jueves, 28 de mayo de 2009

Plànol subjectiu.


Una vegada passades les dues conferències sobre el casc antic, es hora de fer la valoració. A falta d´una social i comuna, comence per una totalment personal i subjectiva.

El resum tant d´una xarrada com de l´altra, jo el faria d´aquesta manera:

1. El més important per a una correcta actuació a un casc antic és la visió de conjunt.
2. Les actuacions s´han de planificar en consonància a uns objectius a mitjà o llarg plaç.
3. La normativa i el marc general per a les actuacions han de ser comunes per a tot el recinte de casc antic.
4. La coherència a l´hora d´actuar i la disposició clara de les prioritats d´actuació per part de la corporació municipal han d´estar molt clares per a guiar qualsevol intervenció puntual feta a aquest terreny.
5. La població és d´allò més important per a reconstruir el teixit social i vital d´un casc antic i, per extensió, d´un poble.

Les idees de les conferències queden prou clares. S´ha de saber qué vol fer-se del casc antic, d´on ve i on vol anar, quan arribarà i qui ho vorà. La idea d´objectius generals per a tot el casc antic ha estat la dominant en les dues xarrades. No tant en les rondes de preguntes després de cada ponència.

Estava clar que a Castalla era un tema candent parlar del casc antic. Cada veí, dels pocs que queden, de la part alta del poble té un problema diferent derivat del fet de no viure a la part nova del poblet. I cada problema és també diferent; són ximpleries com "es que ma casa està a punt de caure´s per culpa de les cases del costat que ja han caigut". Minúcies, no?

Per açò va ser tan valorada la assistència de membres de l´Ajuntament, entre ells, l´alcalde, a les conferències. L´alcalde va tindre que agafar el micro per al·lusions i defensar el Muy Ilustre davant les acusacions veïnals de "no fer absolutament res per mantindre i/o rehabilitar el casc antic de Castalla". L´alcalde va eixir al pas negant-ho i enumerant totes les actuacions dutes ja a terme o previstes per a aquest mateix anys.

No entre jo en si em pareixen correctes o no aquestes intervencions puntuals que el Muy Ilustre té pensat fer. Això per a altra entrada. El que sí em preocupa és la idea d´Objectius generals, coherència i visió de conjunt que té l´ajuntament, que crec que no és la mateixa que van intentar explicar el dos conferenciants. Per exemple: pintar els semàfors de l´avenida de blanc no és una visió de conjunt, és una cosa puntual (no puc dir més adjectius); posar cera de vianants en un carrer (que per altra banda ja era de vianants) no és un objectiu general, es altra volta una intervenció puntual; fer un bloc de pisos de protecció oficial en el casc antic no és un pla comú de rehabilitació, és un bloc de pisos simplement.

La coherència a la que feien referència el les conferències era més del tipus establir un marc legal per a la regulació de les construccions al centre històric, detallar unes normes arquitectòniques i estètiques que guien les edificacions, aprovar una sèrie d´ajudes econòmiques i subvencions per repoblar el casc antic i possibilitar que la gent puga viure allí, afavorir l´establiment de comerços i dependències municipals a la zona per tal de donar-li vitalitat, etc.

Crec que queda clara la diferència entre actuar i planificar abans d´actuar. Jo la veig prou clara, encara que sé que el que em passa a mi és que tinc el plànol subjectiu.

domingo, 24 de mayo de 2009

Seguiment



Amb un poc de retard pengem la nota de premsa que ens passa la regidoria de Patrimoni.


Seguiment arqueològic al turó del Castell de Castalla

Amb motiu de la instal·lació d’enllumenat públic a la Ermita de la Sang i el Calvari, la Regidoria de Patrimoni Cultural del MI Ajuntament de Castalla ha programat la realització d’un seguiment arqueològic de la mateixa. Aquesta actuació és necessària perquè les esmentades obres tenen lloc al bé d’interés cultural del Castell de Castalla, concretament a la zona de la vila murallada, que data del segle XIII. D’aquesta forma, es garanteix l’establiment de mesures correctores per a qualsevol element cultural que es puga vore afectat.

Els treballs, autoritzats per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i dirigits pels arqueòlegs J.A. Mira Rico i J.R. Ortega Pérez, començaren el dia 18 de maig i finalitzaran el 25 del mateix mes.

D’altra banda, la Conselleria de Cultura i Esport, mitjançant la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, ha declarat la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción (segle XVI) i el Convent de Sant Francesc (segles XVIII-XIX), béns de rellevància local, amb la categoria de Monument d’interés local. D’aquesta forma, els dos símbols castalluts, han vist reconeguda la seua importància, oficialment, dins del conjunt del patrimoni cultural valencià.

Regidoria de patrimoni cultural.



Ja sé que hui es necessitava penjar un comentari de la conferència del divendres. Tocarà quan acabem la del dimarts per fer una valoració global. Ara dos comentaris ràpids sobre la nota de premsa i un sobre la conferència (com avanç).

1. Primera vegada en la història d'aquest poble (!!!) que es fa un seguiment arqueològic d'una actuació municipal en un lloc susceptible de tenir restes. Les gràcies li les donem al nou regidor de Patrimoni. Moltes gràcies de tot cor. No era una cosa tan difícil, no?. La llei ho diu, ho fem i punt.

2. Després de la nota de dalt, comence a pensar que tot el que hem fet fins ara, serveix per a alguna cosa. No sempre, no tot, però si alguna volta. Segons el conferenciant és el nostre treball com a ciutadans. Potser. Però és de les primeres voltes que veiem un punt positiu al final dels nostres esforços. Igual no està relacionat, és només una decisió individual, però deixeu-nos que pensem que la pressió ciutadana també val per condicionar aquestes decisions, perquè sinó que collons fem...

3. Aquesta sobre la conferència i els comentaris posteriors a aquesta: No entenc perquè els polítics es posen medalles per decidir que fer amb els diners de tots. És el seu treball. En el cas del castell gastar la subvenció ministerial que ens donava l'autovia (no suporte les plaquetes "aquest edifici el va inaugurar nosequi, sent alcalde nosequantos", és una mania personal). I entenc menys, que algú puga estar orgullós, en un àmbit com el de la conferència, amb alguns especialistes en arqueologia presents, per l'actuació al castell. Està clar que la reconstrucció la van fer tècnics i s'ajusta als protocols d'actuació, però podríem parlar molt dels accessos (davant i darrere) que el nostre M.I. Ajuntament va realitzar. No és possible que després d'una hora de parlar sobre seguiments arqueològics, un no siga conscient de les errades comeses i no contemple l'opció del silenci (o la disculpa).


Toni.





lunes, 18 de mayo de 2009

El centre històric a debat




Ja tenim la convocatòria ací. Un poquet a última hora (com sempre) però igual millor així. Data propet, recordatori més fàcil. Igual ens trobem tots allà, qui sap... El divendres 22 i el dimarts 26 de maig. El que estem dient, prop, prop.

"Castalla en el Record" i "Quina Castalla Volem" convoquen aquestes conferències amb la necessitat de tindre un espai on tots ens informem i parlem del nostre centre històric. Els ponents bé mereixen que tots i totes participem de la convocatòria. El nostre poble ho necessita. És clar que actuar és urgent amb un centre històric que està desapareixent o caent, per això és important conéixer tant les possibilitats d'actuació cóm les alternatives que és poden dur endavant. Primer pas, aquest.

Us esperem a tots i a totes

DIVENDRES 22 de Maig a les 20.30 al saló d'actes de la Casa de Cultura

"Protegir el patrimoni arqueològic local: el marc legal i administratiu"

JUAN CARLOS MÁRQUEZ VILLORA
(Professor d'Història Antiga de la Universitat d'Alacant i Arqueòleg Municipal de l'Ajuntament d'Elda)

DIMARTS 26 de Maig a les 20.30 al saló d'actes de la Casa de Cultura


"Centres Històrics, entre la renovació i la recuperació"


JUAN MANUEL DÁVILA LINARES (Professor de l'Escola Oficial de Turisme i de l'instutut Universitari d'Investigacions Turístiques de la UA)



lunes, 4 de mayo de 2009

Recordatoris


Han tallat quatre arbres ací davant de casa i no m'ha dolgut com abans. Igual ha funcionat com anestèsia que l'estiu ha vingut ja per quedar-se (uns mesos). O igual és que si t'avisen del colp estàs més preparat i tenses la cara per a que et faça menys mal. Zasca!!! O serà el concert de The Wombats que m'ha alegrat per a tres setmanes. Que li farem, les persones humanes som així d'influenciables a vegades.

Punt i seguit.

O és que el cos ens demana seleccionar batalles i deixar les perdudes per als qui tenen vocació de màrtirs. Ara ens toca centre històric i tenen pendent les contestacions de les al·legacions al PGOU. Dos temes semblants que van a marcar el futur del poblet. Hi ha per ahí, i ho tornaré a repetir les voltes que calga, una conferència amb algun redactor del pla, que va afirmar l'Alcalde que faríem (davant del regidor de Cultura) i que hem de tornar a moure. Vull (com a ciutadà de Castalla) que m'expliquen el pla i els perquès dels canvis, i que ho facen públicament. Segur que no estic assoles en eixa demanda. Supose que ningú pot estar en contra d'això. Vull que diguen públicament això que un dels redactors del pla ens va dir quan vam anar a preguntar: Eixa part s'ha canviat perquè com la gent s'ha construït ho havíem de legalitzar... M'encanta eixa lògica aplastant.

Punt i seguit.

Amb el Centre Històric volem portar a algú que ens explique models d'actuació. Per saber, de mans d'especialistes, cap on hem de fer força. Ho vam fer un poc tard amb el tema del PGOU, però al ritme que portem, anem a tenir molt lloc d'actuació allà dalt, així que quan abans comencem, més alternatives aconseguirem. Finals de maig és la cita. Ja sé, ja sé, tot molt amuntonat, però és un resum de com ho portem tot. Massa improvisació i després ens queixem del Molt Il·lustre...

Punt i seguit.

Per a juny-juliol la V Setmana de Cine. El blog està parat, entre altres coses per eixe motiu. Hem fet algunes cosetes (i les que queden) perquè comencem a témer que no es llance massa gent a fer nanometratges, curtmetratges o documentals. Enguany, tota eixa gent que feia promeses l'any passat no té excusa, però segur que la troba! Si l'he trobada jo per a que no m'afecte el que han fet amb els arbres...

Ai senyor quina creu!!! juju.

Toni.