viernes, 23 de abril de 2010

Jo també vull un museu arqueològic-etnogràfic a Castalla


He dubtat entre crear un grup al facebook que es diguera "Jo també vull que Castalla tinga més d'un ajuntament (per a que hi haja bon rollito i cadascú puga tenir el seu)" o escriure un post en plan seriós. Com estan les coses, la opció feisbuc realment és molt més atractiva. Però molt. Si sóc dels solidaris m'apunte a totes les causes absurdes com si cada clic salvara tres balenes, dotze animals abraçables i una llengua malferida. Si sóc dels graciosos m'agregue a qualsevol frase que tinga arroves de mala llet o xispa per cremar un poble. Perquè seran tan divertides les coses insubstancials?

La política local ja fa temps que ha entrat en una dinàmica horrible (estos són els camins pels quals estem) i això convida més a les xorrades que a posar-nos reflexius, la veritat. Cadascú que traga les seues conclusions. Ací estem un poc avorrits.

La balena de hui que hem de salvar no és nostra. L'alcalde la va defendre l'altre dia en la inauguració de l'exposició dels Masos a la Casa de Cultura: un Museu Arqueológic-Etnogràfic (o era etnològic?). Això va comentar. I estem d'acord. Clar que estem d'acord, serà per demanar...

Supose que quan tot el món pensa en un Museu pensa en la casa de Paco Rico (o la casa Roja). No sé com estan les negociacions, no sé realment si és possible, però quan algú nomena la possibilitat de fer un museu en la casa de Paco Rico, és que no li trobe la gràcia que li trobava fa uns anys. Abans em partia. Ara ja no em sembla tan divertit. Recordem que la casa és de l'ajuntament des de l'any 1980. Serà el museu o arxiu o el que vullguen fer, millor planificat del món.

Però no cal. Nosaltres ens vestim de governants (ja ho hem fet altres voltes, que això ens agrada molt) i ens adaptem a la crisi i, esta vegada i sense que servisca de precedent, demanem poc. No volem un gran museu. No volem l'excusa de que estem buscant els diners. Volem un museu. El nostre museu. Xicotet, modest, però real. Si després, quan passe la tempesta, el podem fer gran, millor. Ara només volem el museu. Per a no perdre objectes, per a reclamar peces, per a tenir un lloc on tractar la nostra història amb carinyo, per a construir sense medalles. I ara van les preguntes amb resposta.
  1. Que cal per a un museu? Un lloc vigilat, amb horari d'apertura, un tècnic municipal.
  2. Tenim les tres coses? Sí. Tenim casa de cultura amb alguna sala aprofitable, tenim conserges que vigilen, tenim un tècnic en patrimoni en l'ajuntament.
  3. Que caldria? Una inversió menuda per a una única sala.
  4. Que aconseguiríem? Tenir un museu propi, poder demanar peces al Marq trobades ací i exposar-les a Castalla, si es troba alguna cosa en alguna excavació podria quedar-se al poble, aconseguiríem donar confiança a la gent que té objectes històrics valuosos que els seus materials estaran exposats ací i, a més, estaran ben tractats.
  5. Que passaria si després es troba una inversió per a fer un museu-estrella? Que tindríem molt avançat i la inversió es podria aprofitar si es fa bé.
  6. Perquè deuria de fer-se? Perquè en un museu és més important el contingut que el continent. Perquè és més fàcil del que sembla. Perquè moltíssima gent tiraria una mà aportant materials, il·lusió, ganes, energia, treball...
  7. Perquè no es farà? Perquè un museu xicotet, humil, en una sala de la Casa de Cultura, (estem pensant en la que està ara l'exposició de materials dels masos) no dona vots. Altres, trobaran altres excuses.
I ara la pregunta sense resposta.

  1. Perquè no ho fan, perquè no ho fem?


Toni.



13 comentarios:

Anónimo dijo...

que curiós, la política local amb els seus "sainets" interns, i ací demanan coses tan bones i senzilles com un xicotet museu que impulse un poquet més la història local del poble.
A mi em pareix que no es tan complicat fer un poquet de cas al que está demanant-se des de fa temps: recuperar el patrimoni i la cultura local (i que no siga algo simbólic). Suposse que els polítics d'aquest poble també es diverteixen més amb coses insubstancials, com bé diu el post, no?

bridget jones

Anónimo dijo...

Toni entra en politíca porque veo que tienes una pulga en tu cabeza que no para de moverse y pensar, que lástima que no de te atrevas con todo un pueblo con la sabio que eres o es que tienes miedo al fracaso . . .

Zapato sucio dijo...

Cómo van a poner en marcha un museo si ni se les ocurre modificar la ordenanza de limpieza viaria (o cómo se llame) para intentar acabar con el problema de la caca de perro de las aceras. Aunque a lo mejor esto sí que lo solucionan porque son bien visibles y pisables.

Anónimo dijo...

No es farà perquè eixa proposta ja la van fer els del bloc. Tot lo que sona a cultureta i a conservacionisme en este poble està associat al bloc. Per això el PP i la gent normal del poble no ho pot ni oldre.

Ricanormaldito dijo...

"Normal". Els altres: Bloc, PSPV, vots en blanc, vots nuls i abstencions, qué són anormals?

Anónimo dijo...

No son anormals, be doncs, tampoc son vots utils, tots els vots nuls, en blanc o abstencions, aixi com les vots a minories rares, a la fi van a sumar a la llista mes votada, gracies a la llei que obliga a utilizar el Metodo D'Hondt per al repart dels escanys o les concejals, aixi que tots els que es pensen que fan algo en aquestos vots estan molt equivocats, al final la ignorancia es molt gran i atrevida i sempre favoris als mateixos.

Anónimo dijo...

Quanta raó, xe... No sé si al final hi ha grup al facebook o no sobre el museu... Però ací en teniu altre que segur que vos agrada. Salut!!

http://www.facebook.com/pages/Jo-tambe-vull-que-torne-el-cartell-de-Buena-buena-la-cadena/121847171165005?ref=ts

jordi kukat dijo...

Com sempre Toni, un plaer llegir-te.

PePón dijo...

El vicesecretario general del Partido Popular en la Comunidad Valenciana, José Císcar, anunció que “como mínimo va a mirarse” el tema de si se abre o no expediente disciplinario a los cinco militantes del PP (Juan Rico Rico, Juan Antonio Rico Mira, Francisca Guill Serrano, Juan José Durá Rico y Francisco Javier Vidal Jordá) que denunciaron al alcalde, José Luis Prats, por los presuntos delitos de cohecho y apropiación indebida, una vez el juez ha archivado la querella al no encontrar indicios de delito.

Anónimo dijo...

Toni, enhorabona pel conte, no sabia res i m'emportat una sorpresa cuan he comprat l'escaparate, te la's inventat tu o esta basat en alguna leyenda dels nostres awelos?

Anónimo dijo...

Para el Pepón o boca agradecida de paneta, estos militantes del PP tengo entendido y leido que retiraron la querella en Enero por orden del PP provincial y de su presidente, asi que nada que ver, paneta al carrer y toni al poder.

Anónimo dijo...

Diu Candela en l'Escaparate que està previst fer un museu etnogràfic en la casa de Enric Valor. No està mal.

Anónimo dijo...

Si és que la idea és molt bona. La casa d'Enric Valor és propietat de la Generalitat. Supose que estaran buscant que la Generalitat pose també els diners per a la remodelació, però la idea de la casa d'Enric Valor també fa uns anyets que sobrevola per ací (recorde la conversa amb el regidor), però la generalitat no té un duro. Acaba de rebaixar les ajudes a les escoles de música com la nostra amb el mal rollo que això pot suposar i la pèrdua de vots! Imaginem per tant els diners que hi ha per invertir en un museu que no va a ser definitiu. A més després haurem de contractar algú que òbriga i tanque (igual traslladem un conserge, no sé). I després també diuen que la idea final és la casa de Paco Rico... Per tant, perquè no fem algo realment provisional i barat? És realment viable fer una gran inversió en una casa per després buscar altres grandíssimes inversions per anar a altra?

Ara bé, si ix en el que queda de legislatura jo em lleve "el sombrero". Fa temps que no diem coses bones de l'ajuntament. Eixe seria el moment.

Però la burocràcia és terrible. Fa dos anys que no es destinen diners municipals al Centre Històric perquè en teoria l'IVVSA anava a fer unes cases. I dos anys després encara no està fet ni el projecte. No dic començar, dic el projecte. Amb el museu igual es porta un parell d'anys també, i igual ho han dit públicament perquè ja va, però, jo que sé. Jo ja com Sant Tomàs necessite vore, tocar-ho per a creure.

Toni.

PD. El conte era un encàrrec de l'escaparate. Inventat tot, ho sent. És més xulo dir que me'l va contar el meu iaio, però bé.