Ajudes per als estudiants castalluts.

Disfrutant d´un cafenet matiner, m´entere per boca aliena d´una notícia (contada per una cosina d´un amic d´una veïna de la meva amiga) molt interessant. Em diu que l´ajuntament ha convocat uns ajuts per als universitaris que estudien a Alacant. M´he quedat prou sorpresa, la veritat, perquè jo solc estar prou damunt d´aquestes coses (sí, la vida de l´estudiant) i no n´havia sentit res.

El meu afany periodístic em porta a corroborar la notícia de primera mà. Enxufe la red i em conecte a la web de l´ajuntament. Sorpresa, res de res. No vull ser mal pensada i acusar de mentiroses a les meves amigues així que em dirigix a l´ajuntament per a desmentir la suposta subvenció. En efecte, la meva amiga no mentia. L´ajuntament ha convocat ajudes per als estudis als que podem optar tots els matriculats a la Universitat d´Alacant o en qualsevol cicle formatiu.

Les aventures i desventures que formen la meva relació amb el Muy Ilustre em duen sempre pel mal camí de l´anomenat "pensa mal i acertaràs" però amb la inauguració de la seva web i la publicació en ella d´algunes notícies interessants començava a fer-me pensar que per fí els concursos, subvencions i plaçes de treball començaven a fer-se públiques. Un altra vegada la vida em pega un revés. No podem baixar la guardia.

No sé exactament qué fer en estos casos d´indignació per la falta de publicitat dels concursos públics a la que, com tenim entés (jo i l´article 52 de la llei 30/1992), l´Ajuntament està obligat. Hi ha 12.000 € per a la subvenció i,clar, quanta menys gent la demane, a més eixim, no?. Però les noves tecnologies em reconcilien de vegades amb el món i aprofite aquest blog per a fer-vos arribar totes les instàncies necessàries per a demanar les ajudes als estudis. Espere que, al menys ho intenteu.

Bases Convocatòria.1
Bases Convocatòria.2
Sol·licitud d´ajuda als estudis
Declaració jurada
Declaració responsabilitat

Sí, en efecte, la gent sol cobrar per fer aquestes coses o, en este cas, la gent sol treballar a l´Ajuntament per a fer públiques aquestes coses.

LA PACIÈNCIA SE M'HA ACABAT...

Ho senc, la part obscura d'aquest blog es rebel.la. Sí, ja m'ha decidit i vaig a dir-ho clar¡ estic de mala llet.

Vinga, anem a pegarli canya a la proposta de el molt "il.lustrat" ajuntament d'aquest poble; ja, ja sé que la distància meva en dóna la protecció suficient com per a que no tinga mania persecutaria, com li passa a alguns del "meus", però la ventaja que tinc no me la furta ningú...

Aném allá:
Que l'alcalde cónvoque a les associacions en pareix un exercici de demòcracia local que desde la transició, més o menys cuan vaig naixer, no hi havia vist mai o mai hi havia sentit parlar al poble.
Però pensar que anem a esborrar 16 anys que portem de politiquerio caspós per mig d'aquesta magnanima convocatoria, no, no per ahí no. A vore anem a fer un exercici de mémoria histórica entre tots, i esdevinarem en quín grup polític estem jugant o per a utilitzar el símil pel.liculero, quí es el director de tant gran producció (ups)

Y per qué? resulta que generar un consell sectorial de Cultura en la que participe la gent, no vól dir crear un consell a on els representants de les asociacions propossen i l'alcade i els seus súbdits dispossen fent el que finalment tenen que fer, aixó es, depenen de les seves instancies administratives provincials i pressupost.

Sí el que volem nosaltres es que ens escolten, bé ja esta tot fet. Sí el que volem es vore el que volem , parlar , reflexionar i tindre espaís de decissió a on pensem el que volem, hi ha molt camí per recorrer i el més important que aquest camí no estiga dirigit.

Cóm volem pensar el nostre poble si ja ens estan dient el que tenim que pensar?
Cóm podem organitzar-nos si ja ens están organitzan?
Cóm volem dir quina castalla volem sí ens estan dient dins dels seus parámetres quina castalla tenim que voler?

Jo ho senc (ho tinc que dir per respete) però sóc més apocalíptica amb propostes tan formals, que parlen molt però no generen els dispositius necessaris per a que el que parlen puga ser efectiu. Vuic dir, que les propostes tingen un carácter vinculant... (aisss maldita esperança)

Vinga també és el moment dir el que pensem de tot aixó i com diu el xic més abaix, es el moment de mouer'ns¡¡ Ahí sí estic d'acord....

Consell de Cultura, Participació Ciutadana, Nucli Antic, anem allà.

20:00 hores del dimarts 13 de Novembre. El regidor de Cultura, Juan A. Candela ha citat les associacions culturals del poble a la Casa de Cultura. M’encanta començar amb una frase on repetisc tres voltes aquesta paraula: Cultura. Ja!

L’Agrupació Musical, el teatre Agrucom, el Centre Cultural Castellut, els AMPA (vaja nom se’ls ha quedat), el surrealista cineclub Annie Hall, el Centre d’Estudis la Foia... No sé exactament que van a contar-nos però vaig amb eixa sensació que tinc amb determinades pel·lícules. Vull que m’agrade i aconseguisc que m’agrade. I ja no sé si és primer l’ou o la gallina. Algú que em coneix i em pega canya, diria que tinc una excessiva fe en la democràcia i ja estic a punt de donar-li la raó, perquè m’encanta quasi tot el que diuen.

El regidor i l’alcalde condueixen la reunió. Ens expliquen que volen dinamitzar la Cultura de nou i que volen que siga un dels seus punts forts. Que necessiten fer una planificació anual, i que volen comptar amb tots els nostres suggeriments i necessitats. Dotar més a la cultura i repartir segons necessitats. I tot em sona prou bé. No sé si arribarà al nivell que puguem decidir entre tots el pressupost (tinc una gran confiança en la bona voluntat de la gent i del regidor de Cultura), però es un bon començament.

Jo sempre sóc dels que quan les coses van mal li busque la part positiva i quan van bé li busque pegues. Ara, segons van avançant en el seu plantejament, li trobe pegues, però és perquè m’agrada la “música” que sona. Em calle els dubtes que m’assalten. Són només impressions, supose. Em conec.

El més interessant arriba una vegada acabada la presentació inicial. Es reclama, des del públic, la creació d’un Consell de Cultura per a què aquest intent de Participació Ciutadana no es quede en una iniciativa política que puga canviar segons regidors. I des de la taula s’està d’acord. Ho creuen una iniciativa vàlida. I el que és més important: jo em crec que s’ho creuen. A més, i sense frenar ací, Jose Luís (l’alcalde), ens informa que l’ajuntament va a obrir una pàgina web per a rebre propostes urbanístiques respecte a l’adaptació que va a fer-se del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) a la nova llei urbanística. I continuem, ix el tema nucli antic, i diu que ja hi ha una actuació aprovada però que per a la resta vol comptar amb la participació ciutadana... I bé, ho sé, si li busque pegues li les trobe, però hui no toca buscar-les, que vinc predisposat a que m’agrade la pel·li. A més, em faig l’espavilat i ens adjudique alguna indirecta que no sé si va per a nosaltres: l’alcalde diu que el seu ideal no està tan lluny del que defenen determinades pàgines web! Eixa al cabàs.

Amb això vaig eixir content, com gran part de la gent que estàvem allà. M’oblide del que vull i comence a pegar-li voltes sobre quin ha de ser el nostre següent pas. El primer escriure açò. El següent ja eixirà. En poc temps. Ara és el moment de moure’ns. I açò també és una indirecta per vore si la capta algú. Tu, per exemple. Ara és el moment.

Buf. Tot per davant.

Toni.

CASTALLA NO ÉS L'HAVANA

Castalla no és l’Havana. Ja sé que la proposta de Víctor per al nucli antic de Castalla no incloïa eixa reflexió, però nosaltres ho hem de dir ben alt, Castalla no és l’Havana. No ho diem per si algú es perd una nit de ronda i de colp i volta, no sap on es troba. El fred suposem que li recordaria al errant imaginari, que Castalla no és l’Havana, per molts roms de canya que s’haguera pres.

Insistim en la idea de que Castalla no és l’Havana, per frenar l’eufòria de vore que la idea del nostre amic Víctor era una idea possible. Ell va fer la proposta de contactar amb les universitats per oferir la rehabilitació i revitalització del nucli antic de Castalla als alumnes dels últims cursos. Està clar, i sembla que ja ho hem dit per dalt, que Castalla no és l’Havana, però bé, igual les semblaria interessant.

Dic tot açò perquè el dilluns va haver una notícia al diari INFORMACIÓN que tenia relació amb el suggeriment que Víctor havia fet dins del nostre concurs d’idees per al nucli antic (gràcies des d’ací). La notícia deia més o menys açò:

La UA crea 55 diseños para modernizar el Malecón de La Habana

La capital cubana acogerá una muestra con todos los proyectos realizados «hasta la última pieza» por los alumnos

Un Taller de la Universidad de Alicante dirigido a los alumnos de cuarto curso de Arquitectura y, coordinados por el profesor Daniel Sirvent, ha creado 55 diseños enfocados a la modernización y potenciación del Malecón de La Habana, Patrimonio de la Humanidad desde 1982. Unos trabajos que, antes de final de año, se van a exponer en la capital cubana, concretamente en el edificio de las Cariátides, «en el que los mismos cubanos van a poder opinar y aportar sus puntos de vista sobre todas las ideas que se han realizado», señaló el profesor Daniel Sirvent. (…)

I tal dia com hui, a mi no em fa falta que Castalla siga l’Havana. No em cal fer-me un havanaclub, ni fumar-me un Montecristo, ni cantar-ne una de Beni Moré que prou rasposa tinc la gola. Però m’encantaria que una Universitat treballara per millorar el meu poble, això sí. Barcelona, València o Alacant com proposava Víctor. Amb això si que vull que s’assemble a l’Havana. No deu ser impossible. Només cal intentar-ho.

Propostes com aquestes volem presentar al nostre ajuntament la setmana que ve. Si et ve al cap alguna cosa més, ara és el moment. Castalla no és l’Havana, però en algunes coses, deuria semblar-se.