Carta als Reis Mags

"Tuvimos la suerte de escuchar las protestas y repensar el hotel". Això ho diu l'arquitecte Emilio Tuñón. Fa referència a la construcció d'un edifici al centre històric de Càceres i com fa temps que anava pegant-li voltes al tema, m'ha vingut al pèl. Havien proposat un volum massa alt per al lloc. La gent de Càceres es va queixar. Ells (Tuñón i Mansilla), autors entre altres del MUSAC de Lleó, van decidir canviar després d'escoltar les protestes. Com sempre, intente pensar si això és possible al meu poble i arribe a la conclusió de què no. Com eixa possibilitat no existeix, anem a demanar-la als reis, ara que estem encara a temps.

Estimats Reis Mags:

Encara que continuem amb la nostra tasca de Pepito Grillo, mirant més els defectes que les virtuts, crec que enguany ens hem portat bé. Hem intentat fer crítiques constructives, sense atacar ningú personalment i intentant sumar més que restar. També som conscients de les nostres errades i intentarem compensar-les. La primera és que no estem tenint massa regularitat en l'actualització del bloc. També sabem que no estem lloant alguns canvis positius que ha patit el nostre ajuntament en els últims mesos (hem passat de la nit al dia en l'àrea de Patrimoni per exemple, una de les que més força havíem fet des d'ací per renovar). I sobretot ens hem desencantat amb les possibilitats de que les coses es pugueren canviar des de baix i que tot no es decidira des de l'atalaia de dalt que tot ho desvirtua. Però malgrat això, hem mantés coses bones. Encara ens fan gràcia les cagades, en compte d'acumular ràbia, acumulem bon humor i bon rotllo (gràcies Berlanga!). És per això que vos demanem el següent, sempre sense acritud:

1. Que tornen les maquetes i els plànols dels projectes que pensen portar avant. No és que hagen deixat de mostrar-los, és que sembla que els amaguen. No recordem ja l'últim que ens van ensenyar. El castell? No, els del castell no ens el van ensenyar; igual li hagueren posat alguna connexió o algun enxufe més per penjar algun projector o dissenyar una xicoteta aula sense fer més despesa després. L'auditori? No, l'auditori tampoc ens el van mostrar, igual se n'hagueren recordat del corredor entre l'escenari i el hall i no haver d'eixir per fora per pegar-li tota la volta, ploga o neve. L'avinguda d'Onil? Que va, igual hagueren deixat algun teix viu més. El carrer Major? Estem tots creuant els dits. La plaça de l'ajuntament? Dits creuats també. Les vivendes tutelades que ja van anunciar fa 4 anys!!! i que ara tornen a anunciar (sense data de començament) per vore si la gent pensa que són altres? Dits.

Ens partim de riure cada vegada que ens diuen que la llei no deixa vore un projecte que paguem amb els diners de tots. Les maquetes que en altres llocs són obligatòries per a quedar-se amb el concurs d'un projecte (que jo n'he vist, en serio!), ací són impensables. És que ni els plànols i dibuixos ens mostren. No se'n fan abans de dissenyar alguna cosa? Perquè no ens els deixen vore? Al Crònica de Castalla tenen espai per a fotos. Vos ho prometem, si en lleven algunes repetides (que hi ha moltes), cabrien els plànols segur. Volem, estimats mags que ens tracten com a persones adultes i no com a xiquets a qui se li amaga el regal per a que estiguen més contents després. Comencem a sospitar que no les ensenyen per a que ningú els puga dir que una cosa es millorable. És una sospita només. Ens encantaria que este any que ara comença canviara la política de fets consumats, a la que estem acostumats ja en les últimes dècades. Tant, que ja tot el món ho veu normal. Com si no hi haguera possibilitat d'altra cosa.

2. Que els nostres representants siguen conscients que no els han triat per a decidir. Que això es una errada monumental. Que els vots no fan més intel·ligent ningú. Com diu un amic meu, als nostres representants els han triat per a decidir bé. Escoltant les màximes veus possibles. Evidentment escolten als tècnics de l'ajuntament (això ho fan, encara que no a tots, no sempre). Ens encantaria, estimats mags, que entengueren que per a determinades decisions importants fa falta això que s'anomena participació ciutadana. I que això no és fer la llista de "Bienvenido Mister Marshall", jo vull un tractor, jo vull un carrer amb el meu nom. Ens agradaria que entengueren que això es un procés que han de fer professionals. I que, atenent a les despeses de l'ajuntament (un fotògraf tot un dia seguint a la visita de torn), es pot pagar perquè no és gens car.

3. Que no desaparega cap llosa del Carrer Major com ho van fer els sillars del Consell, ara en recerca i captura. La seqüència en l'altra ocasió va ser la següent: Vam anar a l'ajuntament, ens van prometre que no desapareixerien els sillars, els sillars van desaparèixer. Com ja ens han enganyat una volta, estimats mags, vos demanen que no ens enganyen més, que nosaltres tenim bon rotllo però tot té un límit. Si per una qüestió estètica s'ha decidit canviar el emplaçament original de les lloses, ens encantaria que es consultara a tècnics de la part històrica o de patrimoni abans de prendre decisions com eixa. La història no sempre és estètica, però sempre és història.

També tenim les demandes, estimats reis, del Centre Històric, però eixes ja no vos les demanem a vosaltres. Esperem que el sentit comú les puga aprovar sense intervenció màgica. Bé, igual una última demanda: Que les coses raonables, es convertisquen realment en raonables en este poble. Amb això, ho tindríem solucionat tot, crec jo.

Moltes gràcies per la vostra paciència. Una salutació i una abraçada cap a Orient. I pau per a la gent de bona voluntat.

Toni.

PD. Una idea, podríem encetar un concurs per mes per recuperar part del nostre patrimoni perdut. El premi sempre serà el mateix. Comencem amb una fàcil: Qui aporte alguna notícia que porte al descobriment de l'emplaçament actual i la recuperació de l'arc conopial que hi havia a l'antic Consell del poble, ara desaparegut, els membres d'este bloc el convidaran a una canya al bar de Castalla que la persona en qüestió trie.