Fitur

Jo vaig a fitur, tu vas a fitur, ell va a fitur, nosaltres anem a fitur, vosaltres aneu a fitur, ells van a fitur. Sobretot ells.

El viatge a Madrid i les fotos de part de la nova corporació a la Fira Internacional del Turisme, FITUR, m'han recordat molt, però molt molt, a altres anys. No sé si és cosa meua però supose que deu haver alguna diferència apreciable que a mi me s'escapa. Últimament estic fatal. No estic gens perspicaç. Intente pensar quines poden ser les diferències i així, mirant les fotos, no me'n ve cap al cap. Ho veig igualet, igualet.

Si ens posem a suposar, anem a ser benpensats i a intentar fer-nos creure, que igual ara les despeses del desplaçament (cotxe, tren i/o hotel) no les haurà pagat l'ajuntament. Igual d'ací uns dies ens trobem un informe de tresoreria penjat per algun tècnic a la funcional plana web municipal, afirmant que els polítics han anat pel seu compte i ho han pagat tot amb els seus diners. Això també ho diferenciaria d'altres anys, que ens contaren que costa cada cosa i amb què es gasten els diners. Ara, mirant les fotos, tot ho veig igualet, igualet.

La eficiència de 5 persones repartint fullets és un misteri que mai m'ha quedat clar del tot. 1000 guies gastronòmiques entre 5, ixen a 200. Que podem dir, basats en la nostra escassa experiència, que no són ni moltes ni poques. Jo que sé, 200 guies.

Si tots els pobles feren com el nostre, supose que si l'stand de la Diputació en representa a 20 (tirant per baix), ixen uns 100 regidors alacantins per allà pul·lulant. Supose que seran els que apareixen ocupant els angles morts de les fotos que ocupen els nostres representants locals.

Mai hem entés per a que serveix Fitur per a un poble com Castalla. Ni abans, ni ara. I mira que tenen fàcil tapar-nos la boca als escèptics com nosaltres. Una xicoteta enquesta a l'oficina de Turisme on es preguntara a tots els visitants: Com ha conegut Castalla? Per què ha vingut?

a) Per internet (l'ajuntament té una plana web colpidora)

b) Per recomanacions d'amics.

c) Perquè visc a prop.

d) Perquè vaig passar per l'autovia i vaig vore el castell poderós i ben il·luminat.

e) Perquè vaig recollir un fullet que em van donar (un regidor, una alcaldessa, un alcalde, un tècnic, no recorde que era) a Fitur.

Si l'opció e, arriba al 10% (cosa que no compensaria ni les despeses d'enviar el tècnic), ací ens callaríem per sempre i no tornaríem a parlar mai més de fitur. Ho prometem. A vegades desitgem que ens callen la boca i tancar el xiringuito. Ha hagut vegades que hem escrit amb eixa intenció. Amb la disposició de vore que algú ens callara per sempre i ens explicara amb pèls i senyals com ens hem equivocat en el nostre judici. Pense i m'ixen un mínim de 3 articles amb eixa intenció. Però res. Igual en este tenim sort!

Toni.

PD. Muñoz Molina té un article fantàstic sobre un tema semblant. Clickeu ací.

Radical

M'he tornat un radical. L'altre dia vaig ser conscient. No vaig a pegar-li massa voltes a l'etimologia de la paraula. Quan em referisc a radical, no estic fent referència a partits del passat, ni a anar als arrels, ni res d'això. Quan dic que m'he tornat un radical, ho utilitze en el sentit de sempre, de fanàtic, d'eliminar reflexions i empatia. A això. Un radical, vamos.

Ací que ens hem vist sempre com els campions de la moderació, ara resulta que no. Radicalíssims. I sé el moment concret i la circumstància que ens va fer caure del cavall. I vaig a contar-ho per a qui li interesse. Alacant, club Información, divendres 13 de gener. Sobre la taula uns convidats heterogenis. Atenció: Fiare-Nova feina, ATTAC Alacant, Cáritas, Izquierda Anticapitalista, Izquierda Unida, Mercatremol i Entrepobles. Sí. Com sona. Tots eixos. El tema: la Banca Ètica. Eixe oxímoron és el que ens va portar a dir que ens apetia anar.

Segons després de la presentació que fa el moderador, el representant de "Izquierda Anticapitalista" comença el seu discurs en valencià (poc probable però possible en Alacant). Quan porta més de deu segons ja és un fet que va a continuar en "valencià" (això ja és un xicotet miracle en la capital provincial). Darrere de mi, una xica expressa en veu apreciable el seu pensament: "Ah, y continua en valenciano el gilipollas". Analitze el lloc i la possible gent interessada en el tema que està assistint i em patina un poc, però no em sorprén. Hi ha més d'un centenar de persones que segur que no han pensat això. Així que, ho done per bo.

L'assumpte continua i la gent parla en ordre, i alguns em fan somriure per tenir els peus a esta terra nostra de cada dia, altres ens fan riure per les seues obsessions i altres pel seu considerable idealisme. Però m'encaixa. M'encaixa quasi tot. Em pinten als bancs com a dimonis i jo no li busque un però. M'ho crec. Directament. Sense reflexions. Sense empaties. Sense pietat. Un poc com fan els bancs.

Ve esta reflexió perquè ja no ens fem responsables d'unes opinions raonades. De temps en temps, ens tornaran reflexos de la vella moderació però, el que tenim clar és que ens han obligat a convertir-nos. Tots ells (sabeu qui són, no ens obligueu a nomenar-los). A partir de ja, som radicals.

Mentre que els diaris, les televisions, els polítics no parlen dels temes que toca (eliminació dels paradisos fiscals, taxa Tobin, Banca Ètica, reforma llei electoral, malbaratament de diners públic punible), per mi s'han acabat les reflexions raonades. Ho dic per avisar si entrem en debat amb algú, per a que tinga les nostres cartes clares.

Afortunadament eixa radicalitat insoportable que ha vingut a ocupar el nostre cos com en una pel·lícula de Polansky, no ens limita per fer publicitat de temes locals. El dijous 2 de febrer a les 20:00 hores, a la Casa de Cultura hi haurà un debat sobre el Centre Històric de Castalla (CHC). Intentarem parlar d'açò més obertament quan la data s'aproxime. Ara per ara, un avanç: els quatre partits locals estan convidats per exposar les seues reflexions.

Esperem no es convertisca en el típic "i tu més" perquè amb el nou radicalisme que estem encetant, no sé que podria passar. Com la cosa no vaja per on toca, no responem de nosaltres. Si l'assumpte es torç, pense jo que fins i tot seríem capaços d'alçar-nos i anar-nos-en. Sense esperar al final. Així. En pla radical. Ja està bé, home. Enviarem les nostres preguntes on toque i creuarem els dits per a no trobar més dimonis, malos, malíssims.

Toni.

PD. Canal 9 buscant informació per fer un programa sobre urbanisme? Sobre Castalla Internacional? L'ajuntament de Castalla negant eixa informació? Això és possible? Buf, ja estem pensant coses... que no, que no, que no, radicalisme, radicalisme, radicalisme.