
Porte deu minuts preparant-me per a escriure la crònica del plenari de hui: portar el ventilador, buscar una música bonica i reflexiva (Bon Iver), obrir la persiana per vore els arbres que queden fins a Pechman, recordar-me amb eixe gest on visc i gaudir de la sensació de ser un dels privilegiats que es poden queixar de la tala i finalment, mirar la pantalla de l'ordinador durant els 7 minuts restants.
Primera conclusió que m'assalta, els plenaris no serveixen per a res. En el món del liberalisme econòmic s'hagueren eliminat. No produeixen res. És una qüestió obligatòria per acomplir amb la legalitat democràtica però pocs creuen en ells quan es fan. Només donen mal rotllo. Per preguntar i contestar no fa falta tan protocol. Algú m'acusarà d'antidemocràtic per dir açò. Sóc més de sentit comú que de legalitat democràtica. Cadascú que s'apunte on vullga. No defenc la seua eliminació, però si la seua transformació en una cosa més útil, més humana. Sinó només són teatre. Alguns, fins i tot, en el to de veu.
Acabe de tenir un "deja vu". Ho promet. O és una errada en Matrix?
Vinga anem allà. Al plenari de hui hem arribat tard perquè hem decidit fer-nos dos cerveses en compte d'una. I hem fet bé, crec jo. Tot ha estat cobert amb eixa pàtina de simpatia que té escoltar a Lino exigint-li al PSOE "que cuide sus modales en la página web". Deia que està rebent excessius atacs des d'allà. I reclamava a més, que les coses s'han de dir a la cara, que es de covards dir-ho a la plana web o als mitjans de comunicació. Quanta raó, senyor.
Després ha vingut la defensa que ha fet Jose Luís de la nostra llengua. Afirmava que el PSOE local estava maltractant-la i que això ells no ho podien permetre. I que aquest era el motiu pel qual li va recordar a Maite públicament i davant de tot el plenari, que tenia massa errades d'ortografia. La seua intenció no era ridiculitzar a la cap del partit de l'oposició, com algun malpensat pot arribar a creure, sinó protegir d'un atac injust, la llengua de Martorell. Un deu.
Entre les coses bones que també ha fet l'Alcalde ha sigut reconéixer que per a la festa de Sant Cristòfol (el valencià este, té unes paraulotes...) se li'n va passar avisar que l'oposició estava convidada. Se li ha oblidat demanar disculpes, però reconéixer una errada al nostre municipi ho acceptarem com a disculpa. No haguera estat mal un "no tornarà a passar", però amb 48 hores només de termini amb que ho van dur i la faena al Molt Il·lustre, eixes coses passen. Reconéixer les errades és de savis. Prou.
Ja acabant s'han creuat qualificatius de mentiders entre el PP i el PSOE sobre el tema dels sous. "Sou uns mentirosos, els mentirosos sou vosatros, no vosaltres més". Quin partit ha dit "vosatros" i quin "vosaltres", atenent al discurs lingüístic anterior, ho deixarem a la vostra imaginació. D'entre tota la discussió, a mi no m'ha quedat clar si Lino cobra 26 mil i pico, o 36 mil i pico. Jo pensava que eren 36 mil i pico, però sembla que estic equivocat. Només cobra 1900 euros al mes, ha dit. I sembla ser, que alguns familiars dels polítics de l'oposició cobren en negre més que eixa quantitat, perquè Lino ha recordat que ell ho declara tot i hi ha gent per ahí que no. Un poquet d'integritat mai ve de sobra.
El que no he entés massa bé és perquè eixos atacs se'ls han guardat per a l'apartat de Precs, que segons mana el protocol (i que bé ha recordat Jose Luís enmig de les seues respostes) no permet contestacions. Tot això ha sigut com molt civilitzat, allà cara a cara tots, sense planes web de per mig i amb una valentia corprenedora per ambdues parts.
Abans d'això, coses secundàries. S'havia denegat la urgència de la creació d'un Consell de Participació Ciutadana i de facilitar als grups Entelekia i Pellikana la seua actuació al poble com havien proposat Bloc i PSOE. Comence a intuir que el que no siga urgent vol dir que es pot posposar un temps. Cap dels huit que ha votat a favor de que això podia esperar ha suggerit fins a quan podia esperar. Uns dies? Unes setmanes?. Poden esperar més o menys que els arbres fins a Pechman?
També s'han comentat altres minúcies, com la situació dels pous locals. El de les Voltes està tancat. 134'5 de nivell tenia l'any passat (això supose que seran metres). El de les Voltes II ha passat de 121 pel juliol de l'any passat a 146 ara. El de l'Espartosa ha aguantat com un valent l'any de pluges. Nomes ha baixat de 275 a 276. Un metret. I com ho ha demanat l'oposició, ara l'ajuntament ja ho sap i ho pot posar a la plana web. Això han dit. El regidor d'aigües ha insinuat que no recordava que això estava allà. Ara ja ho sap i ho posaran. Molt rebé. Ha faltat preguntar a quants metres està del mar Castalla. Ho dic jo, a més de sis-cents. És a dir, que arribar allà avall encara està lluny com l'infern.
Poc més. Part del nostre blog se n'ha anat a les dos quaranta-cinc a fer-se altra birra per digerir allò viscut, però a mi em semblava ja abusar.
Toni.
PD. Hui no vaig a demanar disculpes per la lleugera ironia. He esborrat mil frases per controlar el sarcasme i segur que els meus companys/es de blog no m'ho perdonen. Em compromet a fer cas i passar per l'Ajuntament a vore que ens conten. Els blogs com aquest donen ambient, però es com els plenaris, no solucionen res. A més, ara estic lliure i no tenim excusa. Que bonic és l'estiu.
PD2. Acabe de llegir la crònica del Bloc a la seua pàgina i és molt recomanable. Amb la nostra açò queda coix, coix.
Primera conclusió que m'assalta, els plenaris no serveixen per a res. En el món del liberalisme econòmic s'hagueren eliminat. No produeixen res. És una qüestió obligatòria per acomplir amb la legalitat democràtica però pocs creuen en ells quan es fan. Només donen mal rotllo. Per preguntar i contestar no fa falta tan protocol. Algú m'acusarà d'antidemocràtic per dir açò. Sóc més de sentit comú que de legalitat democràtica. Cadascú que s'apunte on vullga. No defenc la seua eliminació, però si la seua transformació en una cosa més útil, més humana. Sinó només són teatre. Alguns, fins i tot, en el to de veu.
Acabe de tenir un "deja vu". Ho promet. O és una errada en Matrix?
Vinga anem allà. Al plenari de hui hem arribat tard perquè hem decidit fer-nos dos cerveses en compte d'una. I hem fet bé, crec jo. Tot ha estat cobert amb eixa pàtina de simpatia que té escoltar a Lino exigint-li al PSOE "que cuide sus modales en la página web". Deia que està rebent excessius atacs des d'allà. I reclamava a més, que les coses s'han de dir a la cara, que es de covards dir-ho a la plana web o als mitjans de comunicació. Quanta raó, senyor.
Després ha vingut la defensa que ha fet Jose Luís de la nostra llengua. Afirmava que el PSOE local estava maltractant-la i que això ells no ho podien permetre. I que aquest era el motiu pel qual li va recordar a Maite públicament i davant de tot el plenari, que tenia massa errades d'ortografia. La seua intenció no era ridiculitzar a la cap del partit de l'oposició, com algun malpensat pot arribar a creure, sinó protegir d'un atac injust, la llengua de Martorell. Un deu.
Entre les coses bones que també ha fet l'Alcalde ha sigut reconéixer que per a la festa de Sant Cristòfol (el valencià este, té unes paraulotes...) se li'n va passar avisar que l'oposició estava convidada. Se li ha oblidat demanar disculpes, però reconéixer una errada al nostre municipi ho acceptarem com a disculpa. No haguera estat mal un "no tornarà a passar", però amb 48 hores només de termini amb que ho van dur i la faena al Molt Il·lustre, eixes coses passen. Reconéixer les errades és de savis. Prou.
Ja acabant s'han creuat qualificatius de mentiders entre el PP i el PSOE sobre el tema dels sous. "Sou uns mentirosos, els mentirosos sou vosatros, no vosaltres més". Quin partit ha dit "vosatros" i quin "vosaltres", atenent al discurs lingüístic anterior, ho deixarem a la vostra imaginació. D'entre tota la discussió, a mi no m'ha quedat clar si Lino cobra 26 mil i pico, o 36 mil i pico. Jo pensava que eren 36 mil i pico, però sembla que estic equivocat. Només cobra 1900 euros al mes, ha dit. I sembla ser, que alguns familiars dels polítics de l'oposició cobren en negre més que eixa quantitat, perquè Lino ha recordat que ell ho declara tot i hi ha gent per ahí que no. Un poquet d'integritat mai ve de sobra.
El que no he entés massa bé és perquè eixos atacs se'ls han guardat per a l'apartat de Precs, que segons mana el protocol (i que bé ha recordat Jose Luís enmig de les seues respostes) no permet contestacions. Tot això ha sigut com molt civilitzat, allà cara a cara tots, sense planes web de per mig i amb una valentia corprenedora per ambdues parts.
Abans d'això, coses secundàries. S'havia denegat la urgència de la creació d'un Consell de Participació Ciutadana i de facilitar als grups Entelekia i Pellikana la seua actuació al poble com havien proposat Bloc i PSOE. Comence a intuir que el que no siga urgent vol dir que es pot posposar un temps. Cap dels huit que ha votat a favor de que això podia esperar ha suggerit fins a quan podia esperar. Uns dies? Unes setmanes?. Poden esperar més o menys que els arbres fins a Pechman?
També s'han comentat altres minúcies, com la situació dels pous locals. El de les Voltes està tancat. 134'5 de nivell tenia l'any passat (això supose que seran metres). El de les Voltes II ha passat de 121 pel juliol de l'any passat a 146 ara. El de l'Espartosa ha aguantat com un valent l'any de pluges. Nomes ha baixat de 275 a 276. Un metret. I com ho ha demanat l'oposició, ara l'ajuntament ja ho sap i ho pot posar a la plana web. Això han dit. El regidor d'aigües ha insinuat que no recordava que això estava allà. Ara ja ho sap i ho posaran. Molt rebé. Ha faltat preguntar a quants metres està del mar Castalla. Ho dic jo, a més de sis-cents. És a dir, que arribar allà avall encara està lluny com l'infern.
Poc més. Part del nostre blog se n'ha anat a les dos quaranta-cinc a fer-se altra birra per digerir allò viscut, però a mi em semblava ja abusar.
Toni.
PD. Hui no vaig a demanar disculpes per la lleugera ironia. He esborrat mil frases per controlar el sarcasme i segur que els meus companys/es de blog no m'ho perdonen. Em compromet a fer cas i passar per l'Ajuntament a vore que ens conten. Els blogs com aquest donen ambient, però es com els plenaris, no solucionen res. A més, ara estic lliure i no tenim excusa. Que bonic és l'estiu.