Radical

M'he tornat un radical. L'altre dia vaig ser conscient. No vaig a pegar-li massa voltes a l'etimologia de la paraula. Quan em referisc a radical, no estic fent referència a partits del passat, ni a anar als arrels, ni res d'això. Quan dic que m'he tornat un radical, ho utilitze en el sentit de sempre, de fanàtic, d'eliminar reflexions i empatia. A això. Un radical, vamos.

Ací que ens hem vist sempre com els campions de la moderació, ara resulta que no. Radicalíssims. I sé el moment concret i la circumstància que ens va fer caure del cavall. I vaig a contar-ho per a qui li interesse. Alacant, club Información, divendres 13 de gener. Sobre la taula uns convidats heterogenis. Atenció: Fiare-Nova feina, ATTAC Alacant, Cáritas, Izquierda Anticapitalista, Izquierda Unida, Mercatremol i Entrepobles. Sí. Com sona. Tots eixos. El tema: la Banca Ètica. Eixe oxímoron és el que ens va portar a dir que ens apetia anar.

Segons després de la presentació que fa el moderador, el representant de "Izquierda Anticapitalista" comença el seu discurs en valencià (poc probable però possible en Alacant). Quan porta més de deu segons ja és un fet que va a continuar en "valencià" (això ja és un xicotet miracle en la capital provincial). Darrere de mi, una xica expressa en veu apreciable el seu pensament: "Ah, y continua en valenciano el gilipollas". Analitze el lloc i la possible gent interessada en el tema que està assistint i em patina un poc, però no em sorprén. Hi ha més d'un centenar de persones que segur que no han pensat això. Així que, ho done per bo.

L'assumpte continua i la gent parla en ordre, i alguns em fan somriure per tenir els peus a esta terra nostra de cada dia, altres ens fan riure per les seues obsessions i altres pel seu considerable idealisme. Però m'encaixa. M'encaixa quasi tot. Em pinten als bancs com a dimonis i jo no li busque un però. M'ho crec. Directament. Sense reflexions. Sense empaties. Sense pietat. Un poc com fan els bancs.

Ve esta reflexió perquè ja no ens fem responsables d'unes opinions raonades. De temps en temps, ens tornaran reflexos de la vella moderació però, el que tenim clar és que ens han obligat a convertir-nos. Tots ells (sabeu qui són, no ens obligueu a nomenar-los). A partir de ja, som radicals.

Mentre que els diaris, les televisions, els polítics no parlen dels temes que toca (eliminació dels paradisos fiscals, taxa Tobin, Banca Ètica, reforma llei electoral, malbaratament de diners públic punible), per mi s'han acabat les reflexions raonades. Ho dic per avisar si entrem en debat amb algú, per a que tinga les nostres cartes clares.

Afortunadament eixa radicalitat insoportable que ha vingut a ocupar el nostre cos com en una pel·lícula de Polansky, no ens limita per fer publicitat de temes locals. El dijous 2 de febrer a les 20:00 hores, a la Casa de Cultura hi haurà un debat sobre el Centre Històric de Castalla (CHC). Intentarem parlar d'açò més obertament quan la data s'aproxime. Ara per ara, un avanç: els quatre partits locals estan convidats per exposar les seues reflexions.

Esperem no es convertisca en el típic "i tu més" perquè amb el nou radicalisme que estem encetant, no sé que podria passar. Com la cosa no vaja per on toca, no responem de nosaltres. Si l'assumpte es torç, pense jo que fins i tot seríem capaços d'alçar-nos i anar-nos-en. Sense esperar al final. Així. En pla radical. Ja està bé, home. Enviarem les nostres preguntes on toque i creuarem els dits per a no trobar més dimonis, malos, malíssims.

Toni.

PD. Canal 9 buscant informació per fer un programa sobre urbanisme? Sobre Castalla Internacional? L'ajuntament de Castalla negant eixa informació? Això és possible? Buf, ja estem pensant coses... que no, que no, que no, radicalisme, radicalisme, radicalisme.