de qui era l'arqueòleg que ha participat en la redacció d'aquest Pla, la resposta de l'alcalde: el que tenia l'empresa que el va redactar. La resposta real: Ningú. És una vergonya que continuen passant-nos coses així si la recepta és tan senzilla i la tenim a l'abast. Això no fa perdre vots, perquè a la gent se li dona igual, però es una falta d'educació.

Continuarem altre dia. Que me'n vaig a dinar. Estic pegant-li voltes i alguna coseta devem organitzar.

Toni.

Una illa menys

Bé. Una illa de cases menys al centre històric (estes, en la part més antiga del poble), sembla que la cosa va aclarint-se. Ara que cauen a parells, anem a fer un informe per vore quines poden caure més, no siga cosa que tinguem un disgust. Es passegen per allà els arquitectes municipals i decideixen que 5, o 10 o 15 més estan per a tirar. Ja tenim el llistat. Tirem les velles i en plantem de noves. El IVVSA es fa càrrec i en construeix unes de protecció oficial. El poble content. Ara ja no hi ha perill. I ho ha pagat tot Conselleria. D'ací cinc anys hi haurà altres 5, 10, 15, 20 per tirar i no hi haurà altre remei. Les tirarem i després decidirem que anem a fer. Encara no hem decidit que va en eixa illa de cases. Que munten les màquines, que tiren les parets, que intenten destruir el mínim possible de la potència arqueològica de la zona (o no, eixa última part només es du a terme si algú se'n recorda de dir-los-ho i d'anar a controlar, o siga que igual no se'n recorden i ningú controla). Després decidirem que fer i d'on traure diners.

Portem així 30 anys.

Abans es feien parcs i ara es construeixen vivendes de protecció oficial. Supose que algú s'haurà plantejat que la solució no és esperar a que caiguen. Supose que algú en algun moment ho haurà pensat. Sí. Tots supose. Però calen altres prioritats. Els dies van passant ixen altres assumptes i això s'aplaça fins que cau altra casa i ens recorda que el centre històric el tenim ací (no sabem per quant temps). A tots ens passen coses semblants en el treball, en casa... Vas aplaçant la solució definitiva i, com mai hi ha massa diners, vas posposant-la. Hui pintes una habitació. Demà arregles les goteres de la teulada, despús-demà improvises un mur per solucionar la humitat. Fer un projecte complet costa pela. Però el farem, hem de fer-lo, de la setmana que ve això no passa. I va passant el temps i ja portem 30 anys.

L'oposició aprofita i fa la seua faena. PSOE i Bloc han estat contundents recordant a l'ajuntament la necessitat d'un Pla Integral. El Bloc també ens fa memòria que fa segles que va demanant-ho. És cert, però poca gent fa cas i a poca gent sembla que li interessa. Agafar la casa sencera i dissenyar un projecte de futur, això es car. Tota la casa, buf. Però resulta que això és el que recomanen també els especialistes. Que siguem atrevits. Gaspar Mayor, el gerent del pla RACHA (pla de gestió integral per a la rehabilitació del centre històric d'Alacant), ho va dir ben claret. Només els plans ambiciosos ixen avant. Personalment jo estava present quan Jose Luís li va dir al sr. Mayor que contarien amb ell per a començar la tasca ací a Castalla. Del 18 de desembre del 2007 fins ara, ha hagut temps suficient per donar el primer pas? No sé. Han sorgit altres coses: Auditori, avinguda d'Onil, PGOU... assumptes importants que l'Alcalde vol encapçalar perquè és l'alcalde, collons, i tot no pot fer-se alhora.

Té raó, tot no poden fer-ho les mateixes persones alhora, però algú que sap d'això més que nosaltres, ja ens va recomanar que la gestió de revitalització del nucli històric no devia fer-la directament (sí indirectament) l'ajuntament. Què una modesta oficineta a una dependència municipal valia per començar. Que sí el centre històric depen directament dels regidors o l'alcalde, sempre van sorgint coses que impedixen un treball real. No podem dir que no ens van avisar. Estava tota la corporació el dia d'aquella conferència. Ara continuem igual que un any abans, amb una illa de cases menys. I per decidir que toca allà.

Algú també pot pensar: Cases del segle XVI o XVII, és normal que caiguen. Als qui pensen així que demanen fotos dels anys 70 del centre històric. Una exposició vam fer també per a aquella conferència. Estaven perfectes, immaculades. És notava la vida als carrers. Què ha passat en els últims 30 anys? Què no hem fet bé? Què hem de fer per a que no es torne a repetir? Perquè en tres segles s'ha mantés i en 30 anys s'ha despoblat?

En el post de l'1 d'Octubre del 2007 Jose Luís anunciava al plenari que estava realitzant-se un pla d'actuació per al centre històric. Què estava molt il·lusionat amb això. La nostra reacció va ser aquesta: "Després de moltes conferències, de portar catedràtics, arquitectes, que ens parlaren del tema... Congratulem-nos, pense. Però no del tot. Esta fent-se un pla per al nucli antic, vol dir que estan fent-lo ja. Ja. I això té una part roïn: qui l’està fent?. Per favor, que algú em diga que s’està consultat a alguns urbanistes, a alguns geògrafs, a alguns arqueòlegs, a alguns enginyers independents..." Més d'un any després al Crònica de Castalla no ha aparegut encara cap informe de quin és el pla integral per a tot el Centre Històric que ja havien començat abans d'aquell plenari. Es van recollir propostes com la nostra i encara no sabem quantes en van haver, quines són aplicables, quines tenen en ment portar avant. Quin és l'objectiu a llarg termini.

I mira que li hem pegat voltes ací, ací i ací. Vinga respirem. Buf.

A vegades no tenim gens clar quin ha de ser el següent pas. Igual ens hauríem de mobilitzar més. Convocar a les associacions culturals per a que ens ajuden a pressionar, quedar amb altres blogs com el de castalla en el record per tirar tots de la mateixa banda del carro, anar a parlar de nou amb Jose Luís, amb Candela, amb Lino, amb els tres, amb tota la corporació, amb qui faça falta. Sé que ens lligen. O almenys, des de l'ajuntament han manifestat vàries voltes que ho feien. Ens tornem a oferir per tirar una mà. Per buscar geògrafs, historiadors, arqueòlegs, enginyers, persones interessades del poblet que puguen ajudar, aconsellar, contactar amb especialistes. Necessitem de nou un pla integral i una oficina de gestió d'aquest. No sabem com dir-ho ja més. S'admeten idees.

Toni.