Jo també vull un museu arqueològic-etnogràfic a Castalla

He dubtat entre crear un grup al facebook que es diguera "Jo també vull que Castalla tinga més d'un ajuntament (per a que hi haja bon rollito i cadascú puga tenir el seu)" o escriure un post en plan seriós. Com estan les coses, la opció feisbuc realment és molt més atractiva. Però molt. Si sóc dels solidaris m'apunte a totes les causes absurdes com si cada clic salvara tres balenes, dotze animals abraçables i una llengua malferida. Si sóc dels graciosos m'agregue a qualsevol frase que tinga arroves de mala llet o xispa per cremar un poble. Perquè seran tan divertides les coses insubstancials?

La política local ja fa temps que ha entrat en una dinàmica horrible (estos són els camins pels quals estem) i això convida més a les xorrades que a posar-nos reflexius, la veritat. Cadascú que traga les seues conclusions. Ací estem un poc avorrits.

La balena de hui que hem de salvar no és nostra. L'alcalde la va defendre l'altre dia en la inauguració de l'exposició dels Masos a la Casa de Cultura: un Museu Arqueológic-Etnogràfic (o era etnològic?). Això va comentar. I estem d'acord. Clar que estem d'acord, serà per demanar...

Supose que quan tot el món pensa en un Museu pensa en la casa de Paco Rico (o la casa Roja). No sé com estan les negociacions, no sé realment si és possible, però quan algú nomena la possibilitat de fer un museu en la casa de Paco Rico, és que no li trobe la gràcia que li trobava fa uns anys. Abans em partia. Ara ja no em sembla tan divertit. Recordem que la casa és de l'ajuntament des de l'any 1980. Serà el museu o arxiu o el que vullguen fer, millor planificat del món.

Però no cal. Nosaltres ens vestim de governants (ja ho hem fet altres voltes, que això ens agrada molt) i ens adaptem a la crisi i, esta vegada i sense que servisca de precedent, demanem poc. No volem un gran museu. No volem l'excusa de que estem buscant els diners. Volem un museu. El nostre museu. Xicotet, modest, però real. Si després, quan passe la tempesta, el podem fer gran, millor. Ara només volem el museu. Per a no perdre objectes, per a reclamar peces, per a tenir un lloc on tractar la nostra història amb carinyo, per a construir sense medalles. I ara van les preguntes amb resposta.

1. Que cal per a un museu? Un lloc vigilat, amb horari d'apertura, un tècnic municipal.
2. Tenim les tres coses? Sí. Tenim casa de cultura amb alguna sala aprofitable, tenim conserges que vigilen, tenim un tècnic en patrimoni en l'ajuntament.
3. Que caldria? Una inversió menuda per a una única sala.
   
4. Que aconseguiríem? Tenir un museu propi, poder demanar peces al Marq trobades ací i exposar-les a Castalla, si es troba alguna cosa en alguna excavació podria quedar-se al poble, aconseguiríem donar confiança a la gent que té objectes històrics valuosos que els seus materials estaran exposats ací i, a més, estaran ben tractats.
5. Que passaria si després es troba una inversió per a fer un museu-estrella? Que tindríem molt avançat i la inversió es podria aprofitar si es fa bé.
   
6. Perquè deuria de fer-se? Perquè en un museu és més important el contingut que el continent. Perquè és més fàcil del que sembla. Perquè moltíssima gent tiraria una mà aportant materials, il·lusió, ganes, energia, treball...
   
7. Perquè no es farà? Perquè un museu xicotet, humil, en una sala de la Casa de Cultura, (estem pensant en la que està ara l'exposició de materials dels masos) no dona vots. Altres, trobaran altres excuses.

I ara la pregunta sense resposta.

1. Perquè no ho fan, perquè no ho fem?

Toni.