martes, 11 de octubre de 2011

Un matí de passeig




Ahir de matí, dilluns de sol, hem anat de passeig pel poble. Dit així pareix que no siga res de l'altre món, que això ho fem tots els dies. La diferència és que aquest dilluns erem unes quaranta persones les qui, carregades de càmares de fotos i mapes, ens hen recorregut el nostre poble, des del castell fins la Ronda Foia.

Tots els qui estem preocupats pel nostre futur ací com a ciutadans d'un poble, el nostre, alguna vegada ens hem preguntat quin imaginari tindrà la gent de fora sobre Castalla, els seus carrers, els parcs, les zones verdes...el Castell i com no, el nostre patit centre històric. Com, la gent, que no té una visió acostumada del poble com la tenim nosaltres, pot vore i entendre el poblet, i sobretot, quines idees extrau d'ell. Juntament amb l'associació d'Amics i Veïns del Centre Històric (els promotors d'aquesta idea), el tècnic de patrimoni i el regidor d'obres i servicis, ens hem acostat un poquet més als aspectes més tècnics del que es Castalla com a poble, paissatge i territori.

Bé, hui ho hem vislumbrat un poquet amb l'ajuda d'uns quants alumnes (uns 30) de la Licenciatura d'Arquitectura de la Universitat d'Alacant. Els alumnes són, concretament, de l'assignatura de paisatge urbà i territori i dilluns els vam acompanyar per què la seua prova final d'assignatura és el poble de Castalla i les seues unitats de paisatge. Axí és com, entre tots i totes, hem vist aquest matí les diferents parts rellevants que composen urbanísticament i territorialment Castalla, per a que ells, posteriorment, puguen fer una proposta de futur per a cada una de les unitats de paisatge que hi ha al poble. Per exemple "El centre històric".

Nosaltres ens hem interessat enseguida per vore com funciona aquesta assignatura i com van a estudiar ells, els alumnes, el nostre poble. Ells, els alumnes i la mestra s'han interessat per coneixer com veem nosaltres el poble, com el vivim i quins llocs són fonamentals per a nosaltres. Tots preguntant-nos i parlant per donar una visió el més completa i global possible sobre Castalla, un plaer, ja us dic per als freaks locals...

Fins i tot podem extraure unes primeres conclusiones expressades per la mestra i evidenciades per alguns de nosaltres en els diferents recorreguts que hem fet. Un d'ells és com la ciutat de Castalla està totalment pensada per transitar en cotxe i com els espais públics locals són xicotets llocs acotats (parcs) entre avingudes i carrers plens de cotxes aparcats i trànsit rodat.

Altra conclussió es la pròximitat que tenim entre paisatge rural i paisatge urbà, sobretot per la part oest del poble, la més pròxima al carrer Biar. Ací s'ha assenyalat que, en uns vint minuts, pots passar d'un centre urbà al començament de la muntanya i les primeres serres, cóm es la serra Tella. I com pots visualitzar des de la Glorieta dos dels hites més fonamentals del paissatge castellut, el castell i l'Empenyador. Des del centre del poble pots trobar facilment tots els punts de referència que identifiquen a Castalla.

Per altra banda i dins d'aquest inicial recorregut del poble, s'ha dit i expressat també per la mestra, cóm el polígon industrial ocupa el mateix sòl o, fins i tot, un poquet més que el terreny que ocupa la totalitat del poble i, a més, com eixe teixit industrial està molt pròxim al terreny urbà i edificat, cóm ocurreix a la zona del poliesportiu. On trobem naus industrials front a habitatges de VPO.

Totes aquestes primeres consideracions, junt a altres més que aniràn descobrint els alumnes d'arquitectura, seràn els indicadors que els portarà a proposar idees per millorar globalment les diferents unitats de paissatje que conforme el poblet.

Ha sigut una experiència molt interessant i esperem que prompte vagen descobrint-nos més aspectes del poble que pugen fer que nosaltres, com a veïns i ciutadans, puguem utilitzar per fer-lo millor i més habitable. Quin optimisme per ser dilluns de tardor!

PD. Exigir i fomentar. Aquesta ens l'apuntem en el capítol de fomentar. Done'm les gràcies a la gent de la facultat d'Arquitectura d'Alacant que ens va posar totes les facilitats del món per incloure Castalla al seu temari i fer pensar, recórrer, preguntar i viure durant un quatrimestre el nostre poblet a un grup d'alumnes. I a la corporació municipal per la disponibilitat i l'interés.

viernes, 23 de septiembre de 2011

Excuses


Diverses excuses podem utilitzar per justificar la nostra inactivitat manifesta. I quan dic "la nostra", em referisc a este bloc. QCV. La vida continua, ningú ho dubta, ben lluny de la xarxa. Per tant la inactivitat sempre és parcial. "Ramonejar" també és un verb actiu.

A partir d'ara ens referirem a este estiu sabàtic que ens hem agafat, com l'estiu del gran paró. EDGP. L'excusa preferida per a l'EDGP sempre serà que ho hem fet per protegir la nostra salut mental. Síndrome de "burn out", síndrome de "burn out" ens repetíem a nosaltres mateixa en les nits caloroses de l'agost quan connectàvem l'ordinador i fugíem del nostre bloc, per no vore'l a la secció de "favorits". Buf, malsons i calfreds ens venen al cap quan ho recordem. Ansietat. Eixa excusa l'entén tot el món. L'altra que solíem utilitzar no funcionava tan bé i per tant, vam deixar de fer-ho. La gent no entenia que li digueres que escriure per ací ho feiem per gust, que no ens pagaven un duro, que ja ho reprendríem un any d'estos. No colava, no sé per què.

Diverses excuses se'ns passarien pel cap també, així ràpidament, si nosaltres, Déu no ho vullga, ocupàrem el seient municipal. La que més utilitzaríem, perquè és la que tots entenen i té una connexió major amb la realitat, seria la de que no tenim un duro. Això no ho podem fer, i no ho podem fer perquè l'ajuntament no té un duro. Ni un xavo. I tot el món ho entén perquè tot el món està per l'estil. Eixa sempre xuta.

Altra excusa que tindria moltes possibilitats de funcionar seria alguna cosa com esta: No podem aplicar el nostre programa perquè som tres partits i hem de buscar acords. Nosaltres cedim, ells cedeixen i entre tots construïm. És la única forma que isca bé. Eixa excusa és un poc més elaborada i, a més, tots tenim les nostres fílies i fòbies i sabem que no sempre encaixem amb tots. I el programa és el programa i tití, tatà.

En funció de les persones, podríem utilitzar-ne una o altra.

La tercera excusa és la pitjor, però també té fans. És fàcil, és directa i fiques en el pot a l'enemic tradicional. Els altres ho van fer pitjor. Els altres ens han venut. Els altres ens ho han deixat fatal. Com és creïble, també es gasta com a recurs últim. Perfecte.

Ara bé, per portar a terme la primera de les promeses que ens toca directament com a membres de l'associació d'Amics i Veïns del Centre Històric, cap de les tres excuses seria vàlida. Estem a 23 de setembre i la primera de les dates que aquell document va marcar, la tenim ací davant. El dia 30 de setembre es va agafar com a últim dia per presentar les línies bàsiques de com va a funcionar l'Oficina Municipal per al Centre Històric de Castalla. CHC.

Ara no valdríen cap de les excuses anteriors perquè eixes línies bàsiques no valen un duro. Eixes línies bàsiques que demanava el document només signifiquen que tenim un programa clar de què anem a fer i en quin ordre. I no valen, sobretot, perquè quan ho vam signar, tots estàvem d'acord i, per tant, ningú pot ser culpable de res, ni podem derivar culpes, ni podem assenyalar que ningú del tripartit, ni de l'oposició, està en contra.

Era el primer punt de l'acord, i ja queden pocs dies per veure si l'ajuntament es mulla. Aquella mateixa nit, vam comentar que l'exigència no es fixaria en el dia concret com si fóra paraula gravada en marbre. Però que deuríem fixar dates per a que el compromís fora més fort, que obligara a qui ocupara l'ajuntament, a anar avançant a base de decisió, a base de decisions.

Queda poc per veure si este tema realment és primordial, o només ho era abans de les eleccions. Esperem que l'estiu del gran paró, ja per sempre EDGP, només afectara a este bloc.

Toni.

PD 1. No sabem si el partit de l'oposició local encara utilitza a "Serenne Gestión Urbanística" per consultar els passos a seguir en el nostre Centre Històric. Abans de l'embolic el que nomenaren a una empresa tan opaca ens va fer una miqueta de por. No tenien web, no tenien bloc, a penes apareixen a la xarxa, i només ho feien per referències de segons. Per tant, com aconseguien clients? Perquè no volien publicitar-se per trobar-ne més? Perquè se'ls donava igual? Perquè al nostre ajuntament no li assaltaven els mateixos dubtes que a nosaltres?. Després de l'embolic, ja no és por. Només és que ens costa assimilar tanta informació sobre els grans tècnics que aconsellaven al nostre municipi. I una pregunta final: Perquè a la gent que m'inspira confiança mai li passen eixes coses, perquè sempre li passen a qui li veig coses rares?

sábado, 30 de julio de 2011

Estiu i plenari



Como decíamos ayer, ací hem trobat el primer plenari.

Cançò: Abre la muralla.
Autor: Plenari de Castalla.
Duració: 43 minuts.

Pum, pum, quien és.
Amb el nostre acusat sentit del ridícul, només hem tingut vergonya en un parell o tres d'ocasions. Abre la muralla
Els plenaris continuaran a la una i quart. Cierra la muralla
Este l'hem vist per internet. Abre la muralla
Han parlat més d'abans que d'ara. Cierra la muralla
No s'han retirat la paraula uns a altres, ni s'han cridat, ni quasi ha hagut ironies i els intents per deixar-se en ridícul uns a altres no han sigut marca de la casa. Abre la muralla
Totes eixes coses de dalt ha donat la impressió que poden tornar. Cierra la muralla
Algunes actuacions que demanàvem a l'article anterior sembla que ixiran avant. Abre la muralla
Altres no. Cierra la muralla
Algún partit ha contat la seua pel·lícula des d'internet i això a la gent que escrivim per ací ens encaixa. Vorem com continua, mentrestant, abre la muralla
Continuen alguns parlant més com a polítics que com a persones. Cierra la muralla
L'oposició va estar bé en to i crítica. Abre la muralla
El recurs fàcil i lògic de defensa de l'ajuntament serà recordar-los a l'antiga corporació les nombroses errades que van cometre ells. Cierra la muralla
Probablement, si són intel·ligents, els dos poden aprendre la lliçó. Abre la muralla
Probablement, si no ho són, només servisca per tirar-se trastos al cap. Cierra la muralla

Para hacer una muralla traiganme todas las manos, los blancos sus manos blancas, los negros sus negras manos..

Les nostres, que semblen caigudes en els últims temps, no han estat parades tampoc. Ho prometem. Quan tinguem alguna cosa segura, ho contarem per ací. Exigir i fomentar. Criticar allò que falla però ajudar a que es faça com creiem millor.

Que vaja bé l'estiu!

Toni.


martes, 14 de junio de 2011

Coneixement


Ho he de recordar tot. Ho he de recordar tot. Ho he de recordar tot. Anem a vore. Plenaris a hores que la gent puga anar. Plenaris televisats penjats a internet, a Movitel. Repartiment de regidories entre tots els partits. Entre tots. Salaris moderats. Que tractem a les persones com a persones i no com a adversaris. Pense que està tot. Espere que estiga tot.

Això demanàvem fa quatre anys. Això continuem demanant ara. Els protagonistes han canviat però les exigències han de ser les mateixes per començar. L'ambient i les circumstàncies també són molt diferents però les demandes han de continuar intocables, desafiants. Plenaris visibles, oferta de regidories a l'oposició, salaris lògics per a la situació actual, les persones són persones i no oponents. Repetim-ho com un mantra. Les persones són persones i no oponents.

Ara el temps ens ha portat alguna exigència nova: Que en la Junta de Govern estiguen representats tots els partits. Com a ciutadans volem que hi haja el màxim control possible i pel que hem vist, a la junta de Govern es decideixen coses massa importants per a que només qui ocupa l'alcaldia (o li dona suport) estiga allà. Necessitem que l'oposició se n'assabente del que allà es decideix i estiga present. Si sis són el número màxim de membres, les combinacions són variades.

Sabem que amb regidories repartides i amb una Junta de Govern amb membres de tots els partits tot serà més lent, però tot serà més segur. Amb una bona planificació i ganes de diàleg, les coses eixiran avant. I qui no tinga ganes o no sàpiga dialogar, que es dedique a altra cosa.

Les metàfores cinematogràfiques més utilitzades per parlar de la política local han anat oscil·lant tots estos anys entre Berlanga i el Padrino. Estos dies han potenciat per moments eixa sensació fins arribar a límits absurdes. Uns pactes que anaven i tornaven, ofertes públiques, ofertes en privat, declaracions incoherents amb les actuacions, un plenari multitudinari amb aplaudiments descompensats, un tigres tigres leones, todos quieren ser los campeones, una clau, una cadena. Com si tots estos últims anys els haguerem concentrat en estos dies de forma accelerada, multiplicada per tres. Ara toca el moment de respirar i tocar de peus a terra.

I si ens hem d'agafar a Berlanga i al Padrino, que siga a la seua part bona. Necessitem a Brando o Pacino afirmant que no és una qüestió personal, que només és una qüestió de negocis (i el nostre negoci són els pactes i els acords democràtics). Necessitem al Berlanga que es riu un poc d'ell i de tots per llevar-li transcendència a les coses. Necessitem un poquet de coneixement i de comportar-nos com a personetes. Falta ens fa a tots. Sense acritud.

Toni.

PD1 Enhorabona a la nova corporació municipal i a la nova alcaldessa. Els canvis, en democràcia són molt necessaris. Els pactes també són democràtics. Felicitats!

PD2 S'ha parlat molt d'una auditoria independent. Sonava a revenja. Però les auditories externes deurien ser obligatòries. Si una ONG vol aspirar a les subvencions públiques estan obligada a fer-la. Els nostres polítics exigeixen, però no les agrada que les ho facen a ells. Deurien estar per llei. Mane qui mane.

PD3 "Hem d'exigir, però també fomentar". Ens agafem a eixa frase del video del Centre Històric per a recordar-nos-la de temps en temps.

martes, 31 de mayo de 2011

Un pols per al canvi

Democracia Real Ya Berlin - 19/5/2011 from Amador Pérez Rico on Vimeo.

Sent ser la talla rotllos però anem a avançar, ho necessitem. Després de l’assumpte “Castalla Internacional” que ha copat l’actualitat política i social del poblet, necessitem donar un pas nou. Anem a vore per on ens fiquem.

Primera part_ PREOCUPACIÓ COMÚ: Hem vist i no només als blocs, que hi ha preocupació pel que succeeix al nostre poble, per l’ajuntament i la seua gestió. Tenim ganes d’honestedat, veritats i transparència, i com sabeu és una cosa que està escoltant-se en les diferents ciutats d’aquest país: a la Porta del Sol, a plaça Catalunya, a la plaça de la Muntanyeta, a València… Sentim l’exigència d’un canvi, sobretot en el sistema polític (llei electoral, competències, gestió de les polítiques públiques, representació...). Podem servir-nos aleshores, del moviment 15M “Democràcia real ja”, per entendre un poquet millor la nostra situació local, ja que, disculpeu les pretensions, ací ens passa igual que a les grans ciutats. Estem preocupats i amb ganes d’actuar.

Segona Part_ ELS PROBLEMES: Els motius de la preocupació per allò que passa al nostre municipi o al nostre país, són els mateixos. Si férem una enquesta ràpida, ens n’adonaríem que són senzills de trobar. La mala gestió municipal seria una de les explicacions més repetides. La falta d’informació ciutadana sobre les actuacions dels ajuntaments segur que tindria molts partidaris. Alguns també recordarien la impotència ciutadana en els intervals entre eleccions. Els ciutadans només existim cada quatre anys, com es diu en un dels cartells a les places “m’agrades quan votes perquè estàs com absent”

És aquesta falta d’informació ciutadana el que ens preocupa, és la mala gestió el que ens preocupa i és, l’enorme distància entre els ciutadans i els ajuntaments el que ens preocupa. Els ajuntaments intueixen part d’estes preocupacions, però actuen oferint la informació que els convé, sobre una gestió que amaga errades per tornar-les a cometre i que creuen que escoltant reclamacions de particulars ja estan fent la seua llavor, va a ser que no. Això correspon a un tipus de democràcia molt però que molt arcaica, i si no que li ho digen a Berlanga en Bienvenido Mr. Marshall. Wellcome! wellcome!

No hi ha debat sobre polítiques públiques, no hi ha reflexió pública, no hi ha participació real. Tot és propaganda política.

Tercera part_ SOLUCIONS: El 15M està intentant buscar enmig de les places les solucions a un sistema que molts considerem viciat, que ha adoptat determinades costums i formes d’actuar que amb el temps han perdut la seua finalitat primera, que les decisions i les necessitats foren públiques, es a dir, estigueren en mans de la gent, de tots. La democràcia real tan aclamada.

Informació real, un control del que es fa a l’ajuntament (consells ciutadans, pressupostos participatius, plans estratègics locals, ...) Demandes ciutadanes per formar part del que es decideix al nostre poble, a la nostra ciutat o al nostre barri. Part d’això va tornar fa una anys amb les agendes 21, ací en Castalla algun partit polític i part d’una ciutadania va intentar traure a debat aquesta ferramenta ciutadana. No van ser escoltats, la majoria absoluta no té el sentit de l’escolta desenvolupat . També hi ha altres instruments, com fer un reglament de participació ciutadana, uns consells sectorials, en fi mil i una formes que pot portar endavant qualsevol ajuntament que tinga ganes de democràcia de qualitat. Ara bé, aquestos mecanismes també poden ser exigits per els ciutadans i al 15M i les assemblees de barri esta veient-se, no només està en mans de qui mana la possibilitat de millorar aquest sistema polític democràtic, tampoc seria bo. Necessitem un canvi i nosaltres ja estem més que preparats.

miércoles, 25 de mayo de 2011

Castalla Internacional



Anem a deixar les eleccions de banda i contar un conte dels de deixar amb la boca oberta. Bocabadats. Un conte dels bons, bons, amb dos protagonistes principals i un cabasset de secundaris. Un dels personatges principals, és una empresa. L'altre un ajuntament. A la empresa li hem de posar un nom per fer-ho més fàcil. Si li'l posem, ho recordarem millor. Posem-li per exemple, no sé, Marsadi. És un bon nom per a una empresa. Marsadi. Marsadi. Té gràcia eixa essa. A l'ajuntament el batejarem amb un nom encara molt més bonic. Ajuntament de Castalla li direm. Quin encant de nom!

L'Ajuntament de Castalla i Marsadi tenien un acord simple i clar: Marsadi urbanitzaria els carrers de Castalla Internacional. Ells havien guanyat diners fent totes aquelles cases i per tant, ells es comprometien a gastar-se'ls als seus carrers. El compromís per dur-ho a terme tenia una part pràctica i en metàl·lic: Una fiança de 2 milions 300 mil euros. Si alguna cosa li passava a la empresa Marsadi (que amb les empreses de construcció en estos temps mai se sap), eixos diners servirien per cobrir les necessitats i urbanitzar com calia Castalla Internacional (fer carrers, rotondes, clavegueres...). Fins ací, tot lògic. Però les històries lògiques no són sorprenents, així que continuem.

Allà per maig del 2010, Marsadi necessita diners i demana a l'Ajuntament de Castalla que li tornen part de la fiança. Vol 1 milió 500 mil euros. Marsadi diu que amb 800.000 euros que quedaran a la fiança, hi ha prou per urbanitzar el que queda (2,3 milions - 1,5 milions = 0,8 milions).

L'ajuntament demana un informe als tècnics municipals i estos diuen que no ho veuen clar. Posen pegues. Urbanitzar val molts diners, probablement i amb càlculs a la mà, no hi haurà prou amb 0'8 milions. Però l'ajuntament decideix no creure als seus tècnics i demana altres informes. Estos informes nous, que fan terceres persones (?) venen a dir que amb eixos 800.000 euros que quedaran, hi ha prou. Eixos informes nous no sabem qui els paga. I l'ajuntament, atenció, l'ajuntament de Castalla decideix tornar a l'empresa Marsadi, 1 milió i mig d'euros (250 milions de les antigues pessetes). Uns diners, que eren l'assegurança en cas de crisi per urbanitzar (rotondes, carrers, arbres...) una zona del poble com és Castalla Internacional, passen a mans d'una empresa privada. No creem als nostres tècnics, creem a altres i li donem a una empresa particular 250 milions de pessetes a canvi de res. Atenció: a canvi de res.

Ja intuïm com continua. Eixa empresa, mesos després diu que no paga: Bancarrota. Suspensió de pagaments. Concurs d'acreedors. Diguem-li com vullguem. S'ha embutxacat el milió i mig, i diu que ja no queden diners. L'ajuntament és queda amb la fiança de 800.000 euros per urbanitzar el que queda i s'ha d'apuntar a la llista d'acreedors per fer-se amb ella.

Divendres 19 de Maig, 3 dies abans de les eleccions, es vota al plenari si l'ajuntament incauta eixa fiança de 800.000 euros. 3 membres del PP voten en contra: Lino, Juan Pablo, Gisela. Dos del Bloc en contra: El Sobe i Yagüe. Un del PSOE en contra: Maite. Cap d'estos veu clar la jugada. Lino ja havia votat abans en contra en la Junta de Govern la devolució del milió i mig.
La resta de membres del PP voten a favor. Un membre del PSOE, Juan José, vota a favor i abandona la sala immediatament. Ningú dels presents entén el que acaba de passar.

Els estrangers presents al plenari es mostren contents i satisfets. Jose Luís Prats fa un discurs afirmant que els membres de Castalla Internacional són una part més del poble i el poble ha de contribuir. I fa este discurs tres dies abans de les eleccions i amb públic que ha anat expressament a veure si l'ajuntament es farà càrrec de la urbanització que queda per fer a Castalla Internacional (la llei diu que deuen pagar-ho ells).

Algú no els ha explicat bé a eixos estrangers que l'ajuntament havia atorgat graciosament, 1 milió 500 mil euros a l'empresa que els ha deixat penjats, mesos abans de tancar per sempre. Algú no els ha explicat bé, als 2400 votants del poble que han votat al PP, que si la urbanització de Castalla Internacional costa més de 800.000 euros com diuen els tècnics de l'Ajuntament, Jose Luís Prats s'ha compromés (3 dies abans de les eleccions) a que ho paguem entre tots els castelludets. Entre tots pagarem, si arriba el cas, la seua errada. Algú no ens ha explicat bé a tots (a estrangers i castelludets) perquè en compte de gastar-nos 2 milions 300 mil euros en urbanitzar una part del poble amb arbres i ben feta, ara resulta que van a gastar-se, si hi ha sort al concurs d'acreedors o els avals funcionen, 800.000 euros només. Algú no ens ha explicat perquè, que una empresa recupere un milió i mig, és més important que Castalla (tu, jo, ell i nosaltres) afija el que falte de 800.000 euros, o s'haja de conformar amb molts menys diners per a la mateixa obra.

Hi ha dos explicacions possibles per perdonar un milió i mig. La primera és il·legal, no parlaré d'ella. L'altra opció és que s'haja aprovat perquè sí. Li tornem els diners perquè ens hem cregut que les obres que queden per fer, només valen 800.0000 euros (a pesar del que diguen els nostres tècnics). Eixa segona opció no sé com catalogar-la, però no sé si algú ho podria catalogar com una errada. Jo pense que és, posant-nos en el millor dels casos, pura incompetència. Pura incompetència en la gestió. Eixos gestors han tret 2400 vots en el nostre poble. Si a algú se li ocurreix alguna explicació més, que ho diga. Nosaltres estem tan sorpresos que no donem per a més. Deixe'm-ho en una errada que ens ha costat un milió i mig d'euros.

I després diuen que la crisi impedeix fer coses. Que no hi ha diners. Les persones que han decidit donar-li a una empresa un milió i mig d'euros (ho repetiré totes les voltes que faça falta, perquè la xifra és de les que dol) que eren per a fer els millors carrers possibles a una zona del nostre poble, han tret majoria i estan disposades a continuar gestionant el poble. A més, els estrangers que viuen a eixa zona, estan contents i pertanyen al seu partit. És curiós. El viure ací fa que s'assemblen cada vegada més a nosaltres. No calen més paraules.

Conte contat, ja s'ha acabat.

Toni.

PD. De tot allò contat, existeix documentació i ha estat confirmat per les dues parts. Alguna cosa no està funcionant bé al nostre poble des de fa molt temps. A alguns dels nostres mitjans de comunicació, professionals diuen que hi ha a la radio i als periòdics, també les fa falta un canvi.

PD2. Si seguim la terminologia de moda, catalogar-nos com a indignats és poc.

martes, 24 de mayo de 2011

Nosaltres som més inteligents que jo.



No hem acampat a la plaça de l'ajuntament ni hem fet cap manifestació pel poble, i mira que tenim coses per a queixar-nos, però així i tot sembla que el canvi arriba també a Castalla. Després de molt temps, després de tant de temps, sembla que alguna cosa, per xicoteta que siga pot millorar al nostre poblet. Siguem realistes, qui no va tindre ganes el diumenge cap a les 22:00 d'eixir al carrer? Per celebrar o simplement per vorer el que passava. Perquè que haja algun canvi polític en Castalla ja és suficient motiu per a eixir al carrer, acampar, manifestar-nos o anar a ballar les danses al carrer Major.

Ha guanyat el PP a Castalla, això és evident, però per primera vegada en la història no governarà amb majoria absoluta i això és molt per a Castalla i per al nostre actual alcalde. S'han acabat (espere) les decisions unilaterals i totalitàries; s'ha acabat el monòleg PP-Poble; s'ha acabat fer les coses perquè jo vull aunque tots els demés em pregunten per què.

Ara ens sorgeix el gran dubte de què passarà a l'ajuntament. Diverses teories pululen pel poble. Pactarà Paneta amb algun partit per a governar en majoria? (les obres públiques són molt goloses). Pactaran els demés per a què no governe Paneta? (la rancor és goloseta també). Deixaran a Paneta ser alcalde a canvi d'una participació real de tots els grups electes? I, per suposat, allò que tot el món es pregunta: li baixaran el sou a Paneta?

Sincerament espere que governen tots. Que no es deixen arrastrar per el lado oscuro i se centren en el què s'han de centrar. Espere que tots els partits tinguen regidories, que les repartisquen com no s'han repartit fins ara. Espere que canvien l'hora dels plenaris (el primer no me'l perd aunque siga a la matinada). Espere que es debaten les coses entre tots i que s'arribe a un consens a l'hora de votar. Espere que es controlen millor les despeses municipals, espere que per fí el poble tinga una participació ciutadana real i, per favor, espere que deixen ja de fer més rotondes!

Buf, quantes esperances.