sábado, 29 de diciembre de 2007

DESPRÉS DE DURES HORES DE TREBALL...

Presentem la proposta enviada a l'ajuntament el dia 28 de desembre (bromes apart).

"El Col·lectiu Quina Castalla Volem després de la Taula Rodona del Centre Històric i el final del termini d’un mes per a presentar propostes opinem que són insuficients les vies que ens ha oferit l’Ajuntament de Castalla. És per això, que la nostra proposta és més un protocol d’actuació, que un llistat de suggeriments concrets.
Creem que la Participació Ciutadana no pot quedar-se en una bústia virtual i un registre obert de 9 a 2. Pensem que es deu anar més lluny i crear un procés que, sense data de caducitat, vaja integrant al poble en la rehabilitació i revitalització del nostre Centre Històric.

Aquest és un borrador de la fulla de ruta que proposem:

1. Grups de treball amb una barreja de tècnics (arqueòleg, geògraf, arquitecte, urbanista...), partits polítics, associacions culturals i veïns de Castalla.

2. Eixos grups de treball han de diagnosticar la situació de la zona (carències, necessitats, punts febles...) i arribar a acords per a fixar un pla d’actuació. Es pot elaborar, fins i tot, un quadre de prioritats.

3. Una vegada elaborat el pla d’actuació, s’ha de crear una oficina de gestió que s’encarregarà de portar avant el projecte. Això significa que, a més de buscar solucions econòmiques (subvencions en organismes públics, participació d’empreses privades...), també s’ha d’encarregar de mantenir el contacte amb els ciutadans i amb l’ajuntament.

Aquest contacte s’ha de dur a terme amb reunions periòdiques on hi haja intercanvi d’informació entre la oficina de Gestió i els grups de treball. Sabem que, aquesta fulla de ruta és molt genèrica, però és un pas obligatori per portar endavant tot un procés real de Participació Ciutadana. Esperem i desitgem que aquesta proposta siga ben acceptada ja que nosaltres l’hem redactada amb les millors intencions."

Salutacions vàries i efusives.

jueves, 20 de diciembre de 2007

TAULA RODONA DEL CENTRE HISTÒRIC: PARTICIPACIÓ CIUTADANA



Libérame cielo/ de la fuerza del rayo/ Libérame árbol/ de las ramas retorcidas/ Libérame calle/ de los pasos equivocados/ Libérame río/ de la rabia y el murmullo/ Libérame murmullo/ de la inútil murmuración/ Libérame guerra/ del poder del machismo
/ Libérame paz/ del sacrificio necesario/ Libérame día/ del galope del sol/ Libérame noche/ de los ojos del búho/ Libérame pueblo/ de las estatuas del tirano (...)/ Libérame vida/ de la prisa de siempre/ Libérame muerte/ del vacío sin fin/ Libérame querido poema/ de las palabras sin sentido/ Y tú, palabra que llaman libertad,/ libérame de tu honradez y seriedad.

Banira Giri, poeta nepalí. Extracte de la pel·lícula “Hire Himalaya“.

Aquest poema el vaig fer meu a partir d’un documental (gràcies a la gent del club de Muntanyisme de Castalla, gràcies Kiko) dels bascs Alberto Iñurrategui i Koldo Izaguirre. I jo, que no suporte ni els poemes ni els documentals, em vaig emocionar al meu raconet del saló d’actes de la Casa de Cultura com feia temps que no em passava.

Comence amb la Taula Rodona sobre el Centre Històric per tornar al poema més avant. L’ajuntament va donar la cara i això s’ha d’agrair. És un canvi tan positiu que deuria ser suficient per amagar les ombres que sempre apareixen els dies de sol. Allibera’m llum de les foscors dels racons. Gràcies a Jose Luís, a Tomàs i a tots els regidors que van venir. Gràcies a l’oposició que va estar present. Gràcies a la gent que va venir malgrat la nostra errada amb la publicitat. Allibera’m organització de les presses i les últimes hores. Però si hem de millorar, no podem fer-ho si ens quedem només amb els encerts. Allibera’m crònica de la part negativa.

Els poemes tenen un avantatge respecte a la narrativa (només un, no ens enganyem), cadascú els interpreta segons les seues necessitats. A mi, la taula rodona del dimarts, em va recordar les lletres de la poeta del Nepal. Una pregària que aprofita l’alpinista basc per demanar-li a la muntanya que l’allibere de la seua part dolenta, dels perills dels passos entre el sol i l’ombra, del pes de la mort del seu germà... Però no podem demanar pluja sense tempestes, ni sol sense sequeres, ni arbres a les serres sense dies grisos. No podem demanar participació ciutadana sense el pes que comporta això. Bé, ho podem demanar però no seria just. I ho repetisc, no podem parlar de participació ciutadana sense el que implica eixe concepte. No seria just.

No es just demanar col·laboració i agafar-nos només allò que encaixa amb el que ja hem decidit, no es just demanar la participació de la gent i no reunir-los per oferir contrapartides. No podem dir que la gent envie propostes si no informem la gent de quins son els criteris a seguir, ni quin es el nostre pensament sobre el nucli antic, ni d’on es traurà el criteri per acceptar unes propostes i altres no, ni quines propostes s’han fet ja i amb quin sentit van. No podem demanar que la gent es mulle sense dir-los qui va a realitzar el disseny de les cases ja acceptades, ni qui va a triar els criteris estètics per a tot el nucli antic, ni demanar ajuda sense informar amb qui va a contar-se per fer el pla integral del nucli antic.... No és just, no és possible. Allibera’m Castalla de criticar sense saber res.

El 28 de desembre acaba el primer termini i els trenta primers dies ja han passat. I jo, ciutadà d’aquest poblet, ho sent, continue sense tenir clar qui va a fer tot això i com va a fer-se tot això. Una cosa vaig aclarir a la taula: em van demanar confiança i em van prometre esforç i treball. Però jo encara no sé com va a fer-se ni amb qui vaig a dipositar la meua confiança, ni si eixe esforç i treball va a ser en la direcció correcta.

Teniu raó, no ho vaig preguntar. Jo volia saber tot això i no ho vaig preguntar, perquè havia de decidir i m’era més important que em digueren que anaven a comprometre’s a buscar consens. Consens era la primera paraula que buscava. Si d’ací a quatre anys hi ha eleccions i canvien les coses estarem com amb l’educació, on cada vegada que entra un polític nou, fa i desfà el que havien fet els d’abans. Si només es conta amb l’oposició per dir sí o no, al final dirà que no. Tu digues coses que jo agafaré el que m’apanye. D’això es queixaven i ara entenc que amb raó. Allibera’m orgull de pensar que la meua empremta durarà per sempre. Necessitem un Pla Integral de Revitalització i Rehabilitació on hi haja acord perquè s’ha treballat de la mà, no perquè jo propose i si dius que sí, hi ha consens i si dius que no, mala sort, el que mane sóc jo. Uns deuen cedir en algunes coses encara que tinguen tres mil vots, altres deuen cedir en altres encara que tinguen dos mil vots, però tots junts en fan cinc mil i les seues decisions seran per sempre.

I més coses, no només consens, necessitem més. Volem vies per que la informació vaja dels nostres representants (que no governants) a nosaltres i de nosaltres als nostres representants (que no governants). Que hi haja intercanvi a temps real. Posem-li nom. Diguem-li Consell local, Grups de Treball, Oficina de Gestió, Assemblea del Centre Històric. Diguem-li poble, diguem-li gent. Allibera’m paraula de pensar que ets més importants que el concepte. Els polítics van i venen, el poble sembre està. Donem-li mecanismes. Forcem-lo. Veïns, associacions culturals, arqueòlegs, sociòlegs, enginyers... Allibera’m democràcia de pensar que els vots donen el saber.

Acabe amb un gràcies important, gràcies a Gaspar Mayor (el Gerent del Pla RACHA d’Alacant), per contar-nos les seues errades en públic (que algú aprenga per favor!!!), per mostrar-nos un camí, per recordar-nos que siguem ambiciosos, per parlar clar i mostrar el que sap. Contarem amb ell per més avant. Segur.

I ja prou. Sent haver estat excessivament críptic. Allibera’m crònica de centrar-me en com ho he dit i no en què he dit. Si algú pregunta intentaré contar-li la meua versió. Allibera’m reflexió de haver estat espés, pesat i llarg. Espere més visions de l'acte. Allibera’m lector de semblar destructiu i no constructiu.

Toni.

domingo, 16 de diciembre de 2007

Dimarts 18: Tinc una pregunta per a vosté.



Hola amics, disculpeu la precipitació de la convocatòria que anem a fer-vos, pero la cosa ha vingut així. Sabeu que hi han previstes intencions d'actuar integralment al nucli vell de la ciutat de Castalla, i sabeu que des d'aquest blog s'intenta permanentment fomentar la participació i la opinió de la gent envers les coses que ens afectaran o simplement ens interessen a tots. Dit açò, us convoquem a la reunió del dimarts 18 de desembre a la casa de cultura ( 20:30) on hi haurà José Luis Prats com Alcalde de la Ciutat de Castalla i Tomàs Rico Pérez com a Regidor d´Obres Públiques. El motiu de l'acte serà la presa de contacte entre la gent i les seues opinions sobre el tema i els plans d'actuació que puga haver o no per part del Govern municipal.

Bé, després d'aquesta breu introducció, m'agradaria comentar i reflexionar sobre les impresions que s'endevinen en els comentaris de la gent que participa en aquest blog.

Fàcilment les podem agrupar en dos grups bén definits: els primers, els qui veuen en l' adopció per part de l'Ajuntament dels termes "participació ciutadana", una intenció clara de "manossejar" interessadament els termes (recordeu la qüestió: hi ha un mes per a opinar i debatre i a més a més, t'has d'identificar amb nom i cognoms per a poder expressar una opinió sobre el que t'agradaria veure en una part del poble). D'altres pensen que és una oportunitat sense precedents als últims vint anys i prefereixen veure el got mig plé. Jo personalment, m'apunte a les dues, per això crec que els qui som només gent amb opinions personals, tenim la primera oportunitat de que se'ns escolte, fora de les urnes, de les dues darreres décades, per això és quasi una obligació d'assistir i veure qué hi ha. Si demanem participar, ara és l'hora, encara que faça fretet per la vesprada; encara que tots tinguem dubtes sobre les formes i els continguts del que està fent-se o no, hem d'anar, si no, a qué juguem ací?

Ara bé, en una cosa crec que estarem d'acord molta gent: no cal haver de sentir tanta vegada això de què "la gent va votar i va triar el que volía"; això no ho discutix ningú i com no podia ser d'altra manera s'accepta "a rajatabla"; si l'Ajuntament no volia que s'insultara o s'agredira a través de l'espai per a les suggerències, i per això exigia nom i cognoms, docs bé, però quan un és personatge públic..... però val, ho puc entendre. Però, rebobinem la maquineta de recordar i pensar: si algú ha de pegar la primera passa per a desmontar suspicàcies, desconfiances, malpensaments, adversions, etc, qui són? els qui tenim la il.lusió de ser ciutadants acctius i amb ganes de col.laborar per compartir l'orgull de ser d'ací, a canvi de RES? Com diu l'anunci: "quien necesite más tiempo para contestar ya lo ha hecho".

Son molts anys de desprestigiar les bones intencions, molts, massa. Dimarts 18 podria ser el dia d' espentar tots en el mateix sentit.

Ens trobem allà.



viernes, 7 de diciembre de 2007

UNA MELODIA QUE ENGANYA



O jo no entenc res o els demés no saben de què parlen, o bé ho saben però volen que nosaltres pensem que ells no saben res.
Sí, arribar a aquesta conclusió no ha sigut fàcil però fins que vaig vore la pàgina del il.lustrat ajuntament no me´n vaig adonar de que alguna cosa no funciona.
Com que Participació ciutadana? Cóm pensen que anem a contestar? Anem a fer sempre el que ells disposen? I si envie una idea a eixa sospitossa base de dades, on acabarà ?
No, està clar que jo no seré la primera valenta que escriga, qui ho farà? Ells difraçats de poble?
A les altures en les que ens trobem , jo ja no em fie ni de la mare que m'ha parit.
I utilitzar la força, l'única que tenim per ara i que vam crear nosaltres, i sí em posse egoísta, els foros , blogs i demés mitjans de comunicació popular. Ara van i s´apropien d'això també¡¡
I sí, només són mitjans de comunicació, vull dir, no saben fer altra cosa que copiar vílment el que nosaltres hem estat fent desde fa ja un any (per cert haurem de cel.lebrar-ho) i ademés posant el mateix nom, cóm diu més abaix el xic, drets d'autor JA¡

Unes xicotetes conclusions:
- Ni fer un arxiu de dades és participació ,ni és ciutadania ¿Per què? cap estem fent participació real des de una pàgina web, i no és ciutadania allò que s'escriu a nivell individual i des de el sofá.

- Si van a agafar totes les idees que des de els foros estem dient, per qué no directament fan cas del que la gent està dient fa mesos i es deixen de traure els plumatjes, com si d'un pavo reial es tractara?

- Si realment el que volen és que la gent participe, haurien de fer instàncies reglamentades de participació, perquè jo tinc entés que qualsevol proposta que no estiga reglamentada baix les legislacions pertinents, no té cap tipus de concreció real de que es faça per un ajuntament.

- I més encara per a res dins d'una democracia representativa anem a creure´ns que el que digem siga vinculant.

- Per començar, no seria més fàcil i més práctic que els horaris dels plenaris foren acordes amb els horaris de la gent que treballa?

Parlen massa i no diuen res

jueves, 6 de diciembre de 2007

Poli bueno, poli malo...


La política local comença a semblar-me a aquelles velles pel·lícules d’interrogatoris on un policia li estovava de valent al cràpula de torn i un altre policia feia de “bo” impedint que fóra tan dur. Els dos volien aconseguir el mateix, però es repartien els papers per aconseguir-ho més fàcilment. “Poli bueno, poli malo”. Aquest món es nou per mi i va a ser divertit observar com vaig canviant d’opinió sobre determinades persones i determinades accions, conforme passa el temps.

No sé si es la ràbia que em fa no poder acudir als plenaris i haver de comentar el que allà es decideix pels mitjans de comunicació, no sé si és que una passa enrere després de dues passes endavant fot més que estar parat, no sé si sóc jo o són els altres, però comence a no entendre res. I m’explique: A l’Escaparate Digital del 5-12-07 apareix aquesta notícia:

“Escaparate/Castalla. El concejal del Bloc Joan Yagüe presentó una moción solicitando que las sesiones plenarias dejen de celebrarse a las 13:15 horas y lo hagan en un horario más accesible, como por ejemplo las ocho de la tarde, de forma que se favorezca la asistencia ciudadana.

Este extremo fue rechazado por el portavoz del Grupo Popular, José Lino Rico, quien alegó que el horario ya se aprobó en su día y no hay motivos para cambiarlo.

Yagüe también propuso que al final de los plenos se establezca un turno de palabra para que los vecinos que asistan puedan formular alguna pregunta u observación, lo cual también obtuvo la negativa del grupo de Gobierno, puesto que, según Lino Rico, la ciudadanía ya se expresó en las urnas durante las últimas elecciones.”

No cal comentar-la perquè em podria posar irònic i a les altures a les que ens trobem no crec que siguera massa educatiu (no sigues irònic, no sigues irònic, no sigues irònic... ho escriuré cent voltes), però supose que tot el món que ho llig s’indigna un poc. Jo no sé si realment va passar així, no vaig estar, però no entenc com encaixen eixes manifestacions amb l’interés municipal per incrementar la participació ciutadana. No estava Jose Luís per contestar i dir que està lluitant-se per aconseguir que els ciutadans se senten part de l’ajuntament? Realment no hi ha motius per canviar d’hora? Algú em diu un únic argument per fer els plenaris a l’hora de dinar? Governar és fer-ho per a qui ens vota i passar dels altres? Realment la democràcia és votar cada quatre anys i prou? Tot per al poble però sense el poble?

Hi ha gent que pensa que aquestes democràcies liberals nostres consisteixen en això, votar cada quatre anys. En serio. Hi ha gent que ho creu. Rousseau diria: uns segons lliure i quatre anys d’esclavitud. Però Rousseau no vota a Castalla, i a més, qui collons és Rousseau?

PD. Comence a dubtar, fins i tot, de la meua bona voluntat quan escric estes coses.

Toni.

lunes, 3 de diciembre de 2007

Tenim un mes per triar Quina Castalla Volem.


Sí, heu llegit bé. Tenim un mes de temps que L'Ajuntament ens dona per a que li diguem quina és la Castalla en la que volem viure. Que no ho dic jo, que ho diu el Muy Ilustre que, fent un exercici de participació ciutadana ha habilitat una bústia de suggeriments a la seva web per a que el poble li diguem Quina Castalla Volem.

El plaç que ens dóna és d´un mes (acaba irònicament el 28 de desembre, dia de Sants Innocents) i pilla pel mig la nit de Nadal, el dia de Nadal, el segon dia de Nadal, el sopars i dinars de les fàbriques i un llarg etcètera de dies de vi i roses.

A pesar de ser un bon símptoma per part del Muy Ilustre, que ens dóna, per primera vegada m'aventuraria a dir, un xicotet paper en la elecció del poble que volem em quede en la sensació de que em falta alguna cosa. Un mes de temps i un requadre a omplir on posa "sugerencias" així, en general. És realment açò un exercici de participació ciutadana? Podem realment fer arribar la nostra opinió a l´Ajuntament? Serviran les opinions bolcades en la bústia? Puc resumir en un requadre cibernètic el que m´agradaria que fora el meu poble?

Vull pensar que aquesta és una de les moltes accions que l´Ajuntament posarà en marxa fins que arribem a tindre una veritable estructura fixa, continua i estable de participació ciutadana. Una estructura de consulta de casos concrets en les que és possible tindre una opinió concreta. No vull pensar, per altra banda, que esta és una maniobra del M.I. per fer-nos callar, per dir-nos "No voleu parlar, dons parleu".

El que està clar, i no és per tirar-nos flors a nosaltres mateixa, és que el moviment que la gent estem duent mitjançant els blogs en Castalla i tenint en compte que l´Ajuntament els llegeix (hola Paneta!) està servint d´alguna cosa. En principi per a generar debat, que és una cosa molt bonica i molt sana. També per a fer-li veure a l´Ajuntament que la gent pensa i es meneja i per suposat, té una opinió de quina Castalla vol.

Us anime a tots a entrar a la web del M.I. i proposar tot allò que diem al bar però per escrit. Us pose el link:

Dili Quina Castalla Volem a l´Ajuntament.

Per cert: cita textual de l´acta on es demana la participació ciutadana "Es fundamental conocer qué Castalla quieren los ciudadanos y por qué". Estem pensant si demanar drets d´autor.

martes, 20 de noviembre de 2007

Ajudes per als estudiants castalluts.

Disfrutant d´un cafenet matiner, m´entere per boca aliena d´una notícia (contada per una cosina d´un amic d´una veïna de la meva amiga) molt interessant. Em diu que l´ajuntament ha convocat uns ajuts per als universitaris que estudien a Alacant. M´he quedat prou sorpresa, la veritat, perquè jo solc estar prou damunt d´aquestes coses (sí, la vida de l´estudiant) i no n´havia sentit res.

El meu afany periodístic em porta a corroborar la notícia de primera mà. Enxufe la red i em conecte a la web de l´ajuntament. Sorpresa, res de res. No vull ser mal pensada i acusar de mentiroses a les meves amigues així que em dirigix a l´ajuntament per a desmentir la suposta subvenció. En efecte, la meva amiga no mentia. L´ajuntament ha convocat ajudes per als estudis als que podem optar tots els matriculats a la Universitat d´Alacant o en qualsevol cicle formatiu.

Les aventures i desventures que formen la meva relació amb el Muy Ilustre em duen sempre pel mal camí de l´anomenat "pensa mal i acertaràs" però amb la inauguració de la seva web i la publicació en ella d´algunes notícies interessants començava a fer-me pensar que per fí els concursos, subvencions i plaçes de treball començaven a fer-se públiques. Un altra vegada la vida em pega un revés. No podem baixar la guardia.

No sé exactament qué fer en estos casos d´indignació per la falta de publicitat dels concursos públics a la que, com tenim entés (jo i l´article 52 de la llei 30/1992), l´Ajuntament està obligat. Hi ha 12.000 € per a la subvenció i,clar, quanta menys gent la demane, a més eixim, no?. Però les noves tecnologies em reconcilien de vegades amb el món i aprofite aquest blog per a fer-vos arribar totes les instàncies necessàries per a demanar les ajudes als estudis. Espere que, al menys ho intenteu.

Bases Convocatòria.1
Bases Convocatòria.2
Sol·licitud d´ajuda als estudis
Declaració jurada
Declaració responsabilitat

Sí, en efecte, la gent sol cobrar per fer aquestes coses o, en este cas, la gent sol treballar a l´Ajuntament per a fer públiques aquestes coses.

viernes, 16 de noviembre de 2007

LA PACIÈNCIA SE M'HA ACABAT...


Ho senc, la part obscura d'aquest blog es rebel.la. Sí, ja m'ha decidit i vaig a dir-ho clar¡ estic de mala llet.

Vinga, anem a pegarli canya a la proposta de el molt "il.lustrat" ajuntament d'aquest poble; ja, ja sé que la distància meva en dóna la protecció suficient com per a que no tinga mania persecutaria, com li passa a alguns del "meus", però la ventaja que tinc no me la furta ningú...

Aném allá:
Que l'alcalde cónvoque a les associacions en pareix un exercici de demòcracia local que desde la transició, més o menys cuan vaig naixer, no hi havia vist mai o mai hi havia sentit parlar al poble.
Però pensar que anem a esborrar 16 anys que portem de politiquerio caspós per mig d'aquesta magnanima convocatoria, no, no per ahí no. A vore anem a fer un exercici de mémoria histórica entre tots, i esdevinarem en quín grup polític estem jugant o per a utilitzar el símil pel.liculero, quí es el director de tant gran producció (ups)

Y per qué? resulta que generar un consell sectorial de Cultura en la que participe la gent, no vól dir crear un consell a on els representants de les asociacions propossen i l'alcade i els seus súbdits dispossen fent el que finalment tenen que fer, aixó es, depenen de les seves instancies administratives provincials i pressupost.

Sí el que volem nosaltres es que ens escolten, bé ja esta tot fet. Sí el que volem es vore el que volem , parlar , reflexionar i tindre espaís de decissió a on pensem el que volem, hi ha molt camí per recorrer i el més important que aquest camí no estiga dirigit.

Cóm volem pensar el nostre poble si ja ens estan dient el que tenim que pensar?
Cóm podem organitzar-nos si ja ens están organitzan?
Cóm volem dir quina castalla volem sí ens estan dient dins dels seus parámetres quina castalla tenim que voler?

Jo ho senc (ho tinc que dir per respete) però sóc més apocalíptica amb propostes tan formals, que parlen molt però no generen els dispositius necessaris per a que el que parlen puga ser efectiu. Vuic dir, que les propostes tingen un carácter vinculant... (aisss maldita esperança)

Vinga també és el moment dir el que pensem de tot aixó i com diu el xic més abaix, es el moment de mouer'ns¡¡ Ahí sí estic d'acord....

jueves, 15 de noviembre de 2007

Consell de Cultura, Participació Ciutadana, Nucli Antic, anem allà.


20:00 hores del dimarts 13 de Novembre. El regidor de Cultura, Juan A. Candela ha citat les associacions culturals del poble a la Casa de Cultura. M’encanta començar amb una frase on repetisc tres voltes aquesta paraula: Cultura. Ja!

L’Agrupació Musical, el teatre Agrucom, el Centre Cultural Castellut, els AMPA (vaja nom se’ls ha quedat), el surrealista cineclub Annie Hall, el Centre d’Estudis la Foia... No sé exactament que van a contar-nos però vaig amb eixa sensació que tinc amb determinades pel·lícules. Vull que m’agrade i aconseguisc que m’agrade. I ja no sé si és primer l’ou o la gallina. Algú que em coneix i em pega canya, diria que tinc una excessiva fe en la democràcia i ja estic a punt de donar-li la raó, perquè m’encanta quasi tot el que diuen.

El regidor i l’alcalde condueixen la reunió. Ens expliquen que volen dinamitzar la Cultura de nou i que volen que siga un dels seus punts forts. Que necessiten fer una planificació anual, i que volen comptar amb tots els nostres suggeriments i necessitats. Dotar més a la cultura i repartir segons necessitats. I tot em sona prou bé. No sé si arribarà al nivell que puguem decidir entre tots el pressupost (tinc una gran confiança en la bona voluntat de la gent i del regidor de Cultura), però es un bon començament.

Jo sempre sóc dels que quan les coses van mal li busque la part positiva i quan van bé li busque pegues. Ara, segons van avançant en el seu plantejament, li trobe pegues, però és perquè m’agrada la “música” que sona. Em calle els dubtes que m’assalten. Són només impressions, supose. Em conec.

El més interessant arriba una vegada acabada la presentació inicial. Es reclama, des del públic, la creació d’un Consell de Cultura per a què aquest intent de Participació Ciutadana no es quede en una iniciativa política que puga canviar segons regidors. I des de la taula s’està d’acord. Ho creuen una iniciativa vàlida. I el que és més important: jo em crec que s’ho creuen. A més, i sense frenar ací, Jose Luís (l’alcalde), ens informa que l’ajuntament va a obrir una pàgina web per a rebre propostes urbanístiques respecte a l’adaptació que va a fer-se del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) a la nova llei urbanística. I continuem, ix el tema nucli antic, i diu que ja hi ha una actuació aprovada però que per a la resta vol comptar amb la participació ciutadana... I bé, ho sé, si li busque pegues li les trobe, però hui no toca buscar-les, que vinc predisposat a que m’agrade la pel·li. A més, em faig l’espavilat i ens adjudique alguna indirecta que no sé si va per a nosaltres: l’alcalde diu que el seu ideal no està tan lluny del que defenen determinades pàgines web! Eixa al cabàs.

Amb això vaig eixir content, com gran part de la gent que estàvem allà. M’oblide del que vull i comence a pegar-li voltes sobre quin ha de ser el nostre següent pas. El primer escriure açò. El següent ja eixirà. En poc temps. Ara és el moment de moure’ns. I açò també és una indirecta per vore si la capta algú. Tu, per exemple. Ara és el moment.

Buf. Tot per davant.

Toni.

martes, 6 de noviembre de 2007

CASTALLA NO ÉS L'HAVANA


Castalla no és l’Havana. Ja sé que la proposta de Víctor per al nucli antic de Castalla no incloïa eixa reflexió, però nosaltres ho hem de dir ben alt, Castalla no és l’Havana. No ho diem per si algú es perd una nit de ronda i de colp i volta, no sap on es troba. El fred suposem que li recordaria al errant imaginari, que Castalla no és l’Havana, per molts roms de canya que s’haguera pres.

Insistim en la idea de que Castalla no és l’Havana, per frenar l’eufòria de vore que la idea del nostre amic Víctor era una idea possible. Ell va fer la proposta de contactar amb les universitats per oferir la rehabilitació i revitalització del nucli antic de Castalla als alumnes dels últims cursos. Està clar, i sembla que ja ho hem dit per dalt, que Castalla no és l’Havana, però bé, igual les semblaria interessant.

Dic tot açò perquè el dilluns va haver una notícia al diari INFORMACIÓN que tenia relació amb el suggeriment que Víctor havia fet dins del nostre concurs d’idees per al nucli antic (gràcies des d’ací). La notícia deia més o menys açò:

La UA crea 55 diseños para modernizar el Malecón de La Habana

La capital cubana acogerá una muestra con todos los proyectos realizados «hasta la última pieza» por los alumnos

Un Taller de la Universidad de Alicante dirigido a los alumnos de cuarto curso de Arquitectura y, coordinados por el profesor Daniel Sirvent, ha creado 55 diseños enfocados a la modernización y potenciación del Malecón de La Habana, Patrimonio de la Humanidad desde 1982. Unos trabajos que, antes de final de año, se van a exponer en la capital cubana, concretamente en el edificio de las Cariátides, «en el que los mismos cubanos van a poder opinar y aportar sus puntos de vista sobre todas las ideas que se han realizado», señaló el profesor Daniel Sirvent. (…)

I tal dia com hui, a mi no em fa falta que Castalla siga l’Havana. No em cal fer-me un havanaclub, ni fumar-me un Montecristo, ni cantar-ne una de Beni Moré que prou rasposa tinc la gola. Però m’encantaria que una Universitat treballara per millorar el meu poble, això sí. Barcelona, València o Alacant com proposava Víctor. Amb això si que vull que s’assemble a l’Havana. No deu ser impossible. Només cal intentar-ho.

Propostes com aquestes volem presentar al nostre ajuntament la setmana que ve. Si et ve al cap alguna cosa més, ara és el moment. Castalla no és l’Havana, però en algunes coses, deuria semblar-se.

martes, 30 de octubre de 2007

ENS SEGUEIXEN


Sembla que algú vol assassinar-me. Comence a tenir-ho clar. Sinó, veges a vore com t’ho expliques. Hui obric el periòdic del Pedrojota i a l’edició d’Alacant apareix una notícia a tota pàgina amb un titular més seriós que un infart: “Blasco crea un sistema para que los ciudadanos participen en los plenos de los ayuntamientos”. I jo dic el Blasco este és el Conseller d’immigració i ciutadania? I sí, llig dins i és ell. L’ínclit Rafael Blasco. I continue llegint l’article i cada vegada tinc més clar que l’han escrit per a que el llija jo. Algun dia em mataran amb un colp d'aquests, em posaran dos cotonpelets i cap allà.

L’article explica un protocol que vol posar en marxa el Conseller del PP i que l’anomenen “La Carta de les Bones Pràctiques” (El mundo, lunes 29 de Octubre de 2007, Alicante/Política, pàgina 6).

La Carta de Buenas Prácticas abarcará un total de quince principios que asegurarán un gobierno que comparta responsabilidad con la ciudadanía en su conjunto. (...) Entre los quince principios, es especialmente destacable el de Participación cuyos fines serán, entre otros, el que las instituciones locales creen Consejos de Ciudadanos, foros de debate o impulsen los presupuestos participativos. La capital de la Plana sirve como ejemplo perfecto de este principio gracias a sus sistemas de intervención de los vecinos en órganos municipales. Y es que en Castellón cuentan con un consejo de Participación Ciudadana desde el 9 de noviembre de 1988. Dicho ayuntamiento apuesta, además, desde el año 2005 por una nueva etapa de colaboración de los vecinos a través de los presupuestos participativos. Es decir, decide sus inversiones tras recoger y estudiar todas las peticiones de los ciudadanos. Asimismo la tercera recomendación, transparencia y rendición de cuentas, pretende lograr que las administraciones expliquen el motivo de las decisiones tomadas y de las políticas llevadas a cabo (...). Finalmente, y aunque la Carta de Buenas Practicas de la Comunidad desarrolla uno a uno todos los principios, cabe subrayar la décima propuesta sostenibilidad, que hace referencia al bienestar de las generaciones futuras. Así, los ayuntamientos impulsaran el desarrollo de los municipios de manera respectuosa con el medio ambiente. Acciones como la “Agenda 21” implantada ya en varias localidades valencianas como Benicarló consiguen, mediante diagnóstico sociambiental del municipio, mejorar y mantener en el tiempo la calidad de vida de los vecinos

Després intente respirar. Intente respirar com m’ha dit l’especialista que faça quan em falta l’aire. Sóc el fotut Woody Allen tancat amb un mort a un ascensor de Manhattan. Pura paranoia. Ens segueixen, tenim micròfons. Les altes esferes saben el que volem, el que parlem al Llomello, el que murmurem a l’entrada del cine, el que corre pels nostres mails. Microsoft ens ha venut, com va fer a la Xina amb l’oposició. Tenen tota la informació, tots els nostres correus, còpies dels discs durs... Inspirar, expirar, inspirar, expirar. Còrrec corredor endins i munte la música a tota paleta per evitar que graven la meua conversa telefònica amb la cap suprem. Em frene. Bum bum, bum, bum. No pot ser. Sístole, diàstole i baixant intensitat. Bufe mentre buide els pulmons dibuixant una o als meus llavis. Bé, no serà tan greu. Igual algú li ha fet arribar la informació. Igual algú de l’ajuntament li ha enviat l’adreça de la nostra pàgina. Igual sí que la lligen ací al Molt Il·lustre. Inspire, expire. Ja em trobe millor. Ja vaig trobant-me millor.

Hui sembla que no serà el dia. Vorem demà.

Buf.

domingo, 21 de octubre de 2007

CONCURS DE PROPOSTES PER AL PLA INTEGRAL DE REVITALITZACIÓ DEL NUCLI ANTIC.

Ja s’ha fet pública la realització d’un Pla per al Nucli Antic. El Crònica de Castalla, diari oficial, ho ha publicat i per tant, ara va de bo. Hem dubtat si encetar aquest concurs d’idees perquè, en ocasions, el que ha de decidir, obté més satisfacció si les idees parteixen d’ell, que si ixen d’altres. No voldríem llevar-li mèrits a ningú. Però, al final, ens hem fet avant. Pensem que seria pitjor vore publicat el Pla Integral sense haver intentat res. Quedant-nos callats i criticant al bar. Ja s’ha acabat eixe temps.

No hi ha premi per aquest concurs. El premi serà recollir totes les idees que considerem vàlides i presentar-les als nostres representants polítics el més prompte possible. Esperem que siguen benvingudes i algunes encara puguen entrar dins del sac.

Vinga, van les nostres. No són fruit d’un estudi en profunditat (com caldria fer al municipi). Més bé són filles de l’observació, el sentit comú, moltes conferències i algunes assignatures ja quasi oblidades.

  • Primera: cada actuació el nucli antic necessita d’un estudi arqueològic. No és car i deuria ser obligatori. Ja hem fet prou mal (parcs, fals adoquinat, camí posterior al castell...) sense que ningú controlara als constructors, sense una trista cata arqueològica. Això significa que quan es veu algun vestigi es destrueix ràpidament no siga cosa que vinguen “els del pinzellet” i ens paren l’obra. A vore si amb el nou alcalde, amb un passat allunyat del món de la construcció i pròxim al món científic, és conscient del mal que s’ha fet i del que pot continuar-se fent si no s’actua des d’eixe punt de vista. Primer arqueòlegs, després constructors.
  • El nucli antic d’Alacant està patint un procés semblant al nostre. Per motius semblants (difícil accés, mal estat de les cases...) i per motius diferents (soroll dels bars per la nit, delinqüència...): però una de les solucions que s’han adoptat és la d’establir edificis oficials a aquella zona. El Centre 14, algun edifici administratiu, l’arxiu... han anat situant-se al barri d’Alacant per donar-li vida. Ací estem vivint la situació contrària. Fins i tot, l’ajuntament està pensant-se la possibilitat d’allunyar més del centre el seu edifici. La nostra proposta seria situar les noves dependències municipals enmig del Nucli Antic. Hi ha una illa de cases que pràcticament és ja de propietat municipal. Sabem segur, quin és el problema que van a veure-li a aquesta proposta: L’aparcament. No hi ha aparcament allà. Però la fem amb la intenció de que se n’adonen, de que si no volen l’ajuntament allà perquè no hi ha aparcament, evidentment ningú vol viure allà pel mateix motiu (tres parcs han fet i tres oportunitats hem perdut d’establir baix aparcaments). Quin altre problema se li veu a les oficines municipals enmig del nucli antic? Altres oportunitats perdudes: Situar a la policia local, als serveis socials, el nou centre de salut?...
  • Relacionada amb la d’abans: s’han d’establir aparcaments. Era una proposta del Bloc, i possiblement per això no es va fer, però quin era el problema amb el pressupost tan elevat que tenien els parcs? Les cases més abandonades i en pitjor estat són precisament aquelles on no arriben els cotxes. No ens porta això a cap reflexió?
  • Més formes de donar-li vida: Cases rurals o un Alberg Juvenil Municipal. És una llei del mercat: si la iniciativa privada no es fa avant, ha de ser la iniciativa pública la que faça de locomotora per tornar a posar en funcionament un sector aturat (Consultar New Deal americà després del crack del 29, o J.L. Prats meets F.D. Roosevelt). No cal que siga un Alberg molt gran, però tenir grups de joves en Pasqua, entre setmana... etc, comprant, consumint, gaudint d’aquest poble, no sona gens mal. Si l’ajuntament no es vol fer càrrec de la seua gestió, sempre pot traure-ho a subhasta per a una gestió privada. Biar té un Alberg i és un poble més menut que Castalla.
  • És necessari facilitar la construcció de cases noves. Cessió de terrenys, lloguers amb opció a compra, promoció municipal de vivendes, cessió a promotors privats a canvi de fixar preus i qualitats... Cal gent jove vivint allà i això només es possible amb cases noves i barates, i amb possibilitat d’aparcament.
  • Al Crònica de Castalla parlaven del nucli antic d’Altea. El nostre, per diferents circumstàncies, s’assembla més al nucli d’Alacant que al d’Altea. Com a Alacant, no hi ha interés per viure a eixa zona. Per tant, no ens val massa el model Alteà. Igual sí els diners que s’han invertit allà, però no el model. A Altea la iniciativa privada funciona. Volen viure allà. Ací no. Per tant, cal la iniciativa pública.
  • S’ha de contemplar la possibilitat d’incloure el nucli antic en el pla de protecció que tot Bé d’Interés Cultural (BIC) ha de tenir. El nostre castell és un BIC ja declarat. El pla del nostre BIC està per elaborar. No deuria estudiar-se la possibilitat d’incloure el nucli antic dins d’eixe pla? Que s’analitzen avantatges i inconvenients, per favor. Que els publique el Crònica de Castalla una vegada analitzats. Però alguns ciutadans volem saber que s’ha analitzat i els avantatges i inconvenients... Els nostres governants professionals ens ho deuen (puntualitzem la paraula "professionals" perquè això canvia molt les circumstàncies. Amb tres persones dedicades huit hores al dia, una d’elles pot tenir, molt bé, la funció d’informar la gent de tot allò que està estudiant-se i el perquè de determinades decisions. No només s’ha d’informar de les decisions una vegada preses).
  • Llàstima de la nostra mala connexió per autobús amb Alacant. La Universitat està a 20 minuts. En bus, es tarda menys des de Castalla que des de la plaça de bous d’Alacant. Podrien fer-se vivendes barates per a estudiants, lloguers per a Erasmus...i buscar acords amb la UA. Li donaria una vida cultural al poble que no té. Ja sé, ja sé, és somiar despert, però que xulo és això. I a més, debades.
  • Tots aquestes idees no valen. Està clar. L’última igual és una boutade. Però les altres són totes lògiques. Alguna valdrà, no? Alguna podran aprofitar, no? I la majoria no necessiten molts més diners dels que van a gastar-se o dels que ja s’han gastat.
  • A més, està clar que calen ajudes als veïns per a la rehabilitació i tot això... Amb això contàvem.

Ara esperem LES VOSTRES IDEES, LES VOSTRES OPINIONS, ELS VOSTRES COMENTARIS sobre les propostes ací vistes. La Castalla que volem en depén d’això.

lunes, 15 de octubre de 2007

NOVA NOTÍCIA APAREGUDA AL PERIÒDIC "EL PAÍS"


El mapa eólico sólo señala como aptas dos de las 15 zonas

Las demás incluyen áreas restringidas próximas a parques naturales

LUCÍA GADEA - Alcoi - 13/10/2007


El Plan Eólico Valenciano, que prevé desarrollar la Generalitat Valenciana, sólo es apto en dos de las 15 áreas en las que se divide. El acuerdo aprobado por el Gobierno valenciano en 2001 sobre el mapa del Plan Eólico Valenciano, considera las 13 restantes como no aptas o aptas con cumplimiento de prescripciones, según alertó ayer la Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat.


La coordinadora, constituida para frenar la instalación irregular de molinos de viento en la denominada zona 14, advirtió a través de su presidenta, Anna Climent, de que la mayor parte de los emplazamientos seleccionados para instalar los 67 parques eólicos en la Comunidad Valenciana son consideradas como zonas aptas con cumplimiento de prescripciones, lo que supone que cuentan con valores ambientales relevantes aunque compatibles con la instalación de aerogeneradores, según el acuerdo del Consell.

Este mapa para el desarrollo del plan eólico valenciano señala que sólo los proyectos de las zonas 10 y 12, correspondientes a Ayora y Enguera, se encuentran en verde en el mapa eólico valenciano. Las otras 13 zonas están representadas en azul, color que identifica a las áreas aptas con cumplimiento de prescripciones. Según el acuerdo del mapa eólico, todas las zonas limitan con zonas no aptas e incluso dentro de ellas incluyen áreas restringidas, como parques naturales, zonas húmedas, reservas de caza o zonas de especial protección para las aves. En el caso de la comarca de El Comtat, el área seleccionada por la Generalitat valenciana para desarrollar el plan eólico en la zona 14, es según Climent "una isla rodeada de zonas protegidas, marcadas en rojo, en el mapa". Una situación que se repite en las 15 zonas en las que el Consell prevé la instalación de aerogeneradores. En el proceso se han detectado otras irregularidades en la aprobación de los planes especiales y la publicación de la declaración de impacto ambiental en las zonas 3, 6,7, 8, 10 y 11.

La Generalitat preveía que los 67 parques eólicos a desarrollar en las 15 zonas empezasen a funcionar en 2008. Sin embargo, las irregularidades que ha venido denunciado la Coordinadora d'Estudis Eólics de El Comtat ha ido generando el rechazo del Plan Eólico Valenciano y la exigencia de cambios para llevarlo a cabo. Anna Climent destaca la "mala selección de zonas" como principal motivo del retraso en la ejecución del plan. La puesta en marcha de todas las zonas eólicas representa, según la Agencia Valenciana de la Energía, una inversión cercana a los 2.000 millones de euros, repartidos entre cinco empresas. La presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat advirtió de que con el desarrollo de las primeras fases del plan, las zonas no aptas dejarían de serlo, para albergar futuras ampliaciones

sábado, 6 de octubre de 2007

El cineclub annie hall ja no sap que inventar


TARANTINO vs. COPPOLA

Al saló d’actes de la CASA DE CULTURA DE CASTALLA va a tenir lloc un combat entre dos pesos pesants del cinema. El campió Francis Ford tractarà de mantenir el títol mundial front al jove aspirant de Knoxville. Una altra cosa no, però de sang segur que acabem fins els ulls.

Pulp Fiction

Dijous 11 d’Octubre a les 21:00 h.

Mai un massatge als peus tornarà a ser innocent, mai dubtarem que un rellotge pot ocultar-se anys dins d’una persona, mai demanarem una “Royale con queso” a LA, però sempre, sempre recordarem com es posa una injecció intracardíaca.

Apocalypse now

Divendres 12 d’Octubre a les 19:30 h.

Aquesta no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, és la guerra de Vietnam mateixa. Marlon Brando fent de coronel Walter E. Kurtz i José Manuel Cerdà presentant aquesta obra d’art èpica moderna. Immillorable.


Jackie Brown

Divendres 26 d’Octubre a les 21:30 h.

Enric Verdú recupera la pel·lícula més desconeguda del nostre amic Quentin. Menys sang, però més personatges vius i creïbles. Qui va triar a De Niro per aquest paper es mereix un deu.


Reservoir dogs

Dimecres 31 d’Octubre a les 21:00 h.

L’origen de tot. Tarantino abandona el videoclub per agafar la càmera. Juanjo Pérez ens contarà coses del senyor rosa, del significat d’una cançó de madonna, del perquè d’una orella inutilitzada...


Drácula

Dijous 1 de novembre a les 19:30 h.

Jonathan Díaz ha triat per al dia de Tot Sants el Dràcula de Bram Stoker dirigit per Coppola. Genial reinterpretació del mite en clau gòtica i romàntica. Amor per sempre. Etern.


El Padrino

Divendres 2 de novembre a les 21:00 h.

I finalment la pel·lícula de les pel·lícules. La primera part de la shakespereana saga és l’elecció d’Amador Pérez. De nou Marlon Brando. De nou gàngsters i tirs. De nou El Cine en majúscules.


No recomanades per a menors de 18 anys
Organitzada pel surrealista Cineclub Annie Hall
Col·labora la Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla

lunes, 1 de octubre de 2007

La democràcia es mor


Salutacions vàries i efusives.

No, no és cert el títol. La democràcia ja està prou tocada en aquest país per a que li puga afectar el que es faça en aquest poblet. Només ho he fet per cridar l’atenció en aquesta meua última crònica dels plenaris.

Llàstima d’horari. I no es que em perda massa. Si algú va a algun plenari sabrà el que vull dir. Lectura i aprovació. I punt. No diu lectura i explicació i raonament i torn de reflexió.

Així que en esta jornada final vaig a contar bona cosa i, copiant al John Cusack en “Alta Fidelidad” (en un homenatge al meu estimat Nick Hornby), faig una llista dels meus deu principals del plenari de setembre. Em salte el que vull i vaig directament i jeràrquicament a allò que considere (primera persona del singular) més important.

  1. Jose Luís, l’alcalde, diu que s’està elaborant un pla sobre el nucli antic. Que no pot avançar més però que estan molt il·lusionats. I això és genial: Està fent-se un pla per al nucli antic!!! Després de molts anys on algú decidia que el millor era fer parcs on s’enfonsaven les cases, l’ajuntament decideix fer un pla per al nucli antic. Després de moltes conferències, de portar catedràtics, arquitectes, que ens parlaren del tema... Congratulem-nos, pense. Però no del tot. Esta fent-se un pla per al nucli antic, vol dir que estan fent-lo ja. Ja. I això té una part roïn: qui l’està fent?. Per favor, que algú em diga que s’està consultat a alguns urbanistes, a alguns geògrafs, a alguns arqueòlegs, a alguns enginyers independents... Per favor, que algú em diga que conten amb gent preparada en l’elaboració d’eixe pla. Gent amb coneixements del tema. Així de colp em venen al cap cinc-sis-set persones de Castalla que podrien tirar una mà molt a gust, tenen coneixements, han dedicat tres-quatre-cinc anys de la seua vida a estudiar en la universitat assumptes com eixe i estaríem parlant del seu poble... Que algú ho diga. Que algú ho publique al Crònica de Castalla. Que algú ho diga en Onda 15. Que algú ho pregunte a un plenari. Per favor!
  2. Maite, representant socialista, va preguntar sobre el futur de l’urbanisme en este poble i del tipus de turisme que volem. Llàstima que barrejara eixa pregunta amb deu o dotze més, perquè amb tanta pregunta i tan comentari, tot sembla que es dilueix. La resposta va ser tan frustrant que ací diré que no van contestar. No van contestar. Per respecte. No vull fer de periodista d’eixes coses, faig de ciutadà d’este poblet, que es preocupa per este poblet i que té amistats en este poblet. Qui vullga saber més que em pregunte personalment (Toni).
  3. Juan Pablo, regidor d’esports, va estar molt bé en les contestacions. Va contestar el que li van preguntar amb calma i punt per punt. “Les obres no tenen perquè paralitzar cap d’esport, s’ha consultat als esportistes i per això s’han fet, s’ha posat un pany amb clau per als vestuaris femenins, hi ha molta demanda per a la piscina, s’han oferit dies de piscina per als centres educatius locals, va a firmar-se un pla amb l’institut per utilitzar les seues instal·lacions...” Que fàcil és la política quan un vol que siga fàcil.
  4. No vaig aclarir massa bé el tema del Segon Premi Nacional per al Pla contra les Drogues, però pense que és suficientment impactant per ascendir-ho al punt quatre per si realment és tan important com sona. Ànim a la gent que treballa desinteressadament pels altres! Està només el quatre perquè tot el món semblava que sabia de que parlaven, excepte jo!!!
  5. Hi ha una pel·lícula de ciència ficció de nom “Sunshine”, dirigida per Danny Boyle el de “Trainspotting”, on han de decidir que fer amb la nau espacial, si desviar-la de la ruta per salvar a altres o continuar. En un moment de la discussió, el comandant diu que això no s’ha de decidir votant. Que ho ha de decidir l’especialista, ni el mateix comandant ha de donar la seua visió. En un assumpte científic l’opinió dels científics val més que la de qualsevol altre. Per molt que es vote en contra, 2 més 2 sempre seran 4. La ciència no és democràtica, diuen. Amb el Pla Hidrològic Nacional passa el mateix. Quan es fiquen els polítics a parlar d’això fan por. Un text enorme es va llegir al nostre ajuntament per defendre el PHN i nou mans van donar suport a eixa visió política d’un conflicte de tipus científic. Si volen saber sobre el Pla Hidrològic Nacional, podem portar a alguns catedràtics, especialistes... que ens defenguen els pros i els contres. Però abans de tot, escoltem-los. Qui dels que va votar a favor s’ha llegit el Pla Hidrològic Nacional? I nosaltres sense saber que passa amb l’aigua que ix del pau de l’Espartosa cap a la costa, ni si traem algun benefici d’això o quan s’acabarà la concessió. Ho sent, però que vinga algú i m’ho negue amb arguments.
  6. Al nostre institut va haver una baralla amb arma blanca inclosa. Això va passar. I sí, ho van preguntar al plenari. Per a que després diguen que no serveix de res anar. L’he col·locat en el sis dels principals per a no donar massa publicitat a l’assumpte. Amb quinze anys una lluita donava ambient, amb trenta (i pico) només dona tristesa. Misteris del temps. Esperem que no passe d’ací i sempre serà una anècdota. Esperem.
  7. En la meua tele es veuen els plenaris d’Ibi. Açò no ho van dir al plenari de Castalla però igual ho hagueren hagut de dir. A vore si algú troba alguna bona excusa per a que no facen els d’ací. No, eixa no, alguna bona... siguem realistes. Demanem allò impossible.
  8. Realment a algú li ve bé estar a l’hora de dinar als plenaris? Supose que als tres alliberats les ve bé, perquè encaixa dins del seu horari. Però no són majoria, no? Són tres. Des d’ací faig una crida als nostres regidors amb sentit comú (sobretot als del PP perquè són els únics que ho poden canviar) i facen força per al canvi. A Jose Luís igual no li ve bé perquè té consulta, però per un dia al mes no crec que passe res... no? Realment es precís mantenir eixe horari i mirar tots els rellotge perquè no dona temps a dinar i tornar a treballar?
  9. El col·legi bilingüe que, segons es va dir en l’altre plenari, començava a treballar en setembre, sembla que no ho ha fet. L’ajuntament, que ha fet la concessió, no ha explicat res. Ni quants alumnes han sol·licitat la plaça, ni quants eren de Castalla, ni el benefici que ha reportat per al poble que eixos alumnes de Castalla no hagen pagat la matrícula, ni les gestions municipals que van dir que farien per a que contractaren gent d’ací... Llàstima que no puguem preguntar nosaltres al plenari.
  10. Sabeu eixa sensació de vergonya que provoquen a vegades les circumstàncies i que no ha estat motivada per una errada teua, sinó d’altres persones? Així em sentia jo el dimecres quan havia de preguntar per les contestacions a les preguntes sobre Urbanisme que vam elaborar la primavera passada. Després de certes contestacions sembla que en el poble quan hi ha política per mig no ens puguem tractar com a persones, sinó només com a adversaris. És una llàstima que es mantinguen tics del passat. Me se va caure la bona voluntat als peus. Ho sent. Queda això pendent.

Vinga, espere que alguna vegada canvien l’horari i puga escriure alguna crònica més.

martes, 25 de septiembre de 2007

TORNEM A LA CARREGÁ?


Bé, bé,... entre plenaris, cine-forum i despedides de bar intentarem, i per qué no, participar amb aquesta convocatoria.
Resulta que fa un any més o menys grups de gent de diferents parts de l'estat espanyol van eixir al carrer al crit de "No tindrás una casa en la puta vida". Després de unes cuantes eixides de protesta, després de fer activitats a tot arrel, després de demanar una vivenda digna a tot déu; els grups "V de vivenda", "Per una vivenda digna", "Está tot fatal"... i en general tota la gent que hi participa per a que l'habitatge siga un dret, tornen a la carregá el día 6 d'ocutubre.
Per qué pensem que els preus elevats de la vivenda i en el fons la falta d'un habitatge digne, té molt a vore en el que pasa a aquest poble (chalets il.legals, preus de pisos desórbitats, urbanitzacions a tot arrel); es per aixó que fiquem aquesta proposta al nostre blog.

Sabem, i molts saben el que pagen per viure a un pis al poblet, no fa falta que ningú ens recorde aixó. Cuant pagem? durant cuant temps? podem pagar-ho amb els nostres sous? cuants anys necessitem per viure per a que un pis siga nostre?
40 anys des de que tenim la hipoteca, 20 anys...?

Cóm heu vist a aquest blog volem que en el poble tot el món es menetge, però per a que aixó ocórrega necessitem tindre informació, necessitem saber que podem fer-ho i sobretot necessitem tindre clar que uns dels nostres drets es dir el que pensem, i el que volem.

Quí vol continuar amb aquesta proposta? quí s'ha punta? quí vol pegar un crit?

AAAAAAAAAAHHHHHHHHHH¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

viernes, 14 de septiembre de 2007

TARANTINO vs. COPPOLA.



El cineclub Annie Hall busca presentadors per a aquest combat de pesos pesants. Per ara guanya als punts claríssimament l'aspirant Quentin Tarantino, per a sorpresa de crítics i públic entés. 3 a 1 va en les eleccions (a dia de hui, tres membres del cineclub han elegit produccions de Tarantino i només un, una de Coppola).

Tres són les pelis triades del púgil de Knoxville. Reservoir Dogs, Pulp Fiction i Jackie Brown. Aquestes tres obres desfilaran per la Casa de Cultura de Castalla aquesta tardor. I encara no s'ha tancat la seua actuació: encara pot llançar-se algú de vosaltres i presentar-nos algun dels Kill Bill o qualsevol de les seues participacions en altres films. Portes obertes.

Per la seua banda, el gran Francis Ford Coppola, a dia de hui, només ha aconseguit col·locar un colp en aquest cicle. Però un uppercut de dreta espectacular: Dracula. Estem a l'espera que algú es pose de la seua banda i contraataque amb qualsevol dels Padrinos, Corazonada o Apocalipse now. Només així podríem equilibrar la balança.

Com veieu, la lluita es aferrissada. Només ens falta gent que vullga dedicar cinc minuts a presentar alguna d'aquestes grans produccions del cinema contemporani.

Anem allà. Açò es una crida generalitzada. Necessitem més vida cultural com a vacuna contra l'apatia general. Sabem que no serà prou, però algú que presente o aconseguisca emocionar-se amb obres d'art com La ley de la calle o el Padrino, segur que està molt més aprop d'entendre el món que l'envolta (sobretot aquest poble).

miércoles, 12 de septiembre de 2007

PROPOSTES DE LA CIUTAT




SETMANA DE LA MOVILITAT A ALACANT

Las actividades serán:

Lunes 17 y miércoles 19, a las 19h:

- Realización del "parking day". Consiste en aparcar previamente un coche o furgona en una plaza de pago, y a la hora prevista quitar el coche y descargar macetas , sillas, bicis, la merienda... y ocupar la calle como zona de esparcimiento. Se prevee que nos quieran echar, y también se avisará a la prensa... Se avisará con tiempo de los lugares concretos donde realizarlo.

Jueves 20, a las 17h:

- Biciexcursión por los alrededores, probablemente Monte Orgegia, Lagos de Rabasa, Serragrosa...

Sábado 22:

- DIA SIN COCHES.
- A las 17h. en la sede de CCOO (avda de Salamanca) entrega de los premios "pedal" y "tubo de escape" por parte de la PCM (Plataforma Comarcal de Movilidad Sostenible).
- A las 18.30 bicifestación desde las escaleras del JORGE JUAN (bicis)
- A las 19.30, concentración (bicis mas peatones) en la plaza del Ayuntamiento.

Salut i pedal.

miércoles, 5 de septiembre de 2007

Vinga, ja va sent hora...


que participeu en aquest blog. Ja sabem que les festes són les festes, per suposat que sí, però sentin-ho molt i des de l´alma cristiana que una té, cal tornar a la realitat.
I que millor per a començar aquest nou curs que ens posem al dia en tot allò que passa al nostre poble. Qui s'anima?

Esta clar que quant comença setembre tots i totes hem de tornar al treball, hem de portar als xiquets a l'escola i hem de posar-nos al dia en aquell planteret ofegat per la calor...
I ens preguntem: qué passa amb eixe col.legi bilingüe que ha ocupat terreny públic sense ningú donar la seva opinió?

http://www.colegiomuntori.com/lenguas.php

mirarem estes opinions amb la resignació de que és l´unic que tenim, aish...
http://poll.pollcode.com/q4jP_result
(dades del blog castalla al dia)