El Molt Il·lustre Ajuntament de Castalla ha signat la "Carta de Bones Pràctiques en l´administració autonòmica i local de la Comunitat Valenciana". Aquest document ha estat elaborat per personatges molt coneguts i il·lustres, en alguns casos fins i tot requerits per la justícia. Igual no són famosos per la seua labor política, però al igual que Castalla, a la tele sí apareixen.
El que representa la carta és un tractat de bones maneres per tal de gestionar un poble basant-se en el compromís, la participació, la cooperació i el respecte a los valencianos (imagine que las valencianas entrarem ja en una segona edició). Els objectius d´este tractat són molt clars i molt nobles: garantir la eficàcia i millora en la gestió, potenciar vies d´informació i participació per tal d´estimular una cultura participativa, promoure la diversitat cultural i la interculturalitat, etc.
Aquests objectius es concreten en línies d´acció que han de guiar l´Ajuntament en el seu quefer diari. Podeu consultar el text complet ací. Alguns extractes del gran escrit:
SEGUNDO: Participación
El establecimiento de las buenas prácticas a través de esta carta va encaminado a la consecución de una forma de gobierno conocida con el nombre de gobernanza: Forma de gobierno caracterizada y definida por la idea de compartir la responsabilidad entre los actores públicos y diferentes entidades o asociaciones que se incorporan a la toma de decisiones de formas muy variadas, con el fin de definir políticas y regular servicios de forma coordinada y compartida.
1. La participació com expressió de demandes socials, és a dir, la recepció per part de les administracions locals de les demandes de la comunitat.
2. La participació com estratègia de cooperació de la gent del poble (amb la responsabilitat respecte al destí de la seua localitat i la necessitat de participar per a millorar-la) amb les autoritats (amb la responsabilitat de què la participació del poble ha d´influir en la extensió, qualitat i eficiència dels serveis públics locals).
3. La participació com procés d´articulacions institucionals i socials.
4. La participació com un mecanisme de control sobre la bona gestió i la eficàcia de la gestió pública i sobre la qualitat de la participació local.
5. La participació com estratègia de concertació per al desenvolupament: aconseguir un desenvolupament territorial i urbà equilibrat i igualitari, que implique la millora en la qualitat de la vida de tota la població.
Participar no és opinar. Participar no és poder dir el que vulgues, això és llibertat d´expressió. Participar no és reunir a les associacions del poble en la casa de cultura i apuntar en una llibreta què volen per al poble. Tampoc és reunir als veïns del Carrer Major i prendre nota de com volen que siga el seu carrer; que un vol que siga de vianants, s´apunta; que l´altre vol que hi haja més aparcaments per als cotxes, s´apunta també. Quina és la participació, dons?
Per a participar s´ha de tindre clar tres aspectes del mateix inici del procés participatiu en el territori que són la ordenació, la coordinació i el desenvolupament. Per a això es participa i per a això es pretén fer el que es fa. Per tant, volem participar per a ordenar el territori, per a coordinar polítiques sectorials locals i per a influir al desenvolupament econòmic i sostenible. Per a dur a terme un pla de participació ciutadana es imprescindible que l´Ajuntament establisca un protocol d'actuacions o pla estratègic local, on s'expliquen totes estes idees generals. De res ens valen tantes normes o regulacions si no sabem després com utilitzar-les, no sabem com cooperar, pactar o consensuar entre tots i totes.
El fet més important de la participació ciutadana és que siga real i profitós per al poble. Per a que siga real la gent ha de ser conscient i conèixer els instruments que té a la seva disposició. Això que vol dir? dons formació en matèria de participació tant per als ciutadans i ciutadanes com per a l´Ajuntament.
Ací i ací van alguns exemples del que és Participació Ciutadana. Queda clar que les reunions informatives i les bústies de suggerències són mecanismes de recollida d´opinions. I ja està, això és tot el que són.
TERCERO: Elecciones regulares, y una representación y participación justas mediante el
fomento de la democracia participativa y el diálogo de las administraciones
con los movimientos sociales y asociativos.
QUINTO: Transparencia y rendición de cuentas
El gobierno ha de tratar de mostrar la información y la realidad con la que trabaja con el fin de ayudar a los ciudadanos y ciudadanas a participar activamente en lo que se está haciendo en su ciudad.
Las instituciones deben usar permanentemente los cauces ya existentes e imponer cualquier otro que prevean las legislaciones aplicables, si ello fuera preciso para rendir cuentas de las decisiones tomadas y de las políticas llevadas a cabo con el fin de garantizar una información más real al ciudadano y un funcionamiento más eficaz.
En definitiva se trata de crear una administración más próxima al ciudadano, para establecer una
comunicación más activa sobre su actuación con un lenguaje más accesible al público en general.
Iniciativas como las Agendas 21 locales deberían convertirse en un marco en el que desarrollar
líneas de trabajo que vinculen a la sociedad civil con la administración.
1. Que l´Ajuntament no té els conceptes massa clars i creu que, realment, el que comença a fer de reunir als veïns i associacions, posar una bústia de suggerències a la plana web i demés, és Participació Ciutadana. En aquest cas el problema és de formació i la solució seria fàcil.
2. Que l´Ajuntament tinga clars els conceptes però vulga fer-nos creure que realment estem participant en les decisions del poble. Aquest cas seria més perillós i la solució no seria tan senzilla.
En fi. Visca la gobernança!