miércoles, 4 de mayo de 2011

Darth Vader i Maquiavel

"Ya nadie echa de menos los pinos y chopos de la avenida de Onil”, que hacían que la entrada a Castalla pareciera “una cueva”. Declaracions a l'Escaparate en el moment de presentació del candidat a l'alcaldia del PP a Castalla.

He intentat entendre perquè des de l'ajuntament, entre moltes actuacions que ha portat a terme, utilitza l'exemple de l'Avinguda d'Onil en la notícia de la seua presentació com a candidat. Ho he llegit a l'Escaparate però això no significa que ho haja entés del tot. Últimament estic espés en les explicacions i en les comprensions. Al final he optat, jo, més prosaic que ningú, per agafar-me a la frase d'un poeta com Pessoa per trobar-li explicació: no veiem el que veiem, veiem el que som.

Perquè utilitzar l'avinguda d'Onil com a exemple d'una gestió? Tres possibilitats em venen al cap després de tres dies intentant entendre-ho.

La primera és la més acceptable: al periodista li han nomenat moltes actuacions que ha portat a terme l'ajuntament, però s'ha centrat en una de les més polèmiques per ficar-la dins la notícia. Havia de triar entre tots els exemples que l'alcalde li va donar i ha decidit destacar només aquella que va ser notícia durant un temps. Explicació periodística clara, encara que no justifica les frases literals de l'alcalde. "Ningú tira a faltar els pins i els xops". A ningú li dol? A ell tampoc? No li va molestar ni un poquet vore com tallaven els arbres? Com podem ser tan diferents les persones? No veiem el que veiem, veiem el que som.

La segona és lógica també: realment estan satisfets de com es va portar avant eixa actuació i dels seus resultats. Això pot ser degut a que molta gent les ha manifestat la seua opinió favorable a l'acabat final de l'obra. Si fem un balanç objectiu, s'ha guanyat en espai, suposem que en el clavegueram, en neteja, en llum nocturna i diürna. S'ha perdut en vegetació i amb la destrucció i tala d'arbres consolidats. Suposem que a molta gent el resultat final li compensa i així li ho han fet saber a l'alcaldia.

La tercera explicació és la més maquiavèlica en el mal sentit de la paraula: Aprofitem que es van queixar en eixa actuació i que finalment molta gent ha quedat contenta del resultat, per recordar-li al personal que les queixes que s'han escoltat durant la legislatura són falses, que al final totes les actuacions que han portat a terme són correctes i bones. L'avinguda d'Onil com a model d'una gestió que acaba oferint el que el poble vol, a pesar de les queixes dels mateixos de sempre.

Però realment va ser una actuació correcta? Realment és una actuació que podem utilitzar com a model? Un resultat final que molta gent comparteix, pot servir d'exemple d'una gestió que molta gent va considerar horrible?

Rebobinem i parlem de memòria. 10 errades que podem considerar més o menys objectives en el procés d'actuació de l'avinguda d'Onil.

1. En cap moment s'informa, ni abans ni després, del número d'arbres que anaven a trasplantar, tallar o mantenir. I això malgrat la preocupació ciutadana que es mou amb el tema. Ens vam interessar, vam preguntar, vam anar a totes les reunions on estava present l'alcalde, vam organitzar nosaltres reunions, ens vam presentar a l'ajuntament. No ens van poder donar eixa informació. Demanàvem un xicotet resum. Res.

2. Ni una única vegada es parla de talar, tallar, destruir o qualsevol altre sinònim en les diferents comentaris que fa l'alcalde sobre l'actuació. Sempre es parla de trasplantar, traslladar. Només els setos s'afirma que s'eliminaran. La informació ens arriba per distintes vies: periòdic, reunions, xarrades directes... L'últim que pensem després de tot això és que van a fer una tala massiva d'arbres. La fan. Un veí arriba a dir-nos que va aconseguir a males penes escoltar per la radio a un representant de l'ajuntament dir que anaven a trasplantar els arbres perquè fora estaven tallant-los i feien massa soroll.

3. Ni una única reunió amb els veïns per informar-los del projecte. Ni abans, ni durant (van haver dos fases), ni després.

4. Es van realitzar els trasplantaments d'arbres en un moment que no era el més adequat. Qualsevol biòleg o home del camp ho haguera pogut afirmar. El resultat és que pràcticament tots els arbres que es van traslladar al polígon estan morts. Secs. A ningú li dolen aquests tampoc?

5. És fa una reunió a la casa de cultura i se'ns acusa de queixar-nos sense vore el projecte. De la nostra irresponsabilitat, que el projecte és un projecte obert i a la disposició de qualsevol veí. Que no són ells els que han de mostrar tot allò que van a fer, sinó que som nosaltres els qui, com a ciutadans, tenim el dret i l'obligació de moure'ns fins l'ajuntament i vore un projecte obert. Anem a l'ajuntament i ens diuen que no és legal consultar el projecte. Ens demanen disculpes en privat. No hi ha disculpa pública.

6. A la mateixa reunió i en conversacions amb l’alcalde, se’ns comenta que hi ha informes per escrit dels biòlegs de l’empresa encarregada que justifiquen l’actuació. S’afirma la seua existència. Quan anem a vore’ls, el secretari de l’ajuntament afirma que no ha vist tals informes. Que a l’expedient no han estat mai. Exposat el cas davant l’alcalde, ens confirma que eixos informes no estan, que li ho van dir de paraula. Que per a la pròxima no les tornarà a passar. Ens van matxacar en públic. Disculpes de nou en privat.

7. Una de les raons per a l'eliminació de la vegetació és l'errada en la selecció de les espècies. S'afirma públicament que el que va dissenyar l'avinguda no tenia ni idea (sic), ja que va plantar arbres com els pins, que són una espècie horrible per plantar en ciutat. Anys després trobem en les noves actuacions del Molt Il·lustre, pins, per exemple, al parc de les Parres a una distància inferior tant al carrer com a les cases que la que tenien en l’Avinguda d’Onil. No sabem qui és el responsable d’eixa decisió errònia. Vàries formes ens van explicar tres diferents biòlegs per mantenir-los sense que ocasionaren problemes.

8. No es van mostrar abans de l’actuació ni plànols, ni imatges de com quedaria, ni res que poguera ajudar a fer-nos una idea del resultat final. Continua sense fer-se en cap actuació municipal (només s’ha fet una presentació pública amb els pisos del IVVSA i perquè necessiten vendre’n).

9. Els biòlegs consultats ens han afirmat que algunes de les espècies que han substituït als pins, acabaran per actuar sobre les voreres, ja que l’espai que se les ha donat per al seu creixement és molt reduït.

10. Utilitzar la paraula “cova” des del punt de vista despectiu per parlar d’una coberta vegetal ens fa témer quines seran les actuacions quan les branques dels arbres actuals cresquen a nivell important.

En resum, podem arribar a entendre que la meta obtinguda, el resultat final, faça feliç a un nombre important de gent. Però des de l’ajuntament s’ha d’entendre que no només la meta és important, si alguna cosa hem aprés en este temps és que el “com”, és tan important com el “què”. Les queixes en aquella època van ser sobretot pel “com”. Només hem de rellegir alguns articles del moment. El que torne a fer-se públic una reflexió sobre l’acabat de l’avinguda és una forma de jugar amb avantatge. El debat era sobre el punts d’ací dalt, no sobre si el resultat final anava a ser millor que l’anterior. Esperem que en futures actuacions com en l’avinguda República Argentina açò es tinga en compte. L’objectiu és important, però el camí... en el camí està la clau.

Toni.

PD. I eixe títol estúpid per a l’article? És el primer que he escrit perquè tenia una idea al cap que després ha anat canviant amb l'escriptura. Volia fer una cosa en pla literari. Ja sabeu, sempre ens toca fer de dolents. Com no hi ha autocrítica pública de l’ajuntament, ens hem adjudicat el paper de Darth Vader. El de buscar i traure les errades. La part xunga i horrible de queixar-se sempre. I en ocasions, no ens enganyem, Vader és un personatge agraït i fàcil. Estar en desacord és més senzill que organitzar. Però portar sempre el casc negre, una vegada i una altra i una altra, comença a molestar una barbaritat. Ho prometem. Necessitem que hi haja autocrítica per a poder fer articles defenent determinades decisions. Quan abans millor per a la nostra salut. I després la història de Maquiavel, encaixaria amb la famosa frase atribuïda a ell, la de què el fi justifica els mitjans. Però al final, ja ho heu vist, hem acabat fent punts i optant per la, cada vegada més molesta, via didàctica. És el que hi ha. He decidit deixar el títol perquè em molava. Molt.

PD. 2 "Ya nadie echa de menos los pinos y chopos de la avenida de Onil”. Si això fóra cert, quina tristor, no? Quin poble més gris seria...

miércoles, 6 de abril de 2011

Dimarts 19 d'abril a les 20:00h a la Casa de Cultura de Castalla: la primera cita



"Per a que les coses isquen mal, només fa falta que les persones de bé no facen res".

Burke no ho va dir exactament així, però la frase és tan bona que accepta qualsevol adaptació. Igual és una cosa meua i del meu preocupant optimisme, però comence a notar en l'ambient que estem apropant-nos al començament d'alguna cosa. Com si portara els ulls embenats i notara, pel vent, que estem cada a vegada més prop del cim. No sé si és a nivell general o a nivell local, però notar-ho, ho note. Només faig que veure senyals de canvi en nombrosos llocs com premonicions que només arribe a vore jo. En una conferència, en un llibre, en una frase al twitter, en la visió del mar des de l'ermita, en l'opinió d'un alumne. Poètic que està un últimament.

Tinc la sensació que l'assemblea del dia 19 d'abril és la bona. Good vibrations. El 19 d'abril a les 20:00h. es presenta a la Casa de Cultura de Castalla un Pla per al Centre Històric. Ho organitza l'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric i ha participat tanta gent d'una forma o altra en l'elaboració del Pla que és impossible que ens fallen tots. És impossible que ens falles tu.

La data no està elegida a l'atzar. Al voltant d'un mes abans de les eleccions locals. Situar-ho ara és bo per demostrar a qui vaja a ocupar l'ajuntament en els pròxims quatre anys que al poble de Castalla li interessa el seu Centre Històric. No se'ns demana massa. Només estar presents eixe dia.

Com en una primera cita, només se'ns demana estar. Estar. Una senzilla demostració d'amor. En este cas pel nostre poble i pels seus carrerons. Com en la primera cita igual ens fa vergonya perquè a eixes coses sempre van els mateixos i jo no tinc costum. Perquè fins i tot en una conversa fa un temps, jo me n'he burlat dels que van, però ara és una cosa diferent. Ara t'ha de tocar a tu. No tenim res a perdre. En canvi molt a guanyar: Demostrar que el poble s'estima de tot cor el seu Centre Històric. Després només se'ns demanarà escoltar, participar de la conversa i deixar-nos dur. El que ve a ser una primera cita. Deixar-nos dur per les bones vibracions que corren des d'aquell concert a Les Parres pels carrerons i les teulades.

Una persona que m'estime, amic de mon pare, sempre em recorda que les protestes no estan bé. Que les manifestacions, les queixes públiques, les demostracions de desacord, no són bones. Entenc eixa forma de vore el món. Però ara no es tracta d'açò. S'ha acabat. Es tracta de construir entre tots i tots estan convidats. El PP, el PSOE, el BLOC. Tots hem de fer front comú. Després vindran les eleccions i amb les eleccions, com sempre, les divisions, però el moment dels compromisos és ara. La primera cita.

Per deixar de ser sempre els mateixos i saltar de ser-ne huitanta, a ser-ne dos-cents, ha de venir gent que no ha vingut mai. Veges a vore com t'ho arregles. Toca convencer, parlar, entusiasmar. Tos pares. Els teus amics. Els teus veïns. Tots aquells que tu consideres que són bona gent, que a Castalla hi ha molts i de tots els colors. Recorda al tio Edmund: "per a que les coses isquen mal, només fa falta que les persones de bé no facen res". Ací fer significa estar. La primera cita abans de les eleccions. No serà l'última!

Toni.

PD. Eixe dia a més, tindrem l'avanç d'un documental fet al poble sobre el tema. "Centre Històric Viu" és el seu nom. La gent d'Hambre i Pulgas, d'Aigua Llimó, Respeto Bajo Zero o Roque i tu ixirà de refiló. Molts altres de ple. Demanem disculpes perquè segur que alguns ixen poc i altres molt més. Però segur que ho entenen!

PD. Ni el Pla per al Centre Històric ni el documental seran notícia. La notícia serà vore cares noves, com les vam vore el dia del concert!

jueves, 24 de marzo de 2011

Matí Festiu al Cor del Poble: Dissabte 26 de Març


Quatre grups castelludets, quatre. Rock. A les 12:00h. A més, unes xarrades per centrar-nos en el tema de gent que sap. A les 11:00h. Un muntó d'enderrocs. Des de fa 2 anys. Gent pujant pels carrerets des de l'església, des de la placeta del Carreter, des de l'ajuntament. Tot el matí. Cap a dalt. Refrigeri. Un ratet, no abuseu. Filmació de video sobre les ganes de viure del nostre Centre Històric. Tot el matí, també. Veïns. Amics. Bon rotllo. Això sempre. Converses. Gent jove. Gent major. Castalla.


jueves, 3 de marzo de 2011

Enric Valor i el seu poble

Fa uns mesos que una colla de gent ve preparant el Centenari del nostre escriptor local, de Enric Valor. Moltes activitats i innumerables actes per seguir l'estela d'un escriptor com Valor. Des de contacontes, cinema, ruta literaria per la seua infantessa a Planises, conferències, exposicions, teatre i concerts. Aquests son els actes principals que envolten la nostra estima per l'escriptor de les paraules, de les nostres paraules.

A més hi hauran altres activitats per a xiquets com son carnestoltes de rondalla, gimcama pels racons valorians de castalla...i molts més. Aquest any comença amb Enric Valor, enhorabona a tots.

Programa d'Activitats


sábado, 26 de febrero de 2011

Condolences

Ens sumem a les condolences per la mort de Juan Rico que, com nosaltres, s'estimava Castalla a la seua manera.

viernes, 25 de febrero de 2011

M'encanten els partits polítics



Ara que venen les eleccions, el meu analista m'ha suplicat pel meu bé i pel seu també de rebot, que conte tot el que em ronda la cascarra abans que aquesta faça bum. M'ha dit, així en paraules planeres, Toni, açò és el que hi ha; si no ho soltes tot per la boqueta, et rebentarà alguna peça per dins o acabarà agafant-te un malet o un còlic miserere o veges tu a saber quina cosa lletja. Jo me l'he mirat d'entrecostat com qui li diu, no em faces açò, he rebufat un parell de vegades i he acabat assentint. Està bé, està bé, està bé, però després no digues.

Així que m'he assegut davant la pantallota, m'he pentinat amb la mà esquerra com si portara els pensaments de darrere cap avant, i m'he decidit a confesar-ho d'una per totes: M'encanten els partits polítics. Com vos ho dic.

M'encanta que la gent es faça simpatitzant dels partits polítics, que organitze autobusos, que vaja als mítins i moga les banderetes quan es posa el pilotet de la càmera en vermell i facen la connexió amb els noticiaris. M'encanten les persones que seleccionen per posar-se darrere del líder, líder, i fer-li de fons vivent. Com els betlems. M'encanta que s'agreguen a Camps o al cureta Alarte o a qualsevol líder, líder, com amic al "feis". M'encanta la gent que s'alegra perquè guanyen els seus el dia de les eleccions i que es passe la vesprada-nit canviant canals sense poder aguantar el somriure invencible pel convenciment absolut que a partir d'ara les coses xutaran millor.

I quan dic millor, dic millor millor. De la nit al dia, de l'infern al cel. Perquè altra cosa no, però els meus són radicalment diferents dels altres. Que ho diuen a la ràdio i ho publiciten els periòdics a lletres grans amb mesura 36. Millor significa que el meu partit, el guanyador, deixarà de demanar prèstecs als bancs i a les caixes (sobretot a les caixes) per a penjar cartells, comprar locals, fer mitins a les places de bous o pagar jornals als càrrecs interns. Millor significa que quan els bancs vullguen perdonar els diners que el nostre partit els deu, nosaltres direm que no. Que pagarem com tots la hipoteca, per no tenir pressions a l'hora de decidir.

Direm que no, com va dir que no el PSOE en el 97 quan li van perdonar 9'78 milions d'euros (BBVA), o els 5'7 milions del 98 (Central Hispano) o els 12 milions del 2006 després de 19 anys d'impagaments (BBK). Direm que no com el PSC en el 2004, quan li van condonar 7'1 milions (la Caixa). Direm que no com ERC quan les van perdonar 2'7 milions (La Caixa). O com el PP quan el 1996 va dir que no les perdonaren 2'6 milions (Caixa Galicia). O com el BNG (2 milions), Coalició Canaria (0'8), PNB (3'5) Convergència i Unió (17,6), o com IU-ICV (11,7)... I direm que no volem que ens perdonen els diners perquè si algún dia arribem a manar i les hem de deixar la pasta de totes les personetes del país per a que els bancs o caixes no s'enfonsen, o ens toca augmentar l'edat de jubilació i de rebot obliguem al personal a fer-se un pla de pensions, algú pot buscar una connexió als diners que m'han donat i les meues decisions posteriors i pot pensar que això no està be. No, no, no. Això no està gens bé. Perdonar diners, caca.

Un incís. Si algú s'ha alegrat perquè els seus són el PP i les han perdonat menys diners que a ningú, caldria recordar-li que el PP és, amb molta diferència, el que més diners rep de persones i corporacions de forma anònima i sense declarar. Ja sabeu, jo done uns quants milions al partit, a canvi de res. Però de res, res. Com a molt, alegrar-me que guanyen mentre menge roses davant la tele i veig els resultats a les notícies d'antena 3. Quina satisfacció i quins diners més ben gastats, tu.

Sona el telèfon. Un segon.

Ja estic.

Increïble. Vos ho cregueu o no era el meu analista que no pot viure sense mi. Em pregunta i jo, li ho conte. I en compte de donar-me l'enhorabona i cantar-me el we are the champions my friend o algo, em diu el tio, tu voràs. Tu voràs, m'ha dit el paio. Ho deixarem còrrer i tornem al que anàvem, que si em pose a pensar-ho no li trac punta.

M'encanten els partits polítics per la seua paxorra. Eixos si què no pateixen. I això dóna tranquilitat i bon rotllo a cabassos. Mogolló. Tanta que el PNB i el PSOE volien posar a un amiguet de president del Tribunal del País Basc i al final ho han aconseguit. El PP, que no estava massa d'acord amb la persona designada, finalment ha dit que sí. Podeu posar a eixe, ha dit, però si vosaltres trieu allà, jo trie ací. Ací significa València. No sé, posem per cas a la presidenta del tribunal de València (sí, la que ha de jutjar a Camps). El PSOE pensa que eixe cromo val més que el seu i demana que si el PP tria la presidenta en València, ells, a més, triaran la presidència del tribunal de Catalunya (que devia controlar al tripartit). I tots contents, tu. Tots excepte Montesquieu. Però qui és eixe imbècil francés?

Que bonic és formar part d'un partit polític collons. Estic pensant afiliar-me a algun. Tu saps que tranquilitat?

M'encanten els partits que van d'excursió a buscar la berena a Guinea Equatorial (tots, tu, van tots) i ja que estem, fer-li la pilota al dictador Obiang que guarda els diners del seu poble a una sucursal del banc Santander. Els guarda al seu nom, que quan Teodoro va entrar al banc i va dir que volia posar el nom de tots els negrets de Guinea a la cartilla li van dir que era impossible. I per això va haver de posar tots els milions al seu nom.

I si algú ens recorda que els partits polítics ens vam pegar molts molts anys dient-li a la gent que la llibertat i la democràcia era el primer, ara nosaltres direm que no, que nosaltres som de sucre. Que la llum i la gasofa estan per les boires i que com no fem alguna cosa la gent va a cabrejar-se molt tirant a moltíssim i faran alguna barbaritat, votaran en blanc o jo que sé. Que la llibertat i la democràcia estan bé per a nosaltres, que les fem funcionar perfectament. No veieu com açò no rebenta mai?

I tenen raó els partits. Veieu com devem afiliar-nos o presentar-nos en les seues llistes? Açò no rebenta mai. Misteris.

Toni.

domingo, 13 de febrero de 2011

Tot val. Estem en campanya,


Amb el membrete de l'Ajuntament, en nom de l'alcalde i signat per ell mateix. Així es presenta la invitació de Paneta per a fer-te un café amb ell. Aquesta és l'última proposta de l'alcalde de Castalla, de la que emana certa oloreta a campanya electoral populista.

Després d'enviar peticions d'amistat a tot ésser humà que ha inclòs la paraula Castalla al facebook, l'alcalde ens sorprén amb una nova estratègia electoral que simula l'apropament al poble amb unes tàctiques renovades, modernes i inútils. L'acte en sí no és més que la popular activitat de fer-te un café en un bar de Castalla. El que té de particular és que l'alcalde posa el dia, el lloc, el tema de conversa i fins i tot et convida (hauríem de vore si paga ell o paguem tots). Motiu oficial? Deixar la gent que exprese a l'alcalde les seues opinions sobre la gestió municipal i les actuacions que estan fent-se al poble. El que fem tots sempre als bars, el dia que volem i amb la gent que volem.

Serà la participació ciutadana el que busca l'alcalde? Si és això, que algú li comente que existeixen mecanismes i activitats per a la participació real de la ciutadania en la presa de decisions. Nosaltres ja ho hem dit en diverses ocasiones però veig que no queda clar. Dit en plà Barrio Sesamo: convidar la gent a un café = intentar fer amics (no participació ciutadana); deixar que la gent opine = faltaria més! (no participació ciutadana); apuntar a la seua llibreta les suggerències de la gent per a que acaben no sé on = tractar la gent com si foren xiquets que els portes cap on vols. Potser al principi necessitàvem il·lusionar-nos i atorgàrem certa confiança a aquestes pràctiques; ara no.

El fet de què et conviden a un café i que et deixen parlar, no és res més que això. Com a molt, et permeteix opinar d'unes actuacions que ja estan fetes o fent-se, així que, què importa el que opines si ja està fet? Pots anar a dir-li que no t'agrada el Carrer Major, que continuarà igual; pots suggerir-li que ja tenim bastants rotondes al poble, que no van a llevar-les. Això sí, pots acudir a la cita i proposar-li que actúen de manera integral sobre el Centre Històric, a pesar que ja se li ha dit i redit pels canals apropiats i no ha servit de res.

També hem de tindre en conte que per a opinar de manera constructiva per al poble, hauríem d'estar prèviament informats del que està fent-se i per què. Hauríem de saber quins plans a llarg termini han previst per a Castalla. Hauríem d'estar informats i tindre transparència des de l'administració pública. Igual podem anar al café i proposar-ho. Ah no, que també ho hem proposat en diverses ocasions i tampoc.

En fí. Demà no aniré al café als 80. Tampoc he rebut una carta per a mi. M'esperaré a que la meua zona de residència siga l'elegida i esperaré impacient una carta personal a la meua bústia. Mentrestant, per favor, si algú acudeix a un cafenet amb l'alcalde, que ens ho conte que tinc curiositat de saber què passa. Fé en que el projecte servisca per a alguna cosa comuna? no, però curiositat, molta. Probabilitat que el projecte li servisca per a cap objectiu polític-personal? És una ocurrència novedosa, però segur que no és insuperable. Encara queden tres mesos!