Carta de Castalla internacional a l´alcalde

Teniu ací la carta traduida enviada per l´associació de veïns de Castalla internacional a l´alcalde de Castalla y a la constructora en feber de 2007, on expliquen la seua situació i les demandes de serveis per a la urbanització.
Sorry per la traducció, ha sigut feta amb un programa informàtic. Prometem estudiar més anglés.

PERQUÈ NOMÉS ÉS EL COMENÇAMENT

Ací des d´aquest blog continuem construint debat. Perquè el que necessitem és la vostra participació per a generar noves propostes, noves idees, noves alternatives.
Perquè els representants d´un poble són qui el volen, qui el respeten... des d´açí diem que tan sols és l'inici de alguna cosa més. Un lloc en la xarxa en el que intentarem provocar i que ens provoqueu.
Xao!, d'açí a un ratet ens vorem...

Paneta serà el nou alcalde de Castalla

Ja és oficial. Paneta, candidat a l´alcaldia pel PP, serà el nou alcalde de Castalla, amb un 63,06% dels vots (3.417 vots). El Psoe ha aconseguit el 18,18% (985 vots) i el Bloc ha obtingut un 17,36% (941 vots).

Així, la representació de concejals a l´ajuntament queda de la següent manera:

PP: 9 concejals.
PSOE: 2 concejals.
BLOC: 2 concejals.

L´abstenció enguany ha sigut prou elevada amb 1.542 persones que no han votat (21,94%).

VINT ANYS I COM SI RES

Açí hi ha un text de 1987 que encara que fa vint anys pareix que tot segueix igual¡¡ Qui adivine qui son els autors tindrá un premi...

Octubre 1987 Editorial núm. 1

VOLVEMOS porque hoy más que nunca hace falta mejorar la información y ampliar las libertades sin servilismos de ningún tipo. Desde luego, no vamos a la caza de voto alguno. Somos, seguimos siendo independientes.
VOLVEMOS porque corren tiempos en los que las ideologías se van desahuciando unas a otras, vertiginosamente, en busca de nuevos sentidos. Tiempos en los que parece como si diferentes espectros del franquismo se hubieran encarnado en algunos políticos, intelectuales, economistas... mermando, acotando y custodiando nuestra sociedad, porque no saben, no pueden o no quieren hacer otra cosa.
VOLVEMOS porque se necesita mucha sociedad civil organizada—mucha iniciativa de grupos, entidades y asociaciones—, muchos puntos de vista divergentes. Es preciso impulsar la convivencia y enriquecerla constantemente mediante la crítica, la polémica, la sátira, el humor, la aventura, la apertura al mundo exterior, las nuevas tecnologías, el riesgo y el coraje... Es preciso denunciar y alertar sobre lo que no funciona. Queremos llegar hasta los límites. Transgredirlos. Porque nos gusta hacerlo y tenemos buenas noticias.
VOLVEMOS porque el mundo no se acaba en nuestro ombligo. Somos cinco mil millones. Existen otros países, otras culturas, otras razas. Queremos dar a conocer situaciones que sobrepasen nuestras fronteras. No queremos cerrojos ni provincianismos.
Y AQUI ESTAMOS.

DÍA D'ELECCIONS ...

r

Açí van unes il.lustracions per animar el cotarro...

Shhhhh... silenci.

Huí, dia 26 de maig, jornada de reflexió. Ja parlem demà.

Encara esperem la contestació del PP

Continuem esforçant-nos en aconseguir les respostes del Partit Popular, però a dia de huí, encara no ha estat possible. Sabem que només queden tres dies per a les eleccions, però ho intentarem fins obtenir una resposta o una explicació. Si cal, fins i tot, després de les eleccions. Pensem que com a ciutadans d'este poble ens mereixem una resposta, només això. No cal que siga massa elaborada, però sí que ens expliquen quina és la seua intenció en eixos temes o el perquè no van a donar-nos les seues contestacions (que ens van afirmar que ja estaven elaborades).

Entenem que alguns dels temes que es tracten a les preguntes han sigut utilitzats pels partits de l'oposició per criticar els anys de govern del PP en Castalla. Entenem que això pot fer pensar que el nostre grup busca un interés polític. Però també s'ha d'entendre que una democràcia permet la llibertat d'expressió entre altres coses per a exigir una millora constant en els nostres polítics. S'ha d'entendre que no intentem sumar ni restar-li vots a ningú, sinó només canviar aquelles coses que no ens agraden (ja siguem una majoria o una minoria tenim el dret de lluitar per aconseguir-ho).

Hem organitzat conferències, hem portat catedràtics d'universitat, profesors d'ecologia... que ens han explicat quin és l'urbanisme adequat, quin és l'urbanisme sostenible. I per desgràcia no encaixa amb el que ha seguit el nostre poble. Pensem que encara estem a temps de repensar la velocitat del nostre creixement, i per tant, hem decidit mobilitzarnos de la forma que més ens encaixava: des de fora dels partits polítics (igual de democràtica que des de dins).

Des del grup de "Quina Castalla volem", sense cap ironia en les nostres paraules, ens agradaria fer una comparació. Imaginem que al candidat del Partit Popular, metge de professió, se li presentara una situació on els representants democràticament elegits practicaren en les dependències de salut municipal, una medicina molt diferent a la que ell ha estudiat en la universitat. Fins i tot, que en els seus anys d'estudiant li hagueren explicat que és perjudicial i que ell, amb els seus estudis haguera arribat a eixa conclusió. No una conclusió democràtica, una conclusió científica. Quina seria la seua resposta? Com actuaria per a que no digueren que estava polititzat si elevava una crítica contra el equip de govern? Con convéncer als candidats democràticament elegits que eixe camí no és el bo, si ells pensen que sí perquè cada quatre anys els voten més i més ciutadans?

En èpoques històriques els metges "sagnaven" als pacients i parlaven de "bons humors" i dolents" ... i els pacients estaven d'acord. Pensaven que eixa era la forma de millorar, de sanar. Ara construïm urbanitzacions i copiem un "model Torrevieja" que s'ha vist (científicament, no democràticament) que no funciona. Què fem la gent que hem estudiat i comprovat que no és el model correcte? Esperem que la majoria se n'adone? Intentem convéncer als representants democràticament elegits? Ens callem? Ens rendim?

Quin ha de ser el següent pas? Informar, dialogar, preguntar, informar, dialogar, preguntar. No anem a cansar-nos. Ens juguem el nostre poble. Ens juguem la Castalla que volem.

Respostes del PSOE a les preguntes de Quina Castalla Volem

La candidata a l´alcaldia pel Partit Socialista Obrer Espanyol, Maite Gimeno Piña, ens ha fet arribar les respostes del seu partit a les nostres preguntes sobre l´urbanisme a Castalla. Agraïm tant a Maite com al seu partit el fet de respondre a aquestes preguntes.

Nou cartell de la fira

Huí s´inagura la fira de Sant Isidre a Castalla. Ésta és la nostra proposta per al cartell, que s´aproxima més a la realitat del poble.

A l´espera de notícies

Tant el PSOE com el PP ens han comunicat que ja tenen elaborades les respostes sobre les preguntes d´urbanisme que els vam fer arribar el mes passat. Mentre el PSOE ens ha confirmat que aquesta setmana ens les faria arribar, el PP està a l´espera d´una decisió interna del partit per tal de fer-les públiques. Des de el nostre col·lectiu intentarem, només rebre-les, fer-les arribar a la major quantitat de gent possible.

Volem fer d´aquesta pàgina un punt de trobada per a fer arribar a la gent l´opinió dels nostres polítics i viceversa.

Respostes de Tino Bernabeu, candidat a l´alcaldia pel Bloc

Publiquem ací les contestacions del cap de llista del Bloc Nacionalista Valencià, Constantí Bernabeu Domenech.
Agraïm a Tino i al seu partit, a més de la ràpida contestació, l´esforç i les ganes per mostrar-nos la seua visió de quina Castalla volen en les respostes d´aquestes preguntes.

Preguntes als candidats a l´alcaldia

Hem volgut aprofitar la realització d’eleccions municipals enguany per a més de donar a conéixer les conclusions d’esta I Setmana sobre l’Urbanisme a Castalla, proposar una sèrie de preguntes lligades a aquests temes. Per a nosaltres és molt important saber les idees que tenen els diferents candidats i opcions polítiques i el model de poble que defenen.

Les preguntes que vam fer arribar als tres candidats dels partits que concorren a les eleccions municipals a Castalla són les següents:

1. Pensa que el model d’urbanitzacions fora del nucli urbà és l’adequat?
2. En el projecte de Castalla que defén el seu partit creu que aquest tipus d’urbanitzacions beneficia o perjudica a l’economia? I com afecta als serveis com la Sanitat o la seguretat?
3. Van a acceptar-se, per tant, més urbanitzacions o va a ampliar-se la ja existent?
4. Quina és la idea a llarg termini que té el seu partit per a revitalitzar el nucli antic?
5. L’aigua és un recurs vital en l’evolució d’un poble, el seu programa comporta la informació al ciutadà de l’estat dels nostres aqüífers i la seua evolució en els últims anys?
6. Creu que deuria informar-se sobre l’aigua que s’emporten a altres llocs i els beneficis que Castalla obté sobre aqueix recurs que no utilitzarem?
7. Quines mesures preveu el seu partit per al manteniment dels nostres recursos vitals: el sòl, l’aigua, l’aire i la diversitat biològica?
8. Segons els experts en la matèria, des dels primers establiments en grups socials, el paissatge, l´entorn i el medi imprimeixen unes peculiaritats i unes característiques patrimonials en els seus habitants i en les progressives generacions. Com creu que influiria en la ciutat de Castalla i en els seus habitants una modificació important d´aquests condicionants?
9. Creu necessari buscar un acord amb la televisió local per a la retransmissió dels plenaris?
10. Veu viable la realització de consultes populars en temes tan delicats com l’urbanisme?
11. Pensa que és important la participació de les associacions per a que donen la seua opinió sobre quin model de poble volen o per a informar-los directament de determinats projectes que afecten al poble?
12. Tenen previst la realització d’una o vàries taules de participació ciutadana?

Conclusions "I Setmana d´urbanisme a Castalla"

Éstes són les conclusions de la I Setmana d´Urbanisme realitzada a Castalla en març sota el títol de "Quina Castalla Volem".

EL MODEL ACTUAL D’URBANITZACIÓ
Enrique Climent. President d’AUN.
Conclusions
• L’home sempre s’ha vist en la necessitat d’organitzar el territori en el que ha viscut des dels inicis de la història. Per a exemplificar aquesta necessitat, es van posar exemples de planificació urbana racional com París i errades com Brasília.
• Durant tota la història les planificacions urbanes han atés a les necessitats del grup humà que les realitzava. Però, en els últims anys, una successió d’esdeveniments econòmics i socials ha condicionat unes planificacions sota la pressió d’un benefici immediat, més que amb la intenció d’una organització racional i humana. Els motius d’aquesta nova perspectiva de l’urbanisme són variats: La necessitat de invertir els diners “negres” abans de l’arribada de l’euro, la crisi borsària amb l’enfonsament de les tecnològiques que va fer que el capital buscara nous llocs d’inversió, l’increment de la demanda de segones residències des dels països europeus, la inexistència d’una llei europea o estatal que deixava en mans municipals les decisions urbanístiques, el deficient finançament municipal que obligava a buscar ingressos immediats....
• Aquest nou sistema d’organització urbanística comporta molts problemes, i no només de recursos o de saturació dels serveis (sanitaris sobretot), també porta associats problemes econòmics molt greus. El desenvolupament excessiu d’un sector com el de la construcció ens porta a un punt insuportable. Aquest sector no pot mantenir-se al ritme actual pel bé dels recursos i el desenvolupament sostenible. No es pot construir fins al colapse. I per tant, una dependència excessiva de població d’aquest sector, abans o després, portarà a una crisi econòmica i a un periode de recessió molt dur (major, quan més dependència d’aquest sector).

PLANTEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE
Antonio Pastor. Profesor d’Ecologia de la Universitat d’Alacant.
Conclusions
• Quatre són els punts que s’han de tenir en compte per a un desenvolupament sostenible de l’urbanisme: el sòl, l’aigua, l’aire i la diversitat biològica.
• Per desgràcia dels processos erosius a penes es parla a l’hora de plantejar un creixement urbanístic sostenible.
• El recurs de l’aigua, per la nostra situació, és possiblement un dels que més opinions i enfrontaments provoca. Dos són el tipus d’aigües sobre el que podem basar el nostre ús: El cicle natural de l’aigua (rius, corrents, barrancs...) i la utilització de l’aigua acumulada als aqüífers com si d’un recurs miner es tractara. El nostre creixement està basat en el segon punt i aquesta aigua, abans o després, s’acabarà. Això passarà per una senzilla raó: gastem més aigua de la que els aqüífers les dona temps a recarregar.
• A més, molta aigua de l’interior d’Alacant és portada cap a la costa sense cap contrapartida important. Eixe recurs genera molts beneficis que no aporten res al propietari del recurs.
• L’aire generalment no és té en compte per al desenvolupament urbanístic perquè els seus efectes solen ser a escala planetària. Encara que és un recurs que mobilitza molt a la població si li afecta directament (es va posar l’exemple de Villena amb una planta de compostatge i reciclatge de residus que inclou també el fem de Castalla).
• Respecte a la diversitat biològica es va recordar que la riquesa genètica de les espècies és molt important perquè en ella està la història de la evolució natural del planeta. L’extinció d’una espècie natural no és només que una “planteta” o un “animal” desaparega, és el final d’un llarga cadena que explica l’evolució de la terra.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Amb Carmen Pilar Nieto Pedraza. Regidora de Medi Ambient de Biar.
Conclusions
• La participació ciutadana comença per una bona informació als ciutadans (Plenaris televisats, informació periòdica als ciutadans...)
• Creació d’una Consell de Participació Ciutadana amb representants de les associacions del poble. És un òrgan consultiu, per tant, no decideix, però si aporta informació per a prendre decisions consensuades.
• S’ha de diferenciar entre una democràcia representativa i una democràcia participativa. Evidentment no tot es pot consultar al poble, però per a decidir quines coses si que s’han de consultar deu haver un regidor de Participació Ciutadana.
• Els polítics no tenen la clau ni la solució per a tot, el que uns vots elegisquen a un representant no vol dir que aquest sàpiga sempre que és el millor, ni siga un coneixedor absolut de les necessitats del poble. Per això, en determinats moments pot rebre el suport de diferents col·lectius alhora de formar-se una opinió més real.
• Fins a sis consultes populars per legislatura es poden fer per a coneixer l’opinió del poble sobre aspectes que afecten al seu futur. En Biar 2300 signatures van frenar la creació d’una urbanització en la zona de l’Arguenya (a 3 kilòmetres de Castalla i a quasi 10 de Biar, encara que en el seu terme). No es precís fer sis consultes però encara que la participació ciutadana augmente el temps i els processos, permet una major implicació del ciutadà i la seguretat de no errar en les decisions importants.

Ponents de la "I Setmana d´urbanisme a Castalla"

Des de les associacions organitzadores, “Natura i Gent”, “Centre d’Estudis la Foia” i Forum 21”, volem aprofitar la realització d’eleccions municipals enguany per donar a conéixer les conclusions d’esta I Setmana sobre l’Urbanisme a Castalla. En l´elecció dels conferenciants vam intentar buscar que cobriren tots els aspectes més importants en el tema de l´urbanisme actual.

Enrique Climent, president d´AUN i Carlos Aguilera.

Enrique Climent. President de l´asociació Abusos Urbanístics No (AUN). Vam pensar que la presència d´Enrique era important per dos motius. El primer dels quals era la constitució de la plataforma per la defensa de la propietat privada davant d´abusos urbanístics. La plataforma AUN va ser de les primeres que es van mobilitzar per a defendre els interessos dels ciutadans en contra d´un creiximent urbanístic desmesurat. També vam considerar oportuna la seua presència perquè ens podia informar dels problemes que ha patit la costa i que sembla que estan arribant-nos a nosaltres actualment.



Antonio Pastor. Profesor d’Ecologia de la Universitat d’Alacant. Considerem que era important la presència científica a les conferències i vam optar per convidar a Antonio que es un expert entre la relació de l´ecologia i el territori. A més és regidor d´una ciutat propera com és Villena, i ens podia contar la seua perspectiva de la problemàtica del seu càrrec.

Carmen Pilar Nieto Pedraza. Regidora de Medi Ambient i de Participació ciutadana de Biar. L´ultima de les nostres propostes va ser dedicar una conferència al tema de participació ciutadana i ningú millor que una regidora d´un poble veí per a contar-nos la seua experència en un càrrec que comença a cobrar cada vegada més importància.

Estrenem el blog "Quina Castalla Volem"

Poc abans del Nadal de 2007, unes quantes persones ens vam decidir a promoure unes xarrades o conferències sobre un tema de màxima actualitat com és l’urbanisme. Tot va començar per una constatació compartida: la creixent preocupació per aquest tema de la gent en la que parlàvem cada dia, amb múltiples punts de vista (ja que aquest implica molta gent i molts sectors de la societat).

L’objectiu no era altre que el de convocar el màxim ventall d’opinions i visions possibles dins la gent de Castalla, partint d’una preocupació per part nostra, pel desenvolupament improvisat i descontrolat que creiem s’està esdevenint al voltant del nostre poble.

Donades les connotacions polítiques, que sense ser buscades envolten el tema, es va tenir especial delicadesa en trobar la manera més innòcua d’organitzar i convocar quanta més gent millor; per tal d’això es va enviar una carta a cadascuna de les associacions de Castalla per a conéixer l’opinió dels seus responsables i a més, es van posar cartells informatius per buscar la màxima assistència de la gent del poble.

Respecte als conferenciants, creiem que eren els més adequats, ja que eren persones representatives de la defensa del medi ambient, de la canalització institucional de la participació ciutadana i de la defensa de la propietat privada de manera legal i pacífica. Enteníem que eren bases suficientment sòlides per començar a parlar amb tranquil·litat, sense por i amb civisme d’un tema tan important com l’urbanisme sense entrar en qüestions polítiques.

Bé, sembla que mai no és suficient, i hi ha gent que no ha tardat a dir que el tema estava excessivament polititzat.

Des de “Quina Castalla Volem”, la nostra voluntat no és la d’anar a la contra de ningú ni de res, sinó a favor dels interessos del poble i de la gent que hi viu. No volem substituir la veu de les institucions legalment constituïdes, únicament pretenem obrir el debat i la participació sobre assumptes que pel seu esdevenir, no es troben als programes electorals dels partits polítics.

Creiem que la societat ha patit de certa passivitat durant els darrers anys per diferents raons, però ara són cada vegada més els ulls que observen i reflexionen sobre el nostre entorn.

Us convidem a tots al diàleg i a la participació cívica.