
Anem a deixar les eleccions de banda i contar un conte dels de deixar amb la boca oberta. Bocabadats. Un conte dels bons, bons, amb dos protagonistes principals i un cabasset de secundaris. Un dels personatges principals, és una empresa. L'altre un ajuntament. A la empresa li hem de posar un nom per fer-ho més fàcil. Si li'l posem, ho recordarem millor. Posem-li per exemple, no sé, Marsadi. És un bon nom per a una empresa. Marsadi. Marsadi. Té gràcia eixa essa. A l'ajuntament el batejarem amb un nom encara molt més bonic. Ajuntament de Castalla li direm. Quin encant de nom!
L'Ajuntament de Castalla i Marsadi tenien un acord simple i clar: Marsadi urbanitzaria els carrers de Castalla Internacional. Ells havien guanyat diners fent totes aquelles cases i per tant, ells es comprometien a gastar-se'ls als seus carrers. El compromís per dur-ho a terme tenia una part pràctica i en metàl·lic: Una fiança de 2 milions 300 mil euros. Si alguna cosa li passava a la empresa Marsadi (que amb les empreses de construcció en estos temps mai se sap), eixos diners servirien per cobrir les necessitats i urbanitzar com calia Castalla Internacional (fer carrers, rotondes, clavegueres...). Fins ací, tot lògic. Però les històries lògiques no són sorprenents, així que continuem.
Allà per maig del 2010, Marsadi necessita diners i demana a l'Ajuntament de Castalla que li tornen part de la fiança. Vol 1 milió 500 mil euros. Marsadi diu que amb 800.000 euros que quedaran a la fiança, hi ha prou per urbanitzar el que queda (2,3 milions - 1,5 milions = 0,8 milions).
L'ajuntament demana un informe als tècnics municipals i estos diuen que no ho veuen clar. Posen pegues. Urbanitzar val molts diners, probablement i amb càlculs a la mà, no hi haurà prou amb 0'8 milions. Però l'ajuntament decideix no creure als seus tècnics i demana altres informes. Estos informes nous, que fan terceres persones (?) venen a dir que amb eixos 800.000 euros que quedaran, hi ha prou. Eixos informes nous no sabem qui els paga. I l'ajuntament, atenció, l'ajuntament de Castalla decideix tornar a l'empresa Marsadi, 1 milió i mig d'euros (250 milions de les antigues pessetes). Uns diners, que eren l'assegurança en cas de crisi per urbanitzar (rotondes, carrers, arbres...) una zona del poble com és Castalla Internacional, passen a mans d'una empresa privada. No creem als nostres tècnics, creem a altres i li donem a una empresa particular 250 milions de pessetes a canvi de res. Atenció: a canvi de res.
Ja intuïm com continua. Eixa empresa, mesos després diu que no paga: Bancarrota. Suspensió de pagaments. Concurs d'acreedors. Diguem-li com vullguem. S'ha embutxacat el milió i mig, i diu que ja no queden diners. L'ajuntament és queda amb la fiança de 800.000 euros per urbanitzar el que queda i s'ha d'apuntar a la llista d'acreedors per fer-se amb ella.
Divendres 19 de Maig, 3 dies abans de les eleccions, es vota al plenari si l'ajuntament incauta eixa fiança de 800.000 euros. 3 membres del PP voten en contra: Lino, Juan Pablo, Gisela. Dos del Bloc en contra: El Sobe i Yagüe. Un del PSOE en contra: Maite. Cap d'estos veu clar la jugada. Lino ja havia votat abans en contra en la Junta de Govern la devolució del milió i mig.
La resta de membres del PP voten a favor. Un membre del PSOE, Juan José, vota a favor i abandona la sala immediatament. Ningú dels presents entén el que acaba de passar.
Els estrangers presents al plenari es mostren contents i satisfets. Jose Luís Prats fa un discurs afirmant que els membres de Castalla Internacional són una part més del poble i el poble ha de contribuir. I fa este discurs tres dies abans de les eleccions i amb públic que ha anat expressament a veure si l'ajuntament es farà càrrec de la urbanització que queda per fer a Castalla Internacional (la llei diu que deuen pagar-ho ells).
Algú no els ha explicat bé a eixos estrangers que l'ajuntament havia atorgat graciosament, 1 milió 500 mil euros a l'empresa que els ha deixat penjats, mesos abans de tancar per sempre. Algú no els ha explicat bé, als 2400 votants del poble que han votat al PP, que si la urbanització de Castalla Internacional costa més de 800.000 euros com diuen els tècnics de l'Ajuntament, Jose Luís Prats s'ha compromés (3 dies abans de les eleccions) a que ho paguem entre tots els castelludets. Entre tots pagarem, si arriba el cas, la seua errada. Algú no ens ha explicat bé a tots (a estrangers i castelludets) perquè en compte de gastar-nos 2 milions 300 mil euros en urbanitzar una part del poble amb arbres i ben feta, ara resulta que van a gastar-se, si hi ha sort al concurs d'acreedors o els avals funcionen, 800.000 euros només. Algú no ens ha explicat perquè, que una empresa recupere un milió i mig, és més important que Castalla (tu, jo, ell i nosaltres) afija el que falte de 800.000 euros, o s'haja de conformar amb molts menys diners per a la mateixa obra.
Hi ha dos explicacions possibles per perdonar un milió i mig. La primera és il·legal, no parlaré d'ella. L'altra opció és que s'haja aprovat perquè sí. Li tornem els diners perquè ens hem cregut que les obres que queden per fer, només valen 800.0000 euros (a pesar del que diguen els nostres tècnics). Eixa segona opció no sé com catalogar-la, però no sé si algú ho podria catalogar com una errada. Jo pense que és, posant-nos en el millor dels casos, pura incompetència. Pura incompetència en la gestió. Eixos gestors han tret 2400 vots en el nostre poble. Si a algú se li ocurreix alguna explicació més, que ho diga. Nosaltres estem tan sorpresos que no donem per a més. Deixe'm-ho en una errada que ens ha costat un milió i mig d'euros.
I després diuen que la crisi impedeix fer coses. Que no hi ha diners. Les persones que han decidit donar-li a una empresa un milió i mig d'euros (ho repetiré totes les voltes que faça falta, perquè la xifra és de les que dol) que eren per a fer els millors carrers possibles a una zona del nostre poble, han tret majoria i estan disposades a continuar gestionant el poble. A més, els estrangers que viuen a eixa zona, estan contents i pertanyen al seu partit. És curiós. El viure ací fa que s'assemblen cada vegada més a nosaltres. No calen més paraules.
Conte contat, ja s'ha acabat.
Toni.
PD. De tot allò contat, existeix documentació i ha estat confirmat per les dues parts. Alguna cosa no està funcionant bé al nostre poble des de fa molt temps. A alguns dels nostres mitjans de comunicació, professionals diuen que hi ha a la radio i als periòdics, també les fa falta un canvi.
PD2. Si seguim la terminologia de moda, catalogar-nos com a indignats és poc.