L'any en Castalla comença el 6 de setembre, no l'1 de gener. La gent fa promeses sobre que farà amb eixe any que arranca, es planteja apuntar-se al poliesportiu o a anglés, o promet mil vegades no caure en les múltiples errades d'anys anteriors. Per això és tan horrible començar l'any amb un tema que sembla no acabar mai, és com si no aconseguires passar pàgina i et trobares com Bill Murray en aquell dia etern a Punxutawney al cèlebre dia de la marmota.
Supose que en l'ajuntament pensaran que ja està bé. Que necessiten tancar el car llibre del PGOU. 135.000 euros necessiten tenir un final i que no es queden en el llimb dels projectes com tants altres, sobretot ara que la legislatura s'acaba. Sinó és així, no s'entenen ni a la de tres, els últims moviments del molt Il·lustre. Sembla que s'ha de convéncer als regidors com siga i si no va la cosa com toca, canvie totalment la direcció i "aquí pas y allá gloria" (que deia un mestre meu).
Contem intents per aconseguir aprovar-lo:
Amb l'1 a l'esquena: La negació.
Negue tot el que calga que al Pla de les Caves vagen a canviar-li la protecció. Ho negue públicament i ho negue a les reunions internes per explicar els canvis. Fins i tot, arribe a dir, que amb els canvis que tenim previstos estarà encara més protegit que abans.
Resultat:
Açò no s'ho creu ningú. Part de la gent del seu partit tampoc. Que podem fer? Canviem la tàctica. Segon intent.
Amb el 2: El poble.
S'obri la possibilitat d'una nova exposició pública del PGOU. Així demostrem que estem a favor de la participació ciutadana. Si algú es capaç de votar que no a esta nova exposició pública, això significa que està en contra de que el poble participe. Tots han de votar a favor.
Resultat: No tots voten a favor. És més, tots reclamen més informació abans de la nova exposició pública. No entenen com volen obrir un segon termini si no han tancat el primer contestant a les al·legacions presentades.
Amb el 3 i com a estrella dels intents: El pas enrere.
Promet que el Pla de les Caves continuarà com abans del Pla. Em desdic perquè sembla que ningú em creia i ara dic el contrari del que assegurava abans. Al Pla de les Caves no se'l toca. Ara no podran dir-me que no.
Resultat:
La gent no es creu la promesa. No vol fer cas al: tu vota que jo després ja ho canvie.
Amb el 4.
Afirme públicament que em reuniré amb tots els partits per a explicar el PGOU. Comence a oblidar la segona exposició pública del Pla. El poble ja no corre tanta pressa que sàpiga res si aconseguisc que els regidors diguen que sí.
Resultat: Els partits esperen. Els al·legants esperen. Les presses per fer les coses semblen estar mal repartides.
I tota aquesta sensació de pas avant i pas enrere i de falta de professionalitat ens allunya del tema principal que realment és el Pla General i dels seus actors: Els tècnics, els polítics, el poble.
Els tècnics:
No hem escoltat a ningú que siga tan crític amb el nostre PGOU com al seu redactor Jesús Quesada. L'hem escoltat públicament criticar Castalla Internacional, criticar la falta d'una zona d'esmorteïment entre el paisatge protegit i les zones més urbanitzades, ha criticat la ubicació d'algun polígon industrial, ha afirmat davant dels regidors que al Pla de les Caves se li baixava la protecció quan l'alcalde ho negava...
Perquè després actua en contra de les seues afirmacions públiques? Perquè després de proposar augmentar la protecció del Racó de l'Espartosa en el Pla del 2008, després li la baixen a una inferior a la del 2002? La resposta a este enigma està en una de les frases que repetia una vegada i una altra en la reunió del Pla de les Caves: "Yo si quereis lo cambio".
Els polítics:
Eixe "si quereis", evidentment feia referència als polítics. Els polítics sempre deriven culpes. Sempre diuen que no són ells, que són els tècnics els que decideixen. La veritat és que, sempre que estiga dins de la legalitat, els que decideixen (per desgràcia en moltes ocasions), són els polítics. Jesús Quesada ho demostra a cada reunió pública. Per tant, els polítics són els responsables finals del treball fet.
A més, els polítics tenen dos funcions més: exigir que els tècnics facen un bon treball i informar al poble de les decisions preses. Ho han fet en aquest cas? Pensem que no. Un parell de professors de la Universitat d'Alacant amb una lleugera mirada al Pla li van trobar moltes errades (per favor que algun polític ho mire i ho utilitze en eixes reunions amb l'alcalde). Una mirada tècnica independent haguera permés exigir un millor treball. Però és que, a més, no s'han contestat encara les al·legacions ni s'ha informat al poble dels avantatges dels canvis, de quines qüestions s'han intentat corregir del Pla del 2002, de quines propostes d'aquelles reunions amb les associacions s'han fet cas i de quines no i perquè... No sabem res. I volem saber. I és obligació seua explicar-nos-ho. Tenen mitjans per fer-ho: Xarrades, Crònica de Castalla, Internet. Les tres coses!
El poble: Hem callat prou. Posem un exemple. El tècnic diu que per la situació del Racó de l'Espartosa i la seua proximitat al Paisatge Protegit el millor seria no deixar construir amb menys de 50.000 metres (proposta de Pla del 2008). El Paisatge és de tots i així és la millor forma de protegir-lo. El nostre paisatge és el futur del poble, el punt diferencial respecte d'altres llocs. Evidentment uns quants veïns van i es queixen. Tenen propietats allà i és lògic. Ja sabeu la història: Nosaltres t'hem votat. Altres han construït i tal. L'alcalde promet baixar-ho a 10.000 metres, (clientelisme s'anomena això) malgrat el que haja proposat el tècnic. Altres veïns reclamen els 25.000 metres del pla del 2002. La resposta és que com ells ja la tenen, als altres se'ls ha de permetre. I de la llei i del que és millor per a TOTS, no se'n recorda ningú. Quina ha de ser la opinió del Poble? La que beneficia a 10-15 persones? La que diu el tècnic que afirma que és el millor?
Està clar que amb tot el que ens hem manifestat des d'ací, la nostra resposta està clara...
Toni.
PD. I després tenim el Centre Històric. Portem massa temps parlant i sempre estem en el mateix lloc. Realment el Carrer Major és el que més pressa corre per a actuar? Quants diners en esta legislatura s'han destinat des de l'ajuntament al Centre Històric?
Supose que en l'ajuntament pensaran que ja està bé. Que necessiten tancar el car llibre del PGOU. 135.000 euros necessiten tenir un final i que no es queden en el llimb dels projectes com tants altres, sobretot ara que la legislatura s'acaba. Sinó és així, no s'entenen ni a la de tres, els últims moviments del molt Il·lustre. Sembla que s'ha de convéncer als regidors com siga i si no va la cosa com toca, canvie totalment la direcció i "aquí pas y allá gloria" (que deia un mestre meu).
Contem intents per aconseguir aprovar-lo:
Amb l'1 a l'esquena: La negació.
Negue tot el que calga que al Pla de les Caves vagen a canviar-li la protecció. Ho negue públicament i ho negue a les reunions internes per explicar els canvis. Fins i tot, arribe a dir, que amb els canvis que tenim previstos estarà encara més protegit que abans.
Resultat:
Açò no s'ho creu ningú. Part de la gent del seu partit tampoc. Que podem fer? Canviem la tàctica. Segon intent.
Amb el 2: El poble.
S'obri la possibilitat d'una nova exposició pública del PGOU. Així demostrem que estem a favor de la participació ciutadana. Si algú es capaç de votar que no a esta nova exposició pública, això significa que està en contra de que el poble participe. Tots han de votar a favor.
Resultat: No tots voten a favor. És més, tots reclamen més informació abans de la nova exposició pública. No entenen com volen obrir un segon termini si no han tancat el primer contestant a les al·legacions presentades.
Amb el 3 i com a estrella dels intents: El pas enrere.
Promet que el Pla de les Caves continuarà com abans del Pla. Em desdic perquè sembla que ningú em creia i ara dic el contrari del que assegurava abans. Al Pla de les Caves no se'l toca. Ara no podran dir-me que no.
Resultat:
La gent no es creu la promesa. No vol fer cas al: tu vota que jo després ja ho canvie.
Amb el 4.
Afirme públicament que em reuniré amb tots els partits per a explicar el PGOU. Comence a oblidar la segona exposició pública del Pla. El poble ja no corre tanta pressa que sàpiga res si aconseguisc que els regidors diguen que sí.
Resultat: Els partits esperen. Els al·legants esperen. Les presses per fer les coses semblen estar mal repartides.
I tota aquesta sensació de pas avant i pas enrere i de falta de professionalitat ens allunya del tema principal que realment és el Pla General i dels seus actors: Els tècnics, els polítics, el poble.
Els tècnics:
No hem escoltat a ningú que siga tan crític amb el nostre PGOU com al seu redactor Jesús Quesada. L'hem escoltat públicament criticar Castalla Internacional, criticar la falta d'una zona d'esmorteïment entre el paisatge protegit i les zones més urbanitzades, ha criticat la ubicació d'algun polígon industrial, ha afirmat davant dels regidors que al Pla de les Caves se li baixava la protecció quan l'alcalde ho negava...
Perquè després actua en contra de les seues afirmacions públiques? Perquè després de proposar augmentar la protecció del Racó de l'Espartosa en el Pla del 2008, després li la baixen a una inferior a la del 2002? La resposta a este enigma està en una de les frases que repetia una vegada i una altra en la reunió del Pla de les Caves: "Yo si quereis lo cambio".
Els polítics:
Eixe "si quereis", evidentment feia referència als polítics. Els polítics sempre deriven culpes. Sempre diuen que no són ells, que són els tècnics els que decideixen. La veritat és que, sempre que estiga dins de la legalitat, els que decideixen (per desgràcia en moltes ocasions), són els polítics. Jesús Quesada ho demostra a cada reunió pública. Per tant, els polítics són els responsables finals del treball fet.
A més, els polítics tenen dos funcions més: exigir que els tècnics facen un bon treball i informar al poble de les decisions preses. Ho han fet en aquest cas? Pensem que no. Un parell de professors de la Universitat d'Alacant amb una lleugera mirada al Pla li van trobar moltes errades (per favor que algun polític ho mire i ho utilitze en eixes reunions amb l'alcalde). Una mirada tècnica independent haguera permés exigir un millor treball. Però és que, a més, no s'han contestat encara les al·legacions ni s'ha informat al poble dels avantatges dels canvis, de quines qüestions s'han intentat corregir del Pla del 2002, de quines propostes d'aquelles reunions amb les associacions s'han fet cas i de quines no i perquè... No sabem res. I volem saber. I és obligació seua explicar-nos-ho. Tenen mitjans per fer-ho: Xarrades, Crònica de Castalla, Internet. Les tres coses!
El poble: Hem callat prou. Posem un exemple. El tècnic diu que per la situació del Racó de l'Espartosa i la seua proximitat al Paisatge Protegit el millor seria no deixar construir amb menys de 50.000 metres (proposta de Pla del 2008). El Paisatge és de tots i així és la millor forma de protegir-lo. El nostre paisatge és el futur del poble, el punt diferencial respecte d'altres llocs. Evidentment uns quants veïns van i es queixen. Tenen propietats allà i és lògic. Ja sabeu la història: Nosaltres t'hem votat. Altres han construït i tal. L'alcalde promet baixar-ho a 10.000 metres, (clientelisme s'anomena això) malgrat el que haja proposat el tècnic. Altres veïns reclamen els 25.000 metres del pla del 2002. La resposta és que com ells ja la tenen, als altres se'ls ha de permetre. I de la llei i del que és millor per a TOTS, no se'n recorda ningú. Quina ha de ser la opinió del Poble? La que beneficia a 10-15 persones? La que diu el tècnic que afirma que és el millor?
Està clar que amb tot el que ens hem manifestat des d'ací, la nostra resposta està clara...
Toni.
PD. I després tenim el Centre Històric. Portem massa temps parlant i sempre estem en el mateix lloc. Realment el Carrer Major és el que més pressa corre per a actuar? Quants diners en esta legislatura s'han destinat des de l'ajuntament al Centre Històric?
6 comentarios:
Se que no te res a vore, pero m'ha aplegat una informació inquietant:
Per lo vist anit (dijous 9 de setembre) van intentar botarli foc a la serra de Biar, les informacions son confuses pero al pareixer van haver tres focus, a la alquitranera( cruce d´onil) a ulls de canals ( banyeres de mariola) i un punt mes per determinar....
Per favor, estem tots amb un ull posat a la nostra serra. Quants mes (ulls) millor.
Gràcies.
Andevina-andevinansa:
¿quien era el políticaso que vino envitao para asentarse al lao del señor alcalde a ver la ofrenda y de paso para preguntarle "como va lo mio"?
Todos los lo asierten podran ir de gratis a ver como se grava el salvame de luxe.
Mmmmmm.... Marín?
Xica, jo no sabia que estava en Castalla Unidad de Progreso y Democracia, la empresa de Rosa Diez. Posa que el dirigent es un tal Miguel, algu pot dir de qui es este xic? O qui es? Els votants tenim dret a saber qui es, no?
entra al seu blog i veuràs... per a mi són unes barbaritats com una casa! uff, UPyD, daxavo!
Per cert, heu la plaça de bous que van a fer en el Parc del Trinquet....
Allò que l'ajuntament i el senyot Paneta vol deixar en la història no és normal....
La Megarotonda del trinquet cobrirà de glòria al nostre alcalde per a la posteritat....
A banda, que han fet dels arbres que hi havia plantats dins del parque????
Els han talat com en la "Avenida"???
PANETA DIMISSIÓ
Publicar un comentario