Un pla fet per la gent

Ací al poble diversos esdeveniments dels últims anys han fet que començarem a moure'ns amb la finalitat principal de ser escoltats per l'ajuntament. El pla eòlic (o nostàlgicament "les molinetes"), la tallada de pins a l'avinguda d'Onil, el PGOU (amb totes les seus variants, pla de les caves, riu, polígon industrial...etcètera), i la revitalització i rehabilitació del centre històric.

Estem parlant de moviments socials i com aquestos lluiten per aconseguir allò que demanen. Com s'ha de fer? Per una part sempre cal tenir clar i ben treballat l'objectiu (beneïda informació) per poder manifestar-se per qualsevol cosa. Per altra banda, cal tindre conformat un grup d'afinitat al voltant d'eixa idea o objectiu. Aquest grup d'afinitat pot ser dins del mateix grup familiar, o dins de la mateixa generació, o dins d'un mateix grup social i cultural, alguna cosa que els unisca.

Amb aquestes dos premisses (tenir l'objectiu clar i un grup d'afinitat que done suport) coincideixen tots els nomenats al principi, però cal que posem els ulls en l'últim dels moviments locals, l'anomenat com a "revitalització i rehabilitació del centre històric". Sembla diferent, no us pareix?

El moviment veïnal que es va desenvolupar a les ciutats fa uns 30 anys va ser la conseqüència d'un objectiu conjunt: volien barris per viure i no barris per malviure. Documents gràfics hi ha, els quals expliquen com es van conformar aquestos moviments, que aconseguiren asfaltar carrers, instal·lacions públiques, crear espais d'oci comunitari, construir locals per a les associacions...etcètera. És cert que devem diferenciar aquells moviments dels 70 amb els possibles moviments que s'inicien uns trenta anys després. I devem diferenciar-los perquè encara que tracten el mateix tema, la ciutat i la seua millora, el context ha canviat i els mecanismes i els mitjos dels quals fem ús per relacionar-nos, entre altres coses, també. Però ací no volem fer un llistat d'aquestes diferències sinó poder extraure unes idees comunes.

Aquestes iniciatives ciutadanes, tant en els seus inicis com ara, tenen alguna cosa diferent amb la resta de moviments (diguem-los moviments antisistema) i és el caràcter constructiu de les seues demandes. És a dir, ací es tracta d'aportar un nou futur per a un lloc, barri o poble. Aquestes demandes traduïdes en millora d’accessos, millora d’espais públics, millora de la vivenda i del habitatge, entre altres coses, suposa diverses qüestions tècniques i elementals que hi ha que tindre en compte per a una hipotètica actuació al Centre històric de Castalla, i a més relacionades entre elles:

1. Construir un objectiu conjunt actiu.... "construir" i "actiu" ací volen dir: l'acció de crear a on no hi ha res. Tots coneixem cóm tenim el centre històric a Castalla, no hi ha res fet, ni tan siquiera planificat: una xarxa de comerços que facen auto-sustenible la zona, no hi ha recursos públics, ni cap instal·lació pública, la qual genere intercanvi de gent, coneiximent i activitats.

2. Aquest objectiu, potser comporta unes conseqüències que no són tan positives com pensàvem: L’eixemple es l’expulsió de població autòctona del centre a les perifèries de la localitat, aquestes persones perden la seua casa, la seua vivenda. Per altra part perdem patrimoni, estem parlant d’un centre històric, d’un tipus de vivenda, façana, pedra concreta que en algunes de les cases que queden en peu encara podem apreciar.

Per tant, analitzar els possibles solucions a la realització d'aquest objectiu és tan important com trobar un objectiu conjunt. Si trobem les formes per les quals, les persones que viuen al centre històric troben la forma de rehabilitar les seues vivendes, és ja una solució. Rehabilitar cases amb una arquitectura singular i omplir-la d’activitats, es un altra solució a una conseqüència inevitable, en aquest cas, la rehabilitació d’un centre històric assolit per la indiferència de les diverses administracions locals que han anat passant per l’ajuntament.

3. A les solucions d'aquestes conseqüències cal preguntar-les: A qui li afecta l’enderrocament de l’habitatge i la construcció de nova vivenda? De quina manera afecta a la localitat? Donarem nous usos a les noves vivendes, és pot construir altra cosa que no siga una vivenda privada? És una solució a llarg termini, a curt? Comporta altres accions no previstes?

4. La gent implicada. En aquest cas estem parlant d'un nombre prou elevat de persones involucrades (propietaris, corporació local, empreses, persones interessades, comerços) sense oblidar que ací parlem d'un centre històric i que per tant les persones relacionades amb el patrimoni, la història local i la cultura també tenen molt a dir i fer.

Ací tenim la combinació d'un incipient moviment que té clar el que no vol (el que ja existeix) però que ara ha de nugar-se les espardenyes per dir, reflexionar, fer, el que sí que vol.

NOTES AL PEU

*Ho sabem. La majoria, -i no soles a Castalla- dels Ajuntaments no estan preparats per a que nosaltres mateixa dissenyem els servicis que volem, el barris que volem o les instal·lacions públiques que necessitem. Que siguem nosaltres els que fem un treball cóm aquest, de recerca, assessorament tècnic d’un Plà de rehabilitació i revitalització del centre històric és nou i comporta una responsabilitat inèdita, en aquest cas, fer que els grups socials o el moviment inicie davants de tots, sense embuts, de baix cap a dalt. Allò que sabem, és propi d’un Ajuntament, d’una administració local.

*De baix cap a dalt o repetim perquè sembla prou arriscat dir-ho, però és ben senzill: Tenim unes administracions locals (i diem administracions i no autoritats) que no hi fan rés per millorar aquesta situació, ni ens informen, ni pregunten, ni recerquen el que és pot fer, per tant en aquest cas no estan fent la seua feina, i més no estan fent-ho bé. No oblidem que el partit polític es elegit per representar les necessitats (i no interessos) i prioritats que les majories representades volen per al seu poble, i no per a complir els desitjos capritxosos de l’alcalde de torn i els seus amics (ací ens calfem).

*Aquesta feina es pròpia d'una corporació local, això està clar. Hi ha subvencions que només es poden demanar com a administració municipal i també mecanismes perquè la ciutadania ahí no és fique, però en tot cas, podem fer el nostre treball abans, començar a planificar, parlar i decidir tècnicament el que volem per al centre històric, perquè tenim clar què ningú ho farà per nosaltres.

*Tindre la possibilitat de construir un Pla local per a la rehabilitació i revitalització del centre històric, des de la gent i cap a les administracions es l’única forma de que la situació canvíe, i de que tots estem on toca. Nosaltres participant de la nostra localitat, i ells (les administracions) representant amb subvencions, ajudes i assessorament tècnic les necessitats i prioritats de la seua localitat.

Adéu Berlanga. Adéu.

Un dia, només un dia i ara escrivim la pèrdua de Berlanga, i és més que un "chè!" el que ens surt, és un "fotre!", "me caguen" i "aiii! anem a vore ara com solucionem això". I ací, ja sabeu, les referències han sigut moltes, moltíssimes i és que, ha sigut per mig del seu cinema, quan hem pogut gaudir, aclarir, bromejar i fer burla de tot el que ocorre en aquest poble.

I unes quantes anècdotes ens vénen al cap on l'amic sense saber-ho participava. I en Utiel van a posar un carrer amb el seu nom i ací ens sap a poc i se'ns ocorre obligar al ministeri d'educació o a Bolonia, millor, que facen un pla educatiu per a les escoles on l'assignatura "imperi austrohúngaro" s'ensenye, i el que tindríem avançat...

Ja tenim un objectiu: Aquest nadal obrirem una botella de vi d'Utiel (a poder ser) i ens asseurem a la taula, i obligarem als xiquets a que toquen la pandereta,-tota l'estona-, a uns altres que parlen sense parar dels últims esdeveniments políticofestius mentre s'encén la tele local on se sentirà un col·loqui autòcton de fons, i intentarem posar-nos per a la foto però ningú sortirà mirant a la càmera perquè en aquest moment baixa la veïna a portar dues cadires, que no cabem!, i és un fantàstic desastre.

I un dels temes de conversa que podem utilitzar (o no) és com de berlanguiana és Castalla. Que volem que ho siga per sempre. Que ho és per històries que semblarien increïbles si no passaren ací. "No pot ser això!". "Com t'ho dic". Castalla, sabem que és berlanguiana per personatges que no s'esforcen en ser-ho, que ho són i punt. I ho és per "fuentes con chorritos de colores" que pose i que lleve. També ho és per les passejadores que xarren d'algú quan se'l creuen pel carrer i per les juleperes que no necessiten creuar-se'l per pelar-lo. Castalla és berlanguiana perquè encara que diem que ens encanta la música, se'ns dona tres pitos com sone en festes, mentre sone fort. Evidentment és berlanguiana per les festes i per cada dia de dilluns a diumenge. I ho som, de berlanguians, perquè mira que és divertit queixar-nos als bars de tot això i en compte de cabrejar-nos, que ens faça cada vegada més gràcia.

Es que Berlanga no ha sigut, és i serà el nostre Déu sense motiu. Un home que transformava els discursos polítics en ironia, que es tronxava de com l´alcalde es dirigia a la població, un cineasta que a la mínima ja et ficava al plànol una esquadra de moros i cristians i una paella gegant popular amb la banda de música tocant, sempre tocant... un home així deuria ser l´ídol de tota Castalla.

Només ens queda re-vore tota l´obra que ens ha deixat. Tornar a riure amb la alcaldessa separada amb ordre d´allunyament inclosa, amb un verdugo que no és capaç ni de matar una mosca, amb unes jornades de caça on, menys caçar, s´apanya tothom, amb una fugida desesperada cap a un Tombuctú ben llunyà que, com no, acaba a València.

I ací estem escrivint a sis mans un comiat coral, com a ell li agradava. Irregular i anàrquic. Perquè més que un carrer, es mereix un poble. Ací el té.

Quina Castalla Volem, al complet!

Propostes elaborades per l’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla (primera sessió de treball 25-10-2010)

Quasi un centenar d’amics i veïns del Centre Històric de Castalla hem elaborat una sèrie de propostes sobre quines actuacions es deurien dur a terme, des de la corporació municipal, per millorar aquesta zona del poble. Pensem que totes les propostes recollides són raonables i realitzables. Algunes han estat apuntades des de la sensació d’abandó que ha provocat la falta d’un pla general d’actuació, altres motivades per demandes concretes de persones que pateixen la situació o per sensacions generals de ciutadans de Castalla.

Aquestes propostes les volem fer arribar als diferents representants polítics per buscar un compromís públic d’actuació en aquest espai tan emblemàtic. Els veïns i la gent que ens estimem el Centre Històric necessitem creure que tots estem fent esforços en la mateixa direcció i que aquesta és la direcció correcta perquè som tots els que creiem en ella. És per això que sol·licitem:

- L’elaboració d’un Pla Especial o Pla de rehabilitació integral urgent per a tot el centre històric realitzat per professionals (buscar la fórmula legal més adequada).

- El pla global d’actuació ha d’incloure una millora dels serveis municipals: enllumenat, establiment de dotacions municipals, estudi per a la millora de l’accés, dels aparcaments o el reciclatge...

- Facilitar per part de l’administració municipal l’establiment de la iniciativa privada per potenciar el comerç, el turisme i la vivenda: existència d’ajudes, rebaixa en impostos municipals, facilitar i coordinar la informació d’immobles buits...

- Creació d'una xicoteta Oficina Municipal de Promoció i Informació del Centre Històric: Recerca i sol·licitud d’ajudes (europees, estatals, autonòmiques...); informació als veïns i als possibles compradors sobre aquestes ajudes i subvencions, informació sobre les actuacions a realitzar i sobre el pla integral de revitalització del Centre Històric, recerca de solucions per millorar la situació dels veïns, promoció per a establiment de nous veïns, facilitar tot el que siga possible l’aspecte burocràtic i tècnic per als nous establiments...

- En les zones d'enderrocs, netejar i tancar per a protegir. Es deu consolidar tot allò que estiga en perill (per exemple el carrer carril), i en el cas que s'haja de buscar solucions en illes de cases, buscar acords amb els propietaris afectats per la caiguda d'edificis laterals.

- Portar a terme processos de Participació Ciutadana per detectar necessitats i prioritats en la distribució de inversions i serveis realitzats per professionals.

- Pactes amb els altres partits polítics per aconseguir que siga una feina de tots: Creació d'una Comissió on estiguen tots representats, junt amb diferents associacions del poble.

Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla

Lema per al Centre Històric

Després de l'èxit de la reunió del centre històric (quasi cent persones fent aportacions!) ara ve el següent pas, fer força. Ja estan corrent els fulls de signatures i comencem amb la història de les banderoles. Res costa penjar un cartellet al balcó i centenars de cartellets serien la prova evident que el que volem molts castelludets es que s'actue allà dalt. Que allò fa falta ja. Que ha de ser una prioritat sí o sí.

Des del bloc de l'Associació del Centre Històric s'ha obert un concurs d'idees per veure quin lema se li posa a les banderoles. Ja hi ha algunes aportacions però segur que podem donar la nostra opinió sobre eixes o posar-ne altres noves.

No anem a parar.

Un pas avant: Dilluns 25 d'Octubre a les 20:30 a la Casa de Cultura.

Anem a oblidar-nos dels enderrocs, de les subvencions i ajudes en altres pobles, dels projectes ambiciosos en centres històrics llunyans i propers, del despoblament, dels milions gastats en altres destinacions, correctes o no, dels anys i anys i anys que han passat sense més, esperant que caiguera, esperant que es feren solar per a fer parcs ahir, o per projectar cases ara, fent en funció del qui mana i dels seus gustos. Queda net. Intentarem no parlar mai més d'això. No en estos dies. Tres, dos, un, zero.

Anem a ser positius, anem a fer gent. Igual dóna que en siguem vint, que cent, que cinc-cents. Però necessitem començar ja. Es va donar un pas fa un temps, es va crear l'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric. Ara, la gent de l'Associació ens demanen ajuda per seguir avant. Ens demanen ajuda des de la soledat que produeix reunir-se quinze persones per vore que poden fer elles, a més d'esperar, esperar, esperar. Necessiten saber que la gent de Castalla està del seu costat. Necessiten notar-ho. Es per això que fan una crida i des d'este bloc anem a passar a fer, ho sent, una crida personal. Les crides generals són per a tots i per a ningú.

Per això fem una crida als partits polítics. A tots aquells que es fiquen dins perquè s'estimen el seu poble. A tots els qui els voten donant-los la seua confiança perquè tenen la sensació que van a fer el millor per a Castalla. Necessitem als del PP, als del PSOE, als del Bloc. A la gent que li dona suport a Esquerra Republicana, a UPyD, a Esquerra Unida. A la gent que va votar o va participar d'AIDC. Necessitem, a més, que tots facen un esforç i decidisquen que esta crida, no és un moviment polític en el mal sentit de la paraula. Que no hi ha interessos de vots pel mig. Que hi ha molta gent darrere que no pensa en termes polítics quan demana unió i força per canviar una dinàmica negativa en una corrent positiva. Els feu falta tots, ens feu falta tots i tots esteu a temps de sumar-vos. Benvinguts tots.

Ens fan falta la gent dels blocs, que Marisol continue tirant-nos una mà des de Castalla al Dia , necessitem a la gent que hi ha darrere Castalla en el record, de Castalla Plural, de ¿Que passa en Castalla?, de Castalla sin Censura. De tots els que mantenen un bloc personal on ens mostren la seua visió del món, per a que parlen del nostre Centre Històric, per a que vinguen a la reunió del 25 i ho conten... Julio, Jordi, Sole, Vicent, Rafa, Jose Antonio, Ximo, Josep, Josep Lluís, Paco... La gent de l'Associació necessita sentir que a la major part del poble li interessa el Centre Històric, que se l'estima, que són capaços de dir-ho i mostrar-ho públicament.

Necessitem a les associacions. A totes. Necessitem que ho fiquen en un punt del dia de les seues reunions. Necessitem que entenguen que demanar el millor per al nostre Centre Històric, no és una qüestió política (en el mal sentit de la paraula de nou) i que participar d'aquesta crida si que té molt a vore amb la seua associació, amb el seu poble, amb el seu futur. Es complicat demanar ajuda perquè totes tenen les seues històries, amb els diners, amb la gent, amb la falta de temps... Però ara es demana poc. Demanem una presència i una demostració pública de calor, de un "estem amb vosaltres encara que no puguem fer massa".

Necessitem a Natura i Gent, a la gent que va fer el possible i l'impossible per parar les molinetes, al Centre Cultural Castellut, a eixe col·lectiu que ara està reunint-se per organitzar el centenari d'Enric Valor (quin millor homenatge que lluitar per mantenir aquells carrers.) Volem que vinga la dinàmica gent del Casal Jove, de Montanyeres, la gent que està als Ampa del tres col·legis, del Rico Sapena, del Maria Asunta, de l'Institut, perquè el nostre Centre Històric és part de l'educació que volem donar-los als nostres fills.

Necessitem que vinga la gent de l'Associació de Comerciants, i d'estos volem que vinguen tots, perquè el futur del comerç de Castalla, està lligat a l'estima que els seus ciutadans demostren pel seu poble. Necessitem que vinga l'Agrupació de Comparses, la major associació que tenim, els presidents i les directives de les comparses, tot aquell qui s'estima la festa, s'estima els seus carrers i el seu poble.

Volem que vinguen la gent de Fotocastalla que facen una liguilla per mostrar la sensació de que Castalla està viva, que s'estima com cap altre poble els seus orígens. Pretenem que vinguen els de l'Associació de Familiars de l'Alzheimer, que ens recorden que el nostre Centre Històric és la memòria d'un poble. Necessiten, necessitem la seua presència. Com la de Despertar, Àgora, Manos Unidas, Càritas, Preavir, Criant, Castall'Art, l'Agrupació Musical Santa Cecília, el Sogall, l'Ateneu, la Capella de l'Assumpció, la Coral, Entelèkia, Pellikana, Ansiedad, els clubs esportius i els que no ho són tant, volem que vinguen les esquadres amb bloc (Alça que Arrastra, el Cavalló, Simbad el Marino, la Polseguera, Xiflaes...) i totes les altres. Tots, tots, tots. Estem demanant ajuda. Poqueta però necessària. Només la vostra presència. Dir que sí un moment. Uns minuts a la Casa de Cultura. Una firma, potser.

Necessitem a tots els veïns. Als del carrer Major, als del carrer Mig, als del Passeig, als de la Placeta la Magdalena, als del carrer Biar, als de la placeta del Carreter, als del carrer Hospital i Armaris, als de la placeta dels Casinos, als del carrer Empedrat, als del carrer de les Tronetes, als del Carril, als de la Punta la Penya... (i a tots aquells oblidats que viuen en carrers on google no posa nom). Volem que vinguen tots a qui els seus pares han contat alguna vegada en quin carrer vivien allà dalt. Necessitem a eixos pares que han nascut allà i que els encanta contar-ho als seus fills, a eixos iaios que saben que això és el seu poble.

Farem cartells oficials, esperem que en feu d'extraoficials contant la vostra versió, que creeu un grup al Facebook, que ho escrigueu al Twitter, que li ho digueu a l'amic a qui li encanten les revolucions, que li ho digueu a l'amic que les odia... Anem a intentar-ho una vegada més. I si esta no funciona, una altra i una altra.

Vos esperem a tots:

DILLUNS 25 D'OCTUBRE A LES 20:30 A LA CASA DE CULTURA DE CASTALLA.

Cavallers, va de bo.

Toni.

El dia de la marmota (PGOU)

L'any en Castalla comença el 6 de setembre, no l'1 de gener. La gent fa promeses sobre que farà amb eixe any que arranca, es planteja apuntar-se al poliesportiu o a anglés, o promet mil vegades no caure en les múltiples errades d'anys anteriors. Per això és tan horrible començar l'any amb un tema que sembla no acabar mai, és com si no aconseguires passar pàgina i et trobares com Bill Murray en aquell dia etern a Punxutawney al cèlebre dia de la marmota.

Supose que en l'ajuntament pensaran que ja està bé. Que necessiten tancar el car llibre del PGOU. 135.000 euros necessiten tenir un final i que no es queden en el llimb dels projectes com tants altres, sobretot ara que la legislatura s'acaba. Sinó és així, no s'entenen ni a la de tres, els últims moviments del molt Il·lustre. Sembla que s'ha de convéncer als regidors com siga i si no va la cosa com toca, canvie totalment la direcció i "aquí pas y allá gloria" (que deia un mestre meu).

Contem intents per aconseguir aprovar-lo:
Amb l'1 a l'esquena: La negació.
Negue tot el que calga que al Pla de les Caves vagen a canviar-li la protecció. Ho negue públicament i ho negue a les reunions internes per explicar els canvis. Fins i tot, arribe a dir, que amb els canvis que tenim previstos estarà encara més protegit que abans.

Resultat:
Açò no s'ho creu ningú. Part de la gent del seu partit tampoc. Que podem fer? Canviem la tàctica. Segon intent.

Amb el 2: El poble.
S'obri la possibilitat d'una nova exposició pública del PGOU. Així demostrem que estem a favor de la participació ciutadana. Si algú es capaç de votar que no a esta nova exposició pública, això significa que està en contra de que el poble participe. Tots han de votar a favor.

Resultat: No tots voten a favor. És més, tots reclamen més informació abans de la nova exposició pública. No entenen com volen obrir un segon termini si no han tancat el primer contestant a les al·legacions presentades.

Amb el 3 i com a estrella dels intents: El pas enrere.
Promet que el Pla de les Caves continuarà com abans del Pla. Em desdic perquè sembla que ningú em creia i ara dic el contrari del que assegurava abans. Al Pla de les Caves no se'l toca. Ara no podran dir-me que no.

Resultat:
La gent no es creu la promesa. No vol fer cas al: tu vota que jo després ja ho canvie.

Amb el 4.
Afirme públicament que em reuniré amb tots els partits per a explicar el PGOU. Comence a oblidar la segona exposició pública del Pla. El poble ja no corre tanta pressa que sàpiga res si aconseguisc que els regidors diguen que sí.

Resultat: Els partits esperen. Els al·legants esperen. Les presses per fer les coses semblen estar mal repartides.

I tota aquesta sensació de pas avant i pas enrere i de falta de professionalitat ens allunya del tema principal que realment és el Pla General i dels seus actors: Els tècnics, els polítics, el poble.

Els tècnics:
No hem escoltat a ningú que siga tan crític amb el nostre PGOU com al seu redactor Jesús Quesada. L'hem escoltat públicament criticar Castalla Internacional, criticar la falta d'una zona d'esmorteïment entre el paisatge protegit i les zones més urbanitzades, ha criticat la ubicació d'algun polígon industrial, ha afirmat davant dels regidors que al Pla de les Caves se li baixava la protecció quan l'alcalde ho negava...

Perquè després actua en contra de les seues afirmacions públiques? Perquè després de proposar augmentar la protecció del Racó de l'Espartosa en el Pla del 2008, després li la baixen a una inferior a la del 2002? La resposta a este enigma està en una de les frases que repetia una vegada i una altra en la reunió del Pla de les Caves: "Yo si quereis lo cambio".

Els polítics:
Eixe "si quereis", evidentment feia referència als polítics. Els polítics sempre deriven culpes. Sempre diuen que no són ells, que són els tècnics els que decideixen. La veritat és que, sempre que estiga dins de la legalitat, els que decideixen (per desgràcia en moltes ocasions), són els polítics. Jesús Quesada ho demostra a cada reunió pública. Per tant, els polítics són els responsables finals del treball fet.

A més, els polítics tenen dos funcions més: exigir que els tècnics facen un bon treball i informar al poble de les decisions preses. Ho han fet en aquest cas? Pensem que no. Un parell de professors de la Universitat d'Alacant amb una lleugera mirada al Pla li van trobar moltes errades (per favor que algun polític ho mire i ho utilitze en eixes reunions amb l'alcalde). Una mirada tècnica independent haguera permés exigir un millor treball. Però és que, a més, no s'han contestat encara les al·legacions ni s'ha informat al poble dels avantatges dels canvis, de quines qüestions s'han intentat corregir del Pla del 2002, de quines propostes d'aquelles reunions amb les associacions s'han fet cas i de quines no i perquè... No sabem res. I volem saber. I és obligació seua explicar-nos-ho. Tenen mitjans per fer-ho: Xarrades, Crònica de Castalla, Internet. Les tres coses!


El poble: Hem callat prou. Posem un exemple. El tècnic diu que per la situació del Racó de l'Espartosa i la seua proximitat al Paisatge Protegit el millor seria no deixar construir amb menys de 50.000 metres (proposta de Pla del 2008). El Paisatge és de tots i així és la millor forma de protegir-lo. El nostre paisatge és el futur del poble, el punt diferencial respecte d'altres llocs. Evidentment uns quants veïns van i es queixen. Tenen propietats allà i és lògic. Ja sabeu la història: Nosaltres t'hem votat. Altres han construït i tal. L'alcalde promet baixar-ho a 10.000 metres, (clientelisme s'anomena això) malgrat el que haja proposat el tècnic. Altres veïns reclamen els 25.000 metres del pla del 2002. La resposta és que com ells ja la tenen, als altres se'ls ha de permetre. I de la llei i del que és millor per a TOTS, no se'n recorda ningú. Quina ha de ser la opinió del Poble? La que beneficia a 10-15 persones? La que diu el tècnic que afirma que és el millor?

Està clar que amb tot el que ens hem manifestat des d'ací, la nostra resposta està clara...

Toni.

PD. I després tenim el Centre Històric. Portem massa temps parlant i sempre estem en el mateix lloc. Realment el Carrer Major és el que més pressa corre per a actuar? Quants diners en esta legislatura s'han destinat des de l'ajuntament al Centre Històric?

Votació històrica al plenari de Castalla: TRANSPARÈNCIA

Curt i senzill, curt i senzill, curt i senzill (no sé si va a poder ser).

El resum:
Hui divendres 30 de juliol, en el plenari ordinari, el alcalde de Castalla ha perdut una votació. Qualifiquem-ho d'històric en un poble governat per majories absolutes des de fa dècades. Hui, en canvi, l'oposició (PSOE) ha fet una contraproposta i aquesta ha tingut un major suport que la inicial realitzada per Jose Luís. Increïble.

Maite ha proposat un canvi en quins eren els passos que devien seguir-se després que el nostre PGOU entrara en via morta i, a aquesta proposta, s'ha sumat una majoria de regidors (part del PP, PSOE i Bloc). Alguns han votat en consciència contra les seues sigles perquè consideraven que allò que proposava Jose Luís Prats no comptava amb les suficients garanties. Analitzem-ho.

Les parts:
La part del PP que encapçala el nostre alcalde havia plantejat per a aquest plenari una determinada proposta sobre el PGOU. La proposta defenia una nova exposició pública d'aquesta adaptació (que es faria en setembre), i per tant, s'oferia una segona possibilitat als ciutadans d'al·legar allò que consideraren oportú sobre el Pla. Aquesta nova possibilitat de participació, segons les seues paraules, era una mostra clara de la seua transparència en la gestió. I que eixe punt, la transparència, era una de les bases sobre la que sustentava la seua política de govern (ho ha dit sense ironia, ho promet). Fins i tot, l'alcalde afirma, per ràdio i també abans de la votació, que el punt més compromés, el Pla de les Caves, tornarà a la seua qualificació anterior, la del PGOU del 2002 i no se li baixarà la protecció.

L'oposició (tots aquells que han votat en contra de la proposta municipal) tenien, bàsicament, un dubte i una queixa. Tant part del PP, com el Bloc o el PSOE, dubtaven d'aquest segon procés i es queixaven, curiosament, de falta de transparència. Pensaven ells que si el primer procés no havia funcionat com calia, quines garanties s'oferien de que aquest segon procés anava a fer-se com toca? No seria només una forma de buscar legitimar-se i convéncer aquells que no ho estaven?. Perquè del primer procés no havien tingut resposta. No les havien explicat les motivacions dels canvis. No havien tingut accés a les al·legacions, ni a l'expedient, ni a les contestacions de les al·legacions explicant els motius pels quals s'havien acceptat o s'havien rebutjat. No s'havien assegut amb temps i amb calma amb el govern municipal per veure avantatges i inconvenients de la nova adaptació. En resum, voteu que sí, que després ja ho arreglem nosaltres.

L'opinió:
Nosaltres teníem dues alternatives. Podíem creure a l'alcalde amb la seua promesa de transparència o no fer-ho. Diuen que quan t'enganyen una vegada és culpa del qui ho fa, però quan ho fan dos, ja comença a ser culpa de l'enganyat. Van unes reflexions que construeixen la nostra opinió.

Algú pensa per un moment, que sense la ruptura interna dins del PP no li hagueren baixat la qualificació al Pla de les Caves.

Algú pensa que aquesta segona exposició pública és per donar-li més transparència al poble o està motivada perquè no tenen la majoria i necessiten convèncer a tot el seu partit.

Algú creu que esta vegada seran transparents si el propi alcalde era de l'opinió que les contestacions a les al·legacions que vam fer al 2008 anaven a donar-nos-les després de votar que sí en el plenari.

Algú creu que és un govern transparent quan li havien dedicat una hora i mitja (!!!) en una única reunió (!!!) per explicar tot un PGOU a l'oposició i als seus propis membres del PP. Amb eixa única reunió ja hi havia regidors que pensaven votar que sí!!!

Algú pensa que hi ha transparència quan s'ha negat en reunions internes i en manifestacions públiques que al Pla de les Caves no anava a requalificar-se res i ara resulta que promet que es quedarà amb la qualificació del Pla General del 2002. Si no anava a canviar-se res a la proposta del 2008, com és que ara tornem a la del 2002. No tenien la mateixa protecció?

Algú pot explicar com, amb dos informes tècnics contraris al nostre ajuntament, volien aprovar açò en juny (no ho van fer únicament perquè no tenien majoria).

Algú pot dir-nos un motiu lògic pel qual, més de dos anys després, encara no han contestat a les nostres al·legacions del primer procés i ja volen encetar-ne un altre?

Algú pot fer-nos entendre perquè no busquen a tècnics independents (universitat) que valoren el que ha fet l'empresa Laboratorio de Proyectos. Si s'han gastat ja 135.000 euros en un pla que no convenç a la majoria, perquè no intenten buscar una visió exterior per vore errades i encerts i intentar fer-li vore a tot el món que tot s'ha fet per bé?

Que s'ha decidit al plenari:
L'assumpte ha quedat que el Pla torna a posar-se damunt la taula. S'haura de mostrar, explicar, raonar davant tots els partits, per a després, amb les modificacions pertinents, encetar un nou procés amb, ara sí esperem, la màxima transparència i participació possible.

Toni.

PD. Curt no ha pogut ser. Esperem que com a mínim, haja quedat senzill.

Reunió informativa el pròxim dilluns.

Després de la marxa del passat diumenge sembla que ja tenim un poc més clares les idees. Comencem a entendre de què va el PGOU, en quins aspecte afecta als nostres paisatges i a quins perills ens poden enfrontar. Però com sempre ocorre a este poble, ens movem per rumors, informacions contradictòries (segons qui t´ho conte) i una mescleta d´incertesa pel que pot passar i por absoluta per si es repeteix el que ja ha passat a Castalla.

És hora d´ajuntar-nos. Hora de posar-nos d´acord, intercanviar informacions i organitzar un pla d´accions per a que el que puga passar no ens agafe de sorpresa. Què podem fer com a ciutadans? Què passa amb les al·legacions presentades al PGOU fa quasi un any? Es pot canviar el maleït pla? Hi ha vies legals/cíviques/ciutadanes per les que puguem anar?

De totes estes coses parlarem el dilluns dia 12 de Juliol a les 20:00 h. a la casa de cultura de Castalla. Com que no hi ha temps per a més, di-li-ho als teus pares, comenta-li-ho als teus amics, fes-ho córrer demà a la plaça, trau el tema en la cerveseta del dissabte a mig dia i quan te´n vages dels moros el dissabte per la nit queda amb tot el món: ens veiem dilluns a les huit a la casa de cultura.

Setmana de cine

Se´ns amontonen els post però és que va tot massa depressa. Com tots els anys la Setmana de Cine de Castalla tria entre les millors pel·lícules per fer una senzilla mostra del millor cine. Entre avatar i el cinema iraní, trobem un gran ventall de possibilitats de gran cine, de pel·lícules menudes, d’animació, de pelis estranyes i magnètiques. No volem inventar res, només passar una estona, entre partit de futbol i partit de futbol, en companyia vostra.

Si cada any el cartell intenta ser variat, enguany probablement ho siga com el que més. Déjame entrar és una revisió del mite vampíric, tan allunyada de la tradició de Hollywood que et trenca els estereotips del gènere. An Education, que veurem en Versió Original Subtitulada, és una senzilla i captivadora pel·lícula basada en un guió del nostre estimat Nick Hornby i ambientada en el Londres prebeatles. Un tipo Serio és l’última comèdia dels Coen. No li fa falta ser el Gran Lebowski per a mantenir un somriure durant tot el metratge captivat per personatges d’una estranyesa ben quotidiana. Up és l’última joia de la factoria pixar, a l’alçada de Wall-e o Ratatouille. I finalment El secreto de sus ojos és probablement (i sense probablement) la millor i més completa pel·lícula de l’any passat. Com veieu trobem de tot i per a tots.

Ens veiem en el cine.

La marxa

I finalment en vam ser molts allà, sota els pins del Plascaves (per a ser diumenge i per a ser les 9 del matí). I, a més, hi havia gent de tots els partits (dels partits locals, està clar). I, vam tenir novetats respecte a les cares que som sempre (i això també és d'agrair). I va ser divertit vore com tots aportaven la part d'informació que cadascú controlava (algú de lleis, algú d'ordenament, algú d'agrupacions ecologistes...). I va ser un poc trist observar que allò que l'ajuntament no ens dona (informació, explicacions) l'havíem d'anar recollint d'ací i d'allà, tu conta'ns d'açò, tu que saps d'allò? I va ser genial el saber que ens va quedar a tots un bon regust de boca després de la marxa. I va ser horrible la sensació de saber que moltes voltes les majories absolutes hauran aprovat decisions injustes com esta, sense discussions, sense saltar a la premsa, sense polèmica. I es va fer llarg perquè molta gent volia aportar. I es va fer curt perquè tots estàvem ben a gust xarrant del nostre poble, allà, sota els pins del Plascaves.

Toni.

Esborrany de Manifest

Esperant els retocs i correccions d'última hora, el manifest que es llegirà el diumenge al Pla de les Caves serà més o menys aquest:

"Quan acabes sent part de la minoria una volta i una altra i una altra, pots acabar pensant que potser no tens raó en allò que defens. La causa per la que lluites pot tenir mil noms. Unes voltes són les molinetes, altres el centre històric, el Pla General d’Ordenació Urbana o les macrourbanitzacions. Hui és el Pla de les Caves.

Però eixe dubte, eixe pensament que et recorda que si sou pocs ,podeu estar equivocats, és la part positiva de les minories. Eixe dubte t’obliga a analitzar amb més calma i certa distància els arguments que defens. En el nostre cas els arguments que defenem en esta circumstància estan més que clars: volem transparència, volem informació tècnica independent i volem que es valore la importància d’aquest paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social del nostre poble.

Eixos tres punts són tan senzills, estan tan revestits de sentit comú, que es complicat trobar arguments en contra. Amb eixa claredat és més que difícil estar equivocat.

Necessitem transparència perquè el futur del nostre poble està decidint-se en despatxos on hi ha molts interessos. Massa interessos. No entenem com han estat 2 anys sense oferir cap tipus d’informació de l’adaptació del PGOU i ara volen prendre una decisió tan important en 2 setmanes. Volen aprovar-ho sense explicar res als ciutadans a qui en teoria estan servint. La única informació que han mostrat és una reunió escassa amb els partits polítics i aquesta només ha provocat més dubtes. Les presses en estos quinze dies no estan justificades i qualsevol persona, estiga assabentada de la polèmica creada o no, pot entendre que alguna cosa passa si es vol fer de pressa i sense donar explicacions públiques. La llei pot impedir donar noms de determinades persones implicades o que han al·legat la proposta del 2008, però es impossible que impedisca explicar-li al teu poble quin serà el seu futur i el perquè d’eixes decisions.

Davant dels dubtes que aquest canvi de protecció genera, reclamem també una informació tècnica independent. És ben difícil que els nostres tècnics municipals estiguen en total desacord amb tots els especialistes del món universitari que hem consultat. Amb tots els professors de Geografia i d’Ecologia de la Universitat. Amb tots. Fins i tot, el mateix redactor del Pla, Jesús Quesada, en les reunions prèvies a l’adaptació que es van fer amb les associacions del poble va parlar de la necessitat d’incrementar la protecció dels territoris pròxims a la zona del Paisatge Protegit. Tenim temps per consultar-ho. Fins i tot, si es vol aprovar abans de les pròximes eleccions, quedarien mesos per a recollir les màximes aportacions científiques possibles en un Pla que va a marcar el nostre futur en dècades. Dècades.

La tercera de les nostres demandes gira al voltant de la importància del nostre paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social. Qualsevol que va assistir a la conferència que va realitzar Carlos Martin Cantarino, professor d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, a la nostra casa de cultura, o a qualsevol de les xarrades que es van fer eixa setmana dedicada als masos, tindrà clar que un paisatge com el nostre és un fet diferencial que ens dóna un valor afegit respecte a altres llocs. I allò que suma, que ens aporta al conjunt de la ciutadania, no se li ha de baixar la protecció. Més bé al contrari. Este paisatge és de tots els castelluts, dels qui ens visiten, dels qui el passegen i viuen. És un patrimoni que la llei valenciana protegeix i els poders locals han de mantenir establint una qualificació del territori lògica i científica. I, per desgràcia, les decisions que sembla que s'han pres en esta adaptació permeten la circumstància contrària, és a dir, que es puga construir amb menys metres en una zona pegada al Paisatge Protegit. La lògica ens diu que eixe no és el camí.

El nostre sentit comú, el que ens ha fet que estiguem ací, ens ho diu. Necessitem molt més que allò que ens han oferit fins ara. Allò que demanem és fàcil. Desafortunadament no està en les nostres mans canviar-ho. Es per això que hem d'intentar fer-nos escoltar i convéncer per a què aquesta minoria es convertisca en majoria. Siguen del partit que siguen. El futur de Castalla depén d'això. Moltes gràcies a tots."