lunes, 19 de marzo de 2012

L'aigua s'ha acabat (ara que fem?)



El dia que s'acabe l'aigua a este poblet, probablement la notícia no eixirà en la primera plana del Crónica de Castalla. El dia que s'acabe l'aigua a Castalla probablement serà un dia d'estiu, després d'una primavera seca i assolellada i la portada l'ocuparà la presentació de la Reina o el dia de Sant Jaume. "YA TODO ES FIESTA" titularan sota una imatge enorme i a tot color de les dames i la reina.

Eixe dia, (el dia que s'acabe l'aigua) eixirem els imbècils de "salvem les balenes" a posar-nos les medalles del segon premi, que són les medalles del "jo ja t'ho dia" i "mira que ho vam avisar", o com diuen Los Planetas del "ara foteu-vos". Eixe dia (el dia que s'acabe l'aigua) ens diran que han pujat un 300% el preu perquè ara l'han de portar des de la dessaladora de noséon i el trasllat val un Potosí. Que ningú es culpable de que ploga poc i que era inevitable i que tots volem aigua i que no queda un altre remei si volem dutxar-nos i netejar el cotxe els diumenges de matí (beure no, que fa un regust nosecom).

Eixe dia (el dia que s'acabe l'aigua) el partit en l'oposició li tirarà les culpes al partit en el govern i el partit en el govern li tirarà les culpes al de l'oposició, que va governar abans que ells i així fins l'infinit i més enllà. I tu més. I tu més. En el bar, i segons afinitats, uns li tiraran la culpa a uns, i els altres als altres. A dia de hui, com tots sabem qui és d'uns i de qui són els altres, podríem fer un exercici de diàleg-ficció i endivinar els protagonistes del debat. Podríem fins i tot escriure els argument d'uns i altres d'unes converses que seran eternes (molt més eternes que l'aigua).

Com encara no ha arribat eixe dia (el dia que s'acabe l'aigua) ara mateixa no farem res. No tenim motius. Hem tancat els 2 pous de les Voltes. N'hem tancat un altre en l'Espartosa. L'únic potable que queda en l'Espartosa s'emporta l'aigua cap a la costa una empresa (aigües de Xixona), que ens paga uns 200 euros a l'any (pagava en el 2007). L'altre pou que anem a començar a utilitzar, com qualsevol aqüífer sobreexplotat orgullós de ser-ho, té un nivell excessiu de minerals (ferro) que ens obliga a establir una planta potabilitzadora que val 200.000 euros. Però això no és important. Això és normal. Que hem de fer si no plou? De que serviria que ixca en la portada del Crónica de Castalla?

A nivell nacional pense (i açò es una opinió personal) que ens obliguen a parlar d'educació, de sanitat i d'impostos per no escoltar-nos parlar de paradisos fiscals i control de les finances. A nivell local eixa deriva dels temes realment importants no deuria passar. Però passa. El dia a dia es traga les decisions i mentre la gent experta ens assenyala la lluna, nosaltres només fem que mirar-los el dit amb el que l'apunten. Ja está bé. El dia que s'acabe l'aigua en este poblet, vull trobar-me la notícia en la portada del Crónica. Ho miraré per damunt, de forma ràpida perquè portaré les mans ocupades de garrafes d'aigua que he comprat del Carrefour (que l'altra no hi ha qui se la bega). Però segur que no. Segur que en la portada estan els Reis Mags amb una xicoteta notícia de que va a començar-se un pla Integral i Polifuncional per al Centre Històric. Nosaltres voldríem que ho posaren ja, a vore si despertem i per això els donem el títol per al pròxim número. A vore si l'ajuntament té mà en eixe periòdic i ho poden publicar. Suggerència de títol: l'aigua s'ha acabat. Subtítol: ara que fem?

Toni.

PD. Pengem el vídeo de Tino que ho explicava molt millor que nosaltres allà pel 2007 en un video de promoció d'un dels partits que ocupa ara l'ajuntament. Curiosament ix, sense nosaltres demanar-ho, el cartell de les primeres conferències que vam organitzar! Quant temps i quina energia teníem! La cap suprema escrivia (regularment) articles i tot!.