Una Europea, un Regidor de medi ambient i un Bombero Torero.

Instaurar la nova norma de fer dinaret després dels plenaris ha sigut tot un encert. Crec que si no obtinguera eixa petiteta recompemsa em costaria moltíssim assistir a l´Ajuntament a la una i quart de mig dia. En fí, que huí ha hagut plenari.

Quan entres en un plenari que ja ha començat et passa com quan veus una peli en versió original: fins que no passa un ratet no comences a entendre res de res. Les primeres paraules que llegia vertiginosament una senyoreta en el paper de Silvia Jato et provoquen un desconcert total. Quan l´oïda ja se t´ha acostumat comences a entendre les frases que llig enmig de l'article uno barra tres de regulación urbana por el que se establece la moción para el aplazamiento bla bla bla.

Total, que del principi, com que la xicona llig a eixa velocitat i els partits sols diuen a favor o en contra, no ens hem enterat de res. Ens diuen que el que s´ha aprovat és l´apertura del PGOU, que estavem esperant en barraqueta des de juliol. Doncs bé, obert queda el plaç per a consultar el que es pretén fer al territori castallut i, per suposat, per presentar al·legacions.

La resta del plenari, ja a una velocitat de lectura inteligible, ha trascorregut com sempre. El Bloc presenta diverses propostes per ajudes als llibres de text, per parlar de la possibilitat d'unir Villena i la Foia de Castalla mitjançant ferrocarril, per regular els horaris de la plaça, etc. El de sempre, dos o tres vots a favor i els del PP en contra. No sé si seran temes de menor importància per a votar en contra, o per a no fer massa cas. Fins i tot l´alcalde s´alça a per uns papers mentres Yagüe està parlant. En fí.

Els moments més divertits han sigut protagonitzats per dos regidors del PP. El primer d´ells arriba quan el Bloc li pregunta a Susan McKenzie si li sembla bé fer bous embolats i bombero torero a Castalla. La Susan la duia ben preparada. S´alça de la cadira i comença a llegir un document que duia redactat. Tradueix tres cartes de tres persones europees que viuen a Castalla Internacional i que reflexen el setir del seu poble, internacional. En síntesi diu que els "ciudadanos europeos" venen a España, i més concretament a Castalla, pel clima i per la seua cultura. Que són "ciudadanos europeos" i tenen dret a escollir el lloc d´Europa on volen viure i han triat esta localitat per la bona vida d´ací i per la seua cultura i tradicions, a les quals respeten i admiren a parts iguals. Que els "ciudadanos europeos" son uns convidats i no tenen dret a queixar-se ni a canviar les tradicions del poble i que recolzen qualsevol forma de festa que es duga avant.

Personalment m´ha encantat la frase de "ciudadanos europeos". La pose tant perquè Susan l´ha dita unes 25 vegades en total. I jo, que també em considerava una ciutadana europea... Tota esta contestació ens ha dut uns deu minutets i quan acaba Yagüe li torna a fer la pregunta: "Pero a ti qué te parece?" i Susan torna a dir que és una ciutadana europea i que recolza tota la cultura i la tradició i les festes i la vaca i tot, i no entén com el Bloc no apoia algo tradicional del poble "No, no, parlem del bou embolat, que mai ha sigut tradició a Castalla". I Susan diu que ella apoia tota la tradició, i les festes i la vaca i tot. Finalment, Paneta salta al ruedo i li diu a Yagüe que la pregunta està ja contestada, passem a altra cosa.

El segon Prime Time del dia l´ha protagonitzat Lino. El Bloc li ha dit si tenien coneixement de la baixada de 30 metres dels aqüífers de la zona. Lino: "Sí". Bloc: "I tenen pensat prendre mesures al respecte?". Lino: "Sí, ja t´he contestat". Bloc: "Quines mesures?". Lino: "De momento, rezar mucho y hacer prerrogativas para ver si llueve". Ací no faré comentaris. No tinc prou post.

En fí, que no ha estat malament del tot el ratet del plenari. També ens hem enterat de que Onda 15 no existeix des d´agost del 2007! Crec que ara emiteixen des d´altre lloc (del més enllà?) amb altre nom. Alguna cosa així he entés però com que m´ha agafat resant (que llueva que llueva la virgen de la cueva) tampoc m´he enterat massa.

El Llibre del Fets

Va a ser un post llarg, prosaic i cronològic. M’horroritzen dos dels tres adjectius, però em calen els tres perquè ja prou embolicat està l’assumpte, com per ser curt, poètic i armat d’insistents flashbacks. El cos em demana ser creatiu, però el cap diu que no. Que al tall.

Dia 7 de setembre (Dilluns)
Rebem la contestació a la nostra demanda de consultar l’expedient de l’avinguda d’Onil. La contestació és clara: No podem veure’l. Hem de demostrar legalment que som interessats. I tenim deu dies per demostrar-ho. Primer em fa gràcia, després me s’emporten els dimonis i després em torne a riure un poc. Com és possible? Si algú va assistir a aquella reunió de la casa de Cultura supose que li passarà com a mi. Ens van insistir tanta volta, l’alcalde i el tinent d’alcalde, que l’errada era nostra per no haver consultat l’expedient que ara, quan ens el neguen, no ens queda altra que riure o eixir a fer mal. Triem riure’ns un poc. Li ensenye el paper a família i amics i flipen per sectors. I recorde frases d’aquella nit: com és possible que no hagueu vingut a vore l’expedient, això es públic, com podeu criticar sense saber, perquè abans de protestar no vos informeu... Virgen Santa, que paciència s’ha de tenir.

Dia 8 de setembre (Dimarts)
A les huit i mitja del matí ens presentem al Molt Il•lustre a vore com es menja això de que, per veure l’expedient de l’Avinguda d’Onil, hem de demostrar legalment que som interessats. Jo sóc veí, però no ho som tots d’este poble? Preguntem a la barra i moments després estem davant del secretari. El Secretari ens diu que no. Que això només ho poden consultar partits polítics. Que és un expedient en curs i que no es públic com altres expedients. Contestem que ens sembla bé, però que el nostre interés només venia motivat per la insistència de Jose Luís i de Lino. Que nosaltres esperàvem que es publicara l’informe dels biòlegs al Crònica de Castalla o a la Plana Web de l’Ajuntament i que l’expedient de a quina empresa li tocava se’ns donava igual.
Ell diu que a l’expedient no recorda que hi haja cap informe dels biòlegs. I tornem a no saber si mosquejar-nos o riure’ns un poc. Ens riem un poc. Nosaltres ens reafirmem en que Jose Luís i Lino ens van tirar en cara no haver consultat l’expedient i el Secretari diu que m’espere, que va a consultar-ho amb l’alcalde. Jo m’oferisc a acompanyar-lo i ell diu que no, que no cal, que igual l’alcalde està treballant. Espere. Deu minuts després ix i diu que no és possible consultar l’expedient. Que podem fer? Demanar cita amb l’alcalde. Demanem cita amb l’alcalde. Divendres a les nou ens diuen. Jo demane que siga abans i després d’una telefonada em confirmen que si que podrà ser. A les 8.30 el divendres. Açò guanya interés per moments. O no?

Dia 12 de setembre (Divendres)
Mentre puge a les huit i vint cap a dalt vaig pensant, a mi qui em mana ficar-me en estos embolics, però fa bon dia i no me’n queda altra. Si fera altra cosa la meua consciència, que fa hores extres a voltes, em matxacaria mogolló. A més, tinc curiositat per vore com justifiquen determinades actuacions municipals. 20 minuts després ho sé: Jose Luís ens dona la raó en pràcticament totes les demandes que plantejàvem.

A la pròxima actuació en l’avinguda república Argentina explicaran que van a fer el millor possible i per avançat. Que va aprenent conforme està al càrrec. Que no s'esperava que hi haguera tanta gent preocupada i per això no ho van explicar millor. Que quan ens van comminar a consultar l’expedient a la casa de cultura no sabien que no era consultable legalment. Que molta de la informació que els van donar els biòlegs va ser oral i no va ser per escrit i que això és una errada.
Fins i tot, quan li recorde que a mi personalment em va fer quedar com un fals quan va dir que jo li havia dit que no volia les respostes a les preguntes que havíem elaborat (temps ha), em va dir que en eixe moment se sentia pressionat per l’ambient (més de cent persones no massa afins al PP) de la Casa de Cultura). Que jo tenia raó. Que ens les contestarà segur.

No em val eixe arranc de sinceritat, i li ho dic. Jose Luís, no em val que ens critiqueu públicament i ens doneu la raó en privat. Necessitem una rectificació pública. Ell diu que no va anar a la radio demà per fer-ho. La nostra resposta és que no tenim pressa, però que volem eixa rectificació pública.

Un defecte professional que tinc es que em desmonta la gent que em diu la veritat i m’indigna el que mentix. He passat molt temps indignat. Massa. Això no vol dir que ho donem per bo. Només podem recuperar la confiança amb fets, les paraules no ens valen ja. I altre fet ve a frenar el meu optimisme natural. Ja tenen quasi perfilat el PGOU. No han contat amb gent d’ací que entenga de patrimoni local o amb biòlegs castelluts, o amb gent entesa, per dir alguna cosa. Li ho recorde a Jose Luís i em diu que ell conta amb els 45 dies d’al•legacions. Que té pensat moure-ho en eixe moment. Altra vegada el carro davant dels cavalls.

No ens creem ja les paraules. Ho sent. Volem fets. El primer fet que esperem és que diguen públicament tot allò que ens han dit a nosaltres en privat (sinó sempre serà una paraula contra altra). Tenen llocs on fer-ho. Segur que si li ho envien al crònica ben redactat, els ho publiquen. I si ho diuen en la radio, el presentador segur que els alaba la seua capacitat per rectificar. Tenen tantes possibilitats que és una llàstima que no les aprofiten. I nosaltres ens tornem a oferir. Volem el millor per al poble i tots sabem (ajuntament, oposició i ciutadans concienciats) quin és el camí correcte. Ara només falta que des del Molt Il•lustre es decidisquen a triar-lo. Costa més, però és molt gratificant i les vistes són molt més xules. On va a parar.

Encara esperem.

Toni.

PD. Esta va per a l’Escaparate. Sé que ens lligen i demane disculpes públiques a un mail privat on ens demanaven informació, però el vaig llegir tard, ho sent. M’encantaria que l’Escaparate (unic mitjà al que li veig certa neutralitat -malgrat el meu descontent amb certa crònica-) li preguntara a l’alcalde si és cert tot el que ací hem escrit. M’encantaria vore la resposta.

PD2. El primer dia de trons (2-09-08) ha eixit al BOP (i mira que hi ha dies de l’any) publicada la història aquella de les al•legacions del Pla Especial del Centre Històric. Estic temptat de posar de nou aquella cita impagable “esto es claramente un error por parte de los alegantes”... Si és que encara ens passa poc. Tremole davant el nou Pla General i el nostre patrimoni.