sábado, 25 de octubre de 2008

Article per a fer temps fins que arriben les conferències sobre el PGOU.


Introducció 1.
Tinc un amic que cada volta que ixíem per Castalla em dia: "eres el major del bar", i els miràvem a tots, un per un, i el molt cabró sempre tenia raó. Tampoc era molt difícil això a Castalla. Ell té un mes menys que jo, però li traíem un ou de profit al comentari i a partir d'això només mirar la gent, ens partíem de riure. Tant m'havia acostumat a l'assumpte que entrar una nit de divendres a un bar del barri a Alacant i veure gent de la meua edat, va ser un "xoc" que em ronda pel cap com els morts de "El sexto sentido".

Introducció 2.
Sempre he sabut que ser universitari no és garantia de res. He escoltat mil converses tirat a l'herba de la facultat sobre programes estúpids de la tele, sobre qüestions estètiques diverses, o llunàtiques opinions polítiques de gent que, en teoria, ha de tenir uns mínims coneixements del món que l'envolta, per a pensar que l'educació reglada pot solucionar determinades carències. El percentatge d'alumnes universitaris en els últims temps a Castalla ha crescut tant, que algun il·lús podria pensar que la vida cultural del poble podria girar com gira el món. "The world has turned and left me here", que cantava Weezer. Sempre hi ha entranyables optimistes.

Introducció 3.
Tres converses en una setmana sobre que passa a Castalla són el suficient per a començar a pensar que no ho pense jo només això. Què passa a Castalla? diu la gent ara en compte dels típics: "holaaa", "bueeeeno", "aaau", "aleee". Sempre havia pensat que era una impressió personal. O millor, sempre he pensat que això passa a tots els pobles d'un tamany semblant al nostre. Però mentre parle pel messenger d'això, sona Deluxe en l'ordenata cantant "Los jóvenes mueren antes de tiempo" sobre la seua Pontevedra natal i a mi ja m'encaixa quasi tot.

Introducció 4.
El regidor de Cultura em passa per mail el cartell de la pilota. Em diu que tots els dissabtes a les 16:00h i diumenges a les 10:00 hi ha partida al trinquet. Que li fem publicitat. I té raó. Després m'arriben invitacions per a les inauguracions del papa Calixt III, la del diumenge 26 amb l'escultura local amb material reciclat de la gent de Castallart o les tertúlies de la biblioteca. No està mal. Algú es mou. Però són gotes soltes. Com si mai formaren un mar. Com esguits que no creen gent, només familiars i amics. Esta "recerca de la gent perduda" de la que Proust no va escriure, és el dia a dia de la cultura i la vida local.


Introducció 5.
Sempre sóc prou escèptic quan la gent parla d'aquell temps passat, sempre millor. M'encanta la nostàlgia, fins i tot dels temps i els llocs que no he viscut, però sempre la mire amb certa distància. Diguem-li autoprotecció. Jo sóc dels qui em deixe portar per una bona història, quan algú parla de Castalla i dels vells i culturals temps, de la Finestreta, del Centre Cultural Castellut i de la "vietnamita". No sé si d'ací a trenta anys la gent parlarà amb la mateixa fascinació per, jo que sé, Natura i Gent, o posats a exagerar, del cineclub Annie Hall o del naixement dels blogs a internet. No estaria mal. El problema d'això és que eixe camí del passat porta a la insatisfacció o l'abandó. Molts ho han fet ja. Massa.


Qualsevol de les cinc introduccions em val per a encaixar-les en un "totum revolutum" que em parle de l'absència de vida cultural al poblet. De la VIDA al poblet. Encaixe els bars amb les exposicions, les tertúlies improvisades al caliu del rom amb les organitzades sota els fluorescents de la biblioteca, la vida entre setmana i els dissabtes per la nit. Ho encaixe perquè sí, perquè tot és cultura. Ballar en un bar ho és, però veges a vore en quin bar de Castalla ho fan... Carpe is dead.

I no tot és dolent. Alguna cosa es mou al sud del riu Verd. No tot és tele i hui prompte a casa, o el "buf, quina desgana eixir ara que està la calefacció en marxa". Un amic em parlava esta setmana d'un col·lectiu per a punxar música i imatges, altre del nou grup de música que estaven montant, altre dels curtmetratge que tenen en projecte. I malgrat això sembla que mai passe res, excepte els sopars d'esquadra, de quinta, o de fàbrica, i les festes a les comparses. El poble mort. "La leyenda de la ciudad sin vida" on l'or que tots busquen ha estat substituït pel sofà de casa i Lee Marvin canta trist mentre aparca el cotxe en el videoclub per agafar una peli i fugir a tancar en pany i clau.

Alguna cosa haurem de fer. Alguna cosa haurem de montar. Però potser millor demà. Que hui estic cansat, que hui plou. Me'n vaig al sofà. Vaig a posar una pel·li. Hui una americana, d'eixes de no pensar massa. Que no estic per a calfar-me el cap després de tota la setmana treballant. I quan isca el tema li tirarem la culpa al govern, a l'ajuntament o al Sursum corda. No està mal. L'assumpte pinta bé.

Toni.

PD. Ah, estem intentant montar un parell de conferències sobre l'adaptació del nou PGOU. Una amb presència municipal i altra sense. No sé com eixirà, tenim poc temps per trobar algú objectiu que domine el Pla de Castalla. S'admeten suggerències o comentaris si algú li ha pegat alguna llegida.

Vinga, salutacions vàries i efusives.



32 comentarios:

Anónimo dijo...

Toni, vos hem enviat un correu sobre les al·legacions. No sé si l'heu vist.

Anónimo dijo...

Malos tiempos para la lírica

Anónimo dijo...

be water...... my friend!!!!

Un Moro Blau.

Anónimo dijo...

Algú sap que ha passat en l'Agrupació de Comparses? Tornen a estar de jaleo m'han dit

Anónimo dijo...

pa que volem cultura si ja tenim centres comercials a vint minuts de cotxe? allì ho tenim TOT.

sembla que t'hajes quedat en els setanta, amb tanta cultura i tant ideal... ara lo que mola es currar-comprar i no creure en res.

tot això de la cultura era pa les barbuts dels pantalons de pana de la Finestreta. Ara estem en el segle vintiú, en la era FNAC: ja no hi ha cultura, hi ha productes que comprem i consumim. Treu-tho del cap, això de la vida cultural del poble i corre a comprarte la última reedició de Metropolis amb un dvd de regal ple d'extres.

(I quan la veges me la passes que la pirateje...)

visca la societat postmoderna.
visquen ikea i els multicines.
i visca la fabrica, el poligono i el bar de moe.
i la crisis...

...i a ballar les danses al carrer major.

Anónimo dijo...

El dissabte sobre les 11.30 del mati em vaig trobar amb una especie de manifestació pel carrer Ramon y Cajal, em van dir a presses i carreres que era "algo dels abuelos"...algú sap algo més?

Anónimo dijo...

Clar que existeix la cultura, però en els centres comercials ho dubte. I tens una cosa meravellosa anomenada Creative Commons on hi ha art i no val ni un euro. Així que, si vius adormit per la televisió crec que et costarà encontrar-la.
Kukat

Anónimo dijo...

Kukat desperta que l'article anava amb segones.

Anónimo dijo...

el meu anava amb terceres i cuartes
kukat

Anónimo dijo...

Què que li passa a castalla? vinga per favor, i no ens preguntem que li passa a la gent jove.
A on está la gent de edats entre els 20 i 30 anys?, per qué s'enva fora? o per qué molta d'ella decideix no tornar quan acaben els estudis? T'asegure que no és pels bars, i si fora només per aixó, els que tornen rápidament ficats dins del redil, i ací no ha passat rés.
Què és primer el ou o la gallina? què te que passar antes, que la gent començe a fer cosetes, o que l'oferta cultural del poble siga lo suficientment gran que ens aprofite a tots?
que passa amb l'auditori, per eixemple? podrem anar la gent jove i montar locals d'assaig? I si podem quí voldra anar un día com hui (gris) a tocar la bateria? "Una situació repetida moltes vegades, acaba per convertise en una situació que ens pareix irremediable".I aquest poble som el paradigma de fer d'una costum "roïna", una necessitat imperiosa. En les ciutats també hi ha que possar-se les piles si vols fer coses i no estar parat, el tema es que allá ja te ho trobes fet o al menys la semilleta ja está germinan, ací no.
I no parlem del voluntarisme polític, que no dic que siga necessari "vitalment" per a fer coses (per favor!!), però está clar que ací ens fa falta i necessitem que ens diguen, que ens recolzen, que ens ajuden, els politic de torn, encara que siguen de conya, com es el cas.

a blogger girl speech

Anónimo dijo...

juju. Jo ja tinc l'edició de Metròpolis amb els extres!!! T'ho promet. A vore que tens tu per ahí i ens ho pirategem. Ho dic seriosament, un consumista deu tenir una col•lecció xula.

Respecte al bar de Moe, la postmodernitat va venir amb els "flameados", per a després tornar al model "Castalla": Esquenes en la barra. Així que es més tradicional que postmodern.

Açò de perdre el temps en els blogs i parlar foradat és més postmodern o menys que escoltar a Radiohead? És un dubte que tinc.

Bé, ja sé que era irònic. Però no ha quedat mal.

Respecte a l'últim post m'encanta eixa part que diu: "Què que li passa a Castalla? vinga per favor, i no ens preguntem que li passa a la gent jove. On está la gent de edats entre els 20 i 30 anys?".

Els que tenen entre vint i trenta ja no són joves? Ai mare. I els que passem de trenta que fem? Es brometa. Però té raó. Eixos marges d'edat, en general, s'han volatilitzat.

Toni.

Vinga, salutacions efusives.

Anónimo dijo...

La gent amb carrera és perillosa.

I el pp ho sap. Per això no impulsen rotllos creatius ni projectes innovadors.

Si la gent titulada no té faena ací, se n'anirà fora. Justament la gent que les estadístiques diuen que vota majoritàriament al PP... i després al Bloc.

Millor gent sense titulets ni idees noves, una gent que vote majoritàriament al PP, i després al PSOE, que és més dòcil, i que a més s'han de conformar amb faenetes de 1000 euros o menys, no creus?

Anónimo dijo...

desbarrar i parlar foradat pels blogs no es modern ni posmodern: es sintoma de desgana vital...

si existeix la cultura està en els suplements dominicals dels periòdics... tot lo més.

Anónimo dijo...

"la cultura esta als suplements dominicals dels periodics.........."

prffffffffffffffffffff....

esta si que es bona, jajajajajaa, com esta la gent de boja, tal volta el fet de que Castalla no tinga tant com en altres llocs tan sols siga una cuestio aritmetica, a mes gent mes posibilitats de fer coses a menys gent, obviament es de perogrull que menys posibilitats, i Castalla, descontant gent major i ñacos, en que es queda??? en 3000 potencials creadors i consumidors de art, cultura, etc...., casi en pegue amb un canto en les dens en lo que tenim al poble, dues bandes de musica, una colla de dulçainers, tre o cuatre grups de musica, cors i dançes, grups de teatre, el boira eixe del Club Annie Hall, etc..., lo dit casi que mon eixim de la mitja, ¿no?

Davy Jones

PD: no vull crear polemica, i lo que dic u dic desde la ignorancia mes supina, ¿es normal que estiguen fense les desmontes de la part de Torria aon va la fabrica de Bornay abans de que s'aprobe el PGOU???

Anónimo dijo...

Temblad, pecadores de la pradera, el cap de polp is riding again.

Anónimo dijo...

Ai calla, que ara hem de donar gràcies pel que tenim? Com és això David Jones? Pegat tú si vols en un canto en les dents però deixa´ns remolar, escriure, parlar i fer el que ens vinga en gana als blogs, que dude molt que denote "desgana vital" com diuen alguns.

Ho sent però no, no tenim prou amb el que tenim que, per cert, qué és? la banda de música? el "boira" del Annie Hall? Però si després ho fan i no anem ningú mai. Que ens passa doctor? sofanitis?

La cap

Anónimo dijo...

Estaria be fer una recerca de gent il.lustre del poble de Castalla, Per a que tots ens donem conte de la gent de cualitat que ha hagut a Castalla. Aneu posant.

Anónimo dijo...

pota

Anónimo dijo...

pito

Anónimo dijo...

pato

Anónimo dijo...

Davy Jones, eres un llengut, no vas dir que no et voliem ací i te n'anaves? eres un pijiprogre sense paraula.

Anónimo dijo...

A vore "cap" estic de acord amb tu, m'agradaria que ni haguera mes cultura al poble, i en pareix be solicitarla, pero, tal volta el poble no done per a mes, tu mateixa u has dit, casi ningu anem a vore les cicles del Annie Hall, lo cual no vol dir que tiguen que deixase de fer ni molt menys, ja se sap allo de "dos justos en Sodoma...", en fi, simplement era una reflexio, en cap moment una critica i demane disculpes si a algu li u a paregut,

per cert, per a alguns mocosos dels que entren per açi, tranquils, ja men vaig una estona mes, no estic per la feina de ser un incordi per a vosaltres, simplement creia que açi es parlaba del PGOU, i jo he fet una preguna a la qual ningu au contestat, ¿que passa?, ¿no sabeu?, ¿no podeu?,

See you later, alligator.

Davy Jones

Anónimo dijo...

Acabe d'enterarme de que ETA a fet explosionar un cotxe-bomba a la Universitat de Pamplona, sense haber avisat abans, ni res, no trobe paraules per a mostrar la meua indignaçio davant estos fills de puta que nomes volem que fer mal, estos mafiosos de merda que nomes sabem que deixar llagrimes i miseria per aon passen.

Davy Jones.

Anónimo dijo...

Deixeu el Davy Jones i tots aquells que els apetisca escriure el que vullguen. Encara que no ens agrade moltes voltes el que diu, ni com ho diu, això no ens dona dret a intentar fer-lo fora d'aquest blog. Si ens pica ens rasquem, l'ignorem o el repliquem, però no el repudiem collons que a voltes som més papistes que el Papa.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Anónimo dijo...

Jo en cap moment vull prescindir de ningú dels qui entrem ací, simplement faig referència al que davy jones va dir. Qué passa? que ara ha mogut l'aire este que fa i ja li pega per opinar altra volta, no? Tots incurrim en incoerències en esta vida, pero lo d'este xic és com els principis de Groucho Marx: huí en tinc uns i demà en tinc uns altres.
Em pareix patètic el tipo este, pero et done la benvinguda de nou. Sembla que lo que diu ací és perque no l'escolten en cap lloc.

Anónimo dijo...

TOCA JONES LA PLANTA DE BORNAY DE TORRIA ES VA ESCOMENSAR FA 2 ANYS. ESTA BAIX D´ EIXE ALTRE DESMONTE.

Anónimo dijo...

...per deixar de fer temps esperant que passe alguna cosa. Propostes.
Comence a escriure en un to nostàlgic sobre la Castalla d´ara i sobre la que no se si ha existit mai però que jo imagine i m´agrada. I sí, la nostàlgia està bé si la saps entendre i et fas amb ella una caseta per a hivern i estiu... i sí, les lamentacions també si estan ben escrites. Però mire fora i en el carrer fa sol, i es poden fer tantes coses, i jo sóc super jove (je,je,no ho he pogut evitar) i hi ha gent al poblet amb mil idees...i ,collons, ultimament uns quants pareixem vellets recordant o inventant batalletes de “aquellos viejos y mejores tiempos”. I poquet a poquet em va entrant una cosa a la que jo li dic ràbia encara que a algú que jo se no li agrade el nom. Perquè la ràbia fa germinar coses, perquè fa moure un poquet el cul del sofà i perquè pica, i “lo que pica cura”.
... I llavors canvie el to. Ara tinc ganes d´opinar, proposar i fer. Pense en el que falta a la vida cultural del poblet. Difusió? Moltes voltes em trobe amb que quan pregunte a algú, “vas anar a vore la pel.li que posaven a la casa cultura”...o “ còm va anar la conferència eixa sobre allò?”...la resposta és “ah, és que no sabia res”. I jo no puc evitar un somriure. Tendré super poders? Còm pot ser que jo que estic a 500 km del poble m´acabe anterant de quasi tot el que es fa? O serà deveres que sóc una d´eixes persones que ha nascut de peu? No crec. Ja som majorets i qui no se n´ assabenta és perquè no vol. Però, no se, potser fa falta dedicar encara més esforços o inventar noves maneres, almenys que el “no sabia res” no valga d´excusa. Què correga la veu! ( que conste, que sóc molt conscient de que és molt pesat haver d´anar arrossegant a gent ja crescudeta i que prou feina suposa montar alguna cosa com per a tenir que anar convencent a la gent. Tota la raó.)
... Pense en eixes gotes soltes que mai acaben de formar un mar. És cert que al poble és fan coses i que hi ha gent que es mou, però potser el que falta és quelcom que aglutine tot això. La Revolució cultural al poblet.(sí, he posat revolució i en majúscules,je,je) ho és de tots o no serà.. A mi amb tot açò em ve al cap crear una una espècie de coordinadora, plataforma o com se li vulga dir, que funcione permanentment com assemblea oberta i que tinga com objectiu principal cohesionar i donar-li vida col.lectiva al que cadascú fa per la seua banda. Que siga un espai per conèixer i donar-se a conèixer, per deixar de banda la crítica barata i ignorant a tot el que es fa i no és lo meu; per fer cultura, poble i política (sí, política encara que la paraula sone rara i faça por) des de baix, de la bona, de la de quan més gent i més idees millor. Anar fent reunions periòdiques entre membres d´ associacions, i tot el que vulga mullar-se, i proposar fer coses conjuntes. Dinar popular al parc i després tallers per a xiquets organitzats per Montanyeres i un xicotet concert de la Banda Jove. O una nit de cine d´ Annie Hall i després soparet i concert de Pellikana. Coros i danses, sopar i festeta per a tots. Passacarrer i contacontes. Músics del poble i cerveseta a mig dia. Desfilada de moda i teatre. Plantar pins, xocolatada popular i percussió. Jo que se, són exemples que em van venint al cap mentre escric, així que dedicant-li una mica de temps i mans poden eixir coses molt xules. I si cadascú de cada col.lectiu porta als seus tenim un poquet més solucionat el tema de la difusió. Ja se que estes coses es fan de tant en tant i estan de puta mare, però potser donant-li un caràcter més periòdic i fent-ho més obert començariem a donar-li un poc de rodatge al motoret de la vida al poble.
Tot açò ho he vist a altres llocs i funciona. I la pregunta que em ve al cap és sempre la mateixa. Per què a Castalla no passen estes coses? He vist agüelets de vuitanta anys compartint taula amb jovenets d´eixos amb rastes que fumen herbes rares, jugant al bingo en la sobretaula d´un dinar popular per defensar que un bar dels de tota la vida es quedara al barri i no el comprara una immobiliària holandesa ( batalla que van guanyar, per cert). Respectables pares de familia portant als seus fills als tallers organitzats per jovenets dels que cremen coses si cal, amb dos arracades a cada orella i camisetes amb lletreros raros amb eixa llengua rara que és l´euskera. Agüeletes sentades a la fresca del seu carrer escoltant un grup de punk en un concert per demanar més locals públics per a les comissions de festes.
I ja se que eixa gran ciutat no és el paradís (encara que algú és riuria amb aquest comentari i encara que ara a quasi mil kilòmetres a mi m´ho semble). És un lloc amb més gent. I més gent implica més possibilitats, és cert. Però també és cert que dins d´aquesta relació directament proporcional (o no) intervé també un altre factor que es diu motivació, ganes i compromís. I d´això a Castalla també en tenim.

Anónimo dijo...

M´afisc a la condemna que ha fet Davy Jones a l´atemptat d´ETA. No van a aconseguir res, entre altres coses perquè no tenen objectius, ni ideologia, ni res que valga la pena, només es dediquen a fer mal perquè no saben fer altra cosa. Jo voldria una Euskal Herria lliure, però sobretot lliure d´ETA i de la dictadura de les armes. Ells no.
Per cert, què passa a Torrià? On han collit les pruneres és on anirà la fàbrica de Bornay? A mi em sembla que anava prou més avall, més prop de l´autovia. I compte amb la Lloma del Carro, que estan fent desmontes, i segons el PGOU, allò és zona no edificable...

Anónimo dijo...

Anònim penúltim (per què no et poses un nick?, jo en tinc molts, si vols es deixe un).
Estic totalment d'acord en tot el que dius, ens falta espenta.

Jo també he tingut la "bona" experiència de vore generacions diferents juntar-se per a fer cosetes, però també dins de grups molt determinats i massa motivats, Al final sempre sóm els cuatre de sempre, que está molt bé per qué axina una ciutat gran es converteix en un poblet.
Però ací la cosa es reduïx a un grupet massa, massa endogàmic?¿.

Bó, també tinc la experiència de gent que s'envà a viure al camp quant porta tota la vida en una ciutat, i sap que en el món rural també és necessiten fer més coses, i començen a juntar-se, encara que tot el poble estiga encontra, -en un principi-, perque no són del poble i bla, bla.
Ells continuen i sense l'ajuda de cap organisme polític formal, finalment monten tota una red d'activitats entre varios poblets (són pobles que tenen molt poquets habitants) impresionant i amb molta vida.
I acudix la gent de tota la vida, anem la gent de la ciutat,els pijos d'estiu, vamos tot el món...

El que vuic dir, és que sempre hi ha que acomençar per algo, encara que siguen quatre, qué mes té? Experiències hi han moltes i en aquest poble també hi han moltíssimes, que podríen servir per anar avançant cap a una rutina més dinámica i atractiva que vore la tele en el sofa, que está molt bé, però al menys que pugem tindre altres opcions, no creus cap suprema?

Jo crec que totes les activitats que has dit ja les han fet, al menys a mi en sonen, el que ens falta es fer d'aixó una rutina o costum.
Total si s'ha fet una rutina votar al PP des de fa JA¡ la friolera de vint anys; que ens constará fer una rutina de algo que ens interessa i volem??? ;))

a blogger girl optimist

Anónimo dijo...

El proper divendres 7 de novembre, el Centre d'Estudis La Foia organitza, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura del MI Ajuntament de Castalla, una conferència sobre les necròpolis andalusines d'Almarra i el seu contexte històric als segles XII i XIII.

El conferenciant serà En Gabriel Segura, arqueòleg i director de la intervenció arqueològica duta a terme a les necrópolis. I l'acte tindrà lloc a la Casa de Cultura de Castalla a partir de les 20:30 hores.

Anónimo dijo...

anime a la gent a que estiguen presents a la conferència sobre almarra. la presència musulmana ací va deixar grans coses, una gran cultura

Anónimo dijo...

això es cultura: les cequies, els números...