?

V setmana de cine. Pengem el cartell com sempre amb la intenció de que li doneu canxa i vingueu. És la setmana del 29 de juny al 5 de juliol. Tots els dies a les nou en la casa de cultura de Castalla (excepte el dissabte). Les quatre pel·lícules que toquen com podeu vore són algunes de les millors de l'any passat. I després estan els curts i els nanometratges. Divendres els posarem tots (també posarem fora de concurs "Mentemorfosis" d'Amador Pérez) i diumenge només els guanyadors. En el poble no passen tantes coses com per a que vos perdeu esta. De què parlareu després?

I després està el cartell. Només pel robotet val la pena moure’s de casa.

Ací va la informació que posarem de les pelis als díptics.

La duda de John Patrick Shanley

Diàlegs i personatges. Reflexions i ambigüitat. Meryl Streep i Phillip Seymour Hoffman. La duda està basada en una obra teatral i se li nota. I açò que podria ser negatiu, es dilueix amb cada aparició dels seus protagonistes principals fins el punt de preguntar-te d’on ha eixit aquest director-escriptor Shanley per atrapar-nos en el seu/nostre món de blancs, negres i poderosos grisos.

El desafio. Frost contra Nixon de Ron Howard

Mai Nixon, probablement el pitjor president que ha tingut mai els Estats Units d’Amèrica si agafem el cinema com a referència, havia tingut un actor que el fera tan pròxim com Frank Langella. Una producció que funciona com a reflex del món dels informatius, com a lluita entre el poder polític i el periodístic, com a imatge d’uns fets que no paren tan lluny...

The Reader (el lector) d’Stephen Daldry

Està bé, Billy Elliot era un musical prou adolescent. Las Horas, la vam veure quatre i dos es van adormir (els altres utilitzen qualificatius com obra mestra). Ara Daldry continua amb el seu ritme lent i absorbent, i canvia a Nicole Kidman per Kate Winslet, però manté unes interpretacions poderoses al servei d’una gran història d’amor i secrets.

Wall-e d’Andrew Stanton

La millor pel·lícula del 2008. Un clàssic absolut amb 30 primers minuts que passaran a la història del cinema per a situar-los a la prestatgeria entre Charles Chaplin i Buster Keaton. Els pel·lícules d’animació tenen el problema d’intentar agradar a tots els públics, també Wall-e el té. Però hi ha tanta intel·ligència, tanta sensibilitat en eixe inici magnífic que ho oblides tot i no pots llevar-te del cap eixa veu mecànica cridant Wall-e!