Mostrando entradas con la etiqueta UN POQUET DE MOVIMENT. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta UN POQUET DE MOVIMENT. Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de junio de 2008

Wellcome Mr. Paneta!


Al escaparate apareix la notícia de que l´alcalde pretén vindre a la reunió del proper dilluns. A més a més explica per què s´han tallat els pins i, fins i tot (i per fí) ha publicat algunes imatges de les tuberies trencades per les arrels dels pins. Personalment em quede en la part que ens fa referència indirecta. A saber: "las cámaras que meten por las tuberías (a cuyas imágenes tiene acceso cualquier vecino que lo solicite en el Ayuntamiento)" Que va en segons?

Us deixem el link a la notícia ací, i llancem unes preguntes a l´aire:

Ara Paneta?
Açò no ho podies haver fet públic abans que la gent es movilitzara?
Ara no hi ha cap problema en mostrar les imatges?
Per què no s´ha fet abans?
Hem de demanar transparència per a cada actuació puntual de l´ajuntament?
No val en què ho diguem una volta i siga ja per a sempre?
Hem d´eixir al carrer cada vegada que vullguem arribar al fons de qualsevol assumpte?
Per què no has convocat tú una reunió per a informar a la gent?
Per què es parla soles de pins quan els setos i altres cosetes verdes també han desaparegut?
Per què a la primera reunió ens taxes de il·legals i a èsta sí vols vindre?
Enviaràs als antidisturbis al salò d´actes?

En fi, dubtes i dubtes que van sorgint. Però ja queda poc per a vorer la llum.
Dilluns a les 20.00 ens veiem allí.

martes, 30 de octubre de 2007

ENS SEGUEIXEN


Sembla que algú vol assassinar-me. Comence a tenir-ho clar. Sinó, veges a vore com t’ho expliques. Hui obric el periòdic del Pedrojota i a l’edició d’Alacant apareix una notícia a tota pàgina amb un titular més seriós que un infart: “Blasco crea un sistema para que los ciudadanos participen en los plenos de los ayuntamientos”. I jo dic el Blasco este és el Conseller d’immigració i ciutadania? I sí, llig dins i és ell. L’ínclit Rafael Blasco. I continue llegint l’article i cada vegada tinc més clar que l’han escrit per a que el llija jo. Algun dia em mataran amb un colp d'aquests, em posaran dos cotonpelets i cap allà.

L’article explica un protocol que vol posar en marxa el Conseller del PP i que l’anomenen “La Carta de les Bones Pràctiques” (El mundo, lunes 29 de Octubre de 2007, Alicante/Política, pàgina 6).

“La Carta de Buenas Prácticas abarcará un total de quince principios que asegurarán un gobierno que comparta responsabilidad con la ciudadanía en su conjunto. (...) Entre los quince principios, es especialmente destacable el de Participación cuyos fines serán, entre otros, el que las instituciones locales creen Consejos de Ciudadanos, foros de debate o impulsen los presupuestos participativos. La capital de la Plana sirve como ejemplo perfecto de este principio gracias a sus sistemas de intervención de los vecinos en órganos municipales. Y es que en Castellón cuentan con un consejo de Participación Ciudadana desde el 9 de noviembre de 1988. Dicho ayuntamiento apuesta, además, desde el año 2005 por una nueva etapa de colaboración de los vecinos a través de los presupuestos participativos. Es decir, decide sus inversiones tras recoger y estudiar todas las peticiones de los ciudadanos. Asimismo la tercera recomendación, transparencia y rendición de cuentas, pretende lograr que las administraciones expliquen el motivo de las decisiones tomadas y de las políticas llevadas a cabo (...). Finalmente, y aunque la Carta de Buenas Practicas de la Comunidad desarrolla uno a uno todos los principios, cabe subrayar la décima propuesta sostenibilidad, que hace referencia al bienestar de las generaciones futuras. Así, los ayuntamientos impulsaran el desarrollo de los municipios de manera respectuosa con el medio ambiente. Acciones como la “Agenda 21” implantada ya en varias localidades valencianas como Benicarló consiguen, mediante diagnóstico sociambiental del municipio, mejorar y mantener en el tiempo la calidad de vida de los vecinos”

Després intente respirar. Intente respirar com m’ha dit l’especialista que faça quan em falta l’aire. Sóc el fotut Woody Allen tancat amb un mort a un ascensor de Manhattan. Pura paranoia. Ens segueixen, tenim micròfons. Les altes esferes saben el que volem, el que parlem al Llomello, el que murmurem a l’entrada del cine, el que corre pels nostres mails. Microsoft ens ha venut, com va fer a la Xina amb l’oposició. Tenen tota la informació, tots els nostres correus, còpies dels discs durs... Inspirar, expirar, inspirar, expirar. Còrrec corredor endins i munte la música a tota paleta per evitar que graven la meua conversa telefònica amb la cap suprem. Em frene. Bum bum, bum, bum. No pot ser. Sístole, diàstole i baixant intensitat. Bufe mentre buide els pulmons dibuixant una o als meus llavis. Bé, no serà tan greu. Igual algú li ha fet arribar la informació. Igual algú de l’ajuntament li ha enviat l’adreça de la nostra pàgina. Igual sí que la lligen ací al Molt Il·lustre. Inspire, expire. Ja em trobe millor. Ja vaig trobant-me millor.

Hui sembla que no serà el dia. Vorem demà.

Buf.

domingo, 21 de octubre de 2007

CONCURS DE PROPOSTES PER AL PLA INTEGRAL DE REVITALITZACIÓ DEL NUCLI ANTIC.

Ja s’ha fet pública la realització d’un Pla per al Nucli Antic. El Crònica de Castalla, diari oficial, ho ha publicat i per tant, ara va de bo. Hem dubtat si encetar aquest concurs d’idees perquè, en ocasions, el que ha de decidir, obté més satisfacció si les idees parteixen d’ell, que si ixen d’altres. No voldríem llevar-li mèrits a ningú. Però, al final, ens hem fet avant. Pensem que seria pitjor vore publicat el Pla Integral sense haver intentat res. Quedant-nos callats i criticant al bar. Ja s’ha acabat eixe temps.

No hi ha premi per aquest concurs. El premi serà recollir totes les idees que considerem vàlides i presentar-les als nostres representants polítics el més prompte possible. Esperem que siguen benvingudes i algunes encara puguen entrar dins del sac.

Vinga, van les nostres. No són fruit d’un estudi en profunditat (com caldria fer al municipi). Més bé són filles de l’observació, el sentit comú, moltes conferències i algunes assignatures ja quasi oblidades.

  • Primera: cada actuació el nucli antic necessita d’un estudi arqueològic. No és car i deuria ser obligatori. Ja hem fet prou mal (parcs, fals adoquinat, camí posterior al castell...) sense que ningú controlara als constructors, sense una trista cata arqueològica. Això significa que quan es veu algun vestigi es destrueix ràpidament no siga cosa que vinguen “els del pinzellet” i ens paren l’obra. A vore si amb el nou alcalde, amb un passat allunyat del món de la construcció i pròxim al món científic, és conscient del mal que s’ha fet i del que pot continuar-se fent si no s’actua des d’eixe punt de vista. Primer arqueòlegs, després constructors.
  • El nucli antic d’Alacant està patint un procés semblant al nostre. Per motius semblants (difícil accés, mal estat de les cases...) i per motius diferents (soroll dels bars per la nit, delinqüència...): però una de les solucions que s’han adoptat és la d’establir edificis oficials a aquella zona. El Centre 14, algun edifici administratiu, l’arxiu... han anat situant-se al barri d’Alacant per donar-li vida. Ací estem vivint la situació contrària. Fins i tot, l’ajuntament està pensant-se la possibilitat d’allunyar més del centre el seu edifici. La nostra proposta seria situar les noves dependències municipals enmig del Nucli Antic. Hi ha una illa de cases que pràcticament és ja de propietat municipal. Sabem segur, quin és el problema que van a veure-li a aquesta proposta: L’aparcament. No hi ha aparcament allà. Però la fem amb la intenció de que se n’adonen, de que si no volen l’ajuntament allà perquè no hi ha aparcament, evidentment ningú vol viure allà pel mateix motiu (tres parcs han fet i tres oportunitats hem perdut d’establir baix aparcaments). Quin altre problema se li veu a les oficines municipals enmig del nucli antic? Altres oportunitats perdudes: Situar a la policia local, als serveis socials, el nou centre de salut?...
  • Relacionada amb la d’abans: s’han d’establir aparcaments. Era una proposta del Bloc, i possiblement per això no es va fer, però quin era el problema amb el pressupost tan elevat que tenien els parcs? Les cases més abandonades i en pitjor estat són precisament aquelles on no arriben els cotxes. No ens porta això a cap reflexió?
  • Més formes de donar-li vida: Cases rurals o un Alberg Juvenil Municipal. És una llei del mercat: si la iniciativa privada no es fa avant, ha de ser la iniciativa pública la que faça de locomotora per tornar a posar en funcionament un sector aturat (Consultar New Deal americà després del crack del 29, o J.L. Prats meets F.D. Roosevelt). No cal que siga un Alberg molt gran, però tenir grups de joves en Pasqua, entre setmana... etc, comprant, consumint, gaudint d’aquest poble, no sona gens mal. Si l’ajuntament no es vol fer càrrec de la seua gestió, sempre pot traure-ho a subhasta per a una gestió privada. Biar té un Alberg i és un poble més menut que Castalla.
  • És necessari facilitar la construcció de cases noves. Cessió de terrenys, lloguers amb opció a compra, promoció municipal de vivendes, cessió a promotors privats a canvi de fixar preus i qualitats... Cal gent jove vivint allà i això només es possible amb cases noves i barates, i amb possibilitat d’aparcament.
  • Al Crònica de Castalla parlaven del nucli antic d’Altea. El nostre, per diferents circumstàncies, s’assembla més al nucli d’Alacant que al d’Altea. Com a Alacant, no hi ha interés per viure a eixa zona. Per tant, no ens val massa el model Alteà. Igual sí els diners que s’han invertit allà, però no el model. A Altea la iniciativa privada funciona. Volen viure allà. Ací no. Per tant, cal la iniciativa pública.
  • S’ha de contemplar la possibilitat d’incloure el nucli antic en el pla de protecció que tot Bé d’Interés Cultural (BIC) ha de tenir. El nostre castell és un BIC ja declarat. El pla del nostre BIC està per elaborar. No deuria estudiar-se la possibilitat d’incloure el nucli antic dins d’eixe pla? Que s’analitzen avantatges i inconvenients, per favor. Que els publique el Crònica de Castalla una vegada analitzats. Però alguns ciutadans volem saber que s’ha analitzat i els avantatges i inconvenients... Els nostres governants professionals ens ho deuen (puntualitzem la paraula "professionals" perquè això canvia molt les circumstàncies. Amb tres persones dedicades huit hores al dia, una d’elles pot tenir, molt bé, la funció d’informar la gent de tot allò que està estudiant-se i el perquè de determinades decisions. No només s’ha d’informar de les decisions una vegada preses).
  • Llàstima de la nostra mala connexió per autobús amb Alacant. La Universitat està a 20 minuts. En bus, es tarda menys des de Castalla que des de la plaça de bous d’Alacant. Podrien fer-se vivendes barates per a estudiants, lloguers per a Erasmus...i buscar acords amb la UA. Li donaria una vida cultural al poble que no té. Ja sé, ja sé, és somiar despert, però que xulo és això. I a més, debades.
  • Tots aquestes idees no valen. Està clar. L’última igual és una boutade. Però les altres són totes lògiques. Alguna valdrà, no? Alguna podran aprofitar, no? I la majoria no necessiten molts més diners dels que van a gastar-se o dels que ja s’han gastat.
  • A més, està clar que calen ajudes als veïns per a la rehabilitació i tot això... Amb això contàvem.

Ara esperem LES VOSTRES IDEES, LES VOSTRES OPINIONS, ELS VOSTRES COMENTARIS sobre les propostes ací vistes. La Castalla que volem en depén d’això.

sábado, 6 de octubre de 2007

El cineclub annie hall ja no sap que inventar


TARANTINO vs. COPPOLA

Al saló d’actes de la CASA DE CULTURA DE CASTALLA va a tenir lloc un combat entre dos pesos pesants del cinema. El campió Francis Ford tractarà de mantenir el títol mundial front al jove aspirant de Knoxville. Una altra cosa no, però de sang segur que acabem fins els ulls.

Pulp Fiction

Dijous 11 d’Octubre a les 21:00 h.

Mai un massatge als peus tornarà a ser innocent, mai dubtarem que un rellotge pot ocultar-se anys dins d’una persona, mai demanarem una “Royale con queso” a LA, però sempre, sempre recordarem com es posa una injecció intracardíaca.

Apocalypse now

Divendres 12 d’Octubre a les 19:30 h.

Aquesta no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, és la guerra de Vietnam mateixa. Marlon Brando fent de coronel Walter E. Kurtz i José Manuel Cerdà presentant aquesta obra d’art èpica moderna. Immillorable.


Jackie Brown

Divendres 26 d’Octubre a les 21:30 h.

Enric Verdú recupera la pel·lícula més desconeguda del nostre amic Quentin. Menys sang, però més personatges vius i creïbles. Qui va triar a De Niro per aquest paper es mereix un deu.


Reservoir dogs

Dimecres 31 d’Octubre a les 21:00 h.

L’origen de tot. Tarantino abandona el videoclub per agafar la càmera. Juanjo Pérez ens contarà coses del senyor rosa, del significat d’una cançó de madonna, del perquè d’una orella inutilitzada...


Drácula

Dijous 1 de novembre a les 19:30 h.

Jonathan Díaz ha triat per al dia de Tot Sants el Dràcula de Bram Stoker dirigit per Coppola. Genial reinterpretació del mite en clau gòtica i romàntica. Amor per sempre. Etern.


El Padrino

Divendres 2 de novembre a les 21:00 h.

I finalment la pel·lícula de les pel·lícules. La primera part de la shakespereana saga és l’elecció d’Amador Pérez. De nou Marlon Brando. De nou gàngsters i tirs. De nou El Cine en majúscules.


No recomanades per a menors de 18 anys
Organitzada pel surrealista Cineclub Annie Hall
Col·labora la Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla

martes, 25 de septiembre de 2007

TORNEM A LA CARREGÁ?


Bé, bé,... entre plenaris, cine-forum i despedides de bar intentarem, i per qué no, participar amb aquesta convocatoria.
Resulta que fa un any més o menys grups de gent de diferents parts de l'estat espanyol van eixir al carrer al crit de "No tindrás una casa en la puta vida". Després de unes cuantes eixides de protesta, després de fer activitats a tot arrel, després de demanar una vivenda digna a tot déu; els grups "V de vivenda", "Per una vivenda digna", "Está tot fatal"... i en general tota la gent que hi participa per a que l'habitatge siga un dret, tornen a la carregá el día 6 d'ocutubre.
Per qué pensem que els preus elevats de la vivenda i en el fons la falta d'un habitatge digne, té molt a vore en el que pasa a aquest poble (chalets il.legals, preus de pisos desórbitats, urbanitzacions a tot arrel); es per aixó que fiquem aquesta proposta al nostre blog.

Sabem, i molts saben el que pagen per viure a un pis al poblet, no fa falta que ningú ens recorde aixó. Cuant pagem? durant cuant temps? podem pagar-ho amb els nostres sous? cuants anys necessitem per viure per a que un pis siga nostre?
40 anys des de que tenim la hipoteca, 20 anys...?

Cóm heu vist a aquest blog volem que en el poble tot el món es menetge, però per a que aixó ocórrega necessitem tindre informació, necessitem saber que podem fer-ho i sobretot necessitem tindre clar que uns dels nostres drets es dir el que pensem, i el que volem.

Quí vol continuar amb aquesta proposta? quí s'ha punta? quí vol pegar un crit?

AAAAAAAAAAHHHHHHHHHH¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

viernes, 14 de septiembre de 2007

TARANTINO vs. COPPOLA.



El cineclub Annie Hall busca presentadors per a aquest combat de pesos pesants. Per ara guanya als punts claríssimament l'aspirant Quentin Tarantino, per a sorpresa de crítics i públic entés. 3 a 1 va en les eleccions (a dia de hui, tres membres del cineclub han elegit produccions de Tarantino i només un, una de Coppola).

Tres són les pelis triades del púgil de Knoxville. Reservoir Dogs, Pulp Fiction i Jackie Brown. Aquestes tres obres desfilaran per la Casa de Cultura de Castalla aquesta tardor. I encara no s'ha tancat la seua actuació: encara pot llançar-se algú de vosaltres i presentar-nos algun dels Kill Bill o qualsevol de les seues participacions en altres films. Portes obertes.

Per la seua banda, el gran Francis Ford Coppola, a dia de hui, només ha aconseguit col·locar un colp en aquest cicle. Però un uppercut de dreta espectacular: Dracula. Estem a l'espera que algú es pose de la seua banda i contraataque amb qualsevol dels Padrinos, Corazonada o Apocalipse now. Només així podríem equilibrar la balança.

Com veieu, la lluita es aferrissada. Només ens falta gent que vullga dedicar cinc minuts a presentar alguna d'aquestes grans produccions del cinema contemporani.

Anem allà. Açò es una crida generalitzada. Necessitem més vida cultural com a vacuna contra l'apatia general. Sabem que no serà prou, però algú que presente o aconseguisca emocionar-se amb obres d'art com La ley de la calle o el Padrino, segur que està molt més aprop d'entendre el món que l'envolta (sobretot aquest poble).

miércoles, 12 de septiembre de 2007

PROPOSTES DE LA CIUTAT




SETMANA DE LA MOVILITAT A ALACANT

Las actividades serán:

Lunes 17 y miércoles 19, a las 19h:

- Realización del "parking day". Consiste en aparcar previamente un coche o furgona en una plaza de pago, y a la hora prevista quitar el coche y descargar macetas , sillas, bicis, la merienda... y ocupar la calle como zona de esparcimiento. Se prevee que nos quieran echar, y también se avisará a la prensa... Se avisará con tiempo de los lugares concretos donde realizarlo.

Jueves 20, a las 17h:

- Biciexcursión por los alrededores, probablemente Monte Orgegia, Lagos de Rabasa, Serragrosa...

Sábado 22:

- DIA SIN COCHES.
- A las 17h. en la sede de CCOO (avda de Salamanca) entrega de los premios "pedal" y "tubo de escape" por parte de la PCM (Plataforma Comarcal de Movilidad Sostenible).
- A las 18.30 bicifestación desde las escaleras del JORGE JUAN (bicis)
- A las 19.30, concentración (bicis mas peatones) en la plaza del Ayuntamiento.

Salut i pedal.

viernes, 31 de agosto de 2007

Una reflexió per el camí


Hola a tots.Vull aprofitar aquest espai per exposar una preocupació que m'assetja des de ja fa temps.Huí, fent ús de les meues vacances, he matinat un poquet i me n'he anat a la serra, aprofitant la fresqueta del matí; sinzerament és una de les coses que més m'agrada fer, però he pogut constatar i m'he indignat de veure la quantitat de deixalles i de brossa que he trobat al meu pas per sendes i camins.Personalment, crec que açò és una tendència que s'ha incrementat des de fa uns pocs anys fins ara, perquè fa uns vint anys que practique aquesta afició i mai no he vist tanta brossa al meu pas com ara. Serà producte d'aquesta forma de viure huí? d'utilitzar i veure-ho tot com si tinguérem el dret a consumir-ho? perquè tenim el poder i els recursos per a fer-ho? En el meu cas, vaig a la serra perquè trobe (o busque) la tranquilitat, la pau, la bellesa, l'armonia, la puresa ambiental, el silenci, o el so de les espècies que allà hi habiten (no oblidem que els éssers humans fa molts anys que som intrussos en aquests ecosistemes) en resum, tot el que als pobles i ciutats no tenim en el dia a dia.Per tot açò, crec que no es bo fer servir les serres com si foren una prolongació del poliesportiu, del parc municipal, del camp de tir, d'un circuit, etc. No son instal.lacions esportives per a nosaltres, tenen vida pròpia.

Dit açò, vull animar a tota la gent que va a les muntanyes de tots els llocs a què seguisca gaudint de les seues aficions, però que faça una mirada des d'aquesta perspectiva. Si tots ho fem podrem comprovar quant de millor serà el benefici que hi trobarem al anar, i com es mantendrà la qualitat del medi on habiten la fauna i la flora silvestres: Elles no en tenen altre per a viure lliures.

PROPOSTA PRÀCTICA:

Ja que no disposem de cap organisme ni cap autoritat que s'ocupe de conservar, observar i tindre nets els nostres paratges, proposem que cadascún de nosaltres, quan eixim a les serres, corregim en la mesura que puguem les actituds de tots/es aquells/es els qui no els importa res del que hem dit abans, és a dir: proposem fer un lloguet a la motxilla o utilitzar una bossa i arreplegar eixa llauna de refresc que ens trobem al davant, eixe pot de suc en una riba, eixos cartutxos escampats pel terra, eixa ampolla de vidre al costat d'una argilaga, eixa llauna d'oli de moto o quad tirada en una vorera del camí, etc. I ja que estem, no estaria de més que l'ajuntament o a qui pertanya la responsabilitat, posara uns cartells al començament de sendes i camins animant-nos a fer tot açò (no entenc de números, però no caldran molts diners per a fer-ho, no?) No creieu que seria bo per a tots?

Salutacions a tots/es!

i com sempre Bones Festes¡¡¡

viernes, 22 de junio de 2007

III setmana de cine


Salutacions vàries.

El surrealista cineclub Annie Hall torna a la càrrega amb la III setmana de cine. En teoria açò no deuria estar relacionat amb la Castalla que volem, però si ho pensem un poc ens podem adonar que sí, que volem una Castalla culturalment activa.

Quatre pel·lícules, un documental i una Mostra de Curtmetratges locals que podrem gaudir al saló d'actes de la Casa de Cultura des del 22 de juny a l'1 de juliol.
  • Divendres 22 de juny a les 21.30h: Juegos secretos (Little Children).
    Dissabte 23 de Juny a les 18:00h: El canal de la discordia (contarem amb la presència del seu director Vicente Pascual)

  • Dissabte 23 de juny a les 20:00h: La vida de los otros.
  • Diumenge 24 de juny a les 20:00h: Pequeña Miss Sunshine.
  • Dilluns 25 de juny a les 21:30h: Hijos de los hombres.
  • Dimarts 26 de juny a les 21:30h: Juegos secretos (Little Children).
  • Dimecres 27 de juny a les 21:30h: I Mostra Local de Curtmetratges.
  • Dijous 28 de juny a les 21:30h: Pequeña Miss Sunshine.
  • Dissabte 30 de juny a les 20:00h: Hijos de los Hombres.
  • Diumenge 1 de juliol a les 20:00h: La vida de los otros

domingo, 27 de mayo de 2007

VINT ANYS I COM SI RES

Açí hi ha un text de 1987 que encara que fa vint anys pareix que tot segueix igual¡¡ Qui adivine qui son els autors tindrá un premi...



Octubre 1987 Editorial núm. 1

VOLVEMOS porque hoy más que nunca hace falta mejorar la información y ampliar las libertades sin servilismos de ningún tipo. Desde luego, no vamos a la caza de voto alguno. Somos, seguimos siendo independientes.
VOLVEMOS porque corren tiempos en los que las ideologías se van desahuciando unas a otras, vertiginosamente, en busca de nuevos sentidos. Tiempos en los que parece como si diferentes espectros del franquismo se hubieran encarnado en algunos políticos, intelectuales, economistas... mermando, acotando y custodiando nuestra sociedad, porque no saben, no pueden o no quieren hacer otra cosa.
VOLVEMOS porque se necesita mucha sociedad civil organizada—mucha iniciativa de grupos, entidades y asociaciones—, muchos puntos de vista divergentes. Es preciso impulsar la convivencia y enriquecerla constantemente mediante la crítica, la polémica, la sátira, el humor, la aventura, la apertura al mundo exterior, las nuevas tecnologías, el riesgo y el coraje... Es preciso denunciar y alertar sobre lo que no funciona. Queremos llegar hasta los límites. Transgredirlos. Porque nos gusta hacerlo y tenemos buenas noticias.
VOLVEMOS porque el mundo no se acaba en nuestro ombligo. Somos cinco mil millones. Existen otros países, otras culturas, otras razas. Queremos dar a conocer situaciones que sobrepasen nuestras fronteras. No queremos cerrojos ni provincianismos.
Y AQUI ESTAMOS.