Va a ser un post llarg, prosaic i cronològic. M’horroritzen dos dels tres adjectius, però em calen els tres perquè ja prou embolicat està l’assumpte, com per ser curt, poètic i armat d’insistents flashbacks. El cos em demana ser creatiu, però el cap diu que no. Que al tall.
Dia 7 de setembre (Dilluns)
Rebem la contestació a la nostra demanda de consultar l’expedient de l’avinguda d’Onil. La contestació és clara: No podem veure’l. Hem de demostrar legalment que som interessats. I tenim deu dies per demostrar-ho. Primer em fa gràcia, després me s’emporten els dimonis i després em torne a riure un poc. Com és possible? Si algú va assistir a aquella reunió de la casa de Cultura supose que li passarà com a mi. Ens van insistir tanta volta, l’alcalde i el tinent d’alcalde, que l’errada era nostra per no haver consultat l’expedient que ara, quan ens el neguen, no ens queda altra que riure o eixir a fer mal. Triem riure’ns un poc. Li ensenye el paper a família i amics i flipen per sectors. I recorde frases d’aquella nit: com és possible que no hagueu vingut a vore l’expedient, això es públic, com podeu criticar sense saber, perquè abans de protestar no vos informeu... Virgen Santa, que paciència s’ha de tenir.
Dia 8 de setembre (Dimarts)
A les huit i mitja del matí ens presentem al Molt Il•lustre a vore com es menja això de que, per veure l’expedient de l’Avinguda d’Onil, hem de demostrar legalment que som interessats. Jo sóc veí, però no ho som tots d’este poble? Preguntem a la barra i moments després estem davant del secretari. El Secretari ens diu que no. Que això només ho poden consultar partits polítics. Que és un expedient en curs i que no es públic com altres expedients. Contestem que ens sembla bé, però que el nostre interés només venia motivat per la insistència de Jose Luís i de Lino. Que nosaltres esperàvem que es publicara l’informe dels biòlegs al Crònica de Castalla o a la Plana Web de l’Ajuntament i que l’expedient de a quina empresa li tocava se’ns donava igual.
Ell diu que a l’expedient no recorda que hi haja cap informe dels biòlegs. I tornem a no saber si mosquejar-nos o riure’ns un poc. Ens riem un poc. Nosaltres ens reafirmem en que Jose Luís i Lino ens van tirar en cara no haver consultat l’expedient i el Secretari diu que m’espere, que va a consultar-ho amb l’alcalde. Jo m’oferisc a acompanyar-lo i ell diu que no, que no cal, que igual l’alcalde està treballant. Espere. Deu minuts després ix i diu que no és possible consultar l’expedient. Que podem fer? Demanar cita amb l’alcalde. Demanem cita amb l’alcalde. Divendres a les nou ens diuen. Jo demane que siga abans i després d’una telefonada em confirmen que si que podrà ser. A les 8.30 el divendres. Açò guanya interés per moments. O no?
Dia 12 de setembre (Divendres)
Mentre puge a les huit i vint cap a dalt vaig pensant, a mi qui em mana ficar-me en estos embolics, però fa bon dia i no me’n queda altra. Si fera altra cosa la meua consciència, que fa hores extres a voltes, em matxacaria mogolló. A més, tinc curiositat per vore com justifiquen determinades actuacions municipals. 20 minuts després ho sé: Jose Luís ens dona la raó en pràcticament totes les demandes que plantejàvem.
A la pròxima actuació en l’avinguda república Argentina explicaran que van a fer el millor possible i per avançat. Que va aprenent conforme està al càrrec. Que no s'esperava que hi haguera tanta gent preocupada i per això no ho van explicar millor. Que quan ens van comminar a consultar l’expedient a la casa de cultura no sabien que no era consultable legalment. Que molta de la informació que els van donar els biòlegs va ser oral i no va ser per escrit i que això és una errada.
Fins i tot, quan li recorde que a mi personalment em va fer quedar com un fals quan va dir que jo li havia dit que no volia les respostes a les preguntes que havíem elaborat (temps ha), em va dir que en eixe moment se sentia pressionat per l’ambient (més de cent persones no massa afins al PP) de la Casa de Cultura). Que jo tenia raó. Que ens les contestarà segur.
No em val eixe arranc de sinceritat, i li ho dic. Jose Luís, no em val que ens critiqueu públicament i ens doneu la raó en privat. Necessitem una rectificació pública. Ell diu que no va anar a la radio demà per fer-ho. La nostra resposta és que no tenim pressa, però que volem eixa rectificació pública.
Un defecte professional que tinc es que em desmonta la gent que em diu la veritat i m’indigna el que mentix. He passat molt temps indignat. Massa. Això no vol dir que ho donem per bo. Només podem recuperar la confiança amb fets, les paraules no ens valen ja. I altre fet ve a frenar el meu optimisme natural. Ja tenen quasi perfilat el PGOU. No han contat amb gent d’ací que entenga de patrimoni local o amb biòlegs castelluts, o amb gent entesa, per dir alguna cosa. Li ho recorde a Jose Luís i em diu que ell conta amb els 45 dies d’al•legacions. Que té pensat moure-ho en eixe moment. Altra vegada el carro davant dels cavalls.
No ens creem ja les paraules. Ho sent. Volem fets. El primer fet que esperem és que diguen públicament tot allò que ens han dit a nosaltres en privat (sinó sempre serà una paraula contra altra). Tenen llocs on fer-ho. Segur que si li ho envien al crònica ben redactat, els ho publiquen. I si ho diuen en la radio, el presentador segur que els alaba la seua capacitat per rectificar. Tenen tantes possibilitats que és una llàstima que no les aprofiten. I nosaltres ens tornem a oferir. Volem el millor per al poble i tots sabem (ajuntament, oposició i ciutadans concienciats) quin és el camí correcte. Ara només falta que des del Molt Il•lustre es decidisquen a triar-lo. Costa més, però és molt gratificant i les vistes són molt més xules. On va a parar.
Encara esperem.
Toni.
PD. Esta va per a l’Escaparate. Sé que ens lligen i demane disculpes públiques a un mail privat on ens demanaven informació, però el vaig llegir tard, ho sent. M’encantaria que l’Escaparate (unic mitjà al que li veig certa neutralitat -malgrat el meu descontent amb certa crònica-) li preguntara a l’alcalde si és cert tot el que ací hem escrit. M’encantaria vore la resposta.
PD2. El primer dia de trons (2-09-08) ha eixit al BOP (i mira que hi ha dies de l’any) publicada la història aquella de les al•legacions del Pla Especial del Centre Històric. Estic temptat de posar de nou aquella cita impagable “esto es claramente un error por parte de los alegantes”... Si és que encara ens passa poc. Tremole davant el nou Pla General i el nostre patrimoni.
34 comentarios:
No tinc paraules, Toni. Si no te se menge a besaes és perquè no arribe.
Amb un article eixit un poquet del cor, un poquet del cap, un poquet dels budells, has retratat amb un realisme que assusta la realitat de la manera de fer govern en Castalla.
Jo no he dubtat mai que, qui més qui menys en el govern del PP, fa les coses sense mala intenció. Més d'un hi ha que sí que fa les coses amb mala bava i en benefici propi, però hi ha una tendència a fer les coses perquè sí, perquè a uno li apanya, perquè a l'altre li ve una inspiració, o perquè posats a fer algo, fem açò que té una ajuda de la Dipu.
Però és que resulta que Castalla té 10000 habitants, i s'ha de governar amb professionalitat. En Castalla ja no val la política d'anar per casa, d'amagar la brossa davall d'estora, d'agarrar-li vint duros a la mare d'amagotis pa comprar cromos, d'amagar-se davall del llit quan has trencat un plat.
Aixina és com porta governant el PP molt temps, i o canvia el xip i es posa a traballar comptant amb els 13 regidors de l'Ajuntament, col·laborant amb tots (quin gran pregó, José Tomàs) i fent les coses bé, o Castalla té un mal futur.
Moltes gràcies, Toni.
Toni, simplement genial.
Genial el teu comportament, la teva explicació, i el teu autocontrol... perque tots sabem el comportament que esperen de nosaltres, per aixó provòquen, per a poder conseguir-lo, i posar-nos posar-nos a parir igual que ho fan ara, pero amb motiu.
El mateix comportament, posar el carro davant la mula.
Despres contestaré, tanta amabilidad me confunde, i el tema es mereix metro i mig dels meus...
Com moltes vegades hem comentat, no deixen de deixamos sospresos.
Al igual que els altres dos comentaris, a sigut flipant.
Gràcies Toni per aquests escrits tant "aclaridors" de la política local del poble.
Ja ho sabiem, però ara amb més seguretat.
Paneta, dimissió.
Pota, torna
jajajj
Bona nit
Jo alucine... Lo meu es manía? o lo d'ells es ceguera?
Titular a l'Informacion:
Un colectivo de policías locales denuncia presiones para hacer horas extras en las Fiestas
I lo millor, la noticia:
Una parte de los policías locales de Castalla, respaldados por el sindicato CSI-CSIF, ha denunciado la existencia de presiones por parte del Ayuntamiento para que realicen horas extras durante las Fiestas sin la correspondiente remuneración. Según estos agentes, un Decreto de Alcaldía les obliga a realizar esos trabajos en compensación por horas no trabajadas en julio, cuando, afirman, es "falso" que no cumplieran por su horario. Aseguran, por el contrario, que se trata de un "castigo" por su negativa a que las horas extras se les pagaran fuera de nómina.
Los agentes, han avanzado que emprenderán acciones legales contra el Ayuntamiento, tanto por la vía administrativa como por vía penal, por "falsedad documental e injurias".
Además, argumentan que también se ha presionado al resto de la plantilla para que acepte cobrar "en negro" las horas de más. En este sentido, critican que se haya creado "una situación de enfrentamiento" con quienes sí han aceptado estas condiciones.
Despres dels rumors i noticies sobre el policia investigat per extorsió, la poca transparencia sobre el tema, la destitució del Jefe de la policia, lo que va passar amb les bales...
encara tenen el morro de demanar-li als polis que façin hores èxtres sense declarar per a cobrarles en negre??
Com un ajuntament te pasta en negre per a pagar jornals?
I lo pitjor, tots sabem com acabem el nostre horari laboral, rebentats, no? i amb mal humor, no? i a la minima podem enfadar-mos, no?
Son tan irresponsables com per a posar a patrullar, amb una pistola amb bales penjant de la cintura, a gent que ha fet ja el seu torn?
Si el dia ha estat puto, i algú (ai, l'alcohol i les droguetes!!) es desmanda i la lia, o es rebota, o qualsevol incident, com reaccionaràn estos treballadors amb tanta hora en el cap??
Deu meu, que profunda es la ceguera d'este poble...
Per cert, per què Marisol no publica estes noticies a castalla al dia??
Son com un Kinder, vaja òus que tenen, i en cada uno amaguen una sorpresa diferent...
PD: Hi han tres coses al planeta que es veuen des de la lluna:
-la muralla xina
-els invernaderos d'Almeria
-i les llums del castell!!!
I el navarro, per què calla com una puta?? Per a no fotre al que li deixa emitir ilegalment?
El poble este està empestat d'una manera que no hi ha prou "sotal" en el món per a sanejar-lo. L'alcalde este ha creat un clima irrespirable. No sé on arribarà tot açò.
Jo, en la meua modesta opinió pense que l'ajuntament té 4 punts bàsics per a crear altre clima i traures de damunt les formes autàrquiques que el defineixen:
1.Retirada automàtica del "cupo" que se li paga al pasquí "crònica de Castalla" per deformar.
2.Independentment del curs legal en què es trobe el cas d'Onda 15, ÉS INAPLAÇABLE el fet d'abandonar tot tipus de col.laboració amb el mitjà què, des de fa quasi dos dècades, porta insultant, deformant, instigant les males formes i escampant la mentira i l'odi de la manera més mediocre possible. En este punt, felicite a tots els castalluts-udes, siguen del partit que siguen, per no haver secundat les formes i les actuacions d'un personatge perillós.
3.L'Ajuntament del poble de tots, ha de tenir una obsessió malaltissa per la transparència i l'atenció al ciutadà. Deuen interioritzar que quan algú va allà a preguntar és com quan vé el jefe de la faena a veure com va la cosa. S'enten no?
El vostre sou no és per la providència divina ni per que el meresqueu, és perque vos l'heu posat vosaltres.I lo que es diu pel poble no vos fa massa dignes, vamos.
4.No jugar als polítics "listos"; ara dic açò i si después cal els dic que sí, que tenen raó, però jo acabe fent el que em dóna la gana i si això quan vaig a la ràdio dic que són quatre que fan roido.
Són 4 punts, 4 oportunitats, 4 demostracions de bon fer. És que seria tan bonico....
Si teniu majoria absoluta, home. De qué teniu por?
Hola gent, perdoneu que em desvie un poc del tema.
Estem buscant col·laboradors per a un nou projecte informatiu que s'està gestant, estarà finalitzat en els pròxims dies. El projecte s'anomena castalla.eu, el nostre objectiu és convertir-lo en el mitjà d'informació i participació on totes les opinions tinguen cabuda, on qualsevol persona puga publicar notícies, opinar i participar.
Volem que esta siga el mitjà de comunicació realitzat per i per a la gent de Castalla. Per això, la vostra participació activa, és vital per a l'èxit del projecte. El primer és conéixer la vostra impressió sobre esta nova iniciativa, per això vos demanem que ens deixeu els vostres comentaris ací, en el mateix post que hem publicat a Castalla.eu, o be a través de correu electrònic a l'adreça info@castalla.eu
Quan diem que esperem la vostra participació, ens referim a la vostra participació activa. Si algú vol publicar articles, vídeos, fotos, anem a donar-li accés a la publicació de notícies. Això sí, tot el que vullga publicar notícies o articles d'opinió, vídeos, fotos, haurà de firmar amb el seu nom, cada notícia/article publicat, nosaltres a canvi li regalarem als col·laboradors més actius un compte de correu nombredejemplo@castalla.eu perquè la utilitze a manera de bústia de suggeriments, feedback amb els usuaris o simplement per al seu ús personal.
Per a finalitzar comentar-vos que estem en fase de proves, si detecteu qualsevol error estaríem molt agraïts de la informació per a millorar amb major rapidesa.
Esperem les vostres peticions de col·laboració.
1 abraç a tots.
Sabina, para de robar.
Estic amb tots els comentaris. M'encanta entrar en aquest blog perquè és en l'únic lloc on ens enterem bé de com queden tots aquells temes que vam tocar en la famosa reunió amb Paneta i Lino i que tant ens van fer què pensar. Tinc un sentiment doble, a la volta estic contenta perquè les meues teories respecte al nou Ajuntament se'm confirmen a la velocitat de la llum, i a la vegada també em senc estafada i enganyada. Què s'han pensat, que estem bobos??
No ho estem, i tenim ganes de veritats i de les coses clares, sobre tot tu Toni, que estàs comportan-te de forma excepcional.
"Ahí lo pone!!"
Anna
Crec que al menys aquest blog i els comentaris que ací posa la gent ja són un canvi. Un canvi per part dels ciutadans, per part dels castelluts. Que estem farts de tanta falsa política.
Sincerament, l'ajuntament de Castalla provoca en mi la vergonya de ser castellut, perquè quan ixes fora i dius d'on eres...molta gent coneix el poble per totes les cagades de l'ajuntament. I crec que el nostre poble té més coses per les que ser reconegut.
Espere que tot açò siga un camí, espere que estiguen produint-se canvis, que algú (ja siga una persona o tot un poble) tingam el valor de demostrar que hi ha coses que fa l'ajuntament de Castalla que son il.legals. I que qualsevol ciutadà corrent aniria a la presó per fer-ho.
Però es que sempre han existit les classes...
Gràcies per tota la informació que ací doneu.
Mira que soc cabró, o mes be fill de puta!!!
Espere que vos agradeeste video.
PinPinela Castelluda
El Fill Del Sorro.
Toni, la meua més sincera enhorabona! Amb la teua constància, valentia i neutralitat has aconseguit desmuntar aquest castell de mentides i excuses de malpagadors a què últimament intenten acostumar-nos.
Gràcies per fer d'ulls, oids i altaveu de tots els que ens preocupem pel nostre poble.
Estic amb tu.
Sí, però al final, de vore l´expedient res de res. Ai, el grafitero com està...
Hola a totes i a tots.
Ens agradaria aprofitar aquest espai per denunciar el que considerem un greu atemptat contra el patrimoni iconogràfic del nostre poble. Un atemptat que no ha estat un fet aïllat, sinó que s’emmarca dins d’una serie de desafortunades pèrdues patides a les últimes dècades per la nostra ciutat.
Primer va ser la construcció de la Mare de Déu nova, que va relegar la tradicional i venerada imatge de la Patrona a un llarg exili en l’Ermita de la Sang. Després, el mural que hi havia pintat a la plaça de davant del Cau, que donava color i “empaque” al centre del nostre poble. Anys més tard, els castelluts visquérem la demolició del xalet de Pepico Elvira com una irremeiable tragèdia col·lectiva, i la avinguda de la República Argentina va perdre l’encant que la caracteritzava.
Més recentment, ens hem tingut que acostumar a una torre Grossa que no reconeixem, tota plena d’almenes, com si acabara de passar per una sessió de reconstrucció bucodental a Corporación Dermoestética. Adéu al mític “cuñao” que havia vigilat tot un poble al llarg de segles. Els pins de l’avinguda d’Onil o l’atac vandàlic als passos de Setmana Santa venen a sumar-se aquest procés inexorable de destrucció de les nostres imatges, les quals donen personalitat i caràcter -essència, en definitiva- a la nostra ciutat.
El que ens agradaria denunciar ací es la última de les catàstrofes estètiques que venen devastant l’imaginari popular castellut. Parlem de la desaparició d’un cartell mític que alegrava des de fa més de 30 anys el carrer Ramón y Cajal, al cor de la nostra ciutat. “Buena buena, la cadena”, qui no recorda aquesta ingeniosa frase? La guapa xicona ye-ye amb vertiginosa minifalda (que a més d’uno sufocaría en el seu moment) ens convidava d’aquesta enigmàtica manera a comprar sabates en calzados Marina, un dels comerços que ha resistit l’embestida de les gran superfícies comercials any rere any. Superfícies com Mercachona que amb el seu logo ens imposa una estètica i un tipus de consum molt mes globalitzats, menys autèntics. “Buena buena la cadena”: comerç local en estat pur, amb nom i cognoms.
No reconeixem Castalla sense aquest logotip que mai vam saber bé a què es referia. “Buena buena, la cadena”. Una rima consonant com eixida de la ploma de Gloria Fuertes; un eslògan tan senzill i espontani com efectiu, com un jeroglífic que ha estimulat la imaginació de tots nosaltres sense que hagem acabat de trobar-li un significat (igual que passa amb tantes coses a la vida). En aquest sentit, hem de donar les gràcies de tot cor a Marina, en primer lloc per haver-nos calçat amb sabates de qualitat, i en segon, per aquest exercici de sana imaginació que ens proposava a la façana del seu comerç. Però també volem fer-li arribar a qui corresponga el nostre missatge de disconformitat amb la seua decisió d’eliminar el cartell.
Què haurà sigut d’aquesta joia de l’iconografía pop? Molta gent haguera pagat molts euros per tenir-la a casa… tal volta hauria d’estar en un museu etnològic del poble (si n’hi haguera un…). Ens preguntem en quin inhòspit vertedero haurà acabat, o en quin ecoparque, o en mans de quin xinet desaprensiu amb síndrome de Diógenes (i amb un carret)… Tal volta encara hi haja esperança i el cartell estiga en algun magatzem arreplegant pols, en mans de la propietària. Si es aixína, el nostre ben estimat cartell estarà enyorant les mirades que rebia d’aquells castelluts, consumidors en potència, als que tractava de seduir per a que entraren a provar-se eixes meravelloses sabates “buena buena...”
Ens agradaria demanar a la responsable de tal desgavell (Cadisol, sabem que estàs llegint açò) que conserve adequadament el cartell, o que tracte de recuperar-lo si es que s’ha desfet d’ell, com es mereix una joia aixina. Potser puga arribar a ser reconegut (nosaltres ja el reconeixem com a tal) com un document històric molt valuós per a les pròximes generacions de castelluts. Millor encara seria restaurar-lo i que tornara a lluir al seu lloc natural, d’on no hauria d’haver eixit mai.
Volem remarcar que aquesta petició es totalment honesta i sincera, feta des de el cor i des de la més profunda estima pel nostre poble i les seues icones. Estimem les imatges característiques del nostre poble, definidores de la identitat i autenticitat castelludes, que constitueixen tot un “fet diferencial” de la patria castelluda.
Volem “la cadena”, però també volem al tio eixe del puret assentat damunt del piló de pedra eixe que fa cantó (és una altra imatge entranyable i quotidiana de Castalla, qui pot negar-ho); No volem una Castalla sense xumenera del Teular i la seua contribució a l’sky-line de la ciutat. Tampoc la volem sense els rètols de Viduca, Pechman o Ca Farina, ròtuls que ens transporten a temps remots de la nostra història. No dessitgem un poble sense el Sapena mirant al infinit amb lisèrgiques pupil·les, i rebent cada cap d’any el seu cotilló de mà d’algun desaprensiu. Tampoc sense ca Pana, ca Juanito, ni ca Rama, màximes expressions d’allò castellut. Fins i tot el monument eixe de la rotonda d'entrar al poble des de Alacant (si, si, el de la “cadena” (“buena, buena”)) ha esdevingut, al nostre parèixer, una nova incorporació a aquesta selecta i eclèctica llista de imatges a conservar. EIXA Castalla volem!!
No volem més atemptats estètics a Castalla.
Quan ens foten ja no callem...
“Tots som la cadena”
Gracies per l'atenció i per el vostre valuós temps.
Pròximament, publicarem una llista d'adhesions en la que podreu signar si esteu d'acord amb nosaltres
CA-AL
Col·lectiu Assembleari d'Alliberament del Logo: “Buena buena la cadena”
El millor text sobre Castalla que he llegit en molt temps està ací dalt. Que bo, per favor. "L'assemblea d'alliberament del Logo" m'ha convertit ràpidament en un dels seus fervents seguidors. Això es mereix un article llarg amb imatges, que dic un article, un llibre o dos sales del futur museu arqueològic/etnològic de Castalla. Vaig a tornar-lo a rellegir a vore si puc intuir qui pot haver-lo escrit... Com som la gent de Castalla. juju.
Toni.
Ah, moltes gràcies a tota la gent que escriu donant suport. Sempre és xulo això. Encara que els meus companys de blog em peguen més canya que res aprofitant tanta lloança, a mi, personalment, em ve la mar de bé, que voleu que vos diga...
Ale, prou. Espere ansiós una nova aportació d'aquesta assemblea d'alliberament del logo, i mentre espere, em venen dos o tres persones que podrien estar darrere... Que graciós, per favor.
jajajajajaja
que booo per favor
on hi ha que firmar?????
Jo també sóc la Cadena!
bé... s'han dit moltes coses ací... però jo continue quedant-me amb el que ja s'ha dit... que de veure els expedients, res de res... si es que els castelluts no aprenem...
acó segueix com sempre...
Jo també firme!
Però demane per favor que des d'aquesta assemblea es promoga la recuperació d'un espai mític i entranyable de la nostra infantesa que de segur que tots tenim guardat a la memòria. Recuperem "ca Teresa"!
Qui no recorda els xicles durs com a pedres, les bolsetes caducades i la pols damunt del mostrador?
Jo també vull aquesta Castalla.
Unim-nos a la Cadena!
Tots som la Cadena!!
Jo també firme. I la llista? Les meves propostes són reobrir ca la coixeta i ca Soliu.
Jo aposte per obrir El Hogar del Camarada i Ca Rascalio. I com no, la Triángulo.
Lo que hi ha que preguntar-li a Cadisol es si encara conserva la sabata de fusta que penjaba de l'antiga sabateria de sa tia Marina.
Esta sabateria estaba en el carrer Fermin Bernabeu i la sabata de fusta media mes de mig metro!!!.
Quan passabem corrent, el que la tocaba d'un bot, tenia prèmi.
I qui no recorda el cine de Don Toribio, a les monjes els diumenges per la vesprada??
I els cartells anunciadors de les pelicules del cine del drapero, penjant de la façana de ca Kenedy?? amb els dos rombos i les estrèles negres tapant els mugrons quan la peli era "verda"?????
I on estaran els pilons del passeig?? si si, els dos pilons que hi havien tallant el trafic, uno a l'altura de ca Blanco i l'altre al Bar Central!!!
I on para l'estrela de Reis que tenia cua?? qui no recorda eixes pedraes amb les que fundies la mitat dels tubos fluorescents!!!!
I el cartell de promoció del R-4 en la renault, amb el lema "Renault 4, hecho para inventar caminos", i una foto del modern veicle atravessant un riu...
I atenció!!! Hi ha que impedir que li pase lo mateix que a tots estos simbols a un element molt especial, i per aixó demane que la primera acció de l'Assamblea d'Alliberament del Logo, siga demanar a les autoritats pertinents la protecció i catalogació com a element històric-cultural de............:
LA MAHOMA DE CA ARTURO!!!!
amb el seu lema "por orden de la mahoma, este establecimiento permanecerà cerrado los dias 1, 2, 3 y 4 de septiembre"
Però si ho penseu be, no estem parlant de cap tonteria.
Pareix que no te importancia, pero la nostra manera de ser i de pensar, en part, està forjada pel nostre entorn.
Este missatge pareix conya, però si vos fixeu, tots em fet un somriure al recordar la nostra infantessa, de la qual els nostres fills ja no podràn disfrutar.
Nosaltres recordarem la frase "buena buena la cadena", està present en el record de quan anavem a per les sabates de xarol per als diumenges, i els nostres fills recordaràn cartells de "se vende", "for sale", "por solo 150.000€ su vivienda en plena montanya", yenar, la foia, inmoplans... per que les sabates del diumenge, ara son corredores del Decathlon.
El nostre record te un puntet de romanticisme, però el puntet que tindrà la memòria dels nostres fills segur que serà de rabia!!
Vos doneu conte que este missatge explica lo que mil vegades hem intentat explicar i mai hem conseguit??
Estic parlant de la famosa "identitat com a poble".
Mil coses formen part d'esta identitat, però al ser insignificants no les donem la importancia que realment tenen. Poc a poc estem deixant que desapareguen, però si les recordem totes juntes ens donarem conte de que nosaltres SOM COM SOM EN GRAN PART GRACIES A ELLES!!!
...des del Meari de Farina hasta la Mahoma de ca Arturo, des del mil vegades imitat "HELAAAAOOOOOOOOOOO" de Pana amb la Vespa hasta el pito de Lustro, des de Ca la Coixeta hasta el carro i el burro amb els que Cecilio arreplegaba cartó... la silueta de la Torre Grossa al pujar d'alacant, justetet al pasar per davall del pont de la via, que avisaba del final dels marejos i agonies de tanta curva... les excursions a Fontés... els columpios del convent que amb ferro i rovell, eren mes inofensius que els de ara, amb cantos romos i asseguraça de responsabilitat civil... quants xirlos i pesics ens van fer anar a casa plorant...
Deu meu, que estem fent amb la nostra Castalla??
Blai,
amb el cor en un pilot.
Vullc fer-vos una propòsta, a tots, blaus i vermells, defensors i contraris.
Que vos pareix si entre tots recopilem fotografies de tots estos simbols que ja no estan o que les queden dos telediarios, i creem un blog que recupere la nostra memória??
Però no la grandilocuent i oficial, la que parla de castells, la de Cases Rojes o de Paco Rico, o la de les Batalletes dels Gavatxos... un blog que recorde la nostra, la de la gent que anem a fer faena o a deixar als crios a l'escola, la que de veritat ens dibuixa un somriure en la cara, la de "buena buena, la cadena"...
Un blog on no ens dediquem a tirar-mos els trastos al cap, sino a comentar les mil històries que segur ens fan recordar imatges com les dels cartells de les pelis de Bruce Lee en la façana de la tenda de Kenedi o una foto de quan les barreres de la vaca eren de troncs i cordes...
Jo he llegit el misatge anterior este mati, i al pasar per davant de El Cau he recordat el mural que hi havia en la pared dels torills, del que ja no m'en recordaba. I ja he estat tot el dia així, al pasar per el Passeig he recordat El Singapur, del que ningú de menys de 30tants anys ha sentit parlar mai... He recordat que pareix que El Cau porta ahí tota la vida, i ningú dels que ara el freqüènten sap que abans era "Merendero El Barco", i que al racó on ara està l'aseo, on es posen "els xungos", hi havien dos màquines de bolos.
Segur que si busquem tots tenim alguna cosa que pensavem era una xorrada, i segur que d'ella podriem contar una historia que ni els mitins de Fidel.
Ens posem a la faena?
Jo aporte una pegatina del Titania quan estaba al carrer del parque, i un altra de la Uhla Uhla.
Ningu en te una al costat del Mehari de Farina??
Podem conseguir l'anunci de El Cau en movitel? "del cafetal a la cafetera, por toda carretera... no hagas como la burrita, entra y toma una mentirita..."
Quants joves festers saben que al Mig Any esmorsavem ous bollits??
Blai.
En els passos eixos del calvari que algun desaprenssiu va tombar, era costum entre els xicons del barri picar-li amb una pedra els ulls als "jodios" et fixaes i tots els jueus (fins i tot el nostre senyor) tenien el cap picat...
d'on venia aquest antisemitisme popular? tendrà algo que vore amb les bones relacions entre el règim franquista i el 3er Reich...
eixos jodios amb els ulls picats son altre símbol que s'ha perdut
Respecte al comentari de el cartell de ca Marina, se que encara es conserva i que esta en bones condicions. La rsposta a blai de la sabata de fusta es que esta exposada en la tenda.
Gracies a deu, gracies a deu!!
RESTAURACIÓ DEL CARTELL JA!!
qui tendrá amagat a un caixó,una xapeta de plástic amb una foto de diana (la de V), trobada mentres jugava amb els amics, en la fábrica COIBEL? o una pistola ultrasónica-láser de plástic negre?
Coibel també va ser una sorpresa per a tots els xiquets dels 80, els primers fanátics infantils del "mercaderio" televisiu yankee.
Des de l'Assamblea per l'Alliberament del Logo ens congratulem per la bona acollida que ha rebut la nostra proposta. Ens ha plenat d'orgull i satisfacció saber que el cartell es conserva en òtimes condicions que permetrien una eventual recuperació. Per això tornem a demanar de tot cor a Cadisol que reconsidere la proposta.
Hem iniciat una investigació sobre aquest enyorable cartell que ens ha revelat interessants dades sobre l'enigmàtica xicona ye-ye de la vertiginosa minifalda. Tal i com ens va confirmar un testimoni oral, "La Cadena" és una marca de sabates centenària creada en La Rioja l'any1836 i que distribueix les seues sabates per l'Unio Europea, EEUU i Mèxic. Si visiteu la seua web (www.lacadena.es) comprovareu que la seua nova estètica es substancialment diferent, però encara conserva eixe toc "naif" que predominava al nostre benvolgut cartell del carrer Ramon i Cajal.
Ací teniu un vell anunci de la marca que segur que vos dibuixa altre somriure en la cara: http://www.todocoleccion.net/hoja-publicidad-calzados-cadena~x6656843
Esperem que aquest moviment de recuperació d'imatges del poble no es quede en paper mullat. Estem segurs que "Buena buena, la Cadena" es sols el principi d'aquest imparable Tsunami sentimental i romàntic de reivindicacio dels nostres simbols. Tots som la cadena!!!
CA*AL
Colectiu Assambleari per l'Alliberament del Logo
PD. La nostra campanya no pretén servir de plataforma publicitaria de "La Cadena". L'únic que ens uneix a aquesta centenària marca és l'estima per la seua original propaganda, que ha acabat instalant-se en l'imaginari colectiu del castelluts.
Gràcies a totes i tots pel vostre suport.
Veus paneta, com les coses són més senzilles... Els qui som Castalla i sabem d'on venim no necessitem grandiloqüències ni listos que ens diguen qué és el millor per a nosaltres. Gaudim amb les coses senzilles que no tenen per qué ser arrasades per la vostra malentesa i destructiva idea del progrés. M'alegra moltíssim la gent que recorda totes aquestes cosetes amb un somriure i que les considera patrimoni personal i alhora col.lectiu. Quina ventada d'aire fresc més bona, tú!!
La més sincera enhorabona al Colectiu Assambleari per l'Alliberament del Logo. Heu trencat amb aquesta raxeta de desproposits en la que ens havíem ficat. Està bé que, apart del asco cap a alguns actes, també ens unisca el somriure cap a altres que ens pillen igual d´aprop.
Que no es trenque la cadena.
Ahir em vaig permetre la llibertat de fer-li aplegar tots estos comentaris a Cadisol (i a Pepe, que per supost, estava a la porta, fumant-se un caliquenyo)i tindrieu que veure la cara de sorpresa i alegria que li va causar eixa "melancolia" per el seu logo i la seua sabata.
Em contaven que el lletrero el tenen dalt en el terrat i que el van llevar perque els "avergonyia" l'aspecte actual que tenia, ja que estava rovellat i a punt de caure. Les garres ja no cumplien el seu cometut i tenien por que caiguera d'una "airà". Es van plantejar desmuntar-lo i guardar tan sols els plàstics de la cadena però finalment està guardat igualet.
No crec que fajera falta ni firmes per recuperar-lo,en que es passen per allí quatre romàntics més i li demanen que el pose...
Respecte a la sabata de fusta i el quadre que tenia penjat en la tenda, la sabata la té exposada damunt del mostrador, penjada del sostre i el quadre on estan els tres germans a la porta de la tenda, l'han penjat en casa de sa mare.
Enhorabona al colectiu.
Xe, tinc que reconeixer que lo de Cecilio, el carret i la muleta ma tocat la fibra.
Davy Jones
Exercici practic per saber si teniu criteri propi o no.
Be, sols vaig a limitar-me a copiar-pegar frases, peticions i preguntes dels representants de QCV i les contestacions que el senyor Prats i el... el Lino van soltar per la boca a la reunió de QCV organitzada en la Casa de la Cultura el dilluns 16 de juny.
Llegint l'article de Toni explicant el que els ha passat al intentar veurer i consultar l'expedient de les obres de l'avinguda d'Onil i comparant-lo amb les contestacions que estos dos tipejos van lladrar, no hi ha que ser molt inteligent per a descubrir qui diu mentires.
Les frases estan en un article escrit per un periodista d'Escaparate:
http://www.escaparatedigital.com/noticia_detalle.php?id=9245
(QCV) ...QCV presentó el borrador de un manifiesto en el que pide al Ayuntamiento mayor transparencia, facilidad de acceso a la información municipal y más participación ciudadana.
(M.I.)...El alcalde replicó que el Ayuntamiento está abierto “para todo el que quiera venir a preguntar e informarse, porque la información está para darla y yo estaré muy gustoso de hacerlo”, además de que los plenos son públicos y la información también está disponible en el tablón de anuncios y en los medios de comunicación. Con estas premisas, el primer edil dijo no entender “por qué no os habéis enterado” del proyecto de la avenida de Onil.
(M.I.)...El concejal de Medio Ambiente, José Lino Rico, protagonizó los momentos más tensos de la noche, como cuando acusó a los organizadores de la manifestación de no tener “ganas de moverse” y haber promovido esta “inquietud” sin conocer la problemática previa (que se remonta al año 1988) ni haber consultado ningún expediente. Lino Rico exclamó que “los elegidos por el pueblo somos nosotros, no ustedes; lo que pasa es que ustedes no tienen ganas de moverse, pero no nos acusen a nosotros de no ser transparentes”.
(QCV) ...Este colectivo había preparado una amplia batería de preguntas...
...(M.I.)
cuyas respuestas se encuentran en el expediente, explicaron los representantes municipales, por lo que les invitaron a consultarlo y les acusaron de nuevo de no haberse informado debidamente.
Ahí estan les hemeroteques, a la mà de qualsevol persona gracies a l'internes, i tot queda escrit... guanyaran igualment, però al menys ara tenim l'oportunitat de fer-los veurer que no poden enganyar-mos (a tots...), que no som tontos.
Ara, mastegueu l'article de ESCAPARATE sobre la reunió, les contestacións del M.I. sols permeten una lectura, cap interpretació, feu memòria de les vegades que van posar TOT a disposició de qui vullguera consultar-ho... ja?
Ara llegiu altra vegada l'explicació que QCV fa en este post de la visita al M.I. per a veurer l'expedient.
Penseu quina es la vostra conclusió i ací teniu formula magistral per saber si teniu criteri propi o nó:
Teniu que llegir este troset.
Es la contestació de Prats als xiulits provocats al negar cap censura musical al poble:
“cosas como ésta rompen la convivencia democrática y constituyen una falta de educación por parte de los que creen que la razón sólo la tienen ellos”.
I ara feu el mateix amb l'article de QCV sobre el plenari i les maneres que es gasten per part de l'equip de govern amb l'oposició (les que no pensen com ells).
Conclusió corrècta: vos agarra mala llet igual que a mi????
Publicar un comentario