
La inauguració de l´Auditori de Castalla ha tengut els seus pros i les seues contres. Els pros han vingut per part de l´Ajuntament i les contres pel poble. Construir un auditori nou a les afores tenint la Casa de Cultura al centre? No preguntar-li als músics quines són les seues necessitats? Utilitzar les noves aules de música per a donar ioga i gimnàstica de manteniment? La gent diria "Però açò quin trellat és?". I és que Castalla és així, surrealista com ella sola.
Des de que visc ací, farà ara uns vint-i-nou anys, que ho veig molt clar. Castalla és totalment Berlanguiana. L´ídol per excel·lència d´aquest blog es trobaria molt agust al nostre poble. Li encantaria assistir als plenaris els dimecres i vore les lliçons de ciutadania que allí s´imparteixen. Haguera gaudit a les reunions informatives del PGOU on l´Ajuntament no va parlar i la gent va començar a demanar el que li feia falta al poble. Jo esperava que algú demanara dos burres a l´estil Bienvenido Mr. Marshall però no s´hi va animar ningú.
Li haguera agradat també a Berlanga l´anterior legislatura Castalluda. Un anar i vindre de favors, amiguismes i interessos dignes del guió de La Escopeta Nacional. I a pesar de que està de moda salvar el Patrimonio Nacional, a nosaltres se´ns perd el nostre quan bufa bon vent o quan misteriosament desapareix. I és que a Castalla ens agrada anar a contracorrent. Quan el món global es dedica a plantar pins nosaltres llevem els nostres. Ara que la societat ens consciencem d´estalviar llum, nosaltres encenem un castell.
Tots aquests pensaments els explique per a recolzar el meu preg a l´Ajuntament. Ja que l´Auditori no està batejat i com que ja tenim un institut Enric Valor (o no? no sé), quin millor nom que el d´un valencià que sense saber-ho ens defineix en cada pel·lícula que roda. El passat divendres de mig any, a l´Auditori ho vaig vore clar quan l´Alcalde va agafar el micrófono per felicitar a la banda i, de paso, ens va comentar la necessitat real que hi havia d´aquest edifici, o el que és el mateix, "veus com sí que fea falta un auditori". A mí, que estava propet de l´escenari, em va semblar sentir al principi "como alcalde vuestro que soy...".
No sé si hauria d´arreplegar firmes o alguna cosa pareguda que recolzen el meu reclam però ja tot el que hem presentat per escrit no ens ha servit de res i este blog potser el veja algú de l´Ajuntament, crec que no seria massa productiu manifestar-me jo soles a la plaça.
En fí, que quan vinga Concha Velasco a fer de cabo d´escuadra en els Moros y Cristianos podrà fer la inauguració formal del nostre estimat "Auditori Luís Garcia Berlanga".