El Molt Il·lustre Ajuntament de Castalla ha signat la "Carta de Bones Pràctiques en l´administració autonòmica i local de la Comunitat Valenciana". Aquest document ha estat elaborat per personatges molt coneguts i il·lustres, en alguns casos fins i tot requerits per la justícia. Igual no són famosos per la seua labor política, però al igual que Castalla, a la tele sí apareixen.
El que representa la carta és un tractat de bones maneres per tal de gestionar un poble basant-se en el compromís, la participació, la cooperació i el respecte a los valencianos (imagine que las valencianas entrarem ja en una segona edició). Els objectius d´este tractat són molt clars i molt nobles: garantir la eficàcia i millora en la gestió, potenciar vies d´informació i participació per tal d´estimular una cultura participativa, promoure la diversitat cultural i la interculturalitat, etc.
Aquests objectius es concreten en línies d´acció que han de guiar l´Ajuntament en el seu quefer diari. Podeu consultar el text complet ací. Alguns extractes del gran escrit:
SEGUNDO: Participación
El establecimiento de las buenas prácticas a través de esta carta va encaminado a la consecución de una forma de gobierno conocida con el nombre de gobernanza: Forma de gobierno caracterizada y definida por la idea de compartir la responsabilidad entre los actores públicos y diferentes entidades o asociaciones que se incorporan a la toma de decisiones de formas muy variadas, con el fin de definir políticas y regular servicios de forma coordinada y compartida.
1. La participació com expressió de demandes socials, és a dir, la recepció per part de les administracions locals de les demandes de la comunitat.
2. La participació com estratègia de cooperació de la gent del poble (amb la responsabilitat respecte al destí de la seua localitat i la necessitat de participar per a millorar-la) amb les autoritats (amb la responsabilitat de què la participació del poble ha d´influir en la extensió, qualitat i eficiència dels serveis públics locals).
3. La participació com procés d´articulacions institucionals i socials.
4. La participació com un mecanisme de control sobre la bona gestió i la eficàcia de la gestió pública i sobre la qualitat de la participació local.
5. La participació com estratègia de concertació per al desenvolupament: aconseguir un desenvolupament territorial i urbà equilibrat i igualitari, que implique la millora en la qualitat de la vida de tota la població.
Participar no és opinar. Participar no és poder dir el que vulgues, això és llibertat d´expressió. Participar no és reunir a les associacions del poble en la casa de cultura i apuntar en una llibreta què volen per al poble. Tampoc és reunir als veïns del Carrer Major i prendre nota de com volen que siga el seu carrer; que un vol que siga de vianants, s´apunta; que l´altre vol que hi haja més aparcaments per als cotxes, s´apunta també. Quina és la participació, dons?
Per a participar s´ha de tindre clar tres aspectes del mateix inici del procés participatiu en el territori que són la ordenació, la coordinació i el desenvolupament. Per a això es participa i per a això es pretén fer el que es fa. Per tant, volem participar per a ordenar el territori, per a coordinar polítiques sectorials locals i per a influir al desenvolupament econòmic i sostenible. Per a dur a terme un pla de participació ciutadana es imprescindible que l´Ajuntament establisca un protocol d'actuacions o pla estratègic local, on s'expliquen totes estes idees generals. De res ens valen tantes normes o regulacions si no sabem després com utilitzar-les, no sabem com cooperar, pactar o consensuar entre tots i totes.
El fet més important de la participació ciutadana és que siga real i profitós per al poble. Per a que siga real la gent ha de ser conscient i conèixer els instruments que té a la seva disposició. Això que vol dir? dons formació en matèria de participació tant per als ciutadans i ciutadanes com per a l´Ajuntament.
Ací i ací van alguns exemples del que és Participació Ciutadana. Queda clar que les reunions informatives i les bústies de suggerències són mecanismes de recollida d´opinions. I ja està, això és tot el que són.
TERCERO: Elecciones regulares, y una representación y participación justas mediante el
fomento de la democracia participativa y el diálogo de las administraciones
con los movimientos sociales y asociativos.
QUINTO: Transparencia y rendición de cuentas
El gobierno ha de tratar de mostrar la información y la realidad con la que trabaja con el fin de ayudar a los ciudadanos y ciudadanas a participar activamente en lo que se está haciendo en su ciudad.
Las instituciones deben usar permanentemente los cauces ya existentes e imponer cualquier otro que prevean las legislaciones aplicables, si ello fuera preciso para rendir cuentas de las decisiones tomadas y de las políticas llevadas a cabo con el fin de garantizar una información más real al ciudadano y un funcionamiento más eficaz.
En definitiva se trata de crear una administración más próxima al ciudadano, para establecer una
comunicación más activa sobre su actuación con un lenguaje más accesible al público en general.
Iniciativas como las Agendas 21 locales deberían convertirse en un marco en el que desarrollar
líneas de trabajo que vinculen a la sociedad civil con la administración.
1. Que l´Ajuntament no té els conceptes massa clars i creu que, realment, el que comença a fer de reunir als veïns i associacions, posar una bústia de suggerències a la plana web i demés, és Participació Ciutadana. En aquest cas el problema és de formació i la solució seria fàcil.
2. Que l´Ajuntament tinga clars els conceptes però vulga fer-nos creure que realment estem participant en les decisions del poble. Aquest cas seria més perillós i la solució no seria tan senzilla.
En fi. Visca la gobernança!
15 comentarios:
Potser hi haja una tercera explicació de la situació actual:
L'Alcalde i el testimonial seguici d'acòlits que encara el recolzen (recalque "encara") es troben en la terrible dicotomia d'avançar en una nova manera de fer les coses en aquesta enorme roda imparable que és el devenir polític de Castalla, o seguir agranant les pedres del camí per a que la pròpia permanència dins el Pp no siga insostenible. Mentre tant, TOTS els castalluts perdem: temps, recursos, impuls, diners, qüalitat democràtica,futur, etc, etc, etc.
Maaaaaaaaaaaaaaareeeeeeeeee. Si a eixos ja se'ls ha quedat el PP xicotet. Anda que no fa temps que estan ja preparant un partit independent per a vorer si es perpetuen en el silló. Pero clar, l'ignorància es molt gran. I mentres tant... disfrutarem d'una segona joventut festejant, eixint de dinarets i soparets, de viatgets.... i el poble que pague
I a mi que tota esta palabreria em sobra, mare meua, quines quotes de tonteria i "gilipollisme" estem arribant a tindre, quanta boba i quant temps perdut i dines i de tot
menuda merda de poble i de pais i de politics, sobretot de politics, rastre de lladres que nomes mirem per embuxaquarse tot el que podem em compte de mirar per el be comu,
i que dir del mal que esta fent la ministreta Aido, que fins i tot vos afecta a les del blog,
"a los valencianos (imagine que las valencianas entrarem ja en una segona edició)"
valencianos i valencianas, quanta boba maredeu, quanta energia perduda en coses nimies i sense profit
ojala puguera una maquina del temps transladarme al Segle d'Or, o a l'Italia Renacentista, no se, qualquier lloc abans de aquest em sembla millor, encara que no hagueren els adelants tecnics, ni medics de ara, al menys entonces no eren tant idiotes ni tant capulls com ara
Aquest és el blog que volem i no llegir com de nostàlgica, tecnopop, lacada i revival serà l'actuació de "Azul y Negro". Per a això ja està el Diari de Marisol i l'Escaparate (amb tots els respectes per als dos).
Havíem perdut el nord companys/es però sembla que a poc a poc trobem el camí al cim.
Totalment d´acord am l´anónimo. ojalá pugueres trasladar-te a Italia.
És curiós la manera d'enfoscar-se un mateix, fins el punt de fer una aportació sobre l'única cosa que no té res a veure amb el context del que està parlant-se. Serà ressentiment? de qué? de la ministra Aído? en la de persones i coses que tenim a l'abast per enfaadar-nos.... Deu ser simplement aliniament ideològic.
Bé, tornant al tema, qué vos pareix que l'Alcalde porte tres anys amb açò de la participació ciutadana, i que estiguem encara on estem? Falta d'interés? les costa? o simplement volen fartar el personal i que ho deixen tot estar?
richard hillary, no me seas rancio! Hi ha que deixar que alguna que altra vegada la gent pase de tot, homeee...
john perdido locke
Respecte a "los valencianos"? I als/les valencians/es que seguim parlant la nostra llengua ens deixen fora, pel que es veu. Mira que són coents!!! Visca l´autoodi.
Sabeu que li diu un advocat al senyor alcalde? NO ME SEAS FABRA.
mare quanta olla deramem
A l'anònim de la Itàlia Renaixentista:Abans d'anar al segle d'Or (o a Itàlia) tindràs que aprendre a escriure un poquet millor...sinó et fotran fora per qüestions lògiques. Un segle d'or no pot tindre eixes faltes.
Enhorabona per l'article. Com sempre, un plaer llegir-vos.
Explicación de la crisis:
DEUDAS y BURROS
Se solicitó a un prestigioso asesor financiero que explicara esta crisis de una forma sencilla, para que la gente de a pie entienda sus causas.
Este fue su relato:
Un señor se dirigió a una aldea donde nunca había estado antes y ofreció a sus habitantes 100 euros por cada burro que le vendieran.
Buena parte de la población le vendió sus animales.
Al día siguiente volvió y ofreció mejor precio, 150 por cada burrito, y otro tanto de la población vendió los suyos.
Y a continuación ofreció 300 euros y el resto de la gente vendió los últimos burros.
Al ver que no había más animales, ofreció 500 euros por cada burrito, dando a entender que los compraría a la semana siguiente, y se marchó.
Al día siguiente mandó a su ayudante con los burros que compró a la misma aldea para que ofreciera los burros a 400 euros cada uno. Ante la posible ganancia a la semana siguiente, todos los aldeanos compraron sus burros a 400 euros, y quien no tenía el dinero lo pidió prestado. De hecho, compraron todos los burros de la comarca.
Como era de esperar, este ayudante desapareció, igual que el señor, y nunca más aparecieron.
Resultado: La aldea quedó llena de burros y endeudados.
Hasta aquí lo que contó el asesor. Veamos lo que pasó después:
Los que habían pedido prestado, al no vender los burros, no pudieron pagar el préstamo.
Quienes habían prestado dinero se quejaron al ayuntamiento diciendo que si no cobraban, se arruinarían ellos; entonces no podrían seguir prestando y se arruinaría todo el pueblo.
Para que los prestamistas no se arruinaran, el Alcalde, en vez de dar dinero a la gente del pueblo para pagar las deudas, se lo dio a los propios prestamistas. Pero estos, ya cobrada gran parte del dinero,
sin embargo, no perdonaron las deudas a los del pueblo, que siguió
igual de endeudado.
El Alcalde dilapidó el presupuesto del Ayuntamiento, el cual quedó también endeudado. Entonces pide dinero a otros ayuntamientos; pero estos le dicen que no pueden ayudarle porque, como está en la ruina, no podrán cobrar después lo que le presten.
El resultado: Los listos del principio, forrados.
Los prestamistas, con sus ganancias resueltas y un montón de gente
a la que seguirán cobrando lo que les prestaron más los intereses, incluso adueñándose de los ya devaluados burros con los que nunca llegarán a cubrir toda la deuda.
Mucha gente arruinada y sin burro para toda la vida.
El Ayuntamiento igualmente arruinado.
Resultado¿ final?: Para solucionar todo esto y salvar a todo el pueblo, el Ayuntamiento bajó el sueldo a sus funcionarios.
Supongo que ya sabeis quienes son los que compraban burros ¿verdad?
Aún pululan por aquí....
Ya lo tengo claro. Los burros son los funcionarios.
"La teniente de alcalde, Sabina Santonja, anunció que el Ayuntamiento tiene prevista la construcción de cien nuevos nichos en el Cementerio Municipal.
Santonja afirmó que, como es habitual en estos casos, los nuevos nichos se pondrán a la venta una vez estén todos terminados."
Després de llegir aquesta notícia al periòdic "Escaparate" és inevitable preguntar-se quant cobra aquesta senyora de les arques municipals. Déu meu 3.000 € mensuals per lloir el "palmito".
Publicar un comentario