Últimament parlem massa de política i parlem poc de política. Massa de la que no serveix per a res i poc de la que serveix per a viure millor (no a uns quants, sinó a tots). Crec que és degut a que quan et preocupes per estes coses i ho veus un poc des de dins, perds bona cosa de perspectiva. Ho promet, sempre intente ser objectiu, però a vegades dubte si capficar-nos massa en estos assumptes, fa que acabem veient el món ple de bons (nosaltres) i de dolents (els altres). Com això es impossible, val la pena eixir un poc i perdre el castell de vista i veure el que està fent-se pel món. Més que res per veure si allò que estàs defenent tu, és vàlid.Este març han presentat a Elx un projecte per a remodelar la vall del riu Vinalopó. L'assumpte ha funcionat així. L'ajuntament ha detectat que el llit del riu necessitava un canvi. Que, a vegades, separa més que uneix les dues parts de la ciutat. Convoca un Concurs Internacional d'Idees per intentar millorar això. Posa unes bones bases i conflueixen moltes propostes. Resulta guanyadora aquesta (mireu tot el video, que val la pena). Parteixen de la idea de l'aigua que corre i construeixen tot un projecte per a no se quants quilòmetres de riu. Jo ho mire des de fora i pense: genial. Un projecte amb participació ciutadana ben entesa. Realitzada per sociòlegs, amb diferents taules d'associacions, enquestes... Un projecte que saben que no van a poder aplicar en la seua totalitat ara (no hi ha diners per a res) però que han dividit en quatre fases i almenys la primera la començaran. Un projecte que pot anar patint canvis en funció de l'opinió dels veïns i de la disponibilitat econòmica, però que parteix d'una concepció global d'un espai. Una concepció feta per especialistes, en un concurs públic, obert, viu.
Immediatament que presentaven el projecte un se l'adapta al seu poble. Allà estava jo el dia de la presentació, veient com podia encaixar tot allò al nostre centre històric o al nostre llit del riu. I m'encaixava, la veritat.
Fa deu anys. Fa cinc. Fa dos. Amb un projecte fet a Castalla, eixes subvencions que han vingut i que hem hagut d'optar a elles a presses i carreres per a que no es perderen els diners, s'hagueren pogut aprofitar amb una visió perfilada i clara sobre un espai (titulem-ho centre històric o llit del riu). Però per a fer-ho, s'ha de tenir el projecte. Si no es té, estarem com sempre, posant parxes. Presentant la paperassa que demanen per a la subvenció de hui per a demà. Dient-li a l'arquitecte municipal que dissenye un parc ràpid que s'acaba el termini (això ho he escoltat jo directament) o buscant algú que ho faça prompte i barat. Ara fem unes cases ací, ara jo pense que allà quedaria bé no sé què, ara podem arreglar el carrer Major que s'han queixat tres veïns... I anem pegant bots en funció del qui mana i de que li passe pel cap.
I passa el temps i els anys i continuem sense entendre perquè és tan difícil fer les coses bé. Perquè la diferència entre fer-les bé i mal tampoc és una gran quantitat de diners, ni de esforç.
Igual eixa forma d'actuar, pensar a llarg termini, té errades que jo no li trobe. Igual això no és actuar bé. Igual l'errada és meua. Algú que m'ajude. Ho dic seriosament. És impossible que s'equivoquen sempre. Igual sóc jo el que se li perd alguna explicació. Igual anar pensant dia a dia és millor: ara este carrer, ara allà fem un parc, ara ací cases de l'ivvsa, i allà que cauen que podem fer? ara li preguntem a la gent, ara ens reunim i li dediquem hores i hores que jo ja domine el tema... Igual això és millor. Igual és que ja he arribat al punt que només les veig que les errades. Ja comence a no saber ni el que està bé, ni el que està mal. Haurem de descansar més. Molt més.
Toni.
PD. L'assumpte de les cases de l'IVVSA, va lent. Sembla ser que en gener encara no havien començat. Paciència però atents.
