Matí Festiu al Cor del Poble: Dissabte 26 de Març

Quatre grups castelludets, quatre. Rock. A les 12:00h. A més, unes xarrades per centrar-nos en el tema de gent que sap. A les 11:00h. Un muntó d'enderrocs. Des de fa 2 anys. Gent pujant pels carrerets des de l'església, des de la placeta del Carreter, des de l'ajuntament. Tot el matí. Cap a dalt. Refrigeri. Un ratet, no abuseu. Filmació de video sobre les ganes de viure del nostre Centre Històric. Tot el matí, també. Veïns. Amics. Bon rotllo. Això sempre. Converses. Gent jove. Gent major. Castalla.

Enric Valor i el seu poble

Fa uns mesos que una colla de gent ve preparant el Centenari del nostre escriptor local, de Enric Valor. Moltes activitats i innumerables actes per seguir l'estela d'un escriptor com Valor. Des de contacontes, cinema, ruta literaria per la seua infantessa a Planises, conferències, exposicions, teatre i concerts. Aquests son els actes principals que envolten la nostra estima per l'escriptor de les paraules, de les nostres paraules.

A més hi hauran altres activitats per a xiquets com son carnestoltes de rondalla, gimcama pels racons valorians de castalla...i molts més. Aquest any comença amb Enric Valor, enhorabona a tots.

Programa d'Activitats

Condolences

Ens sumem a les condolences per la mort de Juan Rico que, com nosaltres, s'estimava Castalla a la seua manera.

M'encanten els partits polítics

Ara que venen les eleccions, el meu analista m'ha suplicat pel meu bé i pel seu també de rebot, que conte tot el que em ronda la cascarra abans que aquesta faça bum. M'ha dit, així en paraules planeres, Toni, açò és el que hi ha; si no ho soltes tot per la boqueta, et rebentarà alguna peça per dins o acabarà agafant-te un malet o un còlic miserere o veges tu a saber quina cosa lletja. Jo me l'he mirat d'entrecostat com qui li diu, no em faces açò, he rebufat un parell de vegades i he acabat assentint. Està bé, està bé, està bé, però després no digues.

Així que m'he assegut davant la pantallota, m'he pentinat amb la mà esquerra com si portara els pensaments de darrere cap avant, i m'he decidit a confesar-ho d'una per totes: M'encanten els partits polítics. Com vos ho dic.

M'encanta que la gent es faça simpatitzant dels partits polítics, que organitze autobusos, que vaja als mítins i moga les banderetes quan es posa el pilotet de la càmera en vermell i facen la connexió amb els noticiaris. M'encanten les persones que seleccionen per posar-se darrere del líder, líder, i fer-li de fons vivent. Com els betlems. M'encanta que s'agreguen a Camps o al cureta Alarte o a qualsevol líder, líder, com amic al "feis". M'encanta la gent que s'alegra perquè guanyen els seus el dia de les eleccions i que es passe la vesprada-nit canviant canals sense poder aguantar el somriure invencible pel convenciment absolut que a partir d'ara les coses xutaran millor.

I quan dic millor, dic millor millor. De la nit al dia, de l'infern al cel. Perquè altra cosa no, però els meus són radicalment diferents dels altres. Que ho diuen a la ràdio i ho publiciten els periòdics a lletres grans amb mesura 36. Millor significa que el meu partit, el guanyador, deixarà de demanar prèstecs als bancs i a les caixes (sobretot a les caixes) per a penjar cartells, comprar locals, fer mitins a les places de bous o pagar jornals als càrrecs interns. Millor significa que quan els bancs vullguen perdonar els diners que el nostre partit els deu, nosaltres direm que no. Que pagarem com tots la hipoteca, per no tenir pressions a l'hora de decidir.

Direm que no, com va dir que no el PSOE en el 97 quan li van perdonar 9'78 milions d'euros (BBVA), o els 5'7 milions del 98 (Central Hispano) o els 12 milions del 2006 després de 19 anys d'impagaments (BBK). Direm que no com el PSC en el 2004, quan li van condonar 7'1 milions (la Caixa). Direm que no com ERC quan les van perdonar 2'7 milions (La Caixa). O com el PP quan el 1996 va dir que no les perdonaren 2'6 milions (Caixa Galicia). O com el BNG (2 milions), Coalició Canaria (0'8), PNB (3'5) Convergència i Unió (17,6), o com IU-ICV (11,7)... I direm que no volem que ens perdonen els diners perquè si algún dia arribem a manar i les hem de deixar la pasta de totes les personetes del país per a que els bancs o caixes no s'enfonsen, o ens toca augmentar l'edat de jubilació i de rebot obliguem al personal a fer-se un pla de pensions, algú pot buscar una connexió als diners que m'han donat i les meues decisions posteriors i pot pensar que això no està be. No, no, no. Això no està gens bé. Perdonar diners, caca.

Un incís. Si algú s'ha alegrat perquè els seus són el PP i les han perdonat menys diners que a ningú, caldria recordar-li que el PP és, amb molta diferència, el que més diners rep de persones i corporacions de forma anònima i sense declarar. Ja sabeu, jo done uns quants milions al partit, a canvi de res. Però de res, res. Com a molt, alegrar-me que guanyen mentre menge roses davant la tele i veig els resultats a les notícies d'antena 3. Quina satisfacció i quins diners més ben gastats, tu.

Sona el telèfon. Un segon.

Ja estic.

Increïble. Vos ho cregueu o no era el meu analista que no pot viure sense mi. Em pregunta i jo, li ho conte. I en compte de donar-me l'enhorabona i cantar-me el we are the champions my friend o algo, em diu el tio, tu voràs. Tu voràs, m'ha dit el paio. Ho deixarem còrrer i tornem al que anàvem, que si em pose a pensar-ho no li trac punta.

M'encanten els partits polítics per la seua paxorra. Eixos si què no pateixen. I això dóna tranquilitat i bon rotllo a cabassos. Mogolló. Tanta que el PNB i el PSOE volien posar a un amiguet de president del Tribunal del País Basc i al final ho han aconseguit. El PP, que no estava massa d'acord amb la persona designada, finalment ha dit que sí. Podeu posar a eixe, ha dit, però si vosaltres trieu allà, jo trie ací. Ací significa València. No sé, posem per cas a la presidenta del tribunal de València (sí, la que ha de jutjar a Camps). El PSOE pensa que eixe cromo val més que el seu i demana que si el PP tria la presidenta en València, ells, a més, triaran la presidència del tribunal de Catalunya (que devia controlar al tripartit). I tots contents, tu. Tots excepte Montesquieu. Però qui és eixe imbècil francés?

Que bonic és formar part d'un partit polític collons. Estic pensant afiliar-me a algun. Tu saps que tranquilitat?

M'encanten els partits que van d'excursió a buscar la berena a Guinea Equatorial (tots, tu, van tots) i ja que estem, fer-li la pilota al dictador Obiang que guarda els diners del seu poble a una sucursal del banc Santander. Els guarda al seu nom, que quan Teodoro va entrar al banc i va dir que volia posar el nom de tots els negrets de Guinea a la cartilla li van dir que era impossible. I per això va haver de posar tots els milions al seu nom.

I si algú ens recorda que els partits polítics ens vam pegar molts molts anys dient-li a la gent que la llibertat i la democràcia era el primer, ara nosaltres direm que no, que nosaltres som de sucre. Que la llum i la gasofa estan per les boires i que com no fem alguna cosa la gent va a cabrejar-se molt tirant a moltíssim i faran alguna barbaritat, votaran en blanc o jo que sé. Que la llibertat i la democràcia estan bé per a nosaltres, que les fem funcionar perfectament. No veieu com açò no rebenta mai?

I tenen raó els partits. Veieu com devem afiliar-nos o presentar-nos en les seues llistes? Açò no rebenta mai. Misteris.

Toni.

Tot val. Estem en campanya,

Amb el membrete de l'Ajuntament, en nom de l'alcalde i signat per ell mateix. Així es presenta la invitació de Paneta per a fer-te un café amb ell. Aquesta és l'última proposta de l'alcalde de Castalla, de la que emana certa oloreta a campanya electoral populista.

Després d'enviar peticions d'amistat a tot ésser humà que ha inclòs la paraula Castalla al facebook, l'alcalde ens sorprén amb una nova estratègia electoral que simula l'apropament al poble amb unes tàctiques renovades, modernes i inútils. L'acte en sí no és més que la popular activitat de fer-te un café en un bar de Castalla. El que té de particular és que l'alcalde posa el dia, el lloc, el tema de conversa i fins i tot et convida (hauríem de vore si paga ell o paguem tots). Motiu oficial? Deixar la gent que exprese a l'alcalde les seues opinions sobre la gestió municipal i les actuacions que estan fent-se al poble. El que fem tots sempre als bars, el dia que volem i amb la gent que volem.

Serà la participació ciutadana el que busca l'alcalde? Si és això, que algú li comente que existeixen mecanismes i activitats per a la participació real de la ciutadania en la presa de decisions. Nosaltres ja ho hem dit en diverses ocasiones però veig que no queda clar. Dit en plà Barrio Sesamo: convidar la gent a un café = intentar fer amics (no participació ciutadana); deixar que la gent opine = faltaria més! (no participació ciutadana); apuntar a la seua llibreta les suggerències de la gent per a que acaben no sé on = tractar la gent com si foren xiquets que els portes cap on vols. Potser al principi necessitàvem il·lusionar-nos i atorgàrem certa confiança a aquestes pràctiques; ara no.

El fet de què et conviden a un café i que et deixen parlar, no és res més que això. Com a molt, et permeteix opinar d'unes actuacions que ja estan fetes o fent-se, així que, què importa el que opines si ja està fet? Pots anar a dir-li que no t'agrada el Carrer Major, que continuarà igual; pots suggerir-li que ja tenim bastants rotondes al poble, que no van a llevar-les. Això sí, pots acudir a la cita i proposar-li que actúen de manera integral sobre el Centre Històric, a pesar que ja se li ha dit i redit pels canals apropiats i no ha servit de res.

També hem de tindre en conte que per a opinar de manera constructiva per al poble, hauríem d'estar prèviament informats del que està fent-se i per què. Hauríem de saber quins plans a llarg termini han previst per a Castalla. Hauríem d'estar informats i tindre transparència des de l'administració pública. Igual podem anar al café i proposar-ho. Ah no, que també ho hem proposat en diverses ocasions i tampoc.

En fí. Demà no aniré al café als 80. Tampoc he rebut una carta per a mi. M'esperaré a que la meua zona de residència siga l'elegida i esperaré impacient una carta personal a la meua bústia. Mentrestant, per favor, si algú acudeix a un cafenet amb l'alcalde, que ens ho conte que tinc curiositat de saber què passa. Fé en que el projecte servisca per a alguna cosa comuna? no, però curiositat, molta. Probabilitat que el projecte li servisca per a cap objectiu polític-personal? És una ocurrència novedosa, però segur que no és insuperable. Encara queden tres mesos!

22 pensaments al voltant del Centre Històric i les 22 vivendes.

1. La construcció de les vivendes al centre històric, i sobretot d'eixe solar, és necessària.
2. La presentació pública del projecte, per part de l'ajuntament, és positiva. Este element positiu no ho és tant si tenim en compte que les característiques d'este projecte obliguen a fer publicitat d'ell (són vivendes que han de buscar compradors). Per tant, el fer públic dibuixos i plànols és més una necessitat, que un acte de voluntat municipal de transparència (per desgràcia no es fa en tot allò que projecta l'ajuntament).
3. Altre element positiu vinculat a l'anterior: Ara sabem com va a ser i estem a temps de canviar-lo.
4. Aquesta promoció de vivendes no és segura. Només es farà si hi ha un interés amb suficients compradors interessats (sense número fixe).
5. No van dir preus de vivenda. 1300 a 1400 euros per metre quadrat com a tope màxim, vam entendre. S'ajustarà i serà el més accessible possible per a la gent. Hi ha subvencions a la compra de vivenda protegida.
6. El lloc, davant del parc, enmig del centre històric, amb un canvi d'actitud, un pla global, i ganes del poble i l'ajuntament acabarà sent el millor del poble. Al temps.
   
7. Pel que sabem, les vivendes del IVVSA tenen una qualitat superior a la mitjana, a un preu acceptable.
8. Esta promoció estan destinades, en les seues bases, per a un perfil jove (adquisició primera vivenda) amb ingresos des dels 800 fins als 2000 mensuals (així a ull i amb moltes puntualitzacions).
9. L'ajuntament ha de donar una imatge pública de ser positiu i colaborar amb el projecte. Ho va intentar ahir. Esperem que en privat hagen vist el mateix que nosaltres i pressionen per al canvi. Consultats especialistes ens han dit que no només el canvi és possible, sinó que, una vegada estudiat, s'ha de pressionar per a que es faça.
10. L'IVVSA fa nombrosos projectes en tota la comunitat i, per a ells, este és un projecte més. Per a nosaltres és EL projecte. El que allà es faça va a condicionar, per mesura i situació, el nostre centre històric de per vida.
11. La imatge d'allò que ens han presentat no és il·lusionant. Compleix amb les normes, estem segurs, però no fa el projecte únic i singular. No és especialment atractiu en una zona que necessita d'un projecte estrella.
12. I redundant amb el tema: amb la quantitat de pisos buits que hi ha a Castalla, qui decideix anar a viure a una zona amb tants problemes i amb eixa imatge de Beirut que ara mateix té, si el projecte que li mostren no es diferencia tant d'altres blocs d'edificis? Qui vol comprar un pis allà si no és un projecte “especial”, cridaner, amb un encant palpable.
13. Una façana tan llarga (més de 50 metres) amb tota la planta baixa dedicada a aparcament no respon a la tipologia d'un centre històric. Si caminem per eixa zona, seria trobar-nos un mur de 50 metres amb 2 entrades per als blocs de pisos. Això no contribueix a enriquir la zona, al contrari, l'empobreix.
14. El parking en la planta baixa condiciona massa la tipologia del edifici. Tres portals d'accés als pisos, tampoc encaixa amb la tipologia de cada casa la seua entrada (que s'ha fet en altres llocs). Serà més car. Portarà molts més problemes i molts més maldecaps a l'IVVSA. Però ajuntament i ciutadans hem de tirar de la mateixa banda per intentar que es faça l'aparcament al soterrani, no a la planta baixa.
15. Igual la nostra imatge mental del que deuria ser, ha condicionat la decepció que ens ha produït el projecte final. Igual esperàvem massa. Casetes, diferents altures, entrades úniques, una terrasseta al cap damunt de cadascuna amb alguna habitació “abuhardillada”. Tot modernet però encaixat amb la tipologia existent. Ens hem trobat un bloc amb pisos com en qualsevol altre lloc, amb tres portals, cumplidor, sense més.
    
16. Anem al Centre Històric en general. Mosqueja que quan parles en tècnics independents vegen mil solucions (perquè ells treballen en rehabilitació de centres històrics) i que els tècnics que en teoria estan aconsellant al nostre ajuntament només troben problemes. Mosqueja que el nostre ajuntament, per molt que li ho demanes, no fa cap d'esforç per consultar i deixar-se assessorar per gent vàlida i disposada a tirar una mà.
17. L'Alcalde parla del Pla Especial per al Centre Històric en present continu. “Està fent-se”, “estan estudiant”, “està portant-se a terme”. Quan es refereix a qui està executant-lo, ix el nom de la Universitat d'Alacant, la Facultat de Geografia. El dia després, telefonem a la nostra estimada facultat de Geografia. Ens contesten. Ningú està treballant ara al Pla Especial de Castalla. Es va fer una proposta al 2009. L'ajuntament es va mostrar interessat però va contestar que buscaria fons. Estem al 2011 i encara esperen. Per tant, un dels dos estava mentint, o la Universitat d'Alacant o l'Ajuntamentde Castalla . S'admeten apostes. Reflexió interna: Serà possible que ens torne a passar?
18. L'alcalde continua exposant els seus projectes del Centre Històric com si cada vegada que parla d'ell parlara per a persones diferents. Però resulta que cada vegada que parla d'això, parla amb les mateixes persones. Sempre som els mateixos. Per tant les mateixes promeses i afirmacions que eren creïbles al 2007, al 2008, fins i tot, al 2009, no ho són tant al 2011. Ho sentim. Estem, ho recordem, ja al 2011 i Jose Luís va ensenyar un avantprojecte del 2009 que no s'està duent a terme. Ha passat tot un any i no han començat.
19. Ens cansen els polítics que es comporten com a polítics i la seua retòrica.
20. Dos anys després, sembla que va a actuar-se al solar amb les runes acumulades i tirar les parets que encara estan inestables. Dos anys per a decidir-se a actuar ens semblen massa. El que van a fer ara (això han dit), no ho hagueren pogut fer fa deu, dotze o quinze mesos? La llei no era la mateixa abans i ara? Perquè abans afirmaven que no podien actuar? Que han fet ara que si els permet entrar a consolidar?
21. Supose que serà frustrant per al nostre ajuntament (si realment tenen la sensació d'estar fent tot el possible per millorar el Centre Històric) que hi haja tanta gent fiscalitzant el seu treball i que no acabe d'entendre els seus esforços. Supose que molestarà que la gent no entenga que tota actuació comporta seguir un protocol lentíssim. No és difícil posar-se al seu lloc i veure el que poden pensar. Però com totes les seues comunicacions públiques són per a mostrar glòries (veure crònica de Castalla o cada discurs públic), sembla que no ens en queda altra que intentar compensar. Si entonaren algun "mea culpa" en públic, o un "no ho hem fet fins ara, perdoneu, però lluitarem per dur-ho avant", segur que les faríem més costat. Les mentires no desperten l'empatia. Ho sentim.
22. Supose que serà encara més frustrant per als veïns, que porten anys escoltant les mateixes coses i que veuen tots els dies que no s'ha actuat encara en els problemes més greus. Supose que enfadarà més encara, que allò que reclamàvem fa 4 anys (una oficina municipal dedicada a la promoció, defensa i rehabilitació del Centre Històric, procesos de participació ciutadana, un pla especial en execució, no en projecte...) o fa 2 (netejar les runes, consolidar per a que no empitjore...) continue estant pendent. Supose que serà encara més frustrant imaginar fa 4 anys que en el seu llistat de prioritats del Centre Històric estiguera el carrer Major (l'única gran obra que s'ha fet a esta zona en este temps i possiblement el que estava en millor estat de tots els del centre històric).

Toni.

PD. Els veïns i Castalla necessiten que ixca avant el projecte. És necessari. No a qualsevol preu.

Carta als Reis Mags

"Tuvimos la suerte de escuchar las protestas y repensar el hotel". Això ho diu l'arquitecte Emilio Tuñón. Fa referència a la construcció d'un edifici al centre històric de Càceres i com fa temps que anava pegant-li voltes al tema, m'ha vingut al pèl. Havien proposat un volum massa alt per al lloc. La gent de Càceres es va queixar. Ells (Tuñón i Mansilla), autors entre altres del MUSAC de Lleó, van decidir canviar després d'escoltar les protestes. Com sempre, intente pensar si això és possible al meu poble i arribe a la conclusió de què no. Com eixa possibilitat no existeix, anem a demanar-la als reis, ara que estem encara a temps.

Estimats Reis Mags:

Encara que continuem amb la nostra tasca de Pepito Grillo, mirant més els defectes que les virtuts, crec que enguany ens hem portat bé. Hem intentat fer crítiques constructives, sense atacar ningú personalment i intentant sumar més que restar. També som conscients de les nostres errades i intentarem compensar-les. La primera és que no estem tenint massa regularitat en l'actualització del bloc. També sabem que no estem lloant alguns canvis positius que ha patit el nostre ajuntament en els últims mesos (hem passat de la nit al dia en l'àrea de Patrimoni per exemple, una de les que més força havíem fet des d'ací per renovar). I sobretot ens hem desencantat amb les possibilitats de que les coses es pugueren canviar des de baix i que tot no es decidira des de l'atalaia de dalt que tot ho desvirtua. Però malgrat això, hem mantés coses bones. Encara ens fan gràcia les cagades, en compte d'acumular ràbia, acumulem bon humor i bon rotllo (gràcies Berlanga!). És per això que vos demanem el següent, sempre sense acritud:

1. Que tornen les maquetes i els plànols dels projectes que pensen portar avant. No és que hagen deixat de mostrar-los, és que sembla que els amaguen. No recordem ja l'últim que ens van ensenyar. El castell? No, els del castell no ens el van ensenyar; igual li hagueren posat alguna connexió o algun enxufe més per penjar algun projector o dissenyar una xicoteta aula sense fer més despesa després. L'auditori? No, l'auditori tampoc ens el van mostrar, igual se n'hagueren recordat del corredor entre l'escenari i el hall i no haver d'eixir per fora per pegar-li tota la volta, ploga o neve. L'avinguda d'Onil? Que va, igual hagueren deixat algun teix viu més. El carrer Major? Estem tots creuant els dits. La plaça de l'ajuntament? Dits creuats també. Les vivendes tutelades que ja van anunciar fa 4 anys!!! i que ara tornen a anunciar (sense data de començament) per vore si la gent pensa que són altres? Dits.

Ens partim de riure cada vegada que ens diuen que la llei no deixa vore un projecte que paguem amb els diners de tots. Les maquetes que en altres llocs són obligatòries per a quedar-se amb el concurs d'un projecte (que jo n'he vist, en serio!), ací són impensables. És que ni els plànols i dibuixos ens mostren. No se'n fan abans de dissenyar alguna cosa? Perquè no ens els deixen vore? Al Crònica de Castalla tenen espai per a fotos. Vos ho prometem, si en lleven algunes repetides (que hi ha moltes), cabrien els plànols segur. Volem, estimats mags que ens tracten com a persones adultes i no com a xiquets a qui se li amaga el regal per a que estiguen més contents després. Comencem a sospitar que no les ensenyen per a que ningú els puga dir que una cosa es millorable. És una sospita només. Ens encantaria que este any que ara comença canviara la política de fets consumats, a la que estem acostumats ja en les últimes dècades. Tant, que ja tot el món ho veu normal. Com si no hi haguera possibilitat d'altra cosa.

2. Que els nostres representants siguen conscients que no els han triat per a decidir. Que això es una errada monumental. Que els vots no fan més intel·ligent ningú. Com diu un amic meu, als nostres representants els han triat per a decidir bé. Escoltant les màximes veus possibles. Evidentment escolten als tècnics de l'ajuntament (això ho fan, encara que no a tots, no sempre). Ens encantaria, estimats mags, que entengueren que per a determinades decisions importants fa falta això que s'anomena participació ciutadana. I que això no és fer la llista de "Bienvenido Mister Marshall", jo vull un tractor, jo vull un carrer amb el meu nom. Ens agradaria que entengueren que això es un procés que han de fer professionals. I que, atenent a les despeses de l'ajuntament (un fotògraf tot un dia seguint a la visita de torn), es pot pagar perquè no és gens car.

3. Que no desaparega cap llosa del Carrer Major com ho van fer els sillars del Consell, ara en recerca i captura. La seqüència en l'altra ocasió va ser la següent: Vam anar a l'ajuntament, ens van prometre que no desapareixerien els sillars, els sillars van desaparèixer. Com ja ens han enganyat una volta, estimats mags, vos demanen que no ens enganyen més, que nosaltres tenim bon rotllo però tot té un límit. Si per una qüestió estètica s'ha decidit canviar el emplaçament original de les lloses, ens encantaria que es consultara a tècnics de la part històrica o de patrimoni abans de prendre decisions com eixa. La història no sempre és estètica, però sempre és història.

També tenim les demandes, estimats reis, del Centre Històric, però eixes ja no vos les demanem a vosaltres. Esperem que el sentit comú les puga aprovar sense intervenció màgica. Bé, igual una última demanda: Que les coses raonables, es convertisquen realment en raonables en este poble. Amb això, ho tindríem solucionat tot, crec jo.

Moltes gràcies per la vostra paciència. Una salutació i una abraçada cap a Orient. I pau per a la gent de bona voluntat.

Toni.

PD. Una idea, podríem encetar un concurs per mes per recuperar part del nostre patrimoni perdut. El premi sempre serà el mateix. Comencem amb una fàcil: Qui aporte alguna notícia que porte al descobriment de l'emplaçament actual i la recuperació de l'arc conopial que hi havia a l'antic Consell del poble, ara desaparegut, els membres d'este bloc el convidaran a una canya al bar de Castalla que la persona en qüestió trie.