domingo, 14 de noviembre de 2010

Adéu Berlanga. Adéu.




Un dia, només un dia i ara escrivim la pèrdua de Berlanga, i és més que un "chè!" el que ens surt, és un "fotre!", "me caguen" i "aiii! anem a vore ara com solucionem això". I ací, ja sabeu, les referències han sigut moltes, moltíssimes i és que, ha sigut per mig del seu cinema, quan hem pogut gaudir, aclarir, bromejar i fer burla de tot el que ocorre en aquest poble.

I unes quantes anècdotes ens vénen al cap on l'amic sense saber-ho participava. I en Utiel van a posar un carrer amb el seu nom i ací ens sap a poc i se'ns ocorre obligar al ministeri d'educació o a Bolonia, millor, que facen un pla educatiu per a les escoles on l'assignatura "imperi austrohúngaro" s'ensenye, i el que tindríem avançat...

Ja tenim un objectiu: Aquest nadal obrirem una botella de vi d'Utiel (a poder ser) i ens asseurem a la taula, i obligarem als xiquets a que toquen la pandereta,-tota l'estona-, a uns altres que parlen sense parar dels últims esdeveniments políticofestius mentre s'encén la tele local on se sentirà un col·loqui autòcton de fons, i intentarem posar-nos per a la foto però ningú sortirà mirant a la càmera perquè en aquest moment baixa la veïna a portar dues cadires, que no cabem!, i és un fantàstic desastre.

I un dels temes de conversa que podem utilitzar (o no) és com de berlanguiana és Castalla. Que volem que ho siga per sempre. Que ho és per històries que semblarien increïbles si no passaren ací. "No pot ser això!". "Com t'ho dic". Castalla, sabem que és berlanguiana per personatges que no s'esforcen en ser-ho, que ho són i punt. I ho és per "fuentes con chorritos de colores" que pose i que lleve. També ho és per les passejadores que xarren d'algú quan se'l creuen pel carrer i per les juleperes que no necessiten creuar-se'l per pelar-lo. Castalla és berlanguiana perquè encara que diem que ens encanta la música, se'ns dona tres pitos com sone en festes, mentre sone fort. Evidentment és berlanguiana per les festes i per cada dia de dilluns a diumenge. I ho som, de berlanguians, perquè mira que és divertit queixar-nos als bars de tot això i en compte de cabrejar-nos, que ens faça cada vegada més gràcia.

Es que Berlanga no ha sigut, és i serà el nostre Déu sense motiu. Un home que transformava els discursos polítics en ironia, que es tronxava de com l´alcalde es dirigia a la població, un cineasta que a la mínima ja et ficava al plànol una esquadra de moros i cristians i una paella gegant popular amb la banda de música tocant, sempre tocant... un home així deuria ser l´ídol de tota Castalla.

Només ens queda re-vore tota l´obra que ens ha deixat. Tornar a riure amb la alcaldessa separada amb ordre d´allunyament inclosa, amb un verdugo que no és capaç ni de matar una mosca, amb unes jornades de caça on, menys caçar, s´apanya tothom, amb una fugida desesperada cap a un Tombuctú ben llunyà que, com no, acaba a València.

I ací estem escrivint a sis mans un comiat coral, com a ell li agradava. Irregular i anàrquic. Perquè més que un carrer, es mereix un poble. Ací el té.

Quina Castalla Volem, al complet!

sábado, 6 de noviembre de 2010

Propostes elaborades per l’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla (primera sessió de treball 25-10-2010)


Quasi un centenar d’amics i veïns del Centre Històric de Castalla hem elaborat una sèrie de propostes sobre quines actuacions es deurien dur a terme, des de la corporació municipal, per millorar aquesta zona del poble. Pensem que totes les propostes recollides són raonables i realitzables. Algunes han estat apuntades des de la sensació d’abandó que ha provocat la falta d’un pla general d’actuació, altres motivades per demandes concretes de persones que pateixen la situació o per sensacions generals de ciutadans de Castalla.

Aquestes propostes les volem fer arribar als diferents representants polítics per buscar un compromís públic d’actuació en aquest espai tan emblemàtic. Els veïns i la gent que ens estimem el Centre Històric necessitem creure que tots estem fent esforços en la mateixa direcció i que aquesta és la direcció correcta perquè som tots els que creiem en ella. És per això que sol·licitem:

- L’elaboració d’un Pla Especial o Pla de rehabilitació integral urgent per a tot el centre històric realitzat per professionals (buscar la fórmula legal més adequada).

- El pla global d’actuació ha d’incloure una millora dels serveis municipals: enllumenat, establiment de dotacions municipals, estudi per a la millora de l’accés, dels aparcaments o el reciclatge...

- Facilitar per part de l’administració municipal l’establiment de la iniciativa privada per potenciar el comerç, el turisme i la vivenda: existència d’ajudes, rebaixa en impostos municipals, facilitar i coordinar la informació d’immobles buits...

- Creació d'una xicoteta Oficina Municipal de Promoció i Informació del Centre Històric: Recerca i sol·licitud d’ajudes (europees, estatals, autonòmiques...); informació als veïns i als possibles compradors sobre aquestes ajudes i subvencions, informació sobre les actuacions a realitzar i sobre el pla integral de revitalització del Centre Històric, recerca de solucions per millorar la situació dels veïns, promoció per a establiment de nous veïns, facilitar tot el que siga possible l’aspecte burocràtic i tècnic per als nous establiments...

- En les zones d'enderrocs, netejar i tancar per a protegir. Es deu consolidar tot allò que estiga en perill (per exemple el carrer carril), i en el cas que s'haja de buscar solucions en illes de cases, buscar acords amb els propietaris afectats per la caiguda d'edificis laterals.

- Portar a terme processos de Participació Ciutadana per detectar necessitats i prioritats en la distribució de inversions i serveis realitzats per professionals.

- Pactes amb els altres partits polítics per aconseguir que siga una feina de tots: Creació d'una Comissió on estiguen tots representats, junt amb diferents associacions del poble.

Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla